Entradas

TECP garantirà els drets de la classe treballadora davant l’avenç de l’extrema dreta

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa En Comú Podem és garantia de protecció dels drets de la classe treballadora, davant l’avenç de l’extrema dreta i la seva entrada en diferents institucions, així com de la creació de llocs de treball estables i de qualitat.

Davant la presència de la diputada d’En Comú Podem al Congrés, Aina Vidal, la candidata de la formació d’esquerres, Agnès Petit, ha manifestat que si En Comú Podem és decisiva, es continuarà amb la línia de treball impulsada per la ministra Yolanda Díaz, artífex, segons diuen, de la reforma laboral i de les pensions.

Vidal ha volgut llançar un missatge al candidat de Tot per Terrassa, davant les aritmètiques d’algunes enquestes que donen majoria absoluta al partit liderat per Jordi Ballart.

Acompanyats de responsables sindicals i membres de la candidatura, la compareixença de premsa s’ha fet al pati interior de la delegació local de Comissions Obreres i de la UGT. Un espai, en el qual hi havia la coneguda com a Casa del Poble, i que Terrassa En Comú Podem vol convertir en una plaça pública que homenatgi la lluita sindical i la Terrassa republicana.

La nova Llei de Memòria Democràtica hauria de retornar la Casa del Poble a ERC però encara no s’ha concretat com

/0 Comentarios/en , /por

La Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Senat a principis d’octubre reconeix per primera vegada que hi ha unes víctimes (particulars, entitats, organitzacions i partits polítics) i uns béns espoliats pel règim franquista.

La norma anirà acompanyada d’un reglament que concretarà com s’han de reparar moralment les persones i com restituir les propietats. Entrarà en vigor quan es publiqui al BOE i el reglament l’ha de redactar una comissió tècnica en un termini de 12 mesos.

El secretari d’estat de memòria democràtica, Fernando Martínez López, s’ha compromès amb la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a gestionar el retorn dels 11 ateneus que aquesta entitat té documentats.

La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, confia que quan es faci el llistat dels béns espoliats pel franquisme a Terrassa figuri el local de la Fraternitat Republicana, és a dir, la Casa del Poble. Però encara no està definida com serà aquesta reparació.

Martínez espera que l’immoble sencer, (el que queda, perquè es va enderrocar l’edifici per motius de seguretat i només es manté dempeus la façana), sigui retornat a Esquerra Republicana de Catalunya (la successora de Fraternitat Republicana) i, en general, a la ciutat.

S’haurà de fer un debat, diu, per definir-ne els usos a mig o llarg termini però una plaça pública o un espai obert a tothom i de memòria històrica, podria ser una bona solució.

Aquest nou espai hauria de recordar la importància que va tenir la Casa del Poble durant la 2a República o la Guerra Civil, per exemple, afegeix.

Martínez diu que la norma fa passes molt importants aconseguides en les negociacions (com és el reglament). També és clau que es declarin nuls els judicis, els orgues judicials i les sentències del règim i que reconegui que hi va haver persecució de les cultures catalana, basca i gallega, entre altres. Però assenyala que es queda curta. Hauria de derogar, diu, l’amnistia del 77 i jutjar aquells qui van cometre els crims.

Bernat Pizà Castella 1

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 2

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 3

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 5

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 4

Imatge del blog d’en Bernat Piza

Imatge d’arxiu

Estat actual de la Casa del Poble

ERC fa la tradicional ofrena floral a les víctimes del 1713

/0 Comentarios/en , /por

Com és tradicional Esquerra Republicana de Catalunya ha homenatjat aquest dilluns a les víctimes del 1713 que van morir en l’atac a la ciutat de les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió.

En els parlaments, a la plaça de la Torre del Palau, s’ha destacat la capacitat de resiliència de la ciutat que al llarg de la història ha passat de generació en generació.

L’acte ha acabat amb el Cant dels Segadors davant l’ofrena floral que s’ha fet a la placa commemorativa que hi ha a l’antiga Casa del Poble del carrer Cremat.

Els finestrals de la Casa del Poble llueixen nous murals pictòrics en record als seus orígens

/0 Comentarios/en , , /por

La Casa del Poble, ubicada al carrer Cremat, llueix des de fa pocs dies uns nous murals pictòrics en els finestrals del primer pis. Són obra de l’Edmundo Garcia i el David Largo, dos artistes de Majara Studio que, després de rebre l’encàrrec de l’agrupació local d’Esquerra Republicana, han plasmat part de la història d’aquest emblemàtic edifici a través de la pintura.

Així, amb aquestes il·lustracions es vol retre homenatge a totes aquelles persones i associacions que durant anys van ser part de la Casa del Poble. Col·lectius com el Grup Coral de la Fraternitat Republicana, una colla de joves celebrant la proclamació de la República o un milicià antifeixista durant la Guerra Civil són alguns dels protagonistes que apareixen a les pintures. L’obra ha estat realitzada durant aquest estiu al Centre de Creació Artística El Corralito, un projecte iniciat el 2015 que busca facilitar la participació col·lectiva entre diferents artistes de la ciutat.

La Casa del Poble de Terrassa va ser la primera de tot Catalunya. Entre el 1903 i el 1939 s’hi duien a terme activitats culturals, recreatives i pedagògiques dirigides a les famílies de classe obrera.

Terrassa celebra els 90 anys de la proclamació de la II República

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ha commemorat aquest dimecres el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Des de bon matí, la bandera republicana ha onejat davant de la biblioteca del districte 6, on s’ubicarà el futur Parc de la República. El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, han encapçalat la comitiva que ha fet l’ofrena floral al peu del pal, acompanyant l’Associació de Terrassa per la III República. La presència de la bandera tricolor ha estat només per commemorar la data del catorze d’abril, però el que quedarà fixat és la placa inaugurada després a la tarda sobre la façana de la Casa del Poble, al carrer Cremat. El text explica com els regidors egarencs de 1931 es van trobar a l’edifici just abans de pujar a l’Ajuntament a proclamar la República, moments després que Francesc Macià ho fes al balcó de la Generalitat. L’alcalde Jordi Ballart i diversos regidors de Tot per Terrassa, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Terrassa han estat presents en un acte auster i sense discursos. Tot seguit s’han dirigit a l’Arxiu Històric. Les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez han pronunciat una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, titulada «Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República». En la presentació, l’alcalde Jordi Ballart ha reivindicat la vigència dels valors republicans davant l’actual ascens de l’extrema dreta.

Més enllà dels actes d’aquest dimecres, l’Ajuntament té previstes més activitats relacionades amb la II República i el programa de Memòria Democràtica. En concret, segons ha avançat l’alcalde, el Museu de Terrassa i el Servei de Cultura preparen de cara a la tardor una actuació a l’entorn de la taula que hauria utilitzat el president espanyol Manuel Azaña durant el seu pas per Matadepera.

Actes virtuals i reduïts per commemorar el 4 de setembre

/0 Comentarios/en , /por

Aquest divendres Terrassa ha recordat un any més el 4 de setembre de 1713, quan les tropes borbòniques van saquejar i incendiar la ciutat. La pandèmia, però, ha fet que fos una diada atípica: mentre que l’Ajuntament ha fet un acte simbòlic penjant un manifest al web municipal i l’habitual marxa de torxes ha estat suspesa, Esquerra Republicana sí que ha volgut mantenir la tradicional ofrena floral a la Casa del Poble del carrer Cremat. Ho ha fet, però, amb una comitiva reduïda a sis persones, entre les quals, la presidenta d’Esquerra a Terrassa, Xènia Albà, i la regidora Ona Martínez. En el seu discurs, Xènia Albà ha comparat la situació del mil set-cents tretze amb el temps present, assegurant que «la repressió actual no ve en cavall i crema les cases, però n’és hereva» i comparant la lluita dels qui van defensar la ciutat ara fa tres segles amb la situació dels independentistes presos i exiliats.

En acabar l’ofrena floral, els membres d’Esquerra s’han afegit als cants de la llibertat que es fan cada setmana al Raval de Montserrat, on també s’hi ha llegit un manifest amb motiu del 4 de setembre.

L’enderroc de la Casa del Poble no resol el litigi amb Esquerra per la propietat

/0 Comentarios/en , /por

El Ministeri de Treball i Assumptes Socials acaba l’enderroc de l’antiga Casa del Poble, titularitat d’Esquerra Republicana fins a la seva expropiació per part de l’Estat en acabar la guerra el 1939. El Ministeri ha dut a terme aquesta actuació sense cap projecte previst per al solar i només adequarà la superfície per raons de salubritat.

En l’actualitat Esquerra Republicana ha recorregut a l’Audiència Provincial després d’una primera sentència negativa per la via penal, per recuperar la titularitat de la finca del carrer Cremat. Els Republicans reclamen la propietat de facto dels últims 30 anys després que l’Estat al•legués manca de recursos per al compliment de la Llei del retorn del patrimoni polític.

Esquerra va ocupar la Casa del Poble el 1976 després que l’alcalde Domènec Jofresa en reconegués amb l’entrega de claus, la legítima propietat als Republicans. Aquesta precarietat va impedir adequar la Casa del Poble que el 2001 es va haver d’abandonar pel seu estat de ruina.

Esquerra Republicana està pendent del retorn de fins a 1083 propietats incautades per la Dictadura a tot Catalunya. D’aquestes només unes 80 encara existeixen i poden ser retornades, per a la resta l’Estat hauria de pagar indemnitzacions.

El govern espanyol enderrocarà la Casa del Poble mentre ERC continua reclamant-ne la titularitat

/0 Comentarios/en , , /por

La Casa del Poble, seu d’Esquerra Republicana de Terrassa fins fa 16 anys, té els dies comptats. L’ajuntament va concedir al juliol la llicència de demolició al Ministeri de Treball i Assumptes Socials, actual propietari de l’immoble. Això vol dir que té un any per començar les obres i tres per acabar-les.

L’històric edifici del carrer Cremat va ser la seu dels republicans fins que, al 1939, l’Estat espanyol el va expropiar. A tot Catalunya, hi ha 1.083 immobles en la mateixa situació. Amb la democràcia, la titularitat d’aquests espais va passar de les mans del Sindicat Vertical de la Falange al Ministeri. Amb tot, la militància d’Esquerra a Terrassa va ocupar la Casa del Poble al 1976 perquè el llavors alcalde, Domènec Jofresa, els va entregar les claus, reconeixent que la propietat legítima era del partit i a l’espera d’una immediata resolució de la situació legal que no s’ha produït encara. Aquesta manca de titularitat ha impedit a Esquerra poder fer-hi reformes, fins al punt que el seu estat ruïnós es va tornar perillós i, per això, al 2001, van haver d’abandonar-lo.

Esquerra Republicana ha reclamat en diverses ocasions la titularitat legítima de l’immoble. Ho ha fet per la via administrativa, amb la llei de retorn del patrimoni polític: al 1998 amb Aznar i també al 2007 amb Zapatero. Cap dels dos governs va atendre la demanda i, amb la crisi, l’Estat va al·legar manca de recursos per suspendre’n l’aplicació. Fa 6 mesos els republicans han obert una via civil als tribunals al·legant la titularitat de facto durant els últims 30 anys.