Entradas

Toc d’alerta dels alcaldes de l’Arc Metropolità sobre la urgència de millorar el finançament dels ajuntaments

L’infrafinançament dels municipis ha estat una de les mancances que històricament ha afectat els ajuntaments i a la qual, malgrat les repetides reivindicacions, encara
no s’ha donat solució. Segons ha manifestat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart: «és molt necessari que es construeixi un marc estable de finançament municipal, ja que els ajuntaments som les administracions més properes a la ciutadania i els primers que detectem les seves necessitats i inquietuds. Per això, des del món local reclamem més transferències, més participació en impostos de l’estat, instruments que ens aportin més recursos i estabilitat econòmica per tirar endavant els projectes municipals».

A més, la situació que ja patia el món local s’ha vist agreujada per qüestions com la pèrdua d’ingressos derivats de la plusvàlua, l’increment de la despesa energètica i l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC). L’any 2022, l’impacte per aquests conceptes als municipis de l’Arc Metropolità va ser superior als 83,7 M€, un 7,6% del total dels pressupostos municipals. És per això que més enllà de mesures de caràcter conjuntural, els alcaldes i alcaldesses sol·liciten al Govern de l’Estat la reforma urgent de la llei de finançament dels ens locals i al Govern de la Generalitat l’elaboració urgent d’una llei de finançament local en compliment de l’article 220.1 de l’Estatut de Catalunya.

També demanen les modificacions legislatives necessàries per introduir de manera més àmplia elements de progressivitat en el conjunt dels tributs i que, d’acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, s’articulin els avenços necessaris perquè els ajuntaments puguin gestionar com a mínim el 15% dels Fons Europeus de Reconstrucció Econòmica (Next Generation) transferits a l’Estat.

Alhora es sol·licita la creació urgent d’un fons de compensació municipal que cobreixi la reducció dels ingressos derivats de la reforma de l’impost de plusvàlua. La plusvàlua representava aproximadament el 4,5% dels ingressos dels municipis de l’Arc. Arran de la sentència que va reduir la capacitat dels ajuntaments en la recaptació d’aquest impost, l’any 2022 aquests municipis només van poder recaptar el 46,64% de l’inicialment previst, amb la qual cosa van deixar d’ingressar més de 26 M€.

Impacte dels costos energètics i de l’IPC

L’altre factor que ha influït de manera determinant en els pressupostos municipals ha estat l’encariment de la factura energètica. Això ha obligat a modificar els pressupostos per adaptar la despesa a la realitat i no al pressupostat, ja que l’increment de les partides energètiques ha representat el seu encariment en més del 70%, que s’ha hagut de treure d’altres partides de despesa. L’impacte d’aquesta situació en números absoluts l’any passat al conjunt dels municipis de l’Arc va superar el 18 M€. En relació amb l’energia, els municipis de l’Arc estan treballant conjuntament per desenvolupar projectes que permetin reduir els consums energètics i alhora ampliar els mecanismes d’autoconsum. Pel que fa a l’IPC, l’any 2022 l’increment de l’Índex de Preus al Consum va ser d’un 5,8%. Aplicant-ho a les despeses (i sense tenir en compte els costos energètics), aquesta pujada s’hauria traduït en un augment de més de 24,4 M€. Una quantitat a la qual cal sumar altres conceptes com l’increment salarial als treballadors públics.

Els municipis dubten que es pugui implantar la zona de baixes emissions el gener del 2023

La Llei Espanyola del Canvi Climàtic obliga a totes les ciutats de més de 50.000 habitants a tenir una zona de baixes emissions. Amb aquest calendari treballa la Generalitat, que vol consensuar amb el territori en quines condicions s’hauria d’aplicar.

Foto Tub Escapament Contanimació

En aquest context la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’ha reunit amb l’associació de municipis de l’Arc Metropilità, de recent creació. Ho ha fet al Teatre Principal, on l’agrupació de municipis ha presentat a la consellera un seguit de peticions per tal d’unificar criteris a l’hora d’establir aquestes zones de baixes emissions.

Foto Jordi Ballart I Consellera

La consellera ha insistit amb la voluntat de consens amb els municipis, encara que suposi endarrerir la data del gener del 2023 per a què entrin en funcionament les zones de baixes emissions. Una data que alguns ajuntaments veuen justa. L’associació de municipis de l’Arc Metropolità representa a gairebé un milió d’habitants.

Terrassa, una de les nou ciutats constituents de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità

Aquest matí ha nascut a Martorell l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità. La nova entitat està formada per nou ciutats de la segona corona metropolitana: Terrassa, Martorell, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Per constituir l’associació, els alcaldes i alcaldesses de totes aquestes poblacions han signat l’anomenada «Declaració de Martorell». L’objectiu és que aquests municipis tinguin més veu en la presa de decisions que afecten la Regió Metropolitana de Barcelona, com són el Pla Territorial Metropolità i Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Segons la declaració signada, l’entitat treballarà especialment en l’àmbit territorial i supramunicipal i les qüestions mediambientals. També s’hi inclouen nou propostes concretes, encapçalades per la reclamació de la convocatòria de la Comissió d’Ordenació Metropolitana i la petició de participar amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona dels projectes d’infraestructures de transport, com són el Pla de Rodalies i el sistema tarifari. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha qualificat l’esdeveniment com a «dia històric».

A més de les nou ciutats fundadores, l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità queda oberta a la incorporació de nous integrants sempre que siguin ciutats de més de 25.000 habitants.