Una quarta part de l’alumnat de la comarca viu en famílies amb una renda per sota del llindar de la pobresa
Coincidint amb l’inici del curs, l’Observatori comarcal publica una nova edició de l’Informe anual d’ajuts de menjador 2022-2023. El document ofereix una radiografia detallada de les característiques dels infants i adolescents beneficiaris i de les seves llars a partir de la informació proporcionada per l’Àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.
D’acord amb els resultats de l’informe, la taxa d’incidència comarcal – és a dir, la proporció d’alumnat que rep un ajut respecte del total d’alumnes de la comarca- és d’un 24,6% el curs 22-23, gairebé dos punts superior al curs anterior. Hi ha importants diferències entre municipis: cinc superen el 30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que altres cinc no arriben al 10% d’alumnat amb un ajut concedit (Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Rellinars i Sant Cugat del Vallès).
Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 23,2%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,8% dels infants pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i el 15,3% conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social.
El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.
Només 1 de cada 10 alumnes amb ajuts concedits tenen concedida la gratuïtat de l’àpat
L’informe també constata que 9 de cada 10 ajuts es van concedir pel tram que garanteix el 70% del preu de l’àpat. Les beques concedides del tram del 100%, és a dir, amb gratuïtat del menjador, encara es mantenen en xifres molt baixes, bàsicament a causa dels criteris de valoració social establerts pel Departament d’Educació. Aquests criteris han canviat pel curs que ara comença i això ha significat un increment important del nombre de beques del 100% de l’import.
Fins ara, per tal d’obtenir una beca del 100% calia que l’alumnat acredités necessitats econòmiques i socials, i per aquest nou curs escolar 2023-2024 l’atorgament d’una beca del 100% pot ser només per presentar necessitats econòmiques. Així mateix, el grau de discapacitat de l’alumnat per a obtenir una beca del 100% ha baixat del 60% a 33%. Aquests dos factors són els que han fet augmentar les beques del 100% de l’import.
A més, 1 de cada 4 sol·licituds no van ser atorgades el curs passat per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. La situació es veia agreujada pel fet que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2021) i el llindar de pobresa d’un altre any diferent (2020). Cap dels dos valors estan actualitzats al context d’augment del cost de vida, amb el consegüent agreujament de la vulnerabilitat de les famílies
Els ajuts concedits a l’etapa de secundària no superen el 10% del total
Durant el curs 2022-23, el 62,6% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 28% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat el 9,5% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.
Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres privats-concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.
L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, en centres de titularitat concertada la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 17 punts.
