Entradas

Per què el 22 de juliol de fa 150 anys és un motiu d’orgull per Terrassa?

/0 Comentarios/en , /por

L’Avinguda del Vint-i-dos de Juliol és una de les vies més importants de Terrassa. Sigui a peu, en patinet, cotxe o transport públic, segur que hi heu passat més d’una vegada. Però sabeu per què es diu així?

Pren el nom del 22 de Juliol del 1872, avui fa 150 anys, quan a les 7 h  una tropa de 350 carlins va arribar a la ciutat en tren. Un cop a l’Estació del Nord, es van dividir en dos grups. Els uns van baixar pel carrer del Nord en direcció al Raval de Montserrat, per saquejar l’Antic Ajuntament. Els altres, van baixar pel carrer de Mas Adei amb la intenció de segrestar l’alcalde al seu domicili del carrer de Sant Pau, per demanar-ne després un rescat. El batlle, Jaume Vallhonrat, en veure que el venien a buscar, es va escapar pel pati del darrera de la casa. Un fet, però, que ell no explica en una narració dels fets conservada a l’Arxiu Històric.

Un exemple de resistència

Al final, els terrassencs van aconseguir fer fora els carlins: la defensa de la ciutat va convertir-se en un exemple de resistència i heroisme. Amb l’alcalde, regidors i veïns agafant les armes, l’única víctima mortal d’aquell dia en la defensa egarenca va ser el tinent d’alcalde, Jaume Jover, mentre que els carlistes van patir set baixes. Un segon terrassenc, Valentí Alagorda, moriria setmanes després a conseqüència de les ferides.

Al ple extraordinari celebrat just l’endemà del 22 de juliol, se substituïa el tinent d’alcalde per un altre regidor, un fet que, de nou, coneixem gràcies a l’Arxiu. Per la seva banda, els carlins van fugir de Terrassa amb un botí de 600 pessetes de l’Ajuntament. Força diners per l’època, però el simbolisme de rebutjar un destacament tan nombrós va fer que els defensors egarencs se sentissin els vencedors de l’enfrontament. D’aquí que aquella data quedés registrada com un moment d’orgull per Terrassa.

Una data per recordar

40 anys després, l’Ajuntament va decidir aixecar el monòlit que encara podem visitar al Cementiri Vell, en honor als dos caiguts en la defensa de la ciutat. Les ofrenes florals amb comitiva des del consistori es van continuar fent fins ben entrat al segle XX. I avui, 150 anys després, encara recordem aquell dia històric.

Terrassa celebrarà els 150 anys dels fets del 22 de juliol amb diversos actes

/0 Comentarios/en , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, juntament amb el Museu de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa, organitzen una sèrie d’activitats per a la commemoració dels 150 anys dels fets del 22 de juliol a Terrassa (1872-2022).

En aquest sentit, el proper dimarts dia 19 de juliol, a les 18:30, a la Casa Alegre de Sagrera es farà la conferència «Els fets del 22 de juliol a Terrassa» a càrrec d’Enric Sanllehí. Posteriorment, el dijous 21 de juliol a les 18:30, a l’Arxiu Històric de Terrassa, hi haurà les ponències «Carlinades al Vallès a partir de la documentació de l’arxiu», de Xavier Gayán i Ilde Rojas i «La tercera guerra carlina en el context de Catalunya», de Ferran Toledano.

Finalment, el divendres 23, a les 19,00 hores, es farà una visita guiada pels carrers de la ciutat explicant el que hi va passar fa 150 anys. Aquesta darrera activitat començarà a l’Estació del Nord i té un preu de 4€. Per a més informació i inscripcions a museudeterrassa@terrassa.cat.

Presentació del llibre biogràfic de l’activista i regidora Teresa Torrelles

/0 Comentarios/en , /por

Una lluitadora per la revolució social, una jove rebel, un exemple d’empoderament i una referent femenina. Així és Teresa Torrelles Espina, una antiga regidora de l’Ajuntament i militant de la CNT. La historiadora Teresa Rodríguez ha presentat el llibre biogràfic de Teresa Torrelles, una lluitadora per la revolució social, a l’arxiu històric de la ciutat.

La jove rebel, com ha estat definida per la seva neta, va estar molt implicada a la ciutat. Va arribar per treballar a la indústria tèxtil, però va acabar formant part de la història de la ciutat. Estava implicada en tots els moviments sindicalistes i feministes, fet que la va portar a exiliar-se a Occitània.

En la memòria de la ciutat perduren les dones com la Teresa i gràcies a la seva valentia, al seu empoderament i a la seva determinació, Terrassa és més feminista. Ona Martínez, tinent d’alcalde, ha recordat que les dones que hi són ara, hi són gràcies a elles. Referents per Terrassa, però també per les dones d’ahir i les d’avui.

Els misteris de les pintures murals de Sant Tomàs Becket desvetllats a la V Jornada Art i Patrimoni

/0 Comentarios/en , , /por

L’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket, l’any 1170 a mans dels homes del rei Enric II d’Anglaterra va causar un gran impacte a l’Europa del segle XII. A la Seu d’Ègara es conserven les pintures més antigues sobre aquest episodi que va fer trontollar l’Europa Medieval. Van estar amagades darrera d’un retaule renaixentista des del 1643 al 1917. Unes obres de restauració del rector Homs a l’església de Santa Maria les van deixar al descobert.

S’han fet diversos estudis per explicar per què es va pintar el martiri d’aquest sant a més de 1.000 quilòmetres i només uns anys després de produir-se els fets. El motiu podria ser la presència d’un canonge anglès a la comunitat de monjos d’aquella època.

La V Jornada Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara està dedicada a aquestes pintures. Per primera vegada surten dels murs del conjunt monumental i se celebren aquest dilluns a l’Arxiu Històric de Terrassa perquè aquí es conserven els documents que constaten l’existència d’aquest canonge.

Aquesta sessió clou la celebració de l’Any Becket, en motiu dels 850 anys de la mort d’aquest sant. La jornada i la resta d’activitats volen visibilitzar i enfortir la candidatura de la Seu d’Ègara a ser patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb l’horitzó fixat al 2025.

El Teatre Alegria acull «Les traces del silenci», una obra que investiga el tràfic d’infants al franquisme

/0 Comentarios/en , /por

El Teatre Alegria ha acollit aquest cap de setmana l’obra de teatre ‘Les traces del silenci’, de la mà de Therkas Teatre. Es tracta d’una obra híbrida que es mou entre el teatre de la memòria i el teatre del documental, a partir de la investigació feta per Esther Lázaro sobre la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades i menys conegudes: el tràfic d’infants.

«Les traces del silenci», dirigida per Alba Saura, busca fer reflexionar i compartir amb el públic un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme. Després del passi de diumenge a la tarda, el públic ha pogut participar en un col·loqui on han intervingut el director de l’Arxiu Històric de Terrassa, Joan Soler, i la periodista Montse Armengou.

Armengou ha considerat que l’obra de teatre ens posa sobre la pista d’un nou capítol que s’haurà de confirmar amb més investigació sobre el robatori d’infants després de les riuades que van succeir al Vallès.

El projecte EPICAT de la UAB posa a l’abast de tothom part de la correspondència conservada a l’Arxiu Històric de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast de tothom més de 2.000 epistolars d’entre els segles XVI i XIX. Es tracta del Projecte EPICAT, on ha participat l’Arxiu Històric de Terrassa. La petició dels investigadors de l’Autònoma va servir per treure a la llum les col·leccions de correspondència d’aquest equipament municipal.

Les cartes preservades a l’arxiu provenen bàsicament de tres reserves patrimonials: de la masia de Ca n’Anglada, de la masia de Can Bugonyà i de la Casa Alegre de Sagrera, en aquest cas compilades en un volum anomenat «copiador de cartes». Encara que sigui correspondència eminentment personal i familiar, tal com defensa el projecte, és un testimoni molt viu de com era la vida en aquesta època. A les cartes de Terrassa, dels segles XVIII i XIX, hi trobem referències directes a fenòmens històrics com la Revolució Francesa, la Revolta del Pa de Barcelona i la Guerra del Francès.

De les cartes conservades l’Arxiu de Terrassa, de moment només les de Can Bugonyà estan disponibles al web epicat.uab.cat.

L’Arxiu Històric publica ‘Històries Morboses’, un repàs a les epidèmies històriques de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Un estudi realitzat per l’Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental presenta novetats desconegudes sobre brots de malalties infeccioses que ha patit la ciutat al llarg de la història, des de la Pesta Negra de 1348 fins a l’epidèmia de febre tifoide de 1809.

Amb el títol «Històries Morboses», la publicació reuneix 111 documents amb informació inèdita de la història de les malalties infeccioses a la ciutat. La recerca es va iniciar durant el període de confinament del 2020 i va donar lloc a diferents fils informatius a les xarxes socials. Posteriorment, es van poder confrontar les notícies amb les fonts originals que es troben, preferentment, a la documentació notarial i de l’antiga batllia de Terrassa.

Entre les principals descobertes, l’estudi recull referències als efectes contundents de la Pesta Negra a la ciutat, de la qual pràcticament no se’n disposava cap informació. Destaca la documentació de la mort de personalitats com Blanca de Centelles o el prior de la Cartoixa de Vallparadís per aquesta causa. La publicació també documenta els brots de pesta de 1589 i 1652, que ja havien estat estudiats per l’historiador Salvador Cardús feia més de 50 anys, però ara s’han trobat noves dades que permeten conèixer amb molta més precisió aquests dos episodis i la virulència dels seus efectes.

L’estudi dona llum a les mesures de prevenció que la societat de cada moment prenia, com els confinaments domiciliaris o territorials, els certificats sanitaris, la ventilació i les millores higièniques, el distanciament social o els confinaments nocturns. S’han descobert, però, altres situacions més severes: persones tapiades dins de casa seva per estar malaltes, aldarulls al carrer entre vilatans i vigilants, cordons sanitaris als portals i desinfecció massiva de cases i roba. Les dades de l’estudi demostren que els brots més durs, com l’epidèmia de febre tifoide de 1809, van fer minvar entre un 20% i un 30% la població terrassenca, arribant a morir més de 700 persones en els set mesos que va durar, d’una població de no més de 3.000 persones.

El títol “Històries Morboses” juga amb l’etimologia original de “morbus”, que en llatí era la paraula utilitzada per denominar genèricament a les malalties. Durant tota l’època medieval i moderna, “morbo” és utilitzat sempre amb aquest sentit.

El llibre es pot obtenir de manera gratuïta a la seu de l’Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental fins que s’esgotin les existències. Posteriorment, podrà ser consultat de manera digital al web del servei. A més d’aquesta publicació, l’Arxiu està preparant diferents materials didàctics adreçats a escoles i instituts i restaurant alguns dels llibres més importants que documenten aquests episodis.

L’Ajuntament treballa per implantar vinyes municipals i recuperar una varietat de raïm

/0 Comentarios/en , , /por

Durant la segona meitat del segle XIX era habitual observar extensions de vinyes integrades en el paisatge de Terrassa i els seus voltants. De fet, junt amb el Bages, la comarca concentrava la major producció de vi de tot Catalunya. Tant és així, que fins i tot existia una varietat de raïm propi de la ciutat, anomenat «el terrassenc» o, també, que el primer cava que es va elaborar en tot el país, el va produir Pau Galí, viticultor egarenc, el 1850. És en aquest pretext que l’Ajuntament de Terrassa es proposa ara recuperar la memòria agrícola de la ciutat, amb la plantació de vinyes de ceps per acabar produint vi. Tot i que els fruits no arribaran fins d’aquí uns anys, el projecte ja fa un temps que es va llaurant el terreny.

Des de l’Ajuntament destaquen els avantatges d’aquest tipus de cultiu i la seva adequació amb la geografia de la ciutat. L’objectiu és ara obtenir els permisos per poder començar a plantar ceps en alguna finca municipal i així algun dia acabar recuperant la varietat de raïm terrassenc. Qui sap, doncs, si d’aquí un temps, Terrassa serà també una ciutat de referència en el sector vinícola, amb la seva pròpia denominació d’origen.

El número 35 de la revista Terme dedica la portada als sanitaris

/0 Comentarios/en , /por

«L’any de la pandèmia». Així es titula el número 35 de Terme, la revista anual d’història local editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. La nova entrega ha estat presentada aquest dijous al vespre de manera telemàtica.

Encara que la fotografia de portada i l’editorial al·ludeixen directament a la covid-19, els responsables de la revista es reserven el número de l’any vinent per parlar-ne des d’una vessant historiogràfica i sociològica. Després de tancar una trilogia sobre la Seu d’Ègara als números anteriors, en aquesta ocasió la revista s’ha centrat en diversos estudis sobre els segles XIX i XX, com el del treball femení a càrrec d’Anna Fernàndez i el de la quadra de Vallparadís escrit per Marcel Taló, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa des d’aquest setembre.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

/0 Comentarios/en , , /por

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.