Entradas

Les restes neandertals de la Cova Simanya corresponen a una dona i dos infants

/0 Comentarios/en , , /por

Aquest dimarts s’han presentat les restes neandertals procedents del jaciment de la Cova Simanya, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents a, com a mínim, tres individus, fet que el converteix amb el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

Les restes corresponen a un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. «De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costellea», comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que «no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus», afegeix Rosas.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític Mitjà com les Coves del Toll (Moià), l’Abric Romaní (Capellades) o la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior. A més a més, la presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia) a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.

 

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/els-arqueolegs-confirmen-la-presencia-de-neandertals-a-la-cova-simanya-ara-fa-50-000-anys/
 

Troben a l’Obac Vell un dels cellers més antics de la comarca

/0 Comentarios/en , , /por

Amagat entre l’espessor dels boscos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt s’hi troba un dels masos feudals més antics de tota la comarca. Són les restes històriques del Mas de l’Obac Vell, una construcció amb orígens gairebé mil·lenaris. Ara, una intervenció arqueològica finançada per la Diputació ha permès redescobrir aquesta llar familiar, testimoni de nombroses etapes de la història. La troballa més important feta fins ara ha estat la boixa del celler, un conducte perforat a la roca i enterrat durant segles, el qual servia per transvasar el vi de la verema cap a les reserves dels cups.

Els primers treballs d’investigació van començar el passat desembre, amb la troballa d’un extens paviment enrajolat, a la zona d’accés a la masia. Posteriorment s’ha descobert un tram del gran celler, amb murs d’estil opus spicatum que podrien tenir uns mil anys d’història. El projecte continuarà amb noves campanyes d’excavació, i posteriorment s’adequarà la zona per poder rebre visites i posar en valor aquest notable exemple d’establiment rural.

Comencen les visites guiades a la cova Simanya, on han descobert restes paleolítiques

/0 Comentarios/en , /por

Per protegir el jaciment arqueològic, actualment l’accés lliure a la cova Simanya està limitat i només s’hi pot accedir amb visita guiada. La visita guiada a la cova, una de les cavitats més grans del massís de Sant Llorenç, té l’objectiu donar a conèixer els treballs arqueològics en curs i aproximar-se al context geològic i natural de la cova. L’itinerari comença al coll d’Eres amb una introducció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i continua a la cova amb la visita al jaciment arqueològic, on s’han descobert les primeres ocupacions humanes del massís. 

Els treballs de camp realitzats entre el 2 i el 22 d’agost a la cova Simanya han permès constatar l’existència d’ocupacions paleolítiques al jaciment, fet que suposa una autèntica novetat tant per la cova com per a Sant Llorenç del Munt. Aquestes troballes, que estan en fase d’estudi, es podran conèixer en les visites guiades que comencen el dissabte 2 d’octubre i es podran fer tots els dissabtes, diumenges i festius a les 10.30 i a les 12 h. El preu és de 3 euros els adults i de 2 euros els menors d’entre de 6 i 12 anys i els majors de 65 anys

Els resultats són encara preliminars, però a l’espera de continuar avançant en la recerca, els investigadors plantegen que les restes recuperades tindrien una antiguitat superior als 40.000 anys, i que per tant serien producte de l’ús de la cavitat per part dels Neandertals, una espècie que va desaparèixer d’Europa coincidint amb l’arriba dels primers Homo sapiens.

[Foto, Autor: Juan Ignacio Morales]

L’enderroc dels ‘sabaters del Raval’ deixa al descobert elements constructius del segle XVII

/0 Comentarios/en , , /por

La setmana passada va començar l’enderroc de l’edifici del Raval de Montserrat, on hi havia els populars sabaters germans Vargas. Aquella zona, molt a prop del Castell Palau i del traçat de la muralla, fa que tota intervenció es faci amb lupa i amb una alta probabilitat de trobar-hi pistes de l’antiga vida a la ciutat.

Es tiren a terra dues construccions independents que posteriorment es van enllaçar amb obertures interiors. Una ja s’ha enderrocat. Els fragments de pedra i ceràmica de l’interior dels murs de tàpia que separen els habitatges entre ells i amb els del costat permet datar-los al segle XVII.

La sorpresa més gran ha estat la troballa d’una tina de més de dos metres de diàmetre que es feia servir per la producció domèstica de vi de consum propi. És de finals del segle XVIII o principis del XIX i també s’hi han localitzat rastres de les travesses de l’enfustissat on es trepitjava el raïm.

El fet que dipòsits com aquest es puguin trobar en altres habitatges de la zona fa que la troballa no sigui ni única ni excepcional. Tots els elements d’interès històric o arqueològic es documenten i alguns es conservaran, entre ells una creu de fusta guardada com a relíquia.

L’enderroc de l’antiga sabateria desperta la curiositat dels vianants. Els trossos de sabata escampats entre la runa recorden inevitablement que allà s’hi enllustraven sabates i es reparava calçat.

L’enderroc del segon edifici serà encara més interessant ja que el fossat passa per allà. Al solar que quedi de tot plegat s’hi construiran habitatges d’una promoció particular amb planta baixa i dos pisos.

Obertura tapiada per descarregar el raïm al cup

 

Restes de l’antiga sabateria entre la runa

 

Vista de la casa enderrocada amb el cup al fons

Descobreixen una necròpolis d’un miler d’anys en el subsòl del centre històric de Sant Llorenç Savall

/0 Comentarios/en , , /por

En el subsòl del centre històric de Sant Llorenç Savall s’hi amagava un secret de més de mil anys d’antiguitat. En el marc d’unes obres d’urbanització, davant la zona de l’església, ha sortit a la llum un cementiri medieval. L’excavació ha permès descobrir un jaciment històric que podria datar del segle X o XI: una necròpolis amb mitja dotzena de tombes que contenen restes d’esquelets humans. Per tal d’afinar una mica més la cronologia d’aquesta troballa històrica, els responsables de l’excavació assenyalen que caldrà analitzar les restes òssies amb carboni 14. Això permetrà obtenir més pistes i detalls per saber com vivien els antics habitants d’aquesta vila vallesana.

La cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, assegura que les restes arqueològiques es troben en bon estat de conservació. En un termini superior als dos anys, un cop realitzades les tasques antropològiques, tot el material descobert acabarà exposat molt probablement en un museu de la comarca.

Desenterren tres esquelets a l’Antic Poble de Sant Pere durant una construcció

/0 Comentarios/en , /por

Uns constructors han trobat tres esquelets humans i un de gos al barri de l’Antic Poble de Sant Pere. Els cossos pertanyen a un adult, una adolescent d’uns 15 anys i un nen de 6 o 8 anys.

Els arqueòlegs que s’han desplaçat al lloc creuen que els esquelets són de l’època de l’Imperi Carolingi, situat entre els segles nou i deu.

Els ossos es portaran a analitzar per concretar l’edat, l’època a la qual pertanyen o si tenien alguna malaltia. Una vegada analitzats, els tornaran a Terrassa per conservar-los.

Actualment, l’Antic Poble de Sant Pere és considerat Àrea d’expectativa arqueològica protegida. Fa una setmana ja es van trobar quatre tombes a la mateixa zona.

L’augment d’edificacions ha fet que cada vegada més es descobreixin restes enterrades al Vallès Occidental.

Troben 4 tombes de fa mil anys al pati d’una casa de l’Antic Poble de Sant Pere

/0 Comentarios/en , /por

Les obres de reforma d’una casa de l’Antic Poble de Sant Pere han deixat al descobert 4 tombes carolíngies: molt probablement 2 homes, una dona i una criatura de mesos. Són les restes, diuen els experts, de pagesos, els primers catalans que van habitar els comtats catalans en els segles IX i X (de l’any 800 al 900).

Els arqueòlegs estan segurs que són tombes d’aquell període perquè són antropomorfes: una fossa excavada en el terreny natural resseguint la silueta del contorn de la persona. Ni abans ni després es feien així.

El cementiri estava en aquella època situat a banda i banda de l’antic camí que portava a l’església de Sant Pere. Es calcula que hi ha un miler de tombes en aquesta zona. L’any 1030, l’Abat Oliba va instaurar la zona d’enterrament a 30 passes al voltant de les esglésies i l’antiga necròpolis va quedar en desús.

Els arqueòlegs retiren aquest matí de dimecres els esquelets perquè el laboratori forense els estudiï. Un cop acabats aquests treballs, aquests primers terrassencs i catalans tornaran de nou a casa, possiblement al Museu de Terrassa.