Entradas

La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama focalitzar les inversions en el transport col·lectiu

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) denuncia les contradiccions entre les falses proclames per millorar la xarxa de rodalies i la programació de grans inversions en autovies i autopistes. El clam ciutadà, polític i institucional a favor d’una millora de les infraestructures ferroviàries i del servei de rodalies i regionals a Catalunya, així com de la construcció del Corredor mediterrani, coincideix amb els anuncis sobre els avenços en l’acord entre el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA) i el govern de la Generalitat de Catalunya per executar un tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell.

Les negociacions que estan duent-se a terme aquests dies a Madrid per a construir la B40 entre Terrassa i Granollers, en lloc de parlar de les inversions necessàries en rodalies i regionals, suposen un enorme pas endarrere respecte dels reptes de la mobilitat sostenible a la regió metropolitana. Uns fets que causen indignació i estupefacció, segons la plataforma.

L’associació denuncia aquesta greu incoherència i demanem que s’aturi qualsevol negociació que no sigui una aposta pel transport col·lectiu. És un insult que havent declarat l’emergència climàtica i superat el peak oil, es destinin des del Ministeri 2.000 milions d’euros en ampliar carrils d’autopistes i autovies.

Mentre la xarxa de Rodalies es veu sotmesa a un caos d’avaries i retards, MITMA i Generalitat pretenen infligir una nova ferida al Vallès en forma de B40. Recordem, un cop més, que ampliar la xarxa viària tampoc no soluciona ni els problemes de congestió ni millora la connectivitat, sinó que només genera més desplaçaments en cotxe.

Únicament millorant potenciant la xarxa de transport col·lectiu es poden resoldre els problemes de congestió. Exigim que s’elimini tota perspectiva de construcció del 4t cinturó i ampliació de carrils de la xarxa de carreteres d’alta capacitat i es destinin els recursos a la xarxa de transport públic. Només així podrem revertir el model de mobilitat basada en combustibles fòssils en el que estem atrapats i les greus conseqüències per la salut pública i el medi ambient.

Comicis rere comicis, veiem com la majoria de governs han enlairat falses promeses de grans inversions en Rodalies que s’han incomplert sistemàticament i la infraestructura no para de donar seriosos mal de caps als usuaris. Només una aposta molt més decidida que l’actual, sostinguda en el temps, en la política de d’inversió i un canvi d’orientació en la política d’inversió de la Generalitat i el Ministeri podrà revertir la situació. Cal, doncs, anar de la mobilitat basada en el cotxe cap a la mobilitat sostenible invertint en autobús i ferrocarril.

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) reclama una aposta clara per tirar endavant noves inversions i nous serveis en l’àmbit del Vallès per l’ampliació i millora del servei de rodalies, més enllà de les que s’estan executant avui amb molts anys de retard, però també en l’àmbit dels serveis de transport col·lectiu per carretera.

Inversions en serveis d’autobús fins ara inexistents o infradotats, redissenyant una xarxa d’autobús ràpida i atractiva amb més línies d’autobús exprés i amb més freqüència als serveis interurbans. Cal alhora complir la promesa d’augmentar la freqüència de pas a la línia R8, ampliar-la als extrems i crear la línia R80 (Reus – Penedès – Vallès– Girona), el veritable alter-ego de l’AP-7 en transport ferroviari.

També calen inversions en infraestructura sostenible, com els llargament reivindicats intercanviadors de Volpelleres i Hospital General, el Túnel de Montcada, el TramVallès i l’allargament d’FGC a Castellar del Vallès. La Campanya reitera les propostes que ja va fer en el marc de l’aprovació del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV).

L’A2 i l’AP-7, enllaçades catorze anys després

Des d’aquest dimecres al matí ja es pot circular per l’enllaç entre l’autovia A2 i l’autopista AP-7 a Castellbisbal. Després de catorze anys d’obres i un sobrecost de 40 milions d’euros respecte el projecte inicial, el pressupost final d’aquesta infraestructura s’ha enfilat fins a superar els 88 milions d’euros. A través d’aquest nou enllaç, on destaca la construcció d’un doble viaducte, els conductors que vulguin circular de l’A2 a l’AP-7 o viceversa ho podran fer estalviant-se 7’5Km de trajecte. La previsió és que aquesta connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat l’utilitzin una mitjana de 40.000 vehicles al dia.

En la inauguració, la ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, ha destacat la millora en seguretat viària que suposarà per a ciutats com Terrassa el fet que gràcies a aquesta infraestructura disminueixi el trànsit per algunes vies locals. La tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha assistit a la inauguració en representació de l’Ajuntament de Terrassa. També hi eren presents la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. La gran absència ha estat per part de la Generalitat, la del conseller de Territori i Sostenibilitat Jordi Puigneró en protesta per l’incompliment en els terminis d’aquestes obres.

La posada en marxa del nou enllaç ha coincidit amb el primer dia lliure de peatges a les dues vies interconnectades, A2 i AP-7.

La Diputació transformarà en carretera el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres

El camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres, ara amb un asfaltat semiprovisional, passarà a ser carretera un cop la Diputació n’executi un projecte d’adequació i millora. Les obres de transformació de poc més d’un Kilòmetre començaran a principis del 2023 i preveuen la millora en el traçat i el ferm, la seguretat, la senyalització i l’entorn de tot l’itinerari, amb una inversió prevista de 619.00 euros.

Com el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres la Diputació preveu fer dues transformacions més a la comarca. L’una al camí de l’Obac a Vacarisses, i l’altra a la carretera del Cementiri de Collserola, que afecta a Montcada i Reixac, Cerdanyola i Barcelona. Aquestes actuacions que es troben en diferents processos, fases d’estudi i informes mediambientals, compten amb una inversió global de 3,2 milions d’euros. Les obres començaran a principis del 2023 i es poden allargar durant tot el 2024.

Aquests projectes de transformació de camins en carreteres formen part del Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació que té en cartera pels pròxims 20 anys, fins a 37 projectes més amb un total de 140 kilòmetres de carreteres. Un cop la Diputació transforma els camins dels diferents termes municipals en carreteres aquestes passen a ser gestionades per l’ens supramunicipal que també n’assumeix el seu manteniment.

ERC proposa millorar la connectivitat sostenible entre el Vallès Occidental i l’Oriental

Les Federacions Comarcals d’Esquerra Republicana del Vallès Oriental i Occidental presenten diverses al•legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès amb millores a la connectivitat amb transport públic entre les dues comarques. El document presentat pels republicans al Departament de Territori de la Generalitat, prioritza el desenvolupament sostenible basat en la millora de les connexions ferroviàries i el reciclatge de les carreteres ja existents, descartant nous traçats que “trinxen” el territori, segons ha dit el Diputat Comarcal, Marc Sanglas.

Concretament, ERC prioritza la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers, sense transbordaments, dins de l’eix transversal de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró i que pot unir Terrassa, Sabadell i Granollers. En un traçat més interior, es proposa un nou tren tramvia entre Terrassa, Sabadell i Granollers que circularia per Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Lliçà de Vall, i permetria donar servei a centres de gran afluència com l’Hospital de Terrassa, la Mancomunitat i Mercavallès, així com l’Institut de Seguretat Pública. L’acció més assequible a nivell ferroviari és completar l’intercanviador entre les línies de rodalia R3 i R8 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda.

La proposta també fa referència a la Vinyeta catalana com a model de gestió i de manteniment de les infraestructures i del transport públic, i l’eliminació dels peatges a la comarca. També es demana l’elaboració de plans específics de mobilitat en els grans centres de trànsit: Terrassa-Sabadell, Granollers, Sant Cugat-Cerdanyola-Ripollet. Amb aquestes esmenes ERC proposa l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i el valor ecològic de les comarques. La voluntat és potenciar les connexions de transport col•lectiu per millorar la mobilitat entre les dues comarques i presentar solucions per modernitzar les carreteres prescindint d’obrir nous traçats com la B-40 o quart cinturó. El document al•legatori presentat per ERC està en la sintonia de les propostes presentades per entitats com Fem Vallès, Via Vallès o la plataforma contra el Quart Cinturó.

La Generalitat insta el Ministeri a completar la B-40

La Generalitat insta al Govern central a acabar la B-40 en la seva connexió fins a Sabadell i després plantejar amb el territori la futura connexió fins a Granollers. I que tot això es mantingui en les inversions de l’Estat a Catalunya. Així ho ha dit el Conseller de Territori en la presentació al Consell Comarcal del Vallès Occidental, del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, ara en període d’exposició pública.

Un pla amb una setantena de propostes per una mobilitat més sostenible amb una previsió d’inversió que arriba als 2.500 milions d’euros, fins el 2026. El Pla fet amb la participació de tots els agents implicats, recupera el projecte d’un segon túnel per Collserola o la construcció de 120 kilòmetres de carrils bici. També contempla la construcció de nous intercanviadors ferroviaris i la millora de les grans autopistes que travessen la comarca així com la resta de carreteres i connexions locals dels dos Vallesos.

També d’altres projectes per a la millora de les freqüències i la qualitat del transport per tren. Pel què fa al perllongament de la R-4 fins a l’aeroport, tal i com demana la comarca, el Conseller manté l’aposta de la Generalitat d’una nova línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. D’altra banda sobre el greuge tarifari del Vallès, Calvet aposta per la T- Mobilitat per resoldre el problema. Un títol de transport que entrarà en servei l’any que ve, després de diversos ajornaments.

El Vallès canalitza el 75 per cent del trànsit per les vies d’alta capacitat

Segons el pla de Mobilitat Específica del Vallès, ara en exposició pública, la comarca canalitza el 75 per cent del trànsit per la xarxa viària d’altes prestacions. A banda de la congestió en els accessos a Barcelona es detecta una congestió estructural en punts de l’AP-7, les calçades de la B-30, la C-58 i la C-17. També es detecta un trànsit elevat en carreteres de la xarxa local i comarcal.

Per fer més eficient la xarxa viària, el Govern proposa millorar els dèficits de capacitat que presenta la xarxa viària d’altes prestacions, millorant les connexions viàries transversals que permetin superar dèficits de continuïtat, traçat i configuració. Algunes actuacions previstes o en execució són l’ampliació de la C-58, la C-17 i el corredor AP-7 / B-30.

Pel què fa al transport públic per carretera, actualment hi ha 135 línies d’autobús amb parades al Vallès amb 15 milions de passatgers l’any. En general, diu l’informe, l’oferta de transport públic per carretera és satisfactòria amb velocitats comercials millorables. El pla proposa la implantació de diversos corredors, una xarxa de serveis d’autobús acompanyats de millores estructurals concretes, amb carrils bus o elements que donin prioritat al transport públic.

També es vol potenciar les línies d’autobús internes amb actuacions que millorin la velocitat comercial i la connexió, i potenciar les línies d’accés a les estacions de referència segons la demanda dels nuclis amb baixa densitat de població. Finalment el Pla pel Vallès aposta per una mobilitat més sostenible a peu o amb bicicleta, amb l’ampliació a 120 kilòmetres de la xarxa interurbana i la construcció de 15 aparcaments segurs per a bicis. El Pla també contempla la mobilitat de mercaderies i proposa elaborar plans de gestió supramunicipal.

Dos trams de carreteres propers a Terrassa, entre els deu més perillosos de Catalunya

L’últim estudi de seguretat a la xarxa viària de Catalunya, EuroRAP, determina que dos trams de carreteres molt propers a la nostra ciutat es troben entre els deu amb risc d’accidentabilitat greu o mortal.

El tram de la carretera C-242c que neix a Martorell i acaba a Terrassa (a la N-150), és el que tanca el llistat dels 10 més perillosos. Els 12,2 quilòmetres de longitud registren més de 13.000 vehicles diaris i una mitjana anual d’accidents amb morts i ferits greus de 4,3.

El segon, és el de a carretera BP1417 (de l’Arrabassada), que neix a Barcelona i finalitza a Sant Cugat. Era la que havia obtingut un índex de risc més alt en les últimes tres edicions i ara ha baixat fins a la cinquena posició. Amb tot, els poc menys 11 km i mig de longitud, registren 3,3 accidents amb mort i ferits greus de mitjana anual.

Els 10 trams amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única. 6 pertanyen a la província de Barcelona, 3 a la de Girona i 1 a la de Tarragona.
El tram de la carretera C-37 entre Alcover i Valls és el que encapçala el rànquing. En un 43% dels accidents amb morts i ferits en aquesta via hi ha estat involucrat un vehicle pesant.

L’informe EuroRAP, elaborat per un consorci europeu, analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres catalanes interurbanes de titularitat estatal, autonòmica o de les diputacions. En el trienni 2016-2018 els accidents greus i mortals han disminuït un 3,4%.

Disminueix un 18 per cent la mortalitat a les carreteres de la comarca

Un total de 14 persones van morir el 2018 en 14 accidents de trànsit en el conjunt de la comarca del Vallès Occidental. Una disminució del 18 per cent respecte la sinistralitat mortal del 2017. Llavors van haver-hi 3 persones mortes més, en 17 sinistres mortals i amb un total de 17 víctimes mortals. De les 14 persones mortes, 9 van morir en zona interurbana en 9 accidents de trànsit i 5 morts es van produir a dins del casc urbà en el mateix nombre d’accidents de trànsit. Aquests accidents es produeixen en un context de creixement de la mobilitat dels darrers anys.

En concret durant el 2018 la mobilitat ha crescut en un 2 per cent respecte l’any anterior, un nivell similar del d’abans de la crisi. De les 9 persones mortes a les carreteres del Vallès Occidental, 3 són motoristes, 2 ocupants de turismes, 2 vianants, 1 ocupant d’un camió i 1 d’un tractor. Les franges d’edat que registren més víctimes són de 25 a 34 anys amb 4 morts, i la de 35 a 44 anys amb 3 víctimes mortals. Les vies amb més víctimes són per aquest ordre l’autopista C-58, la B-140 i la C-1413.

Mor una jove de Terrassa en un accident de trànsit a Molló

Una jove de 29 anys i veïna de Terrassa ha mort aquest cap de setmana en un accident de trànsit a Molló, a la comarca del Ripollès. L’egarenca era una de les 4 persones que anaven al vehicle, dos homes i dues dones. Els quatre ocupants han perdut la vida. Segons el Servei Català del Trànsit l’avís del sinistre es va donar quan faltaven pocs minuts per a dos quarts de 8 del matí de dissabte i s’ha produït en una pista forestal que connecta Espinavell i Setcases.

L’accident ha passat de la matinada però, al ser una zona allunyada del nucli urbà, els veïns no han trobat el cotxe fins primera hora del matí de dissabte. El vehicle s’ha precipitat per un marge de 100 metres del camí.

Arran de la incidència s’han activat 9 patrulles dels Mossos d’Esquadra, 5 dotacions dels Bombers i 3 ambulàncies del SEM. Els joves viatjaven de Setcases a Espinavell i tenien previst passar la nit en aquest poble, ja que la família d’una de les víctimes hi té una casa.

El Servei Català de Trànsit demana prudència a les carreteres catalanes pel pont del 15 d’agost

Precaució en els desplaçaments per vies secundàries, fins i tot  en els trajectes curts i per carreteres conegudes. Aquesta és la demanda que fa el Servei Català de Trànsit als conductors per aquest pont del 15 d’agost. També reclama màxima atenció i prudència en els viatges cap a zones turístiques tant a la platja com a la muntanya. I és que durant aquesta festivitat es calcula que es produirà un elevat nombre de desplaçaments per carreteres secundàries i vies que uneixen municipis.

És per aquest motiu que l’organisme de la Generalitat apel·la a la responsabilitat i prudència dels conductors. Es volen evitar distraccions en aquests trajectes curts mentre es condueix per carreteres conegudes pels usuaris. Perquè aquests itineraris, malgrat tot, no deixen de ser perillosos.

Servei Català de Trànsit recomana  adaptar la velocitat, incrementar la distància de seguretat i sobretot evitar distraccions, com no manipular el mòbil ni altres dispositius electrònics mentre s’està al vehicle.

Nombrosos estudis demostren que mantenir una adequada atenció mentre s’està conduint és clau per reduir el nombre de víctimes i evitar la sinistralitat viària a les carreteres catalanes.

Durant aquest 2017, 93 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes i 502 persones han resultat ferides greus. Un terç d’aquestes víctimes mortals en accidents de trànsit han estat  motoristes el doble respecte del mateix període de l’any passat. Davant d’aquest augment de sinistralitat mortal, el Servei Català de Trànsit demana als usuaris de motos que tinguin més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta de conductors, respecte i prudència per reduir la mortalitat. En aquest sentit, la campanya “Tots tenim família. A la carretera Víctimes 0” demana màxima col·laboració i conscienciació per assolir l’objectiu de víctimes zero a la xarxa viària de Catalunya.