Entradas

Sònia Guillén, escriptora egarenca de 54 anys, somrient

L’egarenca Sònia Guillén guanya el premi Ramon Muntaner amb ‘Cicatrius’

Una terrassenca és la guanyadora del 38è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil: la Sònia Guillén Colomer. Nascuda el 1969, Guillén ha aconseguit el guardó que atorga la Fundació Prudenci Bertrana amb ‘Cicatrius‘. Es tracta d’una obra sobre la salut mental dels adolescents. La història la protagonitzen dues joves, la Nerea i la Maria, companyes d’habitació a l’hospital després d’afrontar diverses situacions complexes d’aquesta etapa de la vida: l’assetjament escolar, la relació amb els pares, el consum de drogues, el sexe… La veu de la Nerea és la qui narra totes aquestes problemàtiques, transmetent de manera directa i realista la visió dels adolescents, posant en valor les dificultats que els presenta la vida i els efectes que poden tenir en la salut mental dels joves.

Aquesta és la segona novel·la publicada per Sònia Guillén. L’autora va debutar a principis d’aquest mateix any el amb ‘No sé qui soc’, finalista del premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent. Fins fa poc treballava de professora universitària i consultora laboral, fins que ha decidit dedicar-se de ple a l’escriptura.

‘Cicatrius’ està editada per Fanbooks, segell de l’Editorial Planeta. El premi, dotat amb 6.000€, es va lliurar dimarts en el marc dels Premis Literaris de Girona. El jurat, format per Dolors Cabrera, Patrizia Campana, David Cirici, Xavier Gual i Anna Pardos, va escollir l’obra de l’egarenca d’entre 22 candidates.

Sònia Guillén (Foto: Editorial Planeta)

El IX Simposi sobre el Trastorn Límit de la Personalitat se centra en la població adolescent

Les persones que tenen trastorn límit de la personalitat presenten dificultats per mantenir relacions personals i socials estables, emocions extremes, distorsió de la seva pròpia imatge i manca de control dels impulsos. Aquesta malaltia acostuma a aparèixer durant l’adolescència o a l’inici de l’etapa adulta i provoca problemes d’adaptació social i sovint s’associa a comportaments suïcides i autodestructius.

Una vintena d’especialistes nacionals i internacionals són els ponents del IX Simposi sobre el Trastorn Límit de la Personalitat que se celebra dijous i divendres a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. En aquesta ocasió se centra en la població adolescent. La voluntat és compartir i actualitzar els coneixements que hi ha sobre aquest trastorn mental.

L’activitat s’ha anomenat «Una mirada cap a l’adolescència» i les conferències i taules rodones tenen lloc a la sala d’actes de l’Edifici Docent de MútuaTerrassa.

El simposi està organitzat per la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa, l’Institut de Regulació Emocional i la Fundació Trastorn Límit i està avalat per la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.

Trastorn Límit 5 Trastorn Límit 4 Trastorn Límit 2 Trastorn Límit 1

El Ple aprova el Pla DASIG 2022-25 per la diversitat afectiva, sexual i de gènere

El ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat el Pla DASIG 2022-2025, per la diversitat afectiva, sexual i de gènere de Terrassa. El Pla en el qual hi han participat més de 80 persones de diversos col·lectius dóna contnuïtat al Pacte DASIG del 2014, per acabar amb les discriminacions i protegir a tota la ciutadania dels atacs indiscriminats a la diferència.

El Pla s’estructura en quatre línies estratègiques. La Cogovernança per generar més participació i implicació de les entitats i acompanyar i promoure la diversitat afectiva, sexual i de gènere entre la infància i l’adolescència. També vol incidir en la intersecció amb la diversitat per orígen, nacional, ètnic, cultural o religiós, i establir els circuïts de coordinació i atenció estables amb la resta de serveis municipals per donar resposta a les necessitats LGTBI+.

D’altra banda el Ple ha aprovat per unanimitat la proposta per delimitar la nova àrea bàsica de salut al voltant del nou CAP de Can Roca que entrarà en funcionament el primer trimestre del 2022. Tots els grups han estat d’acord amb la redistribució del servei al voltant del nou equipament, tot i que també han reclamat més informació sobre la nova reorganització i millorar la inversió i l’atenció global en tot el servei de salut a la ciutat.

Nou Protocol d’actuació davant de maltractaments a infància i adolescència a l’Àmbit Metropolità Nord

El 5 de maig es va presentar el Protocol d’actuació davant de maltractaments a la infància i l’adolescència a l’Àmbit Metropolità Nord, organitzada per Servei Català de la Salut, amb la col·laboració de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTP), l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. 

En la jornada hi han participat 430  professionals de diferents àmbits: atenció primària, atenció hospitalària, atenció a la salut mental i drogodependències, atenció a la salut sexual i reproductiva, àmbit social i judicial.

La sessió tenia com a objectius principals donar a conèixer el nou Protocol d’actuació, que va presentar Antoni Natal, pediatre emèrit de l’HUGTP i també l’Equip Funcional d’Experts de l’HUGTP, que va presentar Carlos Rodrigo, director clínic territorial de Pediatria de la Gerència Territorial Metropolitana Nord, de l’Institut Català de la Salut. La doctora en filosofia de la Universitat de Barcelona i experta en bioètica, Júlia Martín, va fer una ponència que reflexionava sobre els aspectes ètics de l’acompanyament a infants i adolescents víctimes de maltractaments.

Gestionar les emocions també es pot aprendre a les aules

Les persones són vulnerables a les emocions. Això no té una connotació negativa, tot el contrari: les predisposa a actuar davant els constants canvis de l’entorn. L’adolescència és una època especialment complicada. És l’edat on es forma la personalitat però també on debuten la majoria de trastorns mentals, algunes addicions i, fins i tot, el risc de suïcidi és més elevat (és ja la primera causa de mortalitat entre els catalans i les catalanes d’entre 15 i 35 anys).

Per això, aprendre a gestionar les emocions a l’adolescència és tan important perquè pot prevenir problemes de salut mental a llarg termini.

Això és el que fa el programa Emocional.reg que imparteix la Fundació Trastorn Límit: dota els joves d’habilitats per gestionar bé aquests sentiments. La teràpia s’anomena dialèctica conductual, ve dels Estats Units i és pionera a l’estat espanyol.

765 estudiants de 7 instituts de Terrassa i Matadepera ho practiquen (Can Jofresa, Torre del Palau, Jaume Cabré, Cavall Bernat, Tecnos, Santa Eulàlia i Matadepera).Aquests alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Santa Eulàlia participen en una de les 30 sessions del programa. Treballen aspectes com la tolerància al malestar i la frustració, la regulació emocional, el minfulness i les relacions interpersonals.

Actualment, dues auless de segon d’ESO del centre hi participen. L’any que ve els professors, ja formats, impartiran les classes i la Fundació els assessorarà.

El programa és un dels quatre que formen el Projecte d’Especialització Competitiva Territorial (PECT), focalitzat bàsicament en l’àmbit de la salut, liderat per l’Ajuntament i finançat al 50% per Europa. A aquesta sessió pràctica hi ha assistit, entre altres, el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert.

Una xerrada aborda els trastorns de la conducta en l’adolescència

La salut mental juvenil, i més concretament els trastorns de conducta en els adolescents, ha centrat la segona conferència del cicle Dijous de Mútua.

La doctora Mònica Oliver, psicòloga clínica i forense d’Àptima Centre Clínic de MútuaTerrassa, ha pronunciat la conferència titulada «Trastorns de la conducta en l’adolescència».

La xerrada ha tractat sobre la influència que tenen els gens, l’entorn social i familiar, els hàbits i l’alimentació en el desenvolupament dels diferents trastorns de la conducta en els adolescents.

La doctora Mònica Oliver també ha parlat dels tipus de trastorns de la conducta amb més prevalença en l’actualitat i dels seus símptomes, així com dels diferents tractaments disponibles.

La doctora Oliver també ha donat consells i recomanacions per als pares, per tal de fer prevenció i aprendre a detectar els trastorns i activar els recursos sanitaris, familiars i socials disponibles per ajudar a l’adolescent.