Entradas

Conservació del patrimoni històric i natural de Terrassa, en el darrer número de la revista ‘Terme’

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha presentat el número 37 de la revista Terme. Aquesta edició ofereix diverses mirades sobre el patrimoni de la ciutat, tant arquitectònic com natural, amb una perspectiva de memòria, conservació i revalorització de la història egarenca.

A l’acte ha hagut també una taula rodona sobre el tema, amb la participació de professionals dedicats a l’educació patrimonial i l’arquitectura, així com representants del servei d’Arxius.

La revista Terme va néixer en 1986 com una instància de discussió científica sobre la història de la ciutat i la comarca. Aquesta publicació és editada en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès.

Fausto San José dóna una còpia de l’estudi dels danys de la riuada del 1962

/0 Comentarios/en , /por

Després de la tràgica riuada del 25 de setembre del 1962 la ciutat de Terrassa va quedar destrossada. Va començar, aleshores, una ingent feina per quantificar els danys. El cas es que només hi havia una setmana per a fer-ho i, per tant, per rebre les ajudes del govern perquè era en set dies quan es reunia el Consell de Ministres. L’ajuntament, completament desbordat, li va encomanar la feina a un jove empresari, Fausto San José.

Documentb Anàlisi Danys Riuada

Juntament amb un grup de col·laboradors, San José va elaborar un document estadístic amb els danys materials i humans de la riuada. Aquest document, amb els anys es va extrabiar. 60 anys després el mateix Fausto és qui dóna una còpia d’un dels originals que encara conserva.

L’acte, enmarcat en el 60è aniversari de la Riuada del 62 de donació s’ha fet a l’Arxiu Històric, amb la presència de les regidores de Memòria Històrica, Ona Martínez, i Rieres, Jennifer Ramírez.

Acte Restitució Estudi Riuada

D’especial rellevància son les dades sobre els danys personals i morals amb noms de totes les persones afectades i les seves adreces. El document compta 249 morts i 40 desapareguts i 311 famílies que van perdre casa seva. San José va calcular els danys materials en uns 650 milions de pessetes de l’època.

Aquesta edició facsímil de l’estudi dels danys de la riuada del 62 quedarà a l’Arxiu Històric Comarcal a disposició d’investigadors, historiadors i de totes les persones interessades.

Estudi Danys Riuada Del 62

L’Arxiu Tobella cedeix mig milió de fotografies del seu fons a l’Arxiu Històric

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Tobella cedeix el seu fons i col·leccions fotogràfiques a l’Arxiu Històric Comarcal. El centre arxivístic del carrer Baldrich s’encarregarà de la conservació i difusió del mig milió de fotografies en diferents formats que ara passen a ser de domini públic. La Fundació ha signat un conveni amb el Consistori per facilitar la consulta, reutilització i difusió del seu fons documental, sobretot fotogràfic. L’Arxiu Comarcal s’encarregarà del tractament arxivístic, de la conservació i en facilitarà la consulta, reutilització i difusió a tota la ciutadania.

La Fundació cedeix gratuïtament els drets d’explotació del seu fons, de reproducció, distribució i comunicació que ara passen a ser de domini públic. En els parlaments, en l’acte de signatura del conveni que s’ha fet aquest dijous a l’Arxiu Comarcal, s’ha destacat el gran valor dels fons fotogràfic que retraten la societat i la transformació de la ciutat, des de principis dels anys 70.

La Fundació Arxiu Tobella és una entitat cultural que des de la seva creació, al 1978, ha realitzat una important tasca de sensibilització i captació del patrimoni fotogràfic de la ciutat. Creada per Manel Tobella, l’Arxiu de la placeta Saragossa conserva un conjunt de fons i col•leccions fotogràfiques que són fonamentals tant des del punt vista patrimonial, informatiu o per la pròpia pràctica fotogràfica. Tot i que la Fundació mantindrà la seva activitat, amb aquesta donació l’entitat s’assegura l’òptim tractament de tot el seu fons que alhora inclou d’altres donacions d’arxius, sobretot fotogràfics, d’altres particulars.

Un estudi identifica 51 noves víctimes de les fosses de la Guerra Civil

/0 Comentarios/en , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha identificat 51 noves víctimes de la fossa comuna de la Guerra Civil que hi ha al Cementiri. L’estudi identifica almenys dues fosses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte, de les quals se n’han identificat 194. A partir de la recerca feta s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general. Algunes de les famílies ja van ser informades el 1941, però no les dels soldats republicans vinguts d’altres punts d’Espanya.

L’estudi, obra de Marcel Taló Martí i Dani Claveria Rodulfo, ha estat documental. L’exhumació no és necessària perquè la majoria de víctimes ja van ser exhumades el 1941 i les fosses van ser reutilitzades posteriorment.

Els estudis històrics indiquen que no hi ha més fosses comunes al terme municipal de Terrassa.

L’Ajuntament ha ha destinat a aquest estudi 3.000 euros procedents d’una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica. Es pot consultar per internet al web municipal.

Soldats republicans enterrats a la Fossa Comú

  • En total: 107
  • Identificats a la fossa comú: 83
  • No identificats a la fossa comú: 5
  • Enterrats en nínxols: 19

Víctimes de la repressió a la reraguarda (Fosses 4 i 5)

  • En total: 175
  • Identificats: 111
  • No identificats: 64
  • Possibles identificats a partir de la recerca: 51

La Biblioteca Central de Terrassa trasllada part del seu fons patrimonial a l’Arxiu Històric

/0 Comentarios/en , , /por

Els fons documentals i patrimonials que fins ara es conservaven a la Biblioteca Central de Terrassa s’han traslladat a l’Arxiu Històric de Terrassa amb l’objectiu de poder garantir les condicions òptimes de manteniment i conservació d’aquests documents. El trasllat dels fons es va concretar durant el passat mes de juny.

La col·lecció de llibres antics de la Biblioteca Central de Terrassa forma part del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya i està integrada per més d’un miler de llibres d’entre els segles XV i XIX, la majoria provinents de l’antiga Biblioteca Soler i Palet. El fons que s’ha traslladat conté manuscrits, atles, missals, cantorals o algunes partitures del mestre Ullés Daura, entre altres publicacions.

També s’han traslladat a l’Arxiu Històric el fons Soler i Palet (1.680 exemplars) que formava part de la biblioteca personal de Josep Soler i Palet i el fons Baltasar Ragón (254 exemplars) on destaquen principalment les obres teatrals.

La Biblioteca Central de Terrassa continuarà administrant el fons documental però, a partir d’ara, la seva consulta s’haurà de realitzar presencialment a l’Arxiu Històric de Terrassa o consultant el catàleg en línia de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Al marge del fons documental que s’ha traslladat a l’Arxiu Històric de Terrassa, la Biblioteca Central de Terrassa també conserva algunes capçaleres de revistes en diversos idiomes, la més antiga data de 1678 i disposa de més de 50 títols del segle XIX i 4 del segle XVIII.

L’Arxiu Històric presenta el mapa de Terrassa més antic que s’ha trobat fins ara

/0 Comentarios/en , , /por

Un mapa mostra com era la vila de Terrassa ara fa 200 anys. És un plànol inèdit que data del 1820, el més antic que s’ha trobat fins ara. En ell es pot veure la canalització de les mines d’aigua que la família Galí Busquets va projectar per crear el que posteriorment seria el primer vapor tèxtil de la ciutat. Un autèntic tresor històric, que s’ha fet públic aquest dimecres, 9 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius.

L’acte també ha servit per veure com ha quedat l’atles topogràfic més antic de la ciutat després de ser restaurat i digitalitzat. Es tracta d’una publicació de gran valor històric, tenint en compte la seva quantitat de plànols a escala, que mostren com eren el 1858 els actuals barris i districtes terrassencs.

A més a més, l’Arxiu Històric de Terrassa ha presentat les novetats introduïdes al seu visor web. A través del portal de l’Ajuntament, la ciutadania pot consultar la cartografia històrica del municipi en format digital i amb referències actuals. Com no podia ser d’una altra manera, tant el mapa inèdit de 1820 com l’atles topogràfic ja han estat incorporats a aquesta col·lecció.

Terrassa celebra els 90 anys de la proclamació de la II República

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ha commemorat aquest dimecres el 90è aniversari de la proclamació de la II República. Des de bon matí, la bandera republicana ha onejat davant de la biblioteca del districte 6, on s’ubicarà el futur Parc de la República. El tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, han encapçalat la comitiva que ha fet l’ofrena floral al peu del pal, acompanyant l’Associació de Terrassa per la III República. La presència de la bandera tricolor ha estat només per commemorar la data del catorze d’abril, però el que quedarà fixat és la placa inaugurada després a la tarda sobre la façana de la Casa del Poble, al carrer Cremat. El text explica com els regidors egarencs de 1931 es van trobar a l’edifici just abans de pujar a l’Ajuntament a proclamar la República, moments després que Francesc Macià ho fes al balcó de la Generalitat. L’alcalde Jordi Ballart i diversos regidors de Tot per Terrassa, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Terrassa han estat presents en un acte auster i sense discursos. Tot seguit s’han dirigit a l’Arxiu Històric. Les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez han pronunciat una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, titulada «Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República». En la presentació, l’alcalde Jordi Ballart ha reivindicat la vigència dels valors republicans davant l’actual ascens de l’extrema dreta.

Més enllà dels actes d’aquest dimecres, l’Ajuntament té previstes més activitats relacionades amb la II República i el programa de Memòria Democràtica. En concret, segons ha avançat l’alcalde, el Museu de Terrassa i el Servei de Cultura preparen de cara a la tardor una actuació a l’entorn de la taula que hauria utilitzat el president espanyol Manuel Azaña durant el seu pas per Matadepera.

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

Terrassa Street Art tanca l’edició del 2020 amb espectacles a l’Arxiu Històric

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Històric és l’escenari de l’espectacle de cloenda del Terrassa Street Art, el programa dirigit per Laia Camps i Joan Martínez Colàs que utilitza l’art com a eina d’integració i cohesió social. En total unes 200 persones hi han participat, malgrat que el calendari s’ha hagut d’aturar per la pandèmia. 30 artistes amateurs participen en aquestes representacions finals. L’última serà aquest divendres a les set de la tarda.

L’espectacle final del Terrassa Street Art es presenta aquesta setmana amb tres funcions a l’Arxiu Històric

/0 Comentarios/en , /por

La sala d’actes de l’Arxiu Històric de Terrassa es prepara per viure aquesta setmana la representació d’un espectacle d’art comunitari. Parlem d’una nova edició del Terrassa Street Art, que, malgrat veure el seu calendari alterat per la pandèmia, presenta ara el resultat final després de mesos de preparació. La culminació del projecte arriba en aquest escenari insòlit, amb una obra realitzada tant per artistes professionals com també per ciutadans anònims, titulada Òpera Circus.

Aquesta és la la 5a edició del TSA, que utilitza l’art com a eina d’integració i cohesió social. A principis d’any es van fer tallers artístics a per tota la ciutat, facilitant la participació de tot tipus d’assistents. En total unes 200 persones van prendre part en la gestació d’un projecte que, malgrat estar un temps parat, s’ha mantingut viu gràcies a la voluntat dels seus participants.

Les restriccions de la pandèmia han provocat que l’espectacle final s’hagi de fer en un format més reduït. Només hi actuaran uns 30 artistes amateurs i l’aforament es limitarà a uns 40 espectadors per a cada sessió. Tot i que les entrades ja estan pràcticament exhaurides, el muntatge es podrà veure en tres funcions, de dimecres a divendres a les 7h de la tarda.