Entradas

Tres cinquens premis esquitxen quatre administracions de loteria de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Aquest any sí, la sort de la Loteria de Nadal ha esquitxat Terrassa, amb tres cinquens premis repartits en quatre administracions de la ciutat. La primera d’elles ha estat la de l’estanc Joan, situada a la placeta Saragossa. Quan havien transcorregut pocs minuts des de l’inici del sorteig, el número 88.979 ha estat premiat amb 6.000 euros al dècim.

Simultàniament, a l’administració del Carrefour de Can Parellada penjaven també el desitjat cartell amb el número guanyador. Aquí s’han venut dos dècims de dos cinquens premis diferents, el 88.979 i el 01.568.

Més endavant, a mig sorteig, cap a dos quarts de dotze del migdia, ha sortit la bola del 57.421. Un altre cinquè premi que s’ha repartit, en part, a Terrassa, entre dos comerços del centre. L’administració de La Rutlla n’ha entregat 3 dècims, mentre que a Llaminadures Ca n’Aurell, al carrer d’Antoninus Pius, n’han venut com a mínim 5 més. Tots ells ho han celebrat com l’ocasió es mereix. I és que malgrat que no ha caigut ni la Grossa ni cap dels premis més importants, almenys aquest any la loteria de Nadal no ha passat de llarg i ha deixat petits pessics per a uns quants afortunats de la ciutat.

Whatsapp Image 2023 12 22 At 11.01.19 (1)

 

La CECOT reclama polítiques per consolidar i fer créixer la indústria

/0 Comentarios/en , /por

Catalunya continua sent el principal productor industrial de l’Estat tot i perdre cinc punts de la participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola. Aquesta és una de les alertes del primer baròmetre industrial que la patronal CECOT publicarà trimestralment, per evidenciar la realitat de les empreses, apuntar les tendències econòmiques i aportar possibles millores pel sector.

Un estudi estadístic basat en dades oficials, presentat aquest dimarts, i que fotografia l’estat de la indústria, després dels darrers impactes econòmics com la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Amb aquests informe la patronal insta als governs a actuar per consolidar i fer créixer el sector amb mesures llargament reivindicades com la simplificació administrativa, la seguretat jurídica en el sistema tributari o l’adaptació del mercat laboral a la realitat actual.

També reclamen impulsar accions davant el preu de l’energia i facilitar la transició energètica. Per a la Unió Europea, la indústria és un eix estratègic que genera el 20 per cent del PIB, dona feina a 35 milions de persones i es responsable del 80 per cent de les exportacions.

Del baròmetre també es desprèn que la industrialització és un factor estratègic que aporta solidesa i capacitat de vertebrar territoris a llarg termini. I així contribuir a l’equilibri de l’actual model econòmic liderat pels sectors serveis i pel turisme, i generar una autonomia industrial per no dependre de tercers països tal i com va evidenciar la pandèmia.

Una altra de les dades de l’estudi de la patronal mostra l’augment de la producció mitjana industrial en territoris com Madrid, València i el País Basc, tot i que Catalunya manté el seu lideratge amb un 22,4 per cent de participació del PIB industrial. El baròmetre completa la seva radiografia industrial amb indicadors de producció, demografia empresarial, indicadors laborals o l’evolució dels preus de les matèries primeres. Unes eines per prendre el pols a la indústria, que marca tendències i proposa mesures pel creixement i consolidació dels projectes industrials.

L’Ajuntament opta a un premi per la implantació del teletreball durant la pandèmia

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament de Terrassa opta a un premi que reconeix la Millor Experiència de Teletreball en període de Covid. El projecte terrassenc d’implantació del teletreball i eines col·laboratives, és finalista a la XI edició dels Premis Congreso Nacional de Innovación i Servicios Públicos (CNIS), que se celebra demà 26 de novembre a Madrid. El Premi reconeix les millors estratègies de gestió de teletreball aplicades durant la crisi en els àmbits organitzatius, normatius, tecnològics i d’atenció la ciutadania.

El treball presentat per Terrassa és la «Implantació de teletreball i eines col·laboratives en temps rècord» i exposa com una organització integrada per unes 3.000 persones, que no tenia regulat el treball a distància, va ser capaç en 5 dies de garantir el teletreball als equips essencials amb puntes de 1.200 i 1.400 persones teletreballant simultàniament. Paralel·lament es van implementar les eines per permetre fer reunions telemàticament, tant en la comunicació com en el treball col·laboratiu.

Més endavant i per formar l’organització, es va crear la figura interna dels «embaixadors digitals» i referents d’equips per donar suport i fer seguiment dels grups. Entre 2020 i 2021 s’han fet més de 400 sessions internes de formació amb més de 2.000 participants en TEAMS avançat, ús de documents compartits, To-Do i Planner. També s’ha creat un fons documental de formació i documentació. Fins l’octubre d’aquest any 2021, s’han preparat i facilitat 750 equips de treball per a teletreballar i es mantenen entre 800 i 900 connexions remotes simultànies entre les 7 del matí i les 10 del vespre.

En l’actualitat l’Ajuntament avança en la represa de la normalitat organitzativa promovent el retorn progressiu als centres de treball en compliment de les mesures de seguretat. Juntament amb Terrassa opten a un reconeixement en aquesta categoria l’Ajuntament del Valle de Egüés, de Pamplona, i la Universitat de Salamanca. El Congrés CNIS organitzat pel Club d’Innovació i l’Ajuntament de Madrid, reuneix els representants de tots els nivells d’administracions públiques i empreses del sector, en la principal trobada sobre administració electrònica. Aquesta XI edició serà un marc d’intercanvi d’experiències i solucions per crear valor públic i adaptar les administracions a un futur més sostenible.

Els treballadors interins volen acabar amb l’abús de poder de l’administració pública

/0 Comentarios/en , , /por

Un grup de treballadors de l’Ajuntament de Terrassa s’han manifestat aquest matí al Raval, en resposta a la convocatòria a nivell de tot l’Estat, d’una jornada de protesta dels interins que treballen en el sector públic. Els treballadors alguns dels quals porten entre 10 i 15 anys treballant sense haver passat oposicions ni ser personal fix, reclamen que s’apliqui la directiva europea que qualifica la legislació espanyola en contractació «d’abús de poder».

Es calcula que a l’Ajuntament de Terrassa podrien haver-hi fins a mil treballadors en aquesta situació. El problema s’estén a totes les administracions públiques amb uns 900.000 treballadors a tot l’Estat de personal interí. Totes les administracions han abusat d’una contractació que crea desigualtats entre els treballadors.

El personal interí considera que la convocatòria d’oposicions no soluciona el problema si abans no es resolt aquesta situació. Per això reclamen estabilitat en el seu lloc de treball passant a ser personal fix, i que després es regularitzi bé l’accés a la funció pública.

El 13, el 18 i el 155, entre les terminacions més demanades per la Loteria de Nadal

/0 Comentarios/en , /por

Avança el mes de desembre i s’aproxima una de les dates que més expectació genera i en la que s’hi dipositen més esperances: el 22 de desembre, dia del sorteig de la grossa de la loteria nacional.

A l’administració de la plaça del Triomf les vendes van començar molt fluixes però a mida que han avançat els dies s’han anat incrementant i s’han equilibrat amb les de l’any passat.

Com sempre, és la gent més gran la que compra més loteria però normalment hi juguen persones de totes les edats i acostumen a quedar-se més d’un número.

Però no tothom pot comprar un dècim de 20 euros i a vegades opta per les participacions.

Sobre les terminacions més sol·licitades, aquest any hi ha el 13 perquè la grossa de l’any passat va acabar així, també es demana el 18 per l’any que arriba i el 155. I a banda, hi ha les dates personals.

Aquest any, però, algunes administracions de loteria han constatat una davallada de les vendes de la rifa de Nadal. Un fet que atribueixen a la situació política actual i que ha fet que, tant particulars com empreses i entitats hagin anul·lat les participacions.