Entradas

La Cecot denuncia que els crèdits ICO de les operacions Covid-19 s’estan obtenint amb avals del 180%

La Cecot s’ha tornat a dirigir per carta al president de l’ICO, José Carlos García de Quevedo, per mostrar indignació davant les  accions del sector bancarien  la tramitació a l’accés de crèdit i liquiditat a empreses i autònoms per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, i per accedir als avals, atorgats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, per a facilitar aquests préstecs.

El missatge de la banca als sol·licitants és que l’aval de l’Estat té la condició d’aval subsidiari. Sobre aquesta base es fonamenta l’exigència de disposar d’aval de l’empresari per l’import total sol·licitat. Hem traslladat al president de l’ICO que el concepte de garantia subsidiària no s’esmenta en cap de les disposicions que s’han publicat en el BOE.

Aquesta pràctica està generant situacions entre les empreses i autònoms associats a la Cecot on els crèdits d’aquestes operacions s’estan obtenint només amb avals del 180%, (100% aval de l’empresari + 80% aval ICO). Una situació que el teixit empresarial més enllà de considerar com una mala praxi, ni comparteix, ni entén. Quan es van anunciar les línies de finançament de l’ICO per part del Govern d’Espanya, els autònoms i els empresaris van entendre i esperaven poder aconseguir aquests préstecs a uns tipus d’interès adequats i sense haver d’aportar garanties, ja que era el Ministeri d’Economia qui mitjançant l’ICO avalava les operacions. A criteri de la Cecot l’acompliment de la mesura del Govern d’Espanya, creada per aportar liquiditat i tresoreria a empreses i autònoms, passa per acordar i garantir l’aval a la banca.

Una altra pràctica bancària amb què es troben les empreses, i que la Cecot ja va traslladar tant al Banc d’Espanya com a l’ICO, és que s’estan refinançant operacions en curs perquè es pugui aprofitar la garantia dels avals ICO sense que això aporti cap mena d’avantatge per les empreses. Aquesta pràctica encara s’està donant en determinades entitats.

El que havien de ser crèdits quasi automàtics per l’aval de l’Estat, s’estan demorant un mes, en alguns casos posant en perill la viabilitat de milers d’empreses i el trencament de la cadena de pagaments habitual generant impagats i devolucions innecessàries, l’efecte contrari al que suposem es perseguia amb aquests crèdits, s’afirma des de la patronal.

 

Increment d’asfíxia financera per la dilatació en la concessió dels crèdits ICO

La extremada dilatació en el temps per la concessió dels crèdits ICO està posant a la corda fluixa a moltes empreses que veuen incomprensible que en una “situació d’excepcionalitat” com l’actual el Govern no acceleri els processos necessaris i prioritzi la liquiditat que ha promès a les empreses per evitar les tensions de tresoreria que s’estan duent aquí i ara.

La burocràcia i el canvi de criteris intern que s’estan donant en el procés de concessió de crèdits no només està endarrerint la concessió en el temps sinó que està incrementant de manera exponencial el grau d’indignació en el teixit empresarial. En comptes de resoldre les ineficiències de manera urgent i imperativa, estem veient amb estupor com l’ICO assenyala la banca com a responsable en la dilatació dels terminis i com la banca assenyala a l’ICO com a responsable principal pel canvi de criteris i la burocràcia excessiva que marca per la concessió d’aquests crèdits. “

Les dades publicades aquesta setmana per la CEPYME coincideixen amb les dades recollides pel Servei d’Assessorament Financer i Fiscal de la Cecot en relació a les sol·licituds de línies ICO. La meitat de les pimes espanyoles ha sol·licitat un aval a l’ICO, dels que en el 27% dels casos ha estat denegat. I de totes les empreses que han sol·licitat l’ICO, el 39% es queixa que el tràmit ha estat molt complicat. A més, en el cas de les dades recollides a la Cecot aproximadament en el 20% de les sol·licituds realitzades els bancs han demanat avalar personalment o empresarialment el 100% de l’import sol·licitat.

El BBVA tanca quatre oficines, entre les quals l’emblemàtica seu central

En dos mesos el Banc Bilbao Viscaia Argentaria, el BBVA, ha tancat quatre oficines a Terrassa i ara en queden 25 repartides per la ciutat. Les oficines que tanquen són una a la Maurina i dues a Ca n’Aurell, i l’emblemàtica oficina del carrer Rutlla, al centre de la ciutat. El tancament respon a una estratègia de gestió de l’entitat financera que redistribueix els clients en d’altres oficines pròximes que assumeixen més funcions i amplien serveis.

Els clients de l’oficina de La Maurina i dels carrers Faraday i Alexander Bell, es repartiran en l’oficina de l’Avinguda Àngel Sallent, mentre que la del Portal de Sant Roc, assumeix el paper d’oficina central que fins ara ostentava l’edifici neoclàssic de Lluís Muncunill de la Rutlla. L’empresa va anunciar aquests tancaments en la presentación de resultats del passat mes de febrer, on es va informar que l’entitat bancària tancarà aquest any fins a 195 oficines a tot l’Estat, sense que això impliqui reestructurar els llocs de treball.

Des del BBVA s’assegura que si bé no hi ha previst cap altre tancament aquest any a Terrassa, l’anunci de fí d’activitat no arriba fins dies abans de tancar. I afegeixen que és poc probable reobrir alguna d’aquestes seus tal i com demanava l’Associació de Veïns de la Maurina, en defensa dels clients d’avançada edat i amb dificultats per a la banca electrònica.

Per convetir-se en un dels bancs més estables i solvents del món, el BBV ja va absorvir l’any 2.000 a Argentaria per convertir-se en l’actual BBVA. El 2012 va comprar la xarxa de caixes d’UNIM amb l’antiga Caixa Terrassa incorporada. El setembre del 2016 donava per acabada la integració al grup de Caixa Catalunya arribant a les 967 oficines, més de 2,6 milions de clients i doblant el nombre de caixers automàtics.