Entradas

L’Ajuntament retirarà els reconeixements franquistes concedits a la ciutat entre 1939 i 1979

/0 Comentarios/en , /por

L’ajuntament retirarà els honors i reconeixements franquistes concedits a la ciutat entre 1939 i 1979. La proposta presentada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa en l’àmbit de participació ciutadana del Ple Municipal del mes de febrer ha estat aprovada amb els vots de l’equip de govern, el Partit Socialista i Junts per Terrassa, mentre que Ciutadans s’ha abstingut per considerar que cal valorar individualment qui era cadascuna d’aquestes persones. Precisament el president del Centre d’Estudis Històrics, Marcel Taló, ha demanat centrar el debat en l’homenatge d’un règim sense legitimitat democràtica.

La resta de formacions han donat el seu suport a la proposta, coincidint en la necessitat de condemnar el feixisme i defensant la restitució del reconeixement, si fos necessari, però amb l’actual perspectiva democràtica.

La petició del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa s’emmarca en la possibilitat que obre la Llei de Memòria Històrica per a que les administracions actuïn d’ofici en aquest tema.

Els honors i distincions franquistes de la ciutat, a debat

/0 Comentarios/en , /por

La nova Llei de Memòria Democràtica insta a les adminsitracions públiques a revisar d’ofici o retirar la concessió de reconeixements i honors a persones lligades a la dictadura franquista. Això ha fet posar a l’Ajuntament sobre la taula una sèrie de distincions per veure què cal fer amb elles. Per això ha convocat un debat obert al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa per tenir un punt de partida.

A la taula rodona hi han participat historiadors, que són els encarregats de posar context cadascuna de les distincions. La idea és debatre sobre el reconeixement més que no pas sobre la persona.

Dins el Centre d’Estudis Històrics hi ha una posició majoritària partidària de retirar aquestes distincions. La decisió final, però, serà una decisió política.

Terrassa ha anat retirant amb els anys aquells símbols franquistes més evidents, com el monument als caiguts del Passeig Comte d’Ègara. L’Ajuntament ha posat ara a debat, entre d’altres, distincions com la medalla d’or a l’alcalde Josep Clapés, la medalla del mèrit esportiu a Joan Antoni Samaranch, el nom de l’avinguda Abat Marcet i les referències a Alfons Sala, com el retrat de saló de plens o la placa del carrer Puig Novell.

Centre d’Estudis Històrics denuncia que les dones terrassenques que ‘van lluitar per la llibertat’ estan ‘infrarepresentades’

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’associació que agrupa als historiadors i historiadores de la ciutat, ha difós un comunicat en el que exposa la seva posició sobre la retirada dels honors i distincions de la dictadura franquista.

L’entitat recalca que les lleis de Memòria Històrica han permès que les víctimes, entre les que també hi ha familiars dels historiadors, «puguin ser reconegudes com a tals per les nostres institucions democràtiques«. «De la qual cosa ens alegrem com a historiadors/es i com a ciutadans/es«.

El CEH subratlla que està  «al costat de les persones que plantegen l’aplicació de la nova llei» (Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica), malgrat considerar-la en alguns aspectes limitats. «Estem d’acord en la seva aplicació (…) que reconeix el dret de les institucions públiques a revisar d’ofici o retirar la concessió de reconeixements, honors i distincions que resultin incompatibles amb els valors democràtics, els drets i les llibertats fonamentals, que enalteixin el cop d’estat, la guerra o la dictadura o per haver format part de l’aparell repressiu del règim franquista.»

El CEH de Terrassa explica que alguns dels seus membres estan a favor d’anul·lar totes les concessions d’honor del franquisme; d’altres pensen que algunes de les concessions no haurien de ser anul·lades per les característiques particulars d’alguns dels premiats. En tot cas, remarca, «és una decisió que deuen prendre les autoritats locals elegides democràticament, funció per la qual han estat triats.«

Els historiadors del CEH demanen als els responsables del nomenclàtor que incloguin, «els noms de les dones terrassenques que van lluitar per defensar la llibertat, la democràcia, la justícia social i els drets de les dones, ja que aquestes es troben infrarepresentades als nostres carrers i places i avingudes«.

Terrassa celebrarà els 150 anys dels fets del 22 de juliol amb diversos actes

/0 Comentarios/en , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, juntament amb el Museu de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa, organitzen una sèrie d’activitats per a la commemoració dels 150 anys dels fets del 22 de juliol a Terrassa (1872-2022).

En aquest sentit, el proper dimarts dia 19 de juliol, a les 18:30, a la Casa Alegre de Sagrera es farà la conferència «Els fets del 22 de juliol a Terrassa» a càrrec d’Enric Sanllehí. Posteriorment, el dijous 21 de juliol a les 18:30, a l’Arxiu Històric de Terrassa, hi haurà les ponències «Carlinades al Vallès a partir de la documentació de l’arxiu», de Xavier Gayán i Ilde Rojas i «La tercera guerra carlina en el context de Catalunya», de Ferran Toledano.

Finalment, el divendres 23, a les 19,00 hores, es farà una visita guiada pels carrers de la ciutat explicant el que hi va passar fa 150 anys. Aquesta darrera activitat començarà a l’Estació del Nord i té un preu de 4€. Per a més informació i inscripcions a museudeterrassa@terrassa.cat.

Homenatge a les dones acusades de bruixes amb una placa a la plaça de la Torre del Palau

/0 Comentarios/en , /por

A Terrassa, com a molts d’altres indrets, moltes dones van ser acusades de bruixeria i van ser empresonades, víctimes de tortures i assassinades. A la ciutat van ser 19 les terrassenques acusades injustament entre el 1602 i el 1619. Per a totes elles, l’ajuntament ha tingut aquest dimecres un acte de record i memòria. Ha estat a la plaça de la Torre del Palau, davant del que va ser l’antiga presó del castell de la vila i on moltes van patir aquest greuge.

Olympus Digital Camera

L’origen d’aquesta iniciativa és fruit d’una proposta de resolució aprovada pel ple municipal a l’abril de l’any passat. El compromís també inclou la col·locació d’una placa amb els seus noms.

Olympus Digital Camera

La instal·lació de la placa, dins el programa de Memòria Democràtica, s’ha inclòs dins els actes del Dia Internacional de les Dones a Terrassa. S’afegeix, a més, al procés de feminització dels carrers de la ciutat amb els noms de sis d’aquestes dones que van ser considerades bruixes i a l’itinerari periòdic del Museu de Terrassa ‘Heroïnes i bruixes’.

El CEHT publica un opuscle sobre el Front Nacional de Catalunya a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

El Front Nacional de Catalunya va ser un partit polític independentista fundat el 1939 i dissolt el 1990. La lluita antifranquista va marcar la seva existència durant 50 anys, temps en el que, a Terrassa, va comptar amb unes 45 persones entre militants i col·laboradors. El Centre d’Estudis Històrics publica ara un opuscle escrit per Marc Ferrer per fer una aproximació històrica al Front Nacional. No va ser el moviment independentista majoritaria durant el franquisme però sí molt aglutinador.

La portada del llibre està il·lustrada pel franquista Monument als Caiguts, un dels objectius reiterats del Front Nacional de Catalunya.

El Front Nacional de Catalunya, en els seus inicis, va trobar a Terrassa un important suport en la clandestinitat pel que fa a propaganda i finançament.

Amb l’arribada de la democràcia el Front Nacional de Catalunya va anar perdent força i dil·luïnt-se a ERC. De fet, els dos partits van anar junts a les eleccions municipals del 1979 en la que Josep Grau, tercer a la llista, era el primer representant del Front. Els resultats van ser decebedors i no van obtenir representació.

Terrassa celebra els 90 anys de la proclamació de la II República

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ha commemorat aquest dimecres el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Des de bon matí, la bandera republicana ha onejat davant de la biblioteca del districte 6, on s’ubicarà el futur Parc de la República. El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, han encapçalat la comitiva que ha fet l’ofrena floral al peu del pal, acompanyant l’Associació de Terrassa per la III República. La presència de la bandera tricolor ha estat només per commemorar la data del catorze d’abril, però el que quedarà fixat és la placa inaugurada després a la tarda sobre la façana de la Casa del Poble, al carrer Cremat. El text explica com els regidors egarencs de 1931 es van trobar a l’edifici just abans de pujar a l’Ajuntament a proclamar la República, moments després que Francesc Macià ho fes al balcó de la Generalitat. L’alcalde Jordi Ballart i diversos regidors de Tot per Terrassa, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Terrassa han estat presents en un acte auster i sense discursos. Tot seguit s’han dirigit a l’Arxiu Històric. Les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez han pronunciat una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, titulada «Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República». En la presentació, l’alcalde Jordi Ballart ha reivindicat la vigència dels valors republicans davant l’actual ascens de l’extrema dreta.

Més enllà dels actes d’aquest dimecres, l’Ajuntament té previstes més activitats relacionades amb la II República i el programa de Memòria Democràtica. En concret, segons ha avançat l’alcalde, el Museu de Terrassa i el Servei de Cultura preparen de cara a la tardor una actuació a l’entorn de la taula que hauria utilitzat el president espanyol Manuel Azaña durant el seu pas per Matadepera.

Un estudi permetrà conèixer al detall la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La fossa comuna de la Guerra Civil al Cementiri de Terrassa serà l’objecte d’un estudi just quan fa 82 anys del final de la guerra.

L’estudi vol conèixer al detall la fossa o fosses de la confrontació que hi ha a la ciutat. Actualment ni tan sols se sap del cert si n’hi ha més d’una, ni si totes les persones que hi van ser enterrades estan identificades. S’estima que hi ha un centenar de persones, tant civils com militars, i dels dos bàndols, però no s’hi ha fet mai cap estudi en detall.

Aquesta serà la tercera actuació que es fa a la fossa comuna del Cementiri Municipal. Després de la guerra s’hi van fer dues actuacions: una el 1941 i l’altra el 1958, per traslladar algunes restes al Valle de los Caídos, però pràcticament no hi ha registres ni documentació al respecte.

L’actuació, que es fa en col·laboració amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i s’inscriu dins del programa de Memòria Democràtica, està finançada per una subvenció de 3.000 euros del Ministeri de la Presidència.

L’estudi de la fossa comuna s’inscriu en un conjunt d’accions com l’anàlisi del cost humà de la Guerra Civil a Terrassa, presentat el passat gener i que posava nom i cognom a les 1.711 víctimes terrassenques de la guerra.

Més enllà d’aquest estudi, es faran també tasques de geolocalització i prospecció i, si es donés el cas, d’exhumació. Tot, segons l’Ajuntament, per avançar cap al ple coneixement dels fets, per justícia i per respecte a les víctimes de la guerra.

La nova publicació del CEHT sobre el Front Nacional de Catalunya ha recaptat el 44% del necessari a un mes vista pel final

/0 Comentarios/en , /por

La campanya de micromecenatge del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ja ha arribat gairebé a mig camí: els mecenes participants han aportat el 44% del necessari perquè el nou projecte vegi la llum. Es tracta de «El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)», una investigació inèdita de Marc Ferrer i Murillo. Aquest estudi serà el número inaugural de la nova col·lecció del CEHT, dedicada a publicar opuscles d’història local sobre qüestions que mereixen explicacions més detallades que un article però que potser resultarien massa breus per a un llibre més extens. Sota un títol tan local com «Taifa», la col·lecció arrencarà amb aquesta primera publicació sobre la participació terrassenca en el projecte del Front Nacional de Catalunya, partit independentista i progressista fundat l’any 1940 en obligada clandestinitat i que es va acabar integrant a Esquerra Republicana l’any 1990. Segons l’autor, Marc Ferrer, en concret Terrassa va tenir un paper important en els inicis del partit.

La campanya de micromecenatge s’està duent a terme a través de la plataforma «Tot suma» i ja ha recaptat 1.100€ dels 2.500€ necessaris. El termini acabarà d’aquí a un mes, el 25 d’abril. Entre les diferents recompenses disponibles per als mecenes, hi ha portades originals d’una revista de 1968 dedicada al president Macià i la reedició d’uns adhesius de 1976 demanant la catalanització oficial del nom de Terrassa.

El CEHT engega un micromecenatge per publicar ‘El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)’

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre d’Estudis Històrics ha iniciat una campanya de micromecenatge amb la plataforma Tot Suma per publicar l’opuscle El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990). El llibre és una obra inèdita que desvetlla quins van ser els seus i les seves protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a la ciutat.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

L’investigador a càrrec del projecte, Marc Ferrer i Murillo, donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats. 

Entre els seus continguts, s’explicarà  la militància de les dones dins l’organització, quina era la seva participació i responsabilitat, com el nucli del FNC a la Terrassa dels anys ‘60, mitjançant les seves accions i reivindicacions, van enllaçar independentisme i obrerisme o com a la transició els i les militants del FNC van tenir un paper destacat a les campanyes per l’oficialitat de la llengua catalana a Terrassa.

Arrel de la publicació d’aquest format s’obriria la Col·lecció “Taifa”, on tindran cabuda diferents línies d’estudi en el mateix format.