La Cambra de la Propietat presenta al·legacions al procediment de declaració de zones de mercat residencial tensionat
Espanya han donat llum verda a la Llei de l’Habitatge (Llei 12/2023), que té com a principal mesura la reintroducció de la limitació de lloguers en poblacions declarades com a Zones de Mercat Residencial Tensionat (ZMRT). La Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Habitatge, ha posat en marxa un procés d’informació pública sobre el procediment per a la declaració de la ZMRT que afecta 140 municipis.
La Cambra de la propietat urbana de Terrassa i Comarca, ha presentat al·legacions al procediment de la Generalitat perquè considera que limita els drets del propietaris.
Segons la Cambra de la Propietat, el procediment desplaça la responsabilitat de garantir el dret a l’habitatge als particulars. Afegeix que la Generalitat no ha realitzat un estudi específic per a cada municipi, tal com estableix la llei, ni ha elaborat un pla específic per corregir les desigualtats en aquests àmbits.
L’entitat també denuncia que no s’inclou cap memòria que calculi els requisits necessaris per a declarar cada Zona de Mercat Residencial Tensionat i s’utilitzen dades desactualitzades, que tenen fins a 3 anys de retard. La Cambra de la Propietat afegeix que hi ha casos de poblacions que han estat incorporades com a ZMRT sense haver estat estudiades adequadament o amb estudis incorrectes, com ara Terrassa, que, diuen, està per sota de la mitjana en termes de lloguer respecte a altres ciutats de més de 70.000 habitants de Catalunya, o Matadepera, on el mercat de lloguer és residual i no s’han realitzat estudis adients.
D’altra banda, l’entitat critica la intenció de l’aplicació dels Índex de Referència de Lloguer, aprovats el 2017, que anteriorment no es van aplicar a causa d’una sentència del Tribunal Constitucional i que requeririen una resolució del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, no corresponent a la Generalitat.
Finalment, la Cambra de la Propietat assenyala que s’han produït errors en la inclusió o exclusió de conceptes per al càlcul de despeses i subministraments, en contradicció amb el que preveu la llei de l’habitatge.