Entradas

Perruqueries i centres d’estètica es concentren a 77 municipis de l’Estat per reclamar l’IVA reduït

/0 Comentarios/en , /por

El sector de la imatge personal, format per perruqueries i centre d’estètica, no pot més. Reclama al govern espanyol que, en coherència amb la seva condició de serveis essencials, se’ls retorni l’IVA reduït del 10 per cent. Aquest dimecres al matí han fet una acció de protesta simultània a 77 municipis de l’Estat, 16 d’ells a Catalunya, convocats per Creer en Nosostros i la Plataforma de Peluqueros Unidos de España.

La reivindicació ha aconseguit unir un sector, el de la imatge, on tradicionalment cadascú ha ant pel seu compte. Un centenar d’associacions donen suport a l’acció d’aquest dimecres, que, segons diuen, no serà l’única. També el govern municipal recolza les demandes de la perruqueria i l’estètica, que ja es veuen prou tocades pels efectes del coronavirus. A Terrassa hi ha gairebé 300 perruqueries i centres d’estètica.

En tot el 2020 van tancar més de deu mil salons de perruqueria i estètica, un de cada cinc. Sense més ajudes ni canvis en l’IVA, podria arribar a les 18 mil al març i les 29 mil al desembre. 52.000 persones ja han perdut el seu lloc de treball.

Només arribar a La Moncloa el PP de Mariano Rajoy va pujar l’IVA de les perruqueries al 21 per cent. L’estètica ja ho estava.

Al 2018 el PSOE, encara a l’oposició, va presentar una Proposició No de Llei per tornar al 10 per cent però va ser rebutjada. Ara el sector de la imatge se sent traït pels socialistes perquè, ara que governen, rebutgen aplicar allò que defensaven fa tres anys.

Els centres d’estètica reclamen certificats oficials de desplaçament per a la clientela de fora de la ciutat

/0 Comentarios/en , , /por

Els tractaments que ofereixen els centres d’estètica professional són reconeguts com a servei essencial perquè més enllà de la bellesa proporcionen benestar i salut a les persones que els reben.

Per això, les darreres restriccions establertes el passat 7 de gener i que estaran en vigor com a mínim fins el dia 24, no els han suposat grans canvis. A diferència de la primera onada i durant algunes setmanes d’octubre i novembre, ara poden obrir i treballar, fins i tot els dissabtes. L’únic canvi és el confinament municipal. Per això, demanen, a través del Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya, que s’expedeixin certificats de desplaçament oficials perquè la clientela de fora de Terrassa que ha iniciat un tractament pugui continuar-lo sense cap problema.

Aquest sector que està format majoritàriament per petits negocis ha realitzat en els darrers mesos importants inversions per adoptar totes les mesures higièniques i de protecció necessàries i també s’han dotat d’equips de protecció individual, màscares i pantalles o purificadors de l’aire, entre altres coses.

Asseguren que són espais segurs on es realitzen activitats personalitzades i individualitzades, utilitzant materials d’un sol ús.

Els centres d’estètica reobren després de quatre setmanes tancats

/0 Comentarios/en , /por

Els centres d’estètica terrassencs han tornat a l’activitat aquest dissabte. Després que el Govern anunciés dijous que l’endemà podrien reobrir, la realitat és que la publicació al Diari Oficial de la Generalitat va retardar-se un dia. Un fet que va agafar a contrapeu establiments com el Centre d’Estètica Marta Oliart, ubicat al barri de Sant Pere Nord, i se’n van assabentar pràcticament quan ja havien obert.

Des d’aquest dissabte tots els centres d’estètica de Catalunya tornen a funcionar amb la normalitat de les cites prèvies i unes mesures de seguretat que ja fa temps que segueixen. És per això que des del sector es considera que les quatre setmanes de tancament han suposat un tracte injust per uns negocis on defensen que el risc de contagi és molt baix.

Ara el principal objectiu dels centres d’estètica és recuperar la confiança d’uns clients que ja han respost reservant hora per tota mena de tractaments. Com ja va passar després del confinament, l’allau de trucades fa que aquesta primera setmana sigui complicat trobar un forat lliure.