Entradas

La Cecot crea un joc per al mòbil per promocionar el català i fomentar-ne l’ús

La Cecot ha desenvolupat un joc per al mòbil per a l’acollida de persones treballadores en català. Es tracta del CATmòbil i es troba dins del Portal del Català a l’Empresa de la patronal catalana.

Consta de 15 àrees temàtiques, amb 300 preguntes en total, sobre el català i la realitat catalana. Per jugar-hi, cal registrar-se. El joc consisteix a encertar el màxim nombre de preguntes, cadascuna d’una àrea temàtica diferent, en el menor temps possible. En cada pregunta, s’ha de seleccionar la resposta considerada correcta. Al final de cada partida, es podran veure els encerts i errors.

Així la patronal ofereix una eina més de promoció de la llengua catalana a l’empresa, com ho són les càpsules d’acollida lingüística, les guies de recursos o de lèxic sectorial. Cecot ha desenvolupat aquest recurs per promocionar la llengua i fomentar-ne l’ús de la mà del Departament de Cultura.

Nominacions als premis Gaudí amb segell terrassenc

L’Acadèmia del Cinema Català ha donat a conèixer aquest dimarts quines són les pel·lícules que optaran a guanyar els premis Gaudí 2024, que celebraran la seva 16a edició el 4 de febrer. Entre les nominades hi ha un gran nombre de produccions que tenen relació amb Terrassa, entre les quals destaca Saben aquell, que optarà als guardons en un total de 13 categories. El biopic sobre la vida d’Eugenio, dirigit per David Trueba, conté escenes rodades al Mas Viver de Torrebonica i, a més, ha estat la tercera pel·lícula més vista de l’any al Cinema Catalunya, només superada per Barbie i El mestre que va prometre el mar.

Entre les candidates a Millor Pel·lícula hi trobem l’esmentada Saben Aquell, a més de dues cintes dirigides per cineastes formades a l’ESCAC. D’una banda, Els encantats, d’Elena Trapé, graduada a la universitat terrassenca el 2004, on també hi ha realitzat activitat docent. El film, a més a més, compta amb diversos exestudiants de l’ESCAC entre el seu equip tècnic. D’altra banda, la jove directora Laura Ferrés també optarà a l’estaueta de millor film amb la seva òpera prima: La imatge permanent, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid. Graduada a l’ESCAC el 2018, la realitzadora de 34 anys ja va guanyar un Gaudí pel seu curtmetratge Els desheretats. Completa la llista de les quatre nominades a Millor Pel·lícula Creatura, film que encapçala la llista de nominacions amb un total de 15.

Per la seva part, El mestre que va prometre el mar ha estat nominada en la categoria de Millor Pel·lícula en llengua no catalana. El film que repassa la biografia del mestre Antoni Benaiges, obra de Patrícia Font, ha estat rodat en gran part als carrers de Mura. Un apartat on també s’hi troba 20.000 especies de abejas, dirigida per Estíbaliz Urresola, graduada amb els màsters de Direcció de Cinema i de Film Business a l’ESCAC. En aquesta categoria també estan nominades Un amor, d’Isabel Coixet, i Upon entry.

En la categoria de Millor Vestuari la terrassenca Mercè Paloma optarà a l’estatueta per La contadora de películas, mentre que l’exalumna de l’ESCAC Ana Pfaff  està nominada a Millor Muntatge per l’edició de Sobre todo la noche. Un altre il·lustre antic estudiant de l’Escola Superior de Cinema ubicada a Terrassa, Juan Antonio Bayona, ha estat nominat en la categoria de Millor Pel·lícula Europea pel seu últim treball: La sociedad de la nieve.

Carta Ue 1

La Cecot signa la carta impulsada per Òmnium per reclamar als Estats de la UE l’oficialitat del català

La patronal Cecot i una vintena d’entitats del món empresarial, universitari i sindical han signat un manifest promogut per Òmnium Cultural per reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea.

La missiva insta «als estats membres de la UE que votin SÍ a l’oficialitat del català a la Unió Europea, en la línia de la recent incorporació del català a la plataforma Erasmus+ i dels acords bilaterals que s’han anat impulsant amb diferents institucions europees».

Les entitats signants han presentat el manifest en un acte conjunt celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Ha estat aquest dilluns, el dia abans que una nova reunió del Consell d’Afers Generals torni a debatre la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea.

A banda de la Cecot també s’hi adhereixen altres organitzacions empresarials com Foment, Pimec, Femcat i la Cambra de Comerç de Barcelona.

També les vuit universitats publiques de Catalunya, l’Acadèmia del Cinema Català i la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Podeu llegir el manifest sencer clicant en aquest enllaç.

Carta Ue 2

 

 

Unes vint parades en la Primera Fira del Llibre en Català a Terrassa

El pròxim 7 d’octubre arriba a Terrassa la Primera Fira del Llibre en català organitzada pel Consell de la República en col·laboració amb tot el sector editorial. De de les 10 del matí i fins les 8 del vespre, una vintena de parades d’editorials, llibreries i entitats estaran al Raval de Montserrat amb les darreres novetats i autors signant llibres per promoure el teixit cultural de la ciutat.

També hi haurà l’editorial Trabucaire de Perpinyà i la llibreria Can Lluís de Prats de Molló. A l’Atri de l’Ajuntament al matí i a la Casa de l’Esport a la tarda s’hi faran activitats paralel·les com el conta contes, lectures dramatitzades, poesia i xerrades culturals. Tot per a la difusió i promoció de tot el sector de la cultura catalana.

La Primera Fira del Llibre en català a Terrassa neix amb vocació de continuïtat des de la Comissió de defensa de la llengua i la cultura catalanes del Consell local de la República Terrassa.

Alt nivell de coneixement del català a Terrassa, revela un estudi

Un 97% dels egarencs pot entendre el català, segons revela un estudi de l’Institut d’Estadística de Catalunya. A la ciutat, un 90% pot parlar-lo i llegir-lo, mentre que un 83% el pot escriure.

La coneixença de l’idioma no es distribueix de manera uniforme al territori. Si parlem de poblacions amb més de 50 mil habitants, Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i Sant Cugat són les que més dominen la llengua, encara que la diferència amb Terrassa no supera el 5%.

La investigació indica que, al conjunt de Catalunya, 9 de cada 10 persones que hi viuen poden entendre bé el català. Això representa un augment del grau de coneixement, si es compara amb la situació de 10 anys enrere.

Una diferència notable és la que es veu segons l’edat. El màxim nivell d’assoliment l’aconsegueixen els infants i joves d’entre 10 i 19 anys, 99% dels quals poden parlar, llegir i escriure en català. D’altra banda, el grup de 35 a 39 anys així com els majors de 70 són els que evidencien menys coneixement.

La feina i l’escola són els àmbits en que més es fa servir el català. Gairebé un 80% de la població ho fa. Una proporció una mica més baixa ho utilitza també amb la família o les amistats.

Un 41% té com idioma inicial el català, ja sigui de manera exclusiva o conjuntament amb el castellà. Aquesta última és l’única primera llengua d’un 48% dels habitants.

L’estudi també ha esbrinat sobre el domini d’altres idiomes. Un quart de la població pot parlar en anglès. Aquesta xifra està seguida de la proporció dels qui poden sostenir converses en francès (8,9%), àrab (2,3%), italià (2%) i alemany (1,8%).

La informació ha estat comunicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Són els resultats de l’enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges (CEPH), que es realitza cada 5 anys. Es basa en un mostreig de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que complementa els resultats de l’últim cens de població.

Entrega de Premis de la 42a edició del Concurs BBVA de dibuix escolar

LaFACT ha acollit l’entrega de premis del 42è Concurs BBVA de Dibuix Escolar de la Fundació Antigues Caixes Catalanes. Adreçat a alumnat de primària i centres d’educació especial de tot Catalunya, s’han presentat 169 escoles de 113 poblacions. Són, doncs, 85 de les comarques de Barcelona, 13 de Girona, 37 de Lleida i 34 de Barcelona. La població amb més escoles ha estat Terrassa, seguida de Barcelona, Lleida, Sabadell, Tarragona, Amposta i Reus.

En total s’han presentat 2.028 dibuixos. Finalment, 55 escoles i 92 nens han estat premiats entre els primers, segons i tercers guardons en les dues categories d’alumnes entre els 6 i 12 anys de Primer, Segon i Tercer de Primària, i l’altra per als cursos de Quart, Cinquè i Sisè.

En total, doncs, 36 premis a escoles de primària i 29 accèssits de centres d’educació especial, alguns dibuixos fets col·lectivament. Així, els guanyadors han rebut un diploma acreditatiu, un pack de dibuix i pintura i el llibre il·lustrat del concurs amb els dibuixos premiats. Els premiats il·lustren, doncs, el nou llibre de la col·lecció.

A la pesca del microplàstic i altres contes per cuidar el planeta ha estat el títol de la 42a edició del certamen. Es tracta, doncs, de sis contes escrits per Júlia Prunés, especialitzada en l’educació emocional i que, per tercer any, s’ha alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que les Nacions Unides proposa assolir per transformar el món i preservar el planeta.

Estimular i treballar l’educació emocional

L’objectiu és estimular les habilitats i capacitats de l’alumnat de primària i educació especial en l’àmbit del dibuix i la il·lustració. També fomentar la lectura en català mentre es treballa l’educació emocional i el respecte al medi ambient. Els mestres han treballat els contes des de les vessants de la plàstica, la llengua i els valors socials i cívics. 

A l’acte d’entrega també s’ha pogut gaudir de l’espectacle Sr Reciclatge, de la companyia Fèlix Brunet i programat per la Fundació la Roda. El jurat ha estat format per representants de la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, de l’Escola d’Art d’Olot, de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa i l’Editorial Mediterrània. També un il·lustrador professional i un representant del BBVA.

 

 

Landròmina celebra el dia del Còmic gratuït en una edició marcada per les traduccions del manga al català

Aquest dissabte ha estat el torn del còmic. Des de fa 13 anys a Terrassa es viu, un cop l’any, el dia del Còmic gratuït, una iniciativa en la qual la botiga del carrer Sant Llorenç «Landròmina» ha estat present cada edició.

Tan sols quatre llibreries del Vallès, dues d’aquestes de Terrassa, participen en aquest dia que també se celebra en altres dates als Estats Units. Les editorials ofereixen exemplars més barats de còmics tan reconeguts com Spiderman o Haykiu perquè els encarregats de les botigues dedicades a la venda de còmics puguin obsequiar els amants d’aquest gènere.

Landròmina, juntament amb l’entitat Frikassa, que defensa i fomenta el moviment friqui de la ciutat, han organitzat aquest dissabte a la tarda una xerrada amb la traductora de còmics manga al català Sandra Nogués.

Un dia que ha comptat amb molts més visitants que de costum i amb més presència de públic jove. Un tipus de públic que és qui ha d’agafar el relleu de les generacions autoconsiderades friquis, amb el còmic, els videojocs o els jocs de taula com a pilars.

Junts per Terrassa garantirà l’ús institucional del català

Junts denuncia el retrocés que pateix l’ús social del català i anima a la ciutadania i a l’Ajuntament, a defensar la llengua pròpia i oficial, perquè Terrassa sigui una ciutat cent per cent en català. Una responsabilitat, diuen, de tots els ciutadans però també de la defensa i ús institucional que es faci de la llengua.

Proposen que els futurs regidors, sempre que representin a l’Ajuntament, no canviïn l’idioma depenent del barri on es troben o de l’acte que presideixen. També garanteixen que tots els actes, manifestos, comunicacions publicitat i material divers que publiqui l’Ajuntament serà com a mínim sempre en català. Junts critica aquells partits que fan del català un tema de confrontació política. Recorden que es tracta només de complir el reglament local de l’ús lingüístic de la llengua.

També asseguren que si governen mantindran el català com a primera llengua a l’Ajuntament. Ho faran, diuen, per respectar el dret de tothom de ser atès en la llengua oficial. D’altra banda, vol que la intervenció de la intèrpret de la llengua de signes en català en els actes institucionals sigui la norma i no l’exepció.

Quatre alcaldes de la Catalunya Nord visiten Terrassa

Quatre alcaldes de la Catalunya Nord han visitat Terrassa durant la Fira Modernista convidats per diverses entitats culturals i independentistes de la ciutat. Es tracta del retrobament amb els alcaldes catalans de França, en agraïment per haver acollit diverses activitats de suport als catalans exiliats.

Els alcaldes de les dues poblacions del Vallespir, Maria Costa, dels Banys, i Claudi Ferrer, de Prats de Molló, junt amb l’alcalde de Pesillà, al Rosselló, i el d’Elna, Nicolas Garcia, han participat en una taula rodona per a analitzar l’estat del català en els seus territoris. Aquest dissabte han visitat l’Ajuntament de Terrassa, rebuts per l’alcalde i diversos regidors, i han passejat per altres espais de la Fira.

Aquesta visita dona continuïtat a un seguit de trobades per la defensa del català en tots els territoris catalanoparlants, i dona suport a l’alcalde d’Elna, recentment expedientat per demanar l’ús del català en els plens municipals.

Alcaldes de la Catalunya Nord visiten Terrassa

Tres alcaldes i una alcaldessa de 4 poblacions de la Catalunya Nord seran aquest divendres i dissabte a Terrassa. Participen en la Segona Trobada que es fa a la nostra ciutat amb la regió francesa. La visita està organitzada pels Cants de Llibertat de Terrassa i la ANC-Terrassa per la Independència, i té el suport d’Òmnium, Plataforma per la Llengua, el Consell Local per la República, La Traca i Català a Terrassa.

Aquesta visita dona continuïtat a les trobades efectuades per aquestes entitats terrassenques a diverses poblacions franceses i és una mostra d’agraïment per la defensa del català a tot el seu territori.

Els alcaldes han impartit una conferència sobre la llengua catalana a la BCT i han parlat de la situació de l’idioma a les seves poblacions. Després, s’ha organitzat un sopar a La Coral de Prodis. Dissabte els rebrà l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i visitaran els llocs més emblemàtics de la Fira Modernista.