Entradas

El CDR fa pintades a les seus del PSC, ERC, Junts i CUP

Les seus locals del PSC, Esquerra Republicana, Junts per Terrassa i la CUP s’han llevat aquest dijous amb pintades i amb vidres i parets empaperats. El CDR, Comitè de Defensa de la República, ha reivindicat l’acció través de les seves xarxes socials amb aquest missatge: «Ells volen els nostres vots, nosaltres la  INDEPENDÈNCIA».  El col·lectiu ha utilitzat les etiquetes #MoriElMalGovern #Independencia #NoVotaremVenuts per acompanyar la  seva reivindicació. 

Aquesta protesta s’ha fet quan falten poques setmanes per a les eleccions municipals convocades el proper 28 de maig.

El CDR de Terrassa recorda l’1-O amb pintades i petards

Aquesta matinada el Comitè de Defensa de la República – Terrassa ha recordat els fets de l’1 d’octubre del 2017 amb unes pintades al terra, als murs i a les portes de les escoles que van ser els col·legis electorals.

El CDR ha fet servir l’eslògan «Vam votar, vam guanyar» acompanyat d’una estelada als centres educatius on van votar milers de terrassencs. Aquesta acció reivindicativa ha acabat a les 6 del matí, quan han llençat coets i petards a diversos indrets de la ciutat.

A Terrassa l’1 d’octubre del 2017 va ser una llarga jornada que va començar de matinada, quan moltes persones es van concentrar als punts de votació. El dia va transcórrer amb la tensió de les notícies de les càrregues policials a altres llocs del país. Per sort a Terrassa no es van produir càrregues policials.

Centenars d’independentistes egarencs es concentren a la Plaça Vella per celebrar el tercer aniversari de l’1-O

Centenars de terrassencs s’han aplegat aquest dijous a la Plaça Vella per commemorar el tercer aniversari del referèndum de 2017. Terrassa per la Independència, Òmnium Cultural, els Comitès en Defensa de la República i el Consell de la República a Terrassa convocaven un acte que durant una hora i mitja s’ha dedicat a recordar la jornada d’ara fa tres anys. Un total de vuit parlaments, sobretot de testimonis de com es va viure aquell 1 d’octubre, s’han alternat amb els Cants per la Llibertat que des de fa també gairebé tres anys tenen lloc al Raval de Montserrat i que per aquesta ocasió s’han traslladat uns metres més avall. Entre els discursos, hi han intervingut veus com el bomber Marc Ferrer, l’actor Òscar Garcia Tobella i l’advocat Josep Pagès, membre de la sindicatura del referèndum per a qui al novembre començarà un judici on la fiscalia en demana fins a nou anys de presó. Inicialment s’havia anunciat també la presència de l’activista tarragoní Roger Español, el qual va perdre un ull el mateix 1 d’octubre per una bala de goma que va disparar la policia nacional espanyola, però finalment no hi ha estat present. Tot i això, els organitzadors han valorat molt positivament l’alta assistència dels terrassencs que, respectant la distància de seguretat amb punts grocs marcats al terra, han omplert la Plaça Vella.

La mobilització ha comptat també amb dos moments sorpresa: el desplegament d’una gran pancarta per part dels CDR demanant la llibertat dels presos polítics i l’aparició d’un bidó amb fotografies dels jutges del procés i unes sabates per, segons l’organització, «que tothom en fes el que li semblés».

La pluja obliga a suspendre la marxa de torxes convocada per CDR Terrassa

Aquest divendres al vespre els Comitès en Defensa de la República havien convocat marxes de torxes arreu del territori. Un cop més, la iniciativa buscava reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats. A Terrassa la convocatòria era a les 20h al Raval de Montserrat. Les pluges intermitents, però, han reduït l’afluència d’assistents en comparació a d’altres convocatòries similars i tampoc feien recomanable un acte amb foc. És per això que els convocants han decidit suspendre la marxa i s’han limitat a llegir un manifest, acompanyats d’una pancarta amb la frase «Llibertat preses polítiques» i unes poques torxes testimonials.

La fiscalia demana 2 anys i mig de presó per a una integrant dels CDR de Terrassa

Els Comitès en Defensa de la República de Terrassa preparen noves mobilitzacions per donar suport als membres del moviment independentista actualment immersos en processos judicials: amb els integrants dels CDR encausats aquesta última setmana, la xifra arriba ja a 24 persones, inclosa una terrassenca. En una compareixença pública aquest divendres al vespre davant l’Ajuntament, just després dels “Cants per la llibertat”, els concentrats han compartit un manifest i han anunciat les dates de les pròximes mobilitzacions.

Els fets es remunten al 23 de febrer de 2018, quan els Comitès en Defensa de la República van convocar una concentració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els independentistes denunciaven la repressió judicial contra el referèndum de l’1 d’octubre i alguns dels manifestants es van encadenar a l’entrada de l’edifici. Tot i que les defenses s’esperaven una multa, aquesta setmana se’ls ha citat a un judici els dies 5 i 6 de febrer on la fiscalia els demana fins a 2 anys i mig de presó. La terrassenca Ivi Manyelich és una de les encausades per a qui es demana aquesta pena.

A Terrassa, el primer acte de suport als encausats serà el divendres 13 de desembre, en una acció encara per determinar.

Nova mobilització per demanar l’alliberament dels independentistes empresonats

Desenes de persones s’han concentrat aquest dilluns al vespre al Raval de Montserrat per demanar la llibertat dels polítics i activistes independentistes empresonats: tant els condemnats pel Tribunal Suprem, com els membres del CDR detinguts el 23 de setembre i els detinguts l’última setmana a Barcelona.

La convocatòria l’ha feta el CDR de Terrassa, que ha anunciat que aquesta concentració es repetirà cada dilluns davant de l’Ajuntament fins a aconseguir l’absolució dels empresonats, diu, per motius polítics.

Tot plegat quan fa tot just una setmana de la publicació de la Sentència del Procés, que ha condemnat a gairebé 100 anys de presó als polítics i activistes independentistes pels delictes de sedició, malversació i desobediència.

Aquesta ha estat una mobilització més de les que hi ha hagut els darrers dies per exigir la llibertat dels empresonats i també per criticar l’actuació policial a Barcelona durant les protestes per la sentència.

120 terrassencs marxen a peu fins a Sabadell en solidaritat amb els CDRs empresonats

Més d’un centenar de terrassencs s’han concentrat aquest diumenge al matí per emprendre una marxa a peu cap a Sabadell. Convocats pels Comitès en Defensa de la República, el punt de trobada era l’estació de Terrassa Est i la destinació, la mobilització a Sabadell en suport als set membres dels CDRs empresonats ara fa gairebé un mes. Una vegada confirmat que els assistents superaven el centenar, aproximadament 120 persones, tots plegats han acordat emprendre el camí a través de la carretera N-150, tal com els mateixos manifestants han comunicat als agents de policia presents. En una setmana marcada per la sentència del procés i les protestes que se n’han derivat, des dels CDRs es vol mantenir també el record de les set persones actualment empresonades a Soto del Real. Tot i això, la majoria de terrassencs mobilitzats coincidien a fer palesa la seva indignació tant per aquests empresonaments com per la sentència del Tribunal Suprem.

A Sabadell, els actes de solidaritat amb els detinguts el 23 de setembre arrencaven a les dotze del migdia a la plaça de la Creu Alta, amb activitats previstes durant tota la tarda, com les actuacions de Cesk Freixas i Gerard Quintana.

Manifestació per demanar l’alliberament dels set presos dels CDR

Centenars de persones participaven aquest divendres al vespre en la manifestació de protesta per l’empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme i que van ser detinguts la setmana passada en diferents punts de Catalunya, 5 d’ells a Sabadell.

El Raval de Montserrat va aplegar inicialment una concentració coincidint amb els Cants de la Llibertat que es fan cada dia a partir de 2/4 de 8 del vespre, per acte seguit començar la manifestació. Havia estat convocada pels CDR de Terrassa, Solidaritat Antirepresiva de Terrassa (SAT) i el col·lectiu Detingudes 23-S.

La mobilització es duia a terme per demanar l’alliberament dels set presos el dia després que l’Audiència Nacional decretés presó sense fiança.

Els CDR pinten “Llibertat presos polítics” a la seu de Tot per Terrassa

Nova acció dels CDR,  aquest cop a la  seu del partit Tot per Terrassa a la placeta de la Font Trobada. La Persiana del local del partit de l’alcalde, Jordi Ballart, s’ha llevat, aquest dimecres al matí, amb la paraula «Llibertat” pintada de groc i al terra, també de color groc, han pintat “Llibertat presos polítics” .

Els CDR Terrassa han reivindicat l’acció a través de les xarxes socials.  Ho han fer amb següent la piulada  “Davant la Injustícia, la Neutralitat no és una opció. Per una Terrassa compromesa amb les preses i exiliades, reclamem la pancarta a la façana de l’Ajuntament.”

Aquestes pintades apareixen una setmana després d’una altra acció simbòlica, la d’escampar adob davant a les seus dels partits d’Esquerra Republicana i PDECAT per mostrar el seu desacord amb els pactes d’aquestes formacions amb el PSC.

Els Membres del comitè de defensa Per la república no descansen a l’estiu.

Els CDRs de Terrassa surten al carrer exigint conèixer la implicació de l’estat en els atemptats del 17-A a Barcelona

Màscares blanques tacades de sang i amb un interrogant: aquesta és la imatge que s’han trobat aquest dissabte a la tarda els qui es passejaven pel centre de Terrassa. Es tractava d’una acció dels CDRs de la ciutat per denunciar la presumpta implicació de l’estat en els atemptats de Barcelona el 17 d’agost de 2017. Vestits de negre, amb pancartes i aquestes màscares simbòliques, una quinzena d’integrants dels comitès de defensa de la república terrassencs repartien pamflets per l’entorn de la rambla d’Ègara. En aquestes impressions, els CDRs terrassencs afirmen que, si fossin certes les informacions del diari Público segons les quals els serveis d’intel·ligència espanyols estaven al cas dels moviments dels terroristes que van perpetrar l’atemptat de Barcelona, es tractaria d’un crim d’estat, per la qual cosa demanen que es conegui «la veritat» i «es faci justícia».

Després d’aquesta performance informativa, hi havia convocada una manifestació fins a la comissaria de la Policia Nacional, escollida com a símbol dels poders de l’estat.