Entradas

Descobrim la història d’en Juan Romero, l’últim supervivent espanyol de Mauthausen

/0 Comentarios/en , /por

En plena commemoració pel 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, la terrassenca Judith Paulí rememora l’experiència viscuda pel seu besoncle. En Juan Romero és, a l’edat de 101 anys, l’únic deportat espanyol que continua en vida, d’entre els més de 7.500 presos de tot l’Estat que van passar pel camp de concentració. Ara fa tres quarts de segle, aquell 5 de maig del 1945, el Juan Romero va viure en primera persona l’alliberament del camp austríac per part de les tropes nord-americanes.

Després de lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, el soldat cordovès es va exiliar a França, on més tard va ser capturat. Durant un llarg període de 4 anys, a Mauthausen va realitzar-hi treballs forçosos pels estimballs de la pedrera i, també, construint carreteres. Finalment, el Juan va ser destinat a la unitat de desinfecció; una brigada formada per una dotzena de presoners que s’encarregaven de treure i netejar la roba dels deportats quan ingressaven al camp. Després de l’alliberament, el “tío Juan” se’n va anar a viure a un petit poble de França i, amb un gran temor de traspassar la frontera, es retrobava amb els seus familiars a Bourgmadame.

Unes 200.000 persones van ser tancades a Mauthausen durant la 2a Guerra Mundial i més de la meitat hi van morir. L’antic camp d’extermini nazi és ara un dels espais de memòria més significatius de l’Europa central. 75 anys després de l’alliberament d’aquell infern, en Juan Romero és, a dia d’avui, l’únic supervivent espanyol que encara ho pot explicar.

Terrassa commemora el 75è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis

/0 Comentarios/en , , /por

La ciutat se suma aquest dimarts, 5 de maig, a la commemoració del Dia d’homenatge als deportats i deportades, a les persones assassinades i a totes les víctimes del nazisme, que coincideix amb l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen, on hi van anar la majoria de persones deportades de nacionalitat espanyola (unes 7.500). L’efemèride pren especial rellevància aquest any, en arribar al 75è aniversari.

A Terrassa, 68 persones van patir la deportació i només 27 en van sobreviure. Per primera vegada, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen, publicarà la llista íntegra i es podrà consultar a partir d’aquest dimarts a https://www.terrassa.cat/victimes-feixisme. En un futur s’anirà nodrint de les dades biogràfiques de cada persona, materials gràfics que s’hi puguin anant afegint i també amb dades i testimonis de familiars o altres persones. L’estudi que ha fet possible disposar d’aquest llistat l’han elaborat Joan Calvo i Juan Antonio Olivares.

Amb aquesta acció, vol retre homenatge a aquestes persones, i contribuir a mantenir viva la memòria de totes aquelles terrassenques i terrassencs que han lluitat al llarg de la història contra el feixisme i pels drets i les llibertats.

D’altra banda, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament, està treballant per elaborar un llistat que inclogui totes les persones terrassenques represaliades per la dictadura franquista. Totes les dades recopilades es publicaran a https://www.terrassa.cat/victimes-feixisme i es podran consultar i actualitzar. Per tal de facilitar la participació ciutadana, l’Ajuntament de Terrassa posa a disposició de tothom que pugui aportar dades a l’estudi el correu electrònic memòria.democratica@terrassa.cat.

El 10 de maig el Comitè Internacional de Mauthausen (CIM) organitza una cerimònia internacional virtual per commemorar l’alliberament, amb la col·laboració de diferents entitats, entre les quals hi ha l’Amical de Mauthausen. L’acte es podrà seguir en directe a www.mkoe.at, web del comitè austríac de l’organització (MKÖ).

La cerimònia començarà a les 11 h amb una salutació internacional i la lectura del Jurament de Mauthausen en diferents idiomes. Està prevista la participació de representants del CIM i del MKÖ, diferents aportacions en vídeo sobre el tema triat per l’acte (“Humanitat sense fronteres”), i testimonis de supervivents i representants de diferents països, així com informes sobre l’alliberament, entre altres coses.

Tallen la circulació de FGC a Sant Cugat per exigir l’alliberament dels polítics empresonats

/0 Comentarios/en , , /por

Una trentena de membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Sant Cugat ha tallat aquest divendres al matí la circulació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en tots dos sentits al seu pas per la ciutat. Amb aquesta acció el comitè exigeix l’alliberament del vicepresident i els consellers cessats empresonats aquest dijous per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional (AN), Carmen Lamela.

La interrupció de la circulació ha començat poc després de dos quarts de vuit del mat, s’ha allargat durant 15 minuts i ha provocat retards de 20 minuts.

A la concentració els manifestats també han demanat que s’aturin els ‘atemptats als drets i les llibertats del poble’. L’acció se suma a la cassolada a la plaça d’Octavià i a la cercavila pel centre de la ciutat que aquest dijous a la nit ha protagonitzat l’entitat.

La decisió de Lamela d’enviar vuit membres destituïts del govern a presó ha provocat més mobilitzacions a Sant Cugat. Aquest dijous a la tarda unes 3.000 persones es van reunir davant el consistori per exigir la llibertat dels empresonats i reivindicar el govern cessat com a poder legítim de Catalunya.

Els Gausacs van aprofitar la ben entesa per fer un pilar de quatre dedicat als ‘presos polítics’ i, en especial, a Raül Romeva, membre de la colla castellera.