Entradas

Un article revela la migració històrica entre Tarragona i Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

A principis del segle passat, en concret l’any 1915, el moviment migratori, més dones que no pas homes, de la demarcació de Tarragona a Terrassa, es caracteritza pel predomini dels del Camp de Tarragona, amb un 47,3 per cent, per damunt dels de les Terres de l’Ebre, que arriben al 30 per cent. Així ho diu en el capítol de les conclusions un estudi dels historiadors, Josep Maria Grau i Pujol i Armand Grau i Puig, recent publicat en la col·lecció Estudis de Constantí, «Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)».

Segons el document l’any d’arribada és un altre element significatiu perquè prop de la meitat es traslladen durant la primera dècada del 1900, en el context de la crisi agrícola i industrial en origen. El matrimoni indica si marxen amb parella formada o la cerquen a Terrassa. Segons el sexe, un 55,6 per cent dels homes es casen amb dones de la mateixa província, mentre que les dones immigrants ho fan en un 48,19 per cent.

L’ocupació principal dels migrants és en un 73,5 per cent en el sector secundari on predominen en un 60,8 per cent els jornalers. En segon lloc ve el sector terciari amb prop d’un 20 per cent. Els oficis dels esposos de les emigrants i els fills segueixen la mateixa tendència. L’informe dels historiadors conclou que el moviment migratori a Terrassa no és necessàriament definitiu, tal i com han contrastat amb el padró de 1894, és en bona part temporal abans de dirigir-se a d’altres ciutats.

En el document s’analitza la procedència geogràfica, la cronologia d’arribada, l’edat, l’estructura professional així com l’àmbit familiar. Josep Maria Grau i Armand Grau també són autors d’altres treballs sobre les diferents migracions històriques, sobretot centrats en els diferents destins que han hagut d’escollir els migrants de les comarques de Tarragona.

Un llibre acosta el patrimoni agrícola comarcal als alumnes de Secundària

/0 Comentarios/en , /por

Tots els instituts de secundària de la comarca estan reben aquests dies un exemplar de la publicació “Memòria agrícola i prospecció de varietats locals del Vallès Occidental”, un catàleg sobre el patrimoni agrícola de la comarca. El Consell Comarcal vol d’aquesta manera apropar als centres educatius la tasca de les persones que han conservat la tradició agrícola al llarg dels anys, fent-la arribar fins als nostres dies, en una comarca eminentment industrial. També es vol que els docents en puguin disposar en la seva activitat curricular.

Aquest recull neix de prospeccions fetes arreu de la comarca i gràcies a entrevistes realitzades a persones coneixedores d’aquest llegat. D’aquestes trobades se n’han extret coneixements sobre varietats locals, sobre el maneig i les pràctiques agrícoles i sobre la història agrària del territori. La publicació és un document viu, un punt de partida per seguir avançant en la conservació i recuperació d’aquest patrimoni.

Històricament, el Vallès Occidental ha estat un territori agrícola. La referència que predomina en la cultura agrària vallesana és la del cultiu de la vinya. El creixement i especialització d’aquest cultiu va començar el segle XVIII i continuà creixent al llarg del XIX. L’arribada de la fil•loxera, a mitjans del XIX va provocar una crisi que afectà milers de pagesos i pageses. Moltes explotacions vallesanes van prendre la determinació de diversificar els cultius introduint fruiters i productes d’horta per a la seva comercialització als mercats locals, a Barcelona i en alguns casos a l’estranger. Cultius com el del presseguer, el cirerer, l’olivera, el meló, la maduixa o la mongeta van guanyar un espai molt important.

Malgrat tot, la gran industrialització de la comarca al s.XX va suposar la desaparició de bona part del patrimoni agrícola i la disminució del sector de la pagesia. Tot i això encara queda una bona mostra de varietats locals repartides a la comarca, moltes de les quals s’apleguen al catàleg ara presentat pel Consell Comarcal, on s’hi troben recollides varietats de vinya, d’horta, de fruiterar i d’olivera, així com algunes curiositats sobre la cultura agrària local.

L’Ajuntament treballa per implantar vinyes municipals i recuperar una varietat de raïm

/0 Comentarios/en , , /por

Durant la segona meitat del segle XIX era habitual observar extensions de vinyes integrades en el paisatge de Terrassa i els seus voltants. De fet, junt amb el Bages, la comarca concentrava la major producció de vi de tot Catalunya. Tant és així, que fins i tot existia una varietat de raïm propi de la ciutat, anomenat «el terrassenc» o, també, que el primer cava que es va elaborar en tot el país, el va produir Pau Galí, viticultor egarenc, el 1850. És en aquest pretext que l’Ajuntament de Terrassa es proposa ara recuperar la memòria agrícola de la ciutat, amb la plantació de vinyes de ceps per acabar produint vi. Tot i que els fruits no arribaran fins d’aquí uns anys, el projecte ja fa un temps que es va llaurant el terreny.

Des de l’Ajuntament destaquen els avantatges d’aquest tipus de cultiu i la seva adequació amb la geografia de la ciutat. L’objectiu és ara obtenir els permisos per poder començar a plantar ceps en alguna finca municipal i així algun dia acabar recuperant la varietat de raïm terrassenc. Qui sap, doncs, si d’aquí un temps, Terrassa serà també una ciutat de referència en el sector vinícola, amb la seva pròpia denominació d’origen.