Entradas

Exposició de diorames i pessebres a la catedral del Sant Esperit

La representació del naixement del nen Jesús a Betlem forma part d’una de les tradicions més arrelades a Catalunya i bona mostra d’això és l’exposició de diorames i el pessebre oficial de Terrassa que es porta acollint des de fa 81 anys a la ciutat. Unes 12.000 persones passaran durant aquests dies pel soterrani de l’atri de la catedral del Sant Esperit per observar amb deteniment els 15 diorames s’hi apleguen.

Enguany, l’espai acull en un lloc privilegiat un pessebre de grans dimensions de l’escultor i figurista Daniel Alcántara.

Fins al 8 de gener, tothom qui vulgui gaudir de l’art del pessebrisme pot visitar aquesta magnífica exposició a la catedral de Terrassa.

Visita per conèixer la façana dels Apòstols de la Catedral del Sant Esperit

La catedral del Sant Esperit de Terrassa, com la majoria d’edificis religiosos de certa antiguitat, és el resultat d’una superposició d’intervencions artístiques i arquitectòniques succeïdes al llarg dels segles. Després de la seva destrucció durant la guerra civil, es va du a terme una important reforma arquitectònica que donà a l’edifici l’aparença actual.

Catalonia Sacra proposa pel dissabte 17 de setembre una visita guiada on, a partir de la façana dels apòstols, es podrà conèixer l’evolució de la catedral terrassenca. A través de la visita que guiarà l’Historiador de l’Art, Bernat Puigdollers, es podrà conèixer l’avenç arquitectònic de l’edifici i endinsar-se en les diverses intervencions artístiques realitzades durant la segona meitat del segle XX i el context que les van fer possibles.

L’activitat s’inclou en la programació especial amb motiu dels 10 anys de Catalonia Sacra. La inscripció té un preu de 6 euros i es pot fer en línia ( https://www.cataloniasacra.cat/agenda/detall/info/622).

El 2004, després d’onze segles, Terrassa tornava a ser seu episcopal. Es va erigir en seu l’església parroquial del Sant Esperit, un temple gòtic iniciat a mitjan s. XVI que el 1601 ja ostentava aquesta dignitat. Nomenada basílica menor el 1951, compta amb altres elements d’interès patrimonial com un gran retaule realitzat per Enric Monjo, Lluís Bonet i Antoni Vila Arrufat a l’Altar Major o la capella modernista del Santíssim que és obra de Lluís Montconill.

Catalonia Sacra ofereix fins al novembre una quarantena d’activitats (visites guiades, conferències, actes de patrimoni immaterial…) per a donar a conèixer el patrimoni cultural d’arrel religiosa en tota la seva diversitat. En total es programen 35 propostes, en 22 comarques diferents de l’àmbit territorial dels deu bisbats amb seu a Catalunya. Les activitats proposades en l’agenda 2022 són molt diverses i permeten descobrir des de conjunts monumentals; edificis auxiliars o serveis adjacents o la descoberta de béns mobles tan interessants com els vitralls, retaules i campanes.

El bon funcionament del Terrassa Sonora obre la porta a ampliar-ne el projecte

Bona acollida del Terrassa Sonora, la proposta de ruta musical per Terrassa que es va presentar ara fa un mes. A través d’un itinerari de dotze punts amb inici a la Masia Freixa, Terrassa Sonora convida a descobrir la ciutat i els seus espais a través de la música, amb uns codis QR que enllacen cada ubicació amb un enregistrament sonor. A més de les visites comptabilitzades al web, el plantejament ha despertat interès més enllà de Terrassa. Els impulsors de la iniciativa es plantegen també fer-la créixer amb propostes pedagògiques.

Entre les peces musicals escollides pel Terrassa Sonora hi trobem cançons antigues que s’han enregistrat per primer cop i composicions fetes expressament per a l’ocasió. Fins i tot, peces ben conegudes que també s’han gravat de nou. És el cas de la cançó «A Terrassa hi ha una plaça», del cantautor Miquel Pujadó i que està vinculada, com és natural, a la Plaça Vella.

Altres cançons i parades del Terrassa Sonora són l’Estapera al Raval de Montserrat, un quartet de corda de Pau Marsal a la Catedral del Sant Esperit i «L’orquestra simfònica com a sintetitzador», de Joan Bagés Rubí, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. També es poden escoltar totes a través del web de Terrassa Sonora.

Via Crucis «confinat» a la catedral del Sant Esperit

La pandèmia també ha afectat als actes del Divendres Sant. El Via Crucis, que acostuma a aplegar centenars de persones als carrers del centre de Terrassa, s’ha hagut de fer a porta tancada dins de la catedral del Sant Esperit.

El temple de la plaça Vella ha aplegat desenes de persones, mantenint la distància de seguretat, i que han estat testimoni de com el pas recorria el passadís central de la Catedral en comptes de fer-ho pels carrers del voltant.

Les reflexions que han acompanyat cadascuna de les catorze estacions del Via Crucis han estat centrades, especialment, en la situació sanitària i en les persones afectades, des de les víctimes mortals que ha deixat el virus, passant pels malalts i els seus familiars, i amb un record també per al personal sanitari de primera línia.

Més enllà del Via Crucis, la catedral ha acollit aquests dies de Setmana Santa una trentena de celebracions, més del doble que abans de la pandèmia, per poder garantir que, amb l’aforament reduït, tots els fidels que ho volguessin poguessin assistir-hi.

D’altra banda, i com cada Setmana Santa, també s’ha pogut visitar als matins el Museu de la Catedral, que acull els passos i misteris de les antigues processons del Sant Enterrament, a més d’altres objectes i documents dels segles d’història de la catedral egarenca.

Diumenge de Rams marcat per les mesures contra la pandèmia

Les esglésies de Terrassa han pogut tornar a celebrar, dos anys després, el Diumenge de Rams, després que l’any passat el confinament obligués els fidels a seguir les celebracions des de casa.

A la parròquia de Santa Maria de les Arenes, la tradicional processó de la Borriquita s’ha adaptat a les mesures per combatre la pandèmia. En comptes de recórrer els carrers del barri, i de fer una benedicció de rams amb centenars de persones, com es fa habitualment, el pas de la processó s’ha deixat exposat al costat de l’altar de l’església.

A més de no fer la processó, també s’han fet tres misses en horaris diferents i amb cita prèvia perquè, amb les mesures d’aforament limitat, cap fidel se’n quedés fora. Fins i tot així, s’han omplert totes les places.

També s’ha omplert, en un dels dies de més afluència de l’any, la catedral del Sant Esperit. Tot i que tampoc s’ha fet la tradicional benedicció de palmes i palmons a la plaça Vella, que s’ha fet dins del temple, la basílica egarenca s’ha omplert també fins al màxim permès a les cinc celebracions d’aquest diumenge i, també, a les dues de dissabte.

Tota la resta de celebracions de Setmana Santa també s’adapten a les restriccions sanitàries, tant la trentena de misses i pregàries previstes com la vetlla de Dijous Sant, que s’avança d’hora pel toc de queda, o el Via Crucis, que es farà a l’interior de la catedral.

La Catedral del Sant Esperit i dos immobles més figuren com a propietats immatriculades

La catedral del Sant Esperit figura com una de les tres propietats de l’Església catòlica immatriculades a Terrassa, segons ha revelat el departament de Justícia de la Generalitat.

La seva inscripció va ser feta al Registre de la Propietat, sense que existís cap títol que acredités el seu titular perquè a l’edifici construït l’any 1952 no existien registres de la propietat, segons el Bisbat de Terrassa. Juntament amb la Catedral també figuren com a propietats immatriculades el temple de Sant Llorenç i locals parroquials, així com un terreny urbà a Sant Pere.

De fet, aquests tres immobles formen part dels 3.722 inscrits al nom de l’Església a tot Catalunya, sense cap títol que n’acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot el territori. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre els anys 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50%), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis com rectories, garatges o palaus.

El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. L’objectiu de l’Oficina és que les parts s’acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg.

Les primeres parades de palmes i palmons s’instal·len a la Rambla d’Ègara

Com marca la tradició, Diumenge de Rams els padrins regalen una palma o un palmó als seus fillols per celebrar l’arribada de Jesús a Jerusalem. Allargades, amb llaços o cargolades, Terrassa ja s’està preparant per a què els nens tinguin la seva per a diumenge.

Tot i així, les generacions més joves compren cada vegada menys palmes i palmons. Des de fa uns anys, són els més grans els qui decideixen comprar-les per als seus nets i continuar amb la tradició.

Durant el Diumenge de Rams, les famílies s’apropen a les esglésies per a què els puguin beneir els rams i iniciar la Setmana Santa.

El proper diumenge dia 14, el Bisbe farà la tradicional Benedicció de rams a la Plaça Vella  a les 12 del migdia. Després, oficiarà la missa a la Catedral del Sant Esperit. A la parròquia de Santa Maria del barri de les Arenes tindrà lloc la Processó amb la borriquita a les 11 del matí.

La Catedral del Sant Esperit incorpora un sistema per fer donacions amb targeta

A altres països europeus és més freqüent trobar-s’ho, però aquí és nou veure una màquina per efectuar les donacions a l’església amb targeta de crèdit. Es tracta d’una adaptació als nous temps que permet fer una transacció més ràpida, còmode, i amb la mateixa seguretat. A Catalunya el primer lloc on s’ha implementat ha estat a la Catedral de Tarragona i, al Bisbat de Terrassa, a la Catedral del Sant Esperit.

S’ha fet amb la col•laboració del Banc Sabadell i està pensat per facilitar la donació a aquells que no acostumen a portar efectiu a sobre.

El sistema és fàcil: es marca la quantitat que es vol donar, entre 2 i 15 euros, es passa la targeta i automàticament es fa la transacció. Al ser una quantitat menor de 20 euros, no es requereix el número pin. El Bisbat de Terrassa ha dit que implementarà aquest sistema properament a d’altres municipis de la diòcesi.

La pluja obliga a celebrar el Corpus a l’interior de la Catedral del Sant Esperit

Aquest diumenge el Bisbe de Terrassa ha presidit la celebració del Corpus a la Catedral del Sant Esperit, una festa traslladada aquest any des de dijous fins a diumenge. La Capella de Música ha acompanyat amb els seus cants la celebració.

La pluja ha fet que les catifes es confeccionessin a les capelles laterals del temple i, per tant, els carrers del centre no han pogut lluir aquest any la tradicional estampa de colors.

La celebració del Corpus uneix, per als cristians, l’exaltació de l’Eucaristia amb la celebració de la missa, i el Dia de la Caritat.

En aquest sentit, es fa una col·lecta especial a totes les celebracions de la missa de parròquies i esglésies, uns diners que es destinen a Càritas Diocesana.

Una altra tradició unida al Corpus Christi és la de l’ou com balla, que va néixer al segle XV a la Catedral de Barcelona i que a Terrassa es va fer fins als anys 50 del segle passat. Actualment, s’ha recuperat a la Catedral, les Esglésies de Sant Pere i Ullastrell. El Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses el va beneir dijous a l’atri del temple, on s’ha pogut contemplar fins diumenge.

El Centre Aragonès de Terrassa celebra les Festes del Pilar

El Centre Aragonès de Terrassa ha celebrat aquest dijous la Festa del Pilar. L’entitat ha volgut reunir la comunitat aragonesa de Terrassa en aquest diada tant important a l’Aragó. S’ha celebrat la missa baturra dins la catedral del Sant Esperit on Los Pilares de Aragón han cantat en honor a la verge. El Centre Aragonès dedica tot l’any a preparar aquesta festivitat.

Durant tot el dia també s’han fet ofrenes florals a la Verge del Pilar a la Plaça Vella. Els aragonesos veuen en aquesta festivitat una manera de celebrar la festa del Pilar d’una manera molt semblant a la forma que es veu a Saragossa i que uneix tots aquells aragonesos que viuen a Terrassa.

Abans de la missa s’han ballat sardanes a càrrec del Grup sardanista Terrassa Nord i flamenc per part de l’Associació Flamenca Andalusa Rosi Ugalg. A la sortida de la missa s’han fet les salves per part dels Bandolers de Terrassa i el Centre Aragonès ha interpretat les tradicionals jotes.