Entradas

Terrassa commemora la matança d’Atocha del 1977

Aquest 24 de gener del 2024 s’han complert 47 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per sisè any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop dur pels persistents lluitadors per a la democràcia i la llibertat, i pels drets laborals dels treballadors.

Aquest dimecres una nombrosa representació institucional i social, ha fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. En els Parlaments s’ha parlat de la necessitat de preservar la memòria per a les futures generacions per no alimentar l’actual augment social de l’extrema dreta.

Un grup d’advocats laboralistes s’enfrontaven l’any 1977 a les restes d’una cruel dictadura que havia sumit el país en una foscor de 40 anys. Un grup d’extrema dreta entrava al despatx del carrer Atocha de Madrid i matava a cinc persones i en feria quatre més.

Uns fets que una placa recorda per a la Memòria Històrica a la façana dels sindicats. Com cada any, s’han pronunciat solemnement el nom de tots els afectats i s’ha tancat l’acte amb el Cant de la Internacional i el d’Els Segadors.

Conveni per a la igualtat i la no discriminació

La comissió de drets humans del Col·legi d’Advocats de Terrassa i l’associació de defensa de les persones amb discapacitat Prou Barreres signen un conveni per garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb capacitats diverses.

La Coral Els Amics ha estat l’escenari de l’acord entre les dues entitats de la ciutat que facilitarà l’accés a la justícia d’aquelles persones que se sentin discriminades per les seves condicions físiques.

Aquest conveni, inèdit a Catalunya, permetrà a Prou Barreres seguir amb més suport en la seva línia de promoure l’accessibilitat universal i garantir la integració de les persones amb discapacitat. També va en la línia de col·laboració entre entitats de la ciutat per tenir més representativitat davant les administracions públiques.

Els advocats assessoraran i actuaran a instància de Prou Barreres quan creguin vulnerats els seus interessos per part de qualsevol administració.

Carme Oriol, nova degana de l’ICATER, afronta el repte de la vulnerabilitat residencial a Terrassa

L’advocada Carme Oriol és des del desembre la nova degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa. Als seus 54 anys encapçala el projecte d’aquesta nova etapa amb un gran sentit de la responsabilitat. La seva va ser l’única candidatura que es va presentar en el procés de renovació de la Junta. Oriol era fins ara la diputada 2a de l’òrgan col·legiat. Després de ser escollida com a nova degana, fa balanç dels tres primers mesos ocupant el càrrec.

Carme Oriol pren així el relleu d’Ignasi Puig al capdavant de la institució, qui ha exercit de degà durant dos mandats en els últims 8 anys. Entre els principals objectius de la nova Junta hi ha la millora de les condicions laborals dels advocats, així com el foment de les relacions institucionals. En el cas de Terrassa, la nova degana vol centrar-se en fer costat a la ciutadania davant les imminents crisis tant socials com residencials. Oriol és llicenciada en Dret per la UB i cofundadora d’un despatx d’advocats a Sant Cugat, on continua exercint la seva professió com a lletrada.

Els lletrats de l’administració de justícia faran vaga aquest dimecres

Els judicis, declaracions i compareixences previstos als jutjats per aquest dimecres podrien patir retards i anul·lacions. El motiu, la vaga de lletrats que s’ha convocat per aquest dia. Els advocats es concentraran a les portes de l’edifici entre les 11 i dos quarts de dotze del matí. Encara s’han de decretar els serveis mínims i informar de les suspensions de judicis i altres diligències.

L’aturada està convocada per Unión Progresista de Letrados de la Administración de Justicia (UPSJ) i també s’hi ha afegit la Asociación Independiente de Letrados de la Administración de Justicia (AINLAJ). Fan vaga perquè diuen que no volen una justícia low cost i asseguren que un servei públic de qualitat necessita professionals ben retribuïts i considerats.

Les principals reivindicacins són dues: volen que es reconegui la negociació col·lectiva pròpia i millors sous. Respecte la primera, diuen que les seves associacions i els seus sindicats no són inclosos a les meses de negociació i que els sindicats generalistes no defensesn els seus interessos.

Pel que fa al sou, diuen que la gran reforma de 2009 per modernitzar i fer més àgil la justícia va significar que moltes competències dels jutges es traspassessin als lletrats. Llavors es va dir que la situació econòmica del país no permetia una compensació.

Asseguren que més de 10 anys després, el Ministeri de Justícia no ha adequat encara el sou d’aquests professionals a les noves funcions. La llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 va obligar el ministeri a negociar una adequació salarial. Com que això no s’ha fet, els advocats fan aquesta vaga, diuen.

Ofrena floral pels advocats assassinats d’Atocha ara fa 45 anys

Aquest 24 de gener del 2022 s’han complert 45 anys de la matança per part d’un grup feixista, dels advocats d’un despatx laboralista d’Atocha, a Madrid. Per quart any consecutiu, Terrassa se suma a la commemoració d’aquell atemptat que va representar un cop molt dur per als lluitadors per la democràcia i pels drets dels treballadors.

Aquest dilluns una nodrida representació social i institucional, han fet un minut de silenci i una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets, davant el sindicat de Comissions Obreres. L’any 1977 un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici del carrer Atocha on un grup d’advocats laboristes s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista.

Els trets indiscriminats van matar cinc advocats i van ferir a quatre persones més. Comissions Obreres rescata aquell atemptat per a la Memòria Històrica, per produir-se en uns moments determinants per al diàleg i la democràcia. L’acte ha acabat amb el cant de la Internacional i d’Els Segadors.

La PAH reclama als Jutjats una ampliació de la moratòria de la Llei Antidesnonaments

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca reclama una pròrroga en la moratòria de la Llei Antidesnonaments que s’acaba el pròxim 9 d’agost. L’entitat denuncia que molts Jutjats no apliquen aquesta moratòria de la normativa que permet aturar un desnonament en cas de que afecti a persones vulnerables.

En una concentradció aquest dilluns al matí davant dels Jutjats de Terrassa la Plataforma, amb el suport de la Síndica local de Greuges i el Col·legi d’Advocats, ha entregat una carta al Degà dels Jutges per alertar d’un sunami de desnonaments pel setembre, si no s’aplica la Llei catalana antidesnonaments.

La PAH també reclama més sensibilitat per part dels Jutjats 1, 3, 5, 7 i 8 de Terrassa que no atenen, diuen, la seva problemàtica davant la tensa situació que viuen les persones desnonades. Per això també reclamen solucions com el lloguer social o el reallotjament immediat de les persones que perden la casa.

Només aquest mes la Plataforma ha aconseguit aturar 6 aixecaments, tots els què s’han produït aquest mes a la ciutat. En els darrers 7 anys a Terrassa s’han fet més de 4.900 desnonaments. A Catalunya en un any de pandèmia hi han hagut 233 desnonaments que han afectat a unes 600 persones.

L’ICATER celebra la 6a edició dels seus premis en la defensa dels Drets Humans

La sisena edició dels Premis Drets Humans que atorga el Col·legi d’Advocats de Terrassa, aquest any ha recaigut en l’advocat Salvador Domingo i en la Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, en reconeixement a les seves tasques en defensa dels Drets Humans. De Domingo se’n destaca la seva trajectòria professional en defensa dels Drets Humans en l’àmbit dels drets laborals. Per la seva banda el Premi a la solidaritat ha recaigut en la Fundació de la Universitat, amb seu a Sant Cugat.

L’entitat va néixer el 1984 amb l’objectiu de facilitar les condicions i les eines necessàries per a la formació, el debat, la reflexió i l’intercanvi d’opinions, amb experiències sobre conflictes i per a la construcció de la pau. Justament a l’acte d’aquest any celebrat a la Sala Crespi de l’Antic poble de Sant Pere, l’economista i president del Patronat de la UNIPAU, Arcadi Oliveres, ha ofert una xerrada sobre els Drets Humans després de la pandèmia. Amb una interessant comparativa entre els pressupostos a les necessitats socials i l’exèrcit.

Durant l’acte també s’ha reconegut a l’advocada Anna Rodríguez amb el Diploma de Justícia Gratuïta. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, l’ICATER, va crear el 2015 els Premis Drets Humans per reconèixer a persones i institucions compromeses amb el foment i la divulgació dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per Nacions Unides l’any 1948.

Els advocats terrassencs reconeixen Pilar Mateo amb el Premi Drets Humans

La cinquena edició dels Premis Drets Humans que atorga el Col·legi d’Advocats de Terrassa ha recaigut en l’advocada Pilar Mateo i en l’entitat Rubí Solidari, en reconeixement a les seves tasques en defensa dels Drets Humans. De l’advocada se’n destaca la seva trajectòria professional en defensa de la dignitat de la dona. De Rubí Solidari que és una entitat que porta 25 anys treballant per la pau, la cooperació i el desenvolupament dels pobles del tercer món, des de la ciutat veïna.

A l’acte celebrat el passat divendres a la Masia Freixa també s’ha concedit un reconeixement a l’advocada de Rosa Cuadra com a cap visible del Departament de Justícia Gratuïta. Els advocats terrassencs també han fet arribar la recaptació del Cicle de Cinema i Drets Humans, al Casal de la dona.

Òscar Monterde ha ofert una xerrada sobre Els Refugiats al Pròxim Orient: reptes de protecció dels Drets Humans. El Col·legi d’Advocats de Terrassa va crear el 2015 els Premis Drets Humans per reconèixer a persones i institucions compromeses amb el foment i la divulgació dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per Nacions Unides l’any 1948.

El Col·legi d’Advocats veu ‘dubtosos i qüestionables’ els arguments per a la detenció dels set CDR

La Comissió de Drets Humans de l’ICATER, l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Terrassa, ha signat un manifest per tal de defensar els drets fonamentals i humans i expressar el seu rebuig als actes del passat 23 de setembre, quan set persones van ser detingudes i empresonades sota l’acusació de terrorisme. En el manifest, es declara que aquest arrest va ser realitzat «a partir d’arguments dubtosos i qüestionables» i que les persones detingudes «no van ser assistides per lletrats des d’un principi». També s’esmenta que va haver-hi «greus filtracions mediàtiques de fets que formarien part de l’anomenat secret de sumari», abans de que els advocats dels acusats en tinguessin coneixement.

Els advocats i advocades de la comissió es refereixen a aquests actes com a «una onada repressiva que el sistema polític, mediàtic, policial i judicial està protagonitzant contra les llibertats individuals i col·lectives de la ciutadania». També es denuncia el que consideren una «vulneració de tots els drets que aquests actes suposen», que són els articles 3 (dret a la llibertat), 5 (dret a no patir tractes degradants), 7 (igualtat davant la llei i protecció per aquesta), 8 (recurs davant tribunals quan els seus drets siguin vulnerats), 9 (dret a no ser detingut arbitràriament), 10 (dret a ser escoltat per un tribunal imparcial) i 11 (dret a la presumpció d’innocència) de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Comissió de Drets Humans de l’ICATER condemna i censura aquestes actituds i dona suport a les companyes i companys que defensen els drets i llibertats de totes les persones.

Un pis adaptat per en Said

L’Ajuntament de Terrassa com a signant de la Carta Europea per la salvaguarda dels Drets Humans, hauria de donar una resposta positiva a la demanda del Said Ben Kadour, que reclama un habitatge adaptat on poder-hi viure. Així ho considera la Síndica de Greuges després que l’Ajuntament hagi denegat un pis d’emergència habitacional al Said per no complir amb tots els requisits.

Un cas de vulneració de drets fonamentals que els advocats portaran fins a les últimes conseqüències. La Síndica i Espai Humana demanen un canvi en el reglament perquè situacions com les del Said també es considerin d’emergència habitacional. Els advocats han presentat un recurs d’alçada tal i com apuntava el primer dictàmen de l’Ajuntament per solucionar el cas.

Si en tres mesos l’Ajuntament no aconsegueix un habitatge adaptat el cas continuarà pels tribunals ordinaris amb un contenciós administratiu a l’Audiència de Barcelona per vulneració de Drets fonamentals. Per la seva banda l’entitat Prou Barreres convocarà la Comissió municipal de Defensa dels Drets dels Discapacitats per tractar el cas del Said.

Un pis per en Said

En Said, té 42 anys i pesa gairebé 90 quilos. Pateix una discapacitat declarada del 97 per cent del seu cos. Aquesta limitació només li permet moure els braços. Un accident al mar d’ara fa 18 anys, li va lesionar les vèrtebres i va quedar tetraplègic.

Ara i a falta d’un pis adaptat, necessita l’ajut de la seva família per a qualsevol activitat quotidiana. Ja fa quatre anys que en Said ha demanat ajuda a totes les administracions per accedir a un pis adaptat, la qual cosa li permetria fer moltes més activitats per sí mateix.