Entradas

Estel Cardellach i Carlo Buontempo, dos experts en canvi climàtic optimistes davant el repte

Dos experts en canvi climàtic són parella i viuen a Terrassa. L’Estel Cardellach, va néixer a la ciutat i després de viure a diversos països ha tornat als orígens amb el Carlo Buontempo. Ella és doctora en ciències, investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de l’Institut de Ciències de l’Espai de CSIC. Ell, físic i director del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus.

Es van conèixer en un projecte d’investigació a Copenhaguen, la nit que el Barça va guanyar la Champions al 2006.

L’Estel treballa millorant l’observació de la Terra des de l’espai per entendre millor els fenòmens climàtics, concebent noves maneres de fer-ho. Per exemple: utilitzant satèl·lits de comunicació o de navegació per obtenir noves dades i així afinar els models de predicció.

Les darreres notícies sobre canvi climàtic diuen que el 2023 ha estat el més càlid en 100.000 anys. La temperatura global del planeta és l’indicador que sempre es fa servir en les negociacions i acords internacionals per intentar despertar consciències. Però hi ha altres variables, com el nivell del mar o la desfeta del gel de l’Antàrtida, que preocupen molt.

El gel marí s’està desfent i les seves característiques estan canviant. Els models de predicció estan basats en dades de fa 30 anys. Per això obtenir noves maneres de mesurar-ho és tan important.

L’Estel també investiga la humitat en el terreny per gestionar millor l’aigua en els regadius, entre altres dades.

Malgrat que molts processos ja estan en marxa i que costarà molt alentir-los o revertir-los, aquests dos experts són optimistes.

Estel Cardellach 4 Estel Cardellahc 4

Estel Cardellach 3 Estel Cardellach 2 Estel Cardellach 1

Mútua presenta en societat la nova Càtedra de salut i canvi climàtic

Mútua Terrassa i la Universitat de Barcelona creen la primera Càtedra sobre salut i canvi climàtic amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’impacte que ja s’ha demostrat té sobre la salut de les persones l’escalfament global de la Terra.

Aquest divendres s’ha presentat amb tota solemnitat a la sala d’actes de l’edific docent de Mútua un projecte d’innovació, recerca, divulgació científica i projecció acadèmica. Una gran aposta per la transferència de coneixement que també rellançarà a les primeres posicions el Campus terrassenc.

Una desena de facultatius de Mútua de diferents especialitats formaran part de la Càtedra que queda adscrita a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

La Càtedra impulsarà l’organització de jornades i seminaris nacionals i internacionals relacionats amb l’impacte del canvi climàtic en la salut de les persones. I també programes de formació pràctica, premis, beques i ajuts per a projectes en aquest àmbit.

L’Observatori dels Drets Socials demana la participació activa de la infància en les polítiques

Aprofitant la commemoració del Dia Universal dels Drets de l’Infant, l‘Observatori dels Drets Socials de Terrassa (ODST) fa una crida urgent a la ciutadania i a l’Ajuntament a implementar mesures concretes per garantir la participació activa de la infància en les polítiques de canvi climàtic. L’ODST destaca la vulnerabilitat dels nens i nenes davant les conseqüències del canvi climàtic i insta a l’Ajuntament a prendre accions concretes.

L’ODST presentarà diverses propostes de resolució al Ple de novembre, amb l’objectiu de modificar les restriccions actuals i afavorir la inclusió dels infants en l’accés a informació pública i participació ciutadana.

Amb més de dues dècades després de la ratificació de la Convenció dels Drets dels Infants per part d’Espanya, l’ODST destaca la necessitat de garantir els drets fonamentals dels nens i nenes a la llibertat d’expressió, ser escoltats degudament i tenir accés a la informació, especialment quan es tracta de qüestions relacionades amb el canvi climàtic.És per aquest motiu que l’entitat demana l’aprovació d’una ordenança municipal que garanteixi  aquests drets, tot alineant-se amb els principis de protecció especial dels drets humans dels infants i no discriminació. A més, insta a derogar els articles que establint l’edat mínima de 16 anys per participar en les iniciatives ciutadanes i altres formes de participació ciutadana.

L’observatori destaca les conseqüències directes del canvi climàtic en la salut i la vida dels infants, amb estadístiques que revelen un augment del 25% en la mortalitat infantil a escala mundial a causa d’aquest fenomen. La migració forçada de més de 10 milions d’infants l’any 2020 a causa dels efectes climàtics serveix com a alerta contundent sobre la necessitat de prendre mesures immediates.

Amb aquesta sèrie de propostes, l’observatori busca posicionar Terrassa com una ciutat compromesa amb la participació activa dels infants en la lluita contra el canvi climàtic, assegurant un futur sostenible per a les  futures generacions. La ciutat, creuen, ha de fomentar la protecció dels drets fonamentals dels seus ciutadans més joves.

Protecció Civil i el Servei Meteorològic demanen precaució amb les pluges torrencials de tardor

Cada cop són més freqüents les pluges torrencials. Per aquest motiu, Protecció Civil insisteix en la necessitat de la creació de plans d’actuació municipals davant situacions d’emergència per donar una resposta ràpida en episodis d’inundacions, incloses les actuacions preventives.

Un pla obligatori per algunes poblacions. I és que aproximadament el 15% dels municipis catalans es troben en situació de risc alt o molt alt d’inundació marítima o fluvial. Només 3 de cada 10, però tenen el pla creat o en vigor.

El Servei Meteorològic de Catalunya preveu possibilitats de pluges de tardor localment torrencials, que podrien repetir episodis com els d’Alcanar o Torredembarra. Per això, demanen precaució i autoprotecció per evitar posar-se en perill davant d’una situació extrema.

El canvi climàtic, un problema de salut pública

Dades indirectes i estadístiques posen de manifest que hi ha una major mortalitat entre la població relacionada amb l’estiu i les onades de calor però no hi ha certeses científiques que corroborin per què passa això.

Les més vulnerables són sobretot persones grans amb malalties cròniques i que prenen molta medicació (diabetis, cardiovasculars, respiratòries, neurològiques, salut mental…) però no són les úniques.

Per això, MútuaTerrassa impulsa un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut que ajudarà a detectar qui en resulta més afectat i quins són els factors que agreugen la seva situació per poder actuar de forma preventiva i individualitzada.

Aquesta anàlisi ha de permetre arribar a conèixer patrons específics dins de cada patologia per ajustar els tractaments d’aquestes persones que es descompensen per efecte de la calor.

L’estudi també vol incidir en la millora de la gestió dels recursos del sistema sanitari per donar resposta a una problemàtica cada vegada més freqüent.

El canvi climàtic asseca les pinasses del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El canvi climàtic no és una amenaça, sinó una realitat. I els seus efectes es comencen a notar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La pinassa és una subespècie de pi, que viu a més alçada i en entorns més humits que el pi blanc. Fa temps que pateix la disminució de les pluges i l’augment de les temperatures. Molts exemplars s’estan assecant: les fulles cauen i les que queden agafen un to marronós. Des d’aquest camí, prop de Sant Llorenç Savall, es veu a simple vista el contrast de colors amb les alzines del costat.

Per redreçar la situació la Diputació va començar a actuar fa deu anys. Primer, intentant eliminar la seva compètència, l’alzina, i després fent planter amb les llavors de les pinasses. Cap dels dos mètodes va funcionar i ara es vol plantar les llavors al mateix entorn.

Les pinasses que morin no es retiraran. El seu tronc encara pot ser profitós per a altres espècies de la flora i la fauna del parc.

Pinassa

Terrassa busca pous en desús per lluitar contra el canvi climàtic

L’Ajuntament busca en les capes freàtiques d’aigua de la ciutat una alternativa a l’abastiment d’aigua davant l’actual sequera. Una forma de rebaixar la dependència de la planta d’Abrera que capta el 85% per cent de l’aigua del riu Llobregat que abasteix la ciutat. Segons fonts municipals, l’Ajuntament ha sol·licitat un ajut a la Generalitat en la lluita contra el canvi climàtic, per fer un estudi de l’aigua subterrània i aprofitar pous i mines, la majoria dels quals ara en desús.

El projecte estudiarà les aigües freàtiques per veure el potencial d’extracció, l’ús i el tractament que després s’hi pugui donar. Se sap que a la ciutat hi ha uns 200 pous en espais públics i privats. La majoria no es fan servir però uns quants havien estat utilitzats històricament per regar vinyes i per abastir la indústria tèxtil.

En l’actualitat l’Ajuntament compra l’aigua dels pous de Can Parellada i Can Guitart, propietat de Mina. L’objectiu del projecte és analitzar el subsol de la ciutat, buscar punts de captació, veure la qualitat de l’aigua i el seu possible tractament. L’estudi també analitzarà com abastir la ciutat d’aigua regenerada de la depuradora de les Fonts, un procés que supervisaria l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Sanitat.

Activistes climàtics planten enciams al RCG el Prat com a protesta contra el malbaratament d’aigua

Activistes contra el canvi climàtic han plantat diversos enciams al Reial Club de Golf el Prat, situat a Terrassa, aquest dissabte. Així han protestat contra el malbaratament d’aigua que implica aquest esport. Amb els lemes ‘golf clausurat per justícia climàtica’ i ‘Als rics, ni gota’, han posat de manifest la preocupació per la sequera que afecta tot el país. També han volgut denunciar la despesa d’aigua associada a aquest esport elitista.

Aquestes accions s’han dut a terme de manera coordinada pel grup d’Activistes climàtics Rebel·lió o Extinció BCN (XR), juntament amb organitzacions com Arran i Futuro Vegetal València. Durant aquest diumenge, s’han registrat casos similars en una desena de camps de golf a Terrassa, Madrid, València, Eivissa, Biscaia i Navarra. En aquests llocs, els forats dels camps de golf han estat tapats amb ciment o amb planters com a forma de protesta.

Segons les xifres compartides pels col·lectius a les xarxes socials, es calcula que un camp de golf consumeix aproximadament 500.000 m³ d’aigua anualment. Aquesta dada és equivalent, doncs, al consum d’uns 10.000 habitants. Això ha portat a una denúncia dels activistes, afirmant que aquest esport consumeix més aigua que les ciutats de Barcelona i Madrid juntes. A més, critiquen que el golf sigui considerat un luxe elitista, ja que només el 0,6% de la població practica aquest esport, mentre la resta pateix els efectes de la sequera.

TeCP presenta el seu pla per fomentar la transició energètica

Terrassa en Comú Podem ha convocat un acte per parlar sobre canvi climàtic i transició energètica.

Hi ha assistit Joan Herrera, director d’Energia i Medi Ambient de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Segons ha dit, l’emergència climàtica representa un repte moral i econòmic sense precedents.

Herrera ha declarat que els governs locals no tenen prou força per enfrontar-s’hi. Per això, cal prendre mesures polítiques amb una mirada col·lectiva des dels municipis.

Les prioritats dels comuns pel proper consistori inclouen promoure l’ús d’energies renovables, fomentar l’eficiència energètica i educar pel que fa a consum sostenible.

Al Casal Cívic de Sant Pere hi han intervingut la cap de llista, Agnès Petit, i la tercera candidata, Rut Martínez.

Mútua revestirà el seu icònic edifici amb plaques fotovoltaiques

La icònica imatge que ofereix el gratacels de MútuaTerrassa a la plaça del Doctor Robert canviarà la seva fisonomia. Un projecte per millorar l’eficiència energètica de l’activitat de tot el grup preveu forrar tres de les quatre cares de l’edifici amb plaques fotovoltaiques. Un seguit de mesures per fomentar l’autoconsum que reduiran en un 30 per cent la despesa energètica del centre mèdic.

La instal·lació, encara sense data, forma part d’un gran Pla d’Acció Climàtica que MútuaTerrassa vol impulsar per descarbonitzar al màxim tots els seus processos i contribuir a la reducció del canvi climàtic. Les actuacions s’estructuren al voltant de quatre eixos: fer la transició energètica; orientar-se cap a l’economia circular; fomentar la mobilitat sostenible i aprofundir en la recerca del binomi salut i canvi climàtic.

El director del Compromís Verd de MútuaTerrassa, Josep Rull, ho ha explicat aquest dijous a la tarda en l’inici de la 21a edició de les xerrades de ‘Dijous a Mútua’, i ho ha avançat aquest matí en el programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal de Terrassa.