Entradas

En marxa la transformació de l’antiga AEG amb la col·locació de la primera pedra

El sector de l’antiga AEG comença la seva transformació. Disset anys després de la primera planificació urbanística, aquest dimarts s’ha posat la primera pedra de les obres que han de fer d’aquesta gran àrea del barri d’Ègara una nova centralitat.

El projecte el promou la Immobiliària Acciona i inclou més de 60.000 metres quadrats, distribuïts en vuit parcel·les. La majoria d’edificis seran de nova construcció excepte quatre naus de l’antiga fàbrica, entre elles la d’oficines i la de motors, que es rehabilitaran.

La zona combinarà l’ús residencial amb els equipaments. El darrer canvi del Pla de Millora Urbana va reduir l’alçada màxima dels edificis més alts, els que tindran façana a l’avinguda de Jaume I. D’habitatges se’n faran 785, entre lloguer, compra i els 230 amb algun règim de protecció. També hi haurà una residència per a gent gran, una altra per a estudiants i locals comercials i de restauració. A l’escola Nova Electra, que ja està en funcionament, s’afegirà el nou Institut del Teatre. L’Ajuntament signarà aviat un conveni amb la Diputació pel trasllat de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle i l’ampliació de la seva oferta formativa.

L’àmbit de l’AEG es configura com una zona pacificada, de llamborda ceràmica i amb la plantació de gairebé 300 arbres. Hi haurà un gran plaça central, la plaça de l’Electra, i quatre carrers interiors sense cotxes i que evoquen el passat de la zona. Seran els carrers dels Motors, dels Aprenents, de les Bobinadores i del Moviment Obrer.

La urbanització de l’àmbit de l’AEG té un pressupost de 12,5 milions d’euros i es preveu que estigui acabada abans de cinc anys.

Render 2 Acciona Terrassa Urbanizació Trasnformació Sector De L Antiga Fàbrica De L’aeg Al Barri D Ègara Terrassa 2

Render 1 Acciona Terrassa Urbanizació Trasnformació Sector De L Antiga Fàbrica De L’aeg Al Barri D Ègara Terrassa Acciona 2Aeg Primera Pedra 2

Aeg Primera Pedra

Aeg Primera Pedra 8 Aeg Primera Pedra 6 Aeg Primera Pedra 5 Aeg Primera Pedra 4 Aeg Primera Pedra 3 Aeg Primera Pedra 9 Aeg La Nova Electra

Clam per desencallar el projecte del nou Institut del Teatre a l’AEG

Davant l’imminent inici de les obres d’urbanització del nou sector de l’AEG, l’Ajuntament fa una crida a la Diputació per desencallar el conveni que ha de permetre la cessió de la nau de motors de l’antiga factoria, per construir-hi el nou Institut del Teatre.

La setmana vinent hi ha prevista una reunió per ultimar els punts de l’acord que ha de portar una important inversió i recuperar l’antic prestigi de l’Institut del Teatre de Terrassa. La recuperació del sector de l’AEG representa la transformació urbanística més important dels darrers vint anys a la ciutat.

El projecte del nou Institut del Teatre, el més important dins l’àmbit de l’AEG, preveu la conversió dels 5.800 metres quadrats de l’antiga nau de motors en un centre universitari de les arts. El projecte que també preveu un nou Teatre Municipal, permetrà replantejar quins estudis i titulacions teatrals es podran impartir des de Terrassa.

En l’actualitat l’Institut del Teatre només ofereix estudis tècnics de teatre. La sala Maria Plans està tancada des de fa temps per obres. I l’emblemàtic edifici de la plaça Didó ha quedat obsolet per impartir-hi una formació teatral de qualitat, i recuperar l’antic prestigi d’aquests estudis a la ciutat.

La urbanització de l’AEG començarà aquest any un cop el projecte s’ha aprovat definitivament

​La transformació urbanística de l’àmbit de l’AEG començarà abans d’acabar l’any. La Junta de Govern ha aprovat, de forma definitiva aquest divendres, una modificació del projecte que incorpora canvis de caràcter tècnic. S’augmenten les reserves de sòl destinades a equipaments, s’elimina l’obligatorietat d’implantar la recollida pneumàtica de residus i es redueix l’alçada màxima admesa pels edificis amb façana a l’avinguda de Jaume I.

El propietari, el grup Acciona, hi preveu construir 785 habitatges, 213 dels quals de protecció oficial. Gairebé la meitat dels 60.000 metres quadrats de terreny seran d’ús públic, entre vials, zones verdes i els equipaments que s’afegiran a l’escola Nova Electra. L’Institut del Teatre s’hi podria traslladar. Els edificis estaran separats per carrers interiors, que seran per a vianants, i una gran plaça central.

La primera fase d’obres, la que començarà properament, té un pressupost de 12 milions d’euros i contempla la creació de noves xarxes de subministrament, la construcció del clavegueram, la pavimentació dels carrers, la instal·lació de mobiliari urbà i la plantació de prop de 300 arbres.

 

220324 Reunio Diba Ajuntament 2

L’Institut del Teatre podria tenir nova ubicació al sector de l’AEG

L’Institut del Teatre podria anar en algun dels nous equipaments que es facin en el sector en desenvolupament urbanístic de l’AEG. La presidenta de la Diputació, Núria Marín, i la regidora de Cultura de Terrassa, Rosa Boladeras, s’han reunit recentment per tractar la col·laboració entre ambdues institucions sobre diferents projectes relacionats amb la ciutat. Entre aquests aspectes s’ha tractat l’inici dels treballs d’estudi per al replantejament de la nova ubicació de l’Institut del Teatre a un nou emplaçament.

Per això s’ha programat una visita tècnica en l’àmbit de l’antiga fàbrica AEG, al barri d’Ègara, com a possible nou espai en desenvolupament per a la seu de l’Institut del Teatre a la ciutat, i conèixer les possibilitats d’una de les naus disponibles destinada a equipaments. D’aquesta manera es donaria compliment a la voluntat compartida de Diputació i Ajuntament de reforçar la presència de l’Institut a la ciutat amb un nou projecte pedagògic, educatiu i innovador dins el sector de les arts vives. A més es reforçaria el caràcter cultural i el nivell artístic de Terrassa a partir de la formació, la exhibició i la difusió cultural.

220324 Reunio Diba Ajuntament 1

Aprovat definitivament el pla de millora urbana de l’AEG amb l’única abstenció del PSC

La modificació del pla de millora urbana de l’AEG ja s’ha aprovat de forma definitiva amb l’única abstenció del PSC. Ha estat al ple de gener, que ha recuperat la presencialitat però amb alguns regidors des de casa.

Fruit de les al·legacions presentades s’augmenta la reserva de sòl destinada a equipaments, es redueix l’alçada màxima dels edificis que amb façana a Jaume I, es suprimeix l’obligatorietat d’implantar un sistema de recollida pneumàtica de residus i es preserva l’emblemàtic eucaliptus.

Junts per Terrassa ha demanat el govern que millori la comunicació amb les parts interessades i Ciutadans ha elogiat la col·laboració publicoprivada. Ha estat tens el debat entre el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, i l’anterior, Marc Armengol.

L’alcalde demana un acord al proper ple per reforçar la petició de més Mossos

El ple també ha aprovat una modificació de la plantilla de l’Ajuntament que permetrà crear 20 noves places a la Policia Municipal i passar de 239 agents a 259. A resposta del PSC, l’alcalde Jordi Ballart confia que amb l’ampliació prevista l’any vinent es pugui acabar el mandat molt a prop dels 300 agents marcats com a objectiu.

En la propera Junta de Seguretat el govern municipal exigirà al català que faci el mateix esforç i ampliï la dotació de Mossos a l’ABP de Terrassa. Ballart fa una crida a tots els grups a arribar a un acord en el proper ple per donar més força a la reivindicació.

Altres punts de l’ordre del dia

El ple també ha aprovat el pla de promoció de la bicicleta pels propers quatre anys, una pròrroga del Pla de Mobilitat mentre s’elabora el nou, el reglament intern de la Policia Municipal per l’ús policial d’eines i armes i l’adhesió de Terrassa a la xarxa espanyola de ciutats intel·ligents.

El Pla de Millora de l’AEG incorpora algunes esmenes de l’exposició pública

L’Ajuntament negocia amb ACCIONA, propietària del solar de l’AEG, les al·legacions i esmenes presentades durant el període d’exposició pública del Pla de Millora que es va tancar el passat 20 de setembre. Rebaixar les alçades dels edificis per garantir la il·luminació solar a l’escola Nova Electra, la conservació d’un eucaliptus monumental a la cantonada del carrer Cosidores o augmentar la superfície verda, són alguns dels canvis plantejats per la Plataforma de l’AEG i l’AMPA del Centre d’Ensenyament.

Qüestions que s’esperen resoldre abans de l’aprovació provisional del projecte. D’aquesta manera no es rebaixarà el nombre d’alçades de pisos però sí que es podrien modificar els volums. D’aquesta manera no es perd cap metre quadrat d’aprofitament urbanístic la qual cosa podria comportar fortes indemnitzacions pel Consistori. A l’antic solar de l’AEG entre l’Avinguda Jaume Primer, la Carretera de Castellar, i els carrers Periodista Grané i Cosidores, hi ha previst fer-hi 785 habitatges, 157 dels quals de protecció oficial.

El 25 per cent del sostre total edificat es dedicarà a l’activitat econòmica i es conservaran alguns dels edificis existents d’interès patrimonial. El projecte que podria començar a finals del 2022, està pendent de diversos informes de la Generalitat com els de les agències de l’Aigua i de Residus, o el mateix permís de la Comissió d’Urbanisme que pot tardar entre 8 i 10 mesos.

El projecte de l’AEG redactat abans del 2008 i ara revisat en un Pla de Millora, és junt amb els projectes del Vapor Cortès i el Sala i Badrinas, una de les darreres transformacions urbanístiques més importants dels últims anys a la ciutat.

El Ple recupera el format presencial i aprova una part de la proposta dels veïns del barri d’Ègara

Després de més d’un any celebrant-se de manera telemàtica, el Ple municipal ha tornat a la Sala de Plens de l’Ajuntament, recuperant el format presencial. En aquesta sessió del mes de maig, l’Associació de Veïns del barri d’Ègara ha intervingut per reclamar una revisió del Pla de Millora del sector urbanístic d’AEG. L’entitat veïnal posa en qüestió la proposta de la promotora Acciona, amb la construcció d’uns 800 habitatges, alguns dels quals amb alçades i volums que consideren desproporcionats. També demanen que el projecte urbanístic contempli un equipament cívic i un centre de formació per a adults, a més de preveure l’increment d’usuaris que haurà d’absorbir el CAP Nord.

Els grups municipals han aprovat parcialment la proposta. En aquest sentit, han acordat crear un espai polivalent dins les instal·lacions de l’antiga fàbrica d’AEG amb l’objectiu de cedir-lo a les entitats del barri. També es reservarà una zona per a l’escola d’adults i es constituirà una taula de participació formada per les entitats, els partits polítics i la mateixa promotora immobiliària. D’altra banda, el Ple d’aquest divendres també ha aprovat, entre d’altres dictàmens, el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, així com el nou Mapa Estratègic de Soroll de Terrassa.

Terrassa homenatja als treballadors que fa 50 anys van fer vaga a l’AEG

Terrassa fa un pas més en el restabliment de la memòria històrica. Aquest dijous al migdia s’ha estrenat una placa commemorativa, al carrer del Moviment Obrer, a tocar de l’actual escola Nova Electra, pel 50è aniversari de la vaga a l’empresa AEG. Un homenatge, postposat un any per la pandèmia, a les persones que van col·laborar i participar en una aturada que, en plena època franquista, va representar una gran fita pels drets i llibertats dels treballadors.

A l’acte hi han participat representants de Comissions Obreres i de la UGT, així com alguns dels treballadors que han rememorat l’aturada i han recordat la repercussió que va tenir més enllà de la ciutat. Era l’any 1970 i dos sindicalistes van ser acomiadats de l’empresa AEG, popularment coneguda com l’Electra, una empresa creada el 1910 i que ocupava el mateix solar de la carretera de Castellar.

Això va provocar un fort moviment de protesta en ple període de repressió franquista i que va provocar una vaga de seguiment massiu i que es va allargar durant 55 dies. La resistència i la solidaritat es van estendre per tota la ciutat amb un balanç de 71 acomiadats i 14 persones detingudes a la presó Model de Barcelona.

CCOO convoca una concentració estàtica a Josep Tarradellas pel Primer de maig

Comissions Obreres amb el suport d’altres sindicats, partits polítics d’esquerres i entitats socials de Terrassa, convoca una manifestació unitària per commemorar el Primer de maig, dia dels treballadors. Després de la suspensió de l’any passat, aquest cop es recupera la convocatòria en una concentració estàtica que es farà dissabte a les 12 del migdia a l’Avinguda Josep Tarradellas a l’alçada de la plaça de Lluís Companys.

Sota el lema «El país està en deute amb la gent treballadora», es reivindica el paper dels treballadors durant la pandèmia. Els sindicats reclamen la derogació de la reforma laboral i denuncien l’excés de temporalitat en el mercat de treball que provoca un augment desmesurat de l’atur juvenil.

També reclamen avançar en igualtat, la defensa de les pensions i recuperar els convenis col·lectius com a garantia en les condicions laborals a les empreses. D’altra banda aquest dijous s’inaugura una placa commemorativa en record dels 50 anys de la vaga de l’AEG. Un acte ajornat ara fa un any, des de l’aniversari de la llegendària mobilització.

El 2021 es podria reprendre la transformació del sector de l’AEG

La nova empresa propietaria del sector de l’AEG, Acciona, podria reprendre els treballs al solar de la carretera de Castellar durant el 2021. Junt amb aquest sector l’Ajuntament també preveu iniciar els treballs de reurbanització el pròxim any, dels sectors Sala i Badrines i els Vapors Cortès i Ros, quatre grans àrees pendents de la imminent transformació urbanística.

A banda d’espai públic lliure i per equipaments com l’escola Nova Electra que ja hi funciona, en la zona que abans ocupava la fàbrica AEG, s’hi faran 785 habitatges, 157 dels quals de protecció oficial. El 25 per cent del sostre total edificat es dedicarà a l’activitat econòmica i es conservaran, tal i com estava previst, alguns dels edificis existents qualificats d’interès patrimonial. Així ho han explicat els regidors de l’Àrea de Territori i Sostenibiltiat que aquest dimarts han fet la tercera audiència pública, via telemàtica i per a tota la ciutat.

D’altra banda l’Ajuntament s’ha refermat en el seu compromís d’avançar cap a una ciutat més verda, sostenible i respectuosa amb amb l’entorn natural. En aquest sentit s’ha destacat tota la feina de recuperació de l’Anella Verda al voltant de la ciutat, un espai de 40 quilòmetres quadrats i dels quals s’estant fent tasques de manteniment i millora per recuperar els camins històrics, les masies i el conreu tradicional.

L’Anella Verda representa la cirereta de tot un seguit de mesures encaminades a millorar la mobilitat i reduir la contaminació i afrontar un creixement més sostenible amb la promoció i suport a les energies alternatives més netes amb el medi ambient. Per aquesta setmana hi ha tres audiències públiques més de les àrees de Drets Socials, Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat i el Pressupost Municipal. Les Audiències Públiques són un espai de participació regulats en el Reglament Municipal de Participació Ciutadana perquè la ciutadania pugui debatre amb els responsables polítics sobre les seves actuacions.