Entradas

L’Associació de col·leccionistes de Terrassa inaugura l’exposició: Montserrat, la muntanya màgica

/0 Comentarios/en , /por

L’Associació de col·leccionistes de Terrassa inaugura l’exposició: Montserrat, la muntanya màgica. La temàtica ha sorgit de la col·laboració entre els 13 membres de l’organització, els quals han aportat tota mena de records personals, amb algunes peces que ja no es poden trobar, com els Goigs.

L’exposició està dividida en dues sales, una part principal on es fa un repàs de la història de la muntanya fins als nostres dies així com la seva flora i condicions geològiques, i una de més petita on podem trobar des de bíblies fins a una rèplica de La Moreneta cedida per Òmnium Cultural. La col·lecció permet descobrir l’estreta relació entre Terrassa i Montserrat, tot explicant la història dels primers pelegrinatges que van sortir de la ciutat i les pregàries que s’anaven a fer en temps de malalties. A més de l’associació de col·leccionistes, les organitzacions «Amics del cremallera», el Patronat de la muntanya de Montserrat, l’Arxiu Comarcal i Òmnium Cultural hi han participat en la compilació.

L’exposició es pot visitar a LaFACT Cultural tots els dimecres i divendres de 18 h a 20 h i fins al 3 d’abril.

Troben les cobertes originals del manuscrit més antic sobre la història de Terrassa amagades al mateix llibre

/0 Comentarios/en , /por

El taller de restauració de Rita Udina, ubicat a Premià de Mar, ha fet una important troballa durant la restauració del manuscrit més antic que explica la història de Terrassa: la coberta original del llibre. El document, titulat «Llibre de antiguitats i ordinacions de la comunitat» el va escriure Joan Arnella, vicari de Sant Pere nascut l’any 1570. El volum estava en restauració a conseqüència del mal estat en el qual es trobava. L’equip de restauradores va detectar que les cobertes del llibre eren en realitat reaprofitades, un costum força estès a l’època per estalviar en matèries primeres gens econòmiques, com eren el pergamí i la pell. Al desmuntar tot el volum i separar les tapes del cartró que hi havia a l’interior de la coberta reaprofitada, van aparèixer ocultes a dins les cobertes originals. Són de pergamí manuscrit i s’hi pot llegir el títol «Llibre de visites, S. Pera de Tarrassa, 1611». Aquestes visites serien les visites episcopals que es feien a l’època bàsicament per netejar les patenes i comprovar si faltaven llibres.

El mal estat de les cobertes originals, però, impedirà restituir-les al seu lloc, de manera que al volum s’hi quedaran les reaprofitades que hi havia fins ara i que datarien de només unes dècades després. El valor del «Llibre de antiguitats i ordinacions de la comunitat» va més enllà del seu contingut, ja que al llarg de la història s’hi han fet diverses restauracions, algunes molt antigues, que aporten dades de gran interès per a historiadors i bibliòfils. Aquesta restauració ha estat encarregada per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i la Generalitat.

L’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa reobre aquest dilluns el servei presencial amb cita prèvia

/0 Comentarios/en , /por

A partir d’aquest dilluns dia 1, l’Arxiu Històric de Terrassa reobra les seves portes amb cita prèvia. Unes 7 persones ja han sol·licitat anar presencialment a l’Arxiu entre les 8 i les 2 del migdia. La setmana passada l’equipament va tramitar 15 consultes de forma telemàtica. Per fer la reserva s’ha de fer a través del correu electrònic arxiu.historic@terrassa.cat, indicant la relació de documents que es vol consultar o el motiu i la temàtica de la consulta. Un cop valorada la petició es respondrà també per correu electrònic amb la data assignada.

Per accedir a l’Arxiu s’ha de portar guants, mascareta i material propi. Tot i així l’arxiu disposa de gel hidroalcohòlic i assignarà un punt de treball a la sala de consulta. També es recorda que els canals telemàtics “arxius en línea” i “Arxiu Digital de Terrassa” continuen actius.

L’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa forma part de la segona onada d’arxius comarcals de Catalunya que recuperen el servei presencial. 17 arxius més de la Xarxa i l’Arxiu Històric de Girona obren aquest dilluns les seves portes per reprendre el servei. Els arxius de Tarragona, Lleida i la Cerdanya ja van obrir fa dues setmanes. Els 19 arxius obren el servei presencial en compliment de les mesures sanitàries. Aquests arxius se sumen als 3 que ja estaven en funcionament, i queda pendent d’obertura de 16 arxius que estan en fase de treball intern o preparant l’equipament amb el material de seguretat corresponent. Tots els accessos es fan amb cita prèvia.

Durant la pandèmia, el cercador de documents Arxius en Línia i del cercador de premsa digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, han incrementat les consultes en un 108 i un 310 per cent, respectivament. Del total de 38 arxius de la XAC, la majoria ja han reiniciat progressivament la seva activitat laboral i es preveu l’obertura de la resta d’arxius a partir del 8 de juny. Amb l’objectiu de fer un seguiment del desconfinament de la XAC, podeu visitar el mapa interactiu que permet saber en quina fase està cada territori i saber si ja ha obert les seves portes: https://bit.ly/36IYvyo.

L’Arxiu Comarcal acull una exposició sobre la repressió després del 1714

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Comarcal acull aquests dies una exposició sobre el 1714 i les seves conseqüències sobre la vida política i civil de Catalunya. ‘L’intent d’anorrear un poble’ ha estat elaborada pel Memorial 1714 i té el seu origen el 2001, a partir d’un fons documental aplegat pels professors i investigadors Antoni Muñoz i Josep Catà. El 2014, en motiu del Tricentenari, es va actualitzar i redissenyar la mostra.

L’exposició consta d’una sèrie de plafons amb text i il•lustracions que expliquen la repressió que Felip V va efectuar sobre el territori un cop va acabar la Guerra de Successió: sobre la població, les institucions, la llengua i els militars del bàndol austriacista. De fet, el cap del general Moragues, penjat durant anys a Barcelona, és el ‘leit motiv’ de l’exposició´.

El Memorial 1714 reivindica l’actualitat de la repressió que s’explica en aquesta mostra.

L’exposició ‘L’intent d’anorrear un poble’ es pot veure a l’Arxiu Comarcal fins el 31 d’octubre. Forma part del cicle de conferència que Òmnium portarà al Centre Cultural el mes que ve sobre les constitucions catalanes.

L’Arxiu Comarcal aconsella organitzar els arxius i fer còpies de seguretat per garantir-ne la conservació

/0 Comentarios/en , /por

Amb l’aparició de les càmeres digitals i els telèfons mòbils el nombre d’arxius del nostre ordinador creix sense parar. Organitzar bé els arxius és bàsic per poder-los localitzar quan en tinguem necessitat.

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha elaborat un document amb un seguit de consells per organitzar millor els fitxers. Es tracta d’identificar i classificar-los per temes seguint una metodologia intuïtiva i fer tres còpies de seguretat, preferiblement un cop l’any. Tot i així no hi ha cap garantia que els suports digitals aguantin ni tan sols una dècada.

Per evitar acumular milers de fotos que mai no tindrem temps de mirar es recomana fer una selecció de les que ens agradin més. També imprimir en paper una mina quantitat d’imatges de cada tema per tenir-ne un testimoni per sempre. I en el cas de documents és millor guardar només els definitius i esborrar les versions intermèdies. En definitiva, procurar ser metòdics i disciplinats i evitar acumular fitxers innecessaris.

Tots aquests consells estan inspirats en l’Archiving Tips de la biblioteca del Congrés dels Estats Units. El document, que es pot descarregar al web de l’Arxiu Comarcal, conté propostes a dos nivells: un de bàsic i un d’avançat que inclou propostes més qualificades i tècniques.

Una mostra a l’Arxiu Comarcal reivindica el paper de les dones en l’anarquisme espanyol

/0 Comentarios/en , , /por

L’Arxiu Comarcal acull fins el 17 de gener una exposició que fa un repàs al paper de les dones en la història de l’anarquisme espanyol. La inauguració ha estat aquest dimecres, amb la conferència de la historiadora Laura Vicente. Vicente ha recordat les pioneres en abanderar un moviment feminista que, per naturalesa, ha tingut sovint punts de contacte amb l’anarquisme i que va viure el punt àlgid als anys trenta del segle XX, amb l’organització ‘Mujeres libres’, que va arribar a aglutinar unes 20.000 afiliades.

El feminisme i l’anarquisme s’han relacionat gràcies a tenir en comú la lluita contra el poder institucional.

Per a Vicente, el feminisme anarquista té ecos en el moviment feminista d’avui.

L’exposició ‘Les dones a l’anarquisme espanyol’ compta amb una sèrie de plafons explicatius amb il·lustracions d’Isabel Ruiz. El proper dimecres 16 de gener tindrà lloc una taula rodona amb representants anarquistes i feministes.

L’Arxiu Comarcal difon el fons documental sobre la història de l’hoquei

/0 Comentarios/en , /por

L’hoquei, tant d’herba com sobre patins, es practica a Terrassa des de fa dècades. Tota aquesta història ha donat lloc a un milers d’anècdotes i imatges, la majoria de les quals ha quedat en mans de particulars. Els clubs i l’administració en conserven poc material.

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental té arxivades gairebé quatre mil fotografies i documents relacionats amb la pràctica de l’hoquei a Terrassa. A banda d’imatges de partits, lliuraments de trofeus i celebracions, el fons inclou expedients, memòries, actes, calendaris i carnets de jugadors. Ara l’arxiu vol que tot aquest fons, sovint dispers, estigui a l’abast del ciutadà i per això, posa al seu abast un seguit de recomanacions per accedir-ho.

Un partit a la pista de l’Sferic el 1953, la visita d’una delegació alemanya i partit amistós amb l’equip femení de les Joventuts Hitlerianes el 1942, documentació sobre la construcció del camp d’hoquei municipal als anys 50, o un partit de la selecció espanyola contra la selecció catalana durant la inauguració de la pista del Sagrada Família el 1949.

La majoria d’imatges, gairebé 3.000, són del fotògraf local Joan Biarnés, però també n’hi ha de l’Ajuntament de Terrassa, 800, i de Carles Duran, 285. I, en menor quantitat, Baltasar Ragon, Santiago Ventalló, Carles Francino, Joana Biarnés i el Comitè Organitzador dels Jocs de Barcelona.