Entradas

Nou testimonis expliquen en una mostra la diàspora palestina de 1948

/0 Comentarios/en , /por

L’exposició «Imatges contra l’oblit», memòria històrica palestina, arriba a l’Arxiu Comarcal, per recordar la Nakba, la catàstrofe que van viure 800.000 palestins el 1948, quan van haver d’abandonar casa seva per la creació de l’Estat d’Israel. Nou testimonis que viuen a Catalunya recorden la diàspora de les seves famílies a través de la memòria i d’objectes recuperats.

Uns dos-cents alumnes de l’Escola Vedruna Vall i del Sagrat Cor participen en una una xerrada complementària a la mostra sobre la història de Palestina. Una activitat educativa que s’ha vist superada per l’actualitat del conflicte a Gaza. Una guerra que ja s’ha cobrat més de 3.000 víctimes, desenes de milers de ferits i 4.800 edificis destruïts que deixen més d’un milió de palestins encerclats sense que hi arribi l’ajut humanitari.

‘La riuada del 62’, a l’Arxiu Comarcal

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Comarcal acull aquests dies l’exposició «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental». Un recull de textos, diaris i fotografies que fan reflexionar sobre aspectes com la immigració, els efectes de la riuada, les víctimes o la solidaritat, entre d’altres fets que van coincidir amb la catàstrofe aquell setembre de 1962.

El comissari de l’exposició és l’historiador Jaume Parras que va parlar sobre «La riuada immoral del franquisme» per completar la visió de la mostra. D’aquesta exposició se n’ha fet un catàleg i material didàctic per als escolars sobre les causes i les conseqüències d’un fet catastròfic d’aquestes característiques.

La mostra forma part d’una sèrie d’actes que des del mes de setembre commemoren i recorden a la ciutat els 60 anys d’un dels fets més greus que en els darrers anys han passat a la comarca. Uns actes que han anat des de visites guiades als escenaris de la riuada, passant per un mural a la plaça del Tint i actes commemoratius simultanis als barris més afectats.

Tot per donar resposta a la necessitat de fer memòria i reclamar justícia. Terrassa recorda que la nit del 25 de setembre de 1962 van caure en tres hores, 200 litres de pluja per metre quadrat, la qual cosa va fer multiplicar el cabal de les rieres que s’emportaven unes 1.000 vides per endavant, i deixaven una devastació material mai vista.

 

Expo Riuada

Una xerrada posa en primer pla a les víctimes de la riuada de 1962

/0 Comentarios/en , , /por

Mai és tard per parlar de les víctimes, per acompanyar les famílies ni per reconèixer familiars. Amb aquesta idea l’Arxiu Històric va acollir aquest dijous la tercera i penúltima d’un cicle de conferències amb el títol «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental».

Una forma més de completar la memòria històrica de la comarca. En aquesta ocasió, i de la mà de l’Associació de Nens Desapareguts de la Riuada del 1962, s’ha donat veu sobretot a les víctimes, en un esforç de recerca d’arxius i de testimonis i sobretot dels nens que van desaparèixer amb el tràgic temporal.

A la xerrada es va denunciar que durant la nit del 25 al 26 de setembre de 1962, moltes persones van perdre el dret a la vida, a la integritat moral i, en concret 2.171 persones, van perdre el dret a l’habitatge. Uns fets dels quals van haver-hi responsables polítics, econòmics i socials.

L’Arxiu Tobella culmina la remodelació de l’edifici per la Fira Modernista

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dijous s’estaven ultimant els treballs de remodelació i renovació de l’Arxiu Tobella per acollir aquest divendres l’estrena de l’exposició sobre l’esport del segle XX i que forma part de la Fira Modernista.

Han estat mesos d’obres que han comportat l’adaptació de tot l’edifici mitjançant un ascensor, rampes i la construcció d’uns serveis d’accés públic. La Fundació preveu acabar la primera fase del projecte que inclou la primera planta passat l’estiu. L’antiga sala d’actes acollirà les oficines de l’entitat però sobretot serà un espai de consulta de l’arxiu obert a tothom.

Un cop tancat l’espai venut al projecte d’ampliació del Centre Excursionista, per a un futur quedarà l’adequació de la segona planta de l’edifici de la placeta Saragossa. Una sala multiusos amb una bona il·luminació natural.

El Centre Excursionista doblarà l’espai amb la compra d’una part de l’edifici de l’Arxiu Tobella

/0 Comentarios/en , /por

L’actual junta del Centre Excursionista de Terrassa proposarà als 2.000 socis de l’entitat, la compra d’una part del darrera de l’edifici de l’Arxiu Tobella, paret per paret amb la seu del carrer Sant Llorenç.  El projecte que preveu una profunda remodelació dels dos edificis per adequar-los a les activitats del centre, vol renovar, modernitzar i impulsar l’entitat excursionista, amb una massa social amb una alta mitjana d’edat.

Des d’aquest dilluns i fins el 2 de febrer, la seu del carrer Sant Llorenç acull una exposició del projecte per donar-lo a conèixer als socis que hauran de donar el seu vist-i-plau virtual, el dia de l’assemblea general. Una operació de compra i obres valorada en uns 395.000 euros que amb 750 metres quadrats gairebé doblarà l’espai actual. El nou bar ja podria funcionar a partir de setembre. La junta del Centre Excursionista considera que amb aquest projecte es revitalitza l’entitat, s’adapten les instal·lacions a les activitats del Centre i a la llarga es rejovenirà la massa social, ara una mica envellida.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

/0 Comentarios/en , , /por

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.

L’Arxiu restaura el primer tarifari del Gremi de Fusters

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Històric de Terrassa presenta la restauració del primer tarifari del Gremi de la Fusta que data del 1871. És el document més antic conegut d’una acció col•lectiva dels fusters a Terrassa, per constituïr-se com el primer Gremi de l’època moderna. L’actual Gremi de Fusters de Terrassa tenia el 1914 com a data de la seva constitució. Amb aquest document, trobat a l’Institut Industrial, és el primer embrió de l’associacionisme dels professionals de la fusta.

El tarifari data sis anys abans de que Terrassa es declarés Ciutat, a partir de la qual es van crear els gremis. El document que es conservava a l’Arxiu ha estat restaurat per Berta Blasi, a través d’un llarg i laboriós procés de recuperació d’una peça que es trobava molt deteriorada. Només hi ha un precedent a aquest document que és la Confraria de Sant Joan, nom que adoptaven els gremis a l’època medieval, una associació de fusters, mestres d’obres i flequers, constituïda el 1729 i fins el 1815 / 1853.