Entradas

Noves eines de fotònica i IA per al diagnòstic de malalties oculars, cardiovasculars i neurodegeneratives

Desenvolupar noves eines de fotònica i intel·ligència artificial (IA) per diagnosticar precoçment i tractar amb precisió malalties oculars, cardiovasculars i neurodegeneratives. Aquest és l’objectiu del projecte europeu BE-LIGHT, coordinat pel Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC, i en què participen set institucions acadèmiques, tres hospitals i set empreses d’Alemanya, França, Polònia, Suïssa i Espanya.El consorci està liderat per Meritxell Vilaseca, investigadora del CD6 i professora de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i de lEscola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), i Cristina Masoller, investigadora del grup de recerca Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DONLL) i professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

La recerca que es desenvoluparà en el marc del projecte BE-LIGHT suposa un nou pas endavant per al coneixement i el diagnòstic de les malalties de la retina. Les noves eines permetran entendre millor el funcionament de la retina i l’intercanvi d’informació entre neurones, de manera que, a partir de models quantitatius, es puguin detectar les malalties a la retina. A més la combinació de diverses tecnologies fotòniques complementades amb algorismes d’IA, permetrà analitzar amb precisió diverses estructures oculars (còrnia, vitri, fons d’ull) per detectar de forma precoç malalties visuals i trastorns oculomotors». En el mateix sentit, ll’avaluació amb IA dels patrons dels moviments oculars, fortament controlats per diferents regions cerebrals, també pot oferir noves eines de diagnòstic per a malalties neurològiques, com ara l’Alzheimer o la COVID persistent.

El projecte també possibilitarà el desenvolupament de nou instrumental i mètodes clínics capaços, per exemple, d’obtenir imatges de vasos sanguinis o d’estructures oculars del pacient mitjançant tomografia òptica i optoacústica o imatge tèrmica. Aquesta tecnologia ajudarà a detectar precoçment plaques d’arterioesclerosi. Així mateix, crearan eines d’aprenentatge automàtic per al tractament i control de les arrítmies cardíaques amb llum, que podrien reemplaçar les tècniques actuals basades en impulsos elèctrics. A més l’aplicació de la IA en combinació amb tècniques de microscòpia de superesolució permetrà aconseguir imatges d’estructures biològiques de menys d’un nanòmetre, com ara les proteïnes involucrades en el Parkinson i altres malalties rares, això permetrà millorar-ne el diagnòstic.

El projecte compta amb un finançament de 2,5 milions d’euros del programa Horizon Europe de la Unió Europea, dins de les accions Marie Sklodowska Curie (Doctoral Networks).

La FOOT i el CD6 organitzen el 13è Congrés Nacional del Color

L’estudi del color té aplicacions científiques gairebé infinites. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la UPC, el CD6, organitzen fins l’1 de juliol el 13è Congrés Nacional del Color. En ell diversos experts tractaran tres àmbits d’estudi en els tres dies que dura el congrés: color i indústria, color en art i arquitectira i estudi de la percpeció del color.

En el Congrés Nacional del Color es presenten dos projectes impulsats pel CD6. Un d’ells és un aparell per a veure amb més detall el fons d’ull, la part interior de l’ull on es forma la retina.

L’altre projecte del CD6 es duu a terme conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu i serveix per a millorar la diagnosi de l’esferocitosi hereditària, una malaltia de la sang.

El Congrés Nacional del Color és una iniciativa del Comitè del Color de la Societat Espanyola d’Òptica que s’organitza de forma triennal des de l’any 1989.

El Cd6 De La Upc Participa En La Construcció Del Telescopi Més Gran Del Món

El CD6 de la UPC participa en la construcció del telescopi més gran del món

El Centre de Desenvolupament, Instrumentació i Sensors (CD6) de la UPC, amb seu al Campus de Terrassa, participa amb l’empresa IDOM en la construcció de l’Extremely Large Telescope (ELT). L’ELT, que serà el telescopi terrestre òptic i infraroig proper més gran del món. Serà l’ull més gran construït fins ara per observar el cel i obrirà el camí cap a una nova generació de telescopis òptics terrestres. S’està construint a més de 3.000 m d’alçada, al cerro Armazones, al desert d’Atacama, a Xile. Es preveu que entri en funcionament el 2027.

Amb un disseny únic de cinc miralls, juntament amb tecnologia d’última generació per corregir les distorsions atmosfèriques, l’ELT proporcionarà imatges 15 vegades més nítides que les del telescopi espacial Hubble. Permetrà explorar profundament l’Univers amb un gran detall. Això comportarà un gran avenç en el coneixement astrofísic.

Els telescopis extremadament grans són una de les màximes prioritats en l’astronomia terrestre a tot el món. El projecte de construcció de l’ELT va ser aprovat per l’European Southern Observatory (ESO) el 2012. A més, està destinat a revolucionar l’astronomia moderna. Un dels objectius del telescopi és detectar i estudiar planetes semblants a la Terra al voltant d’altres estrelles.  Podria convertir-se en el primer telescopi en trobar proves de vida fora del nostre sistema solar. L’ELT també investigarà els confins més llunyans del cosmos, revelant les propietats de les galàxies més primerenques i la naturalesa de l’univers fosc.

Els cinc miralls del telescopi tindran diferents formes, mides i rols, dissenyats per funcionar de forma coordinada a la perfecció, un disseny òptic pioner que li permetrà, així, revelar l’Univers amb un detall sense precedents.

Capacitat per recollir molta més llum que l’ull humà

El mirall més espectacular des del punt de vista tecnològic és el principal, l’M1, en la construcció del qual treballen els investigadors del CD6 de la UPC.

El disseny, la construcció i la validació del Local Coherencer, un instrument crític per al correcte funcionament de l’ELT, ha estat adjudicat a l’empresa IDOM. N’està liderant el desenvolupament, doncs, en col·laboració amb el CD6. La solució es basa en un concepte òptic original que és una variant de l’interferòmetre que el CD6 ja va crear per al Gran Telescopi de Canàries, ara fa 20 anys.

L’estructura del telescopi −que el manté estable en totes les condicions, fins i tot amb vents forts i en cas de produir-se terratrèmols− està formada per una part horitzontal que suporta el tub del telescopi, i una part vertical, de 50 metres d’alçada, que conté dues plataformes enormes que allotgen els cinc miralls i altres instruments científics.

Simulació dels làsers que farà servir el telescopi per crear estrelles artificials que ajudaran a mesurar la distorsió de la llum per les turbulències de l’atmosfera terrestre. Imatge: ESO/L. Calçada

Cúpula gegant

El telescopi i la seva estructura interior estan protegits a través d’una cúpula gegant de 80 metres d’alçada i 88 metres de diàmetre. Una dimensió equivalent a la d’un camp de futbol. La part superior de la cúpula girarà per permetre que el telescopi apunti en qualsevol direcció a través de la seva gran ranura d’observació.

Quan estigui totalment equipat amb l’òptica i els instruments científics, es calcula que el telescopi arribarà a pesar unes 3.700 tones.

La UPC impulsa i acompanya empreses de tecnologia fotònica fins a la sortida al mercat

Impulsar l’activitat econòmica amb els emprenedors i empreses que utilitzen tecnologies fotòniques en els processos d’innovació tecnològica. Això és el què fa el CAREF, el Centre d’Alt Rendiment en Emprenedoria Fotònica que es fa al CD6, el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la Universitat Politècnica de Terrassa. Aquest dilluns al migdia l’Ajuntament de Terrassa ha organitzat una visita al Centre de la Rambla Sant Nebridi, com a impulsor del Projecte d’Especialització Competitiva Territorial, el PECT, un projecte europeu d’uns 3 milions d’euros per desenvolupar innovació.

L’empresa Beamagine, amb 10 patents registrades, és un clar exemple de la creació i acompanyament al mercat d’una empresa nascuda de la innovació. En un any les solucions d’aquesta start up es podrien trobar al mercat de la mà d’empreses com Mercedes o Volswaguen. També per a solucions en empreses de salut. Amb aquest Lidar, amb làser, ràdar i en combinació amb d’altres tecnologies com les càmeres tèrmiques, pot crear una aplicació que automatitzi la conducció.

El CAREF és una incubadora especialitzada en tecnologies fotòniques que pretén desenvolupar una metodologia innovadora que permeti la identificació de projectes de base tecnològica fotònica, i acompanyar-los al mercat.

Crit d’alerta dels grups de recerca de la UPC per la manca de finançament de la Generalitat

La Universitat Politècnica s’afegeix a l’Autònoma i a la de Barcelona en la denúncia per la reducció de la Generalitat en les ajudes de suport als grups de recerca i reclamar un canvi en el model de finançament. La mesura afecta nombrosos grups científics de les principals universitats catalanes i perjudicarà els seus equips investigadors. I és que, per primera vegada, no han aconseguit ni el 50% de les ajudes ofertes.

A la UPC, els diners destinats als seus grups s’han reduït un 19%, un descens que s’afegeix als que ja van patir en les anteriors convocatòries. Des del Campus de Terrassa, defensen l’excel·lència de la seva investigació i alerten que hi ha una descompensació entre el volum de la producció científica i el de finançament rebut.

En el cas del centre d’innovació tecnològica CD6, que desenvolupa la seva activitat en el camp de l’enginyeria òptica i fotònica, la pèrdua d’aquests diners els obligarà a renunciar a alguns serveis, si no troben mecanismes alternatius.

Per a Santiago Royo, director del grup de recerca CD6, la complicació arribarà a mig termini perquè s’està imposant una tendència que fa molt difícil ser competitiu des de les universitats catalanes. Segons l’investigador, aquesta manca de recursos les abocarà a un rol residual en el sistema d’innovació, molt per sota d’altres països europeus.

Neix un programa d’incubació d’empreses fotòniques

La Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa han creat un programa d’incubació d’empreses fotòniques, que estudien les propietats de la llum.

Va adreçat a persones emprenedores, estudiants de màster i investigadors, siguin o no de la UPC, que tinguin una idea de negoci innovador que requereixi tecnologia fotònica.

Els projectes seleccionats rebran assessorament empresarial i tecnològic i tindran accés a les instal·lacions del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la UPC, el CD6.

En una primera fase del programa d’incubació les propostes es podran presentar fins el 31 de desembre però es preveu una segona convocatòria.

El programa té el suport de la Fundació Mobile World Capital i del Clúster d’Òptica i Fotònica del Sud d’Europa, el SecPho.