Entradas

L’alumnat de l’Institut Terrassa sembra els escocells per fer la ciutat més verda i biodiversa

Els alumnes de segon d’ESO de l’Institut Terrassa han començat aquest matí de dimecres sembrant llavors de plantes mediterrànies als 10 escocells dels arbres de la vorera de la façana del centre.

És una idea que va sorgir a l’assignatura de Cultura i Valors a principis de curs.

A Barcelona hi ha un projecte similar però aquí s’ha adaptat a la situació de sequera i s’ha millorat. A la ciutat comtal s’apadrinen aquests espais i es pot plantar gairebé de tot. En col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa s’ha decidit que aquestes llavors siguin d’espècies autòctones que creixin amb la pluja i poca cosa més.

L’objectiu és renaturalitzar la ciutat i fer-la més permable, afavorir la biodiversitat de pol·linitzadors i fer de la Rambla un espai més verd i agradable per a la ciutadania.

A finals d’hivern o principis de la primavera aquestes llavors haurien de florir. L’alumnat espera obrir un camí i que la iniciativa es repliqui a moltes altres zones de la ciutat.

Alumnes Inst Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 4 Alumnes Inst Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 3 Alumnes Inst Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 2 Alumnes Ins Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 1

Alumnes Inst Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 7 Alumnes Ins Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 6 Alumnes Inst Terrassa Sembren Llavors Als Escocells 5

Upc Mar 2

La UPC i el LEITAT participen en la investigació de nous materials per regenerar el fons marí

Un equip format del Centre de Desenvolupament de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la UPC, Ocean Ecostructures, Barna Steel (filial de CELSA Group), i el Centre Tecnològic LEITAT, inicien un projecte amb nous materials per a la regeneració marina i fer front a la pèrdua de la biodiversitat marina en l’àmbit mundial.

El projecte SEASLAG, desenvolupa nous materials sostenibles per a la creació d’estructures de regeneració marina. El nou material es basa en la incorporació i la valorització de subproductes de la indústria siderúrgica i agroalimentària, contribuint així a l’economia circular. Aquesta pèrdua de biodiversitat es deu principalment a la conversió dels hàbitats marins en entorns hostils per a la flora i la fauna marina, degut a l’augment de l’activitat costanera i el tràfic marítim, així com a la contaminació causada per l’abocament de residus a les aigües.

El projecte SEASLAG proposa una solució enfocada en una economia sostenible i circular que promou el desenvolupament social i econòmic respectuós amb el medi ambient i la conservació dels recursos naturals. Concretament, se centra en la recerca i el desenvolupament d’un nou material sostenible per a la creació d’estructures de regeneració ambiental que permetin el creixement de la biodiversitat marina.

Per això s’estudiarà la incorporació i la valorització de subproductes obtinguts de la indústria siderúrgica, com ara l’escòria blanca, i de la indústria agroalimentària, com són les closques de bivalves i les closques d’ou, per desenvolupar un nou material natural per a la construcció d’estructures de regeneració marina. L’objectiu és maximitzar la capacitat de bioregeneració i fomentar l’economia circular, ja que amb això s’aconseguirà reduir l’ús de matèries primeres d’origen natural i valoritzar materials que actualment no tenen una segona vida.

Ara, en el projecte SEASLAG, i a partir de les formulacions derivades dels subproductes de la indústria, es durà a terme el prototipatge d’estructures de regeneració marina mitjançant la tecnologia d’impressió 3D, amb l’objectiu d’optimitzar els dissenys que millor afavoreixin i consolidin els processos de bioregeneració.

Terrassa instal·la cinc hotels d’insectes per afavorir la biodiversitat en l’entorn urbà

Crear una xarxa d’espais verds que millorin la biodiversitat urbana. Amb aquest objectiu Terrassa instal·la cinc hotels d’insectes repartits per la ciutat. Aquests futurs habitatges de la biodiversitat urbana se sumen als dos que ja hi ha a prop de l’estany de la plaça Ricard Camí i a la plaça del Segle XX. Amb aquesta actuació es consolida el projecte de creació d’una xarxa d’espais verds que permetin afavorir la proliferació d’insectes que són beneficiosos per al medi ambient.

Els cinc nous hotels es col·locaran a la Casa Alegre de Sagrera, al Parc de Sant Jordi, a les places Eugeni d’Ors i Francesca Llonch i als jardins de davant dels Mossos d’Esquadra, a la carretera de Matadepera. L’objectiu és que a finals d’any hi hagi una vintena d’espais com aquests repartits pel Parc de Vallparadís i intentar així restablir l’equilibri natural de la ciutat.

El projecte proporciona a les abelles solitàries i d’altres insectes pol·linitzadors espais on fer els seus habitacles. Algunes d’aquestes espècies es troben en regressió a causa de l’ús excessiu de fitosanitaris i per la fragmentació del seu hàbitat, i justament per no trobar un lloc on fer-hi la posta d’ous i desenvolupar-se.  Les estructures de l’hotel són les més adequades perquè les abelles o insectes similars hi facin les seves cavitats entre els materials vegetals, tal i com fan a la natura.

Aquests hotels han estat fets per la Gestió de l’Espai Públic municipal amb materials reciclats i recuperats. Aquest projecte forma part de la Revolució Verda que treballa per una ciutat més sostenible i mediambientalment equilibrada.

El Parc de Vallparadís compleix 25 anys

La franja més gran d’espai verd que travessa Terrassa de nord a sud, el Parc de Vallparadís, cumpleix 25 anys. Un 18 de febrer del 1995 s’inaugurava una important reforma urbanística del què fins aleshores havia estat un torrent. Un parc envoltat d’un important patrimoni i que durant tot l’any acull esdeveniments multitudinaris.

Després de l’entrada en funcionament de les diferents fases el 1995, 1997 i 1999, el 2001 el parc arriba a la seva extensió actual, fins el barri de Can Jofresa. El futur del parc passa per adaptar-se a la tendència mundial de protegir la biodiversitat dels espais verds i fer-la compatible amb les grans concentracions urbanes.