Entradas

Terrassa posa ara l’esperança en el sorteig d’El Niño

Terrassa torna a buscar fortuna en el Sorteig d’El Niño que es farà aquest dissabte a patir de les 12 del migdia. L’administració de Loteria de la Rutlla ha notat un lleuger augment en les vendes d’aquest sorteig després de repartir un cinquè premi en el passat sorteig de Nadal.

Amb tot i tenint en compte que el sorteig d’El Niño és tradicionalment més fluix, aquesta administració manté un volum estable de vendes gràcies a la seva cartera de clients. El sorteig d’El Niño repartirà 700 milions d’euros, amb 2 milions d’euros a la sèrie del primer número premiat, uns 200.000 euros per dècim.

El segon premi està dotat amb 750.000 euros i 250.000 el tercer. Un dels avantatges del sorteig d’El Niño és que, com els sortejos de cap de setmana, reparteix més premis i per tant augmenten les probabilitats de ser afortunat.

El sorteig d’El Niño fa 15 anys que no toca de ple a Terrassa. El 2009 va caure íntegre a l’administració d’un centre comercial de l’Avinguda del Vallès. Com en tantes ocasions si finalment el Sorteig no premia Terrassa, sempre quedarà l’esperança de mantenir bona salut.

Terrassa posa ara la il·lusió en el sorteig del Nen

I per culminar el reguitzell de festes, commemoracions i activitats excepcionals d’aquest Nadal, arriba el també tradicional Sorteig del Nen. La rifa de Loterias i Apuestas del Estado que se celebra el dia 6 a les 12 del migdia i retransmès per Televisió Espanyola des de Madrid. Al llarg del temps Terrassa ha aconseguit alguns importants pessics d’aquest sorteig que diuen intenta acontentar als què no han tingut sort en el sorteig de Nadal.

L’afluència de clients en aquestes darreres hores era constant a l’administració l’Elefant de la Sort amb més de 30 anys d’història al barri de Can Palet. Una il·lusió que es barreja amb les joguines del dia de Reis i que com totes les loteries ajuda a fer front a les despeses. El sorteig extraordinari després de la Loteria de Nadal, és un sorteig de bombos múltiples, és a dir que no es repetirà la típica cantarella del sorteig de Nadal tot i que s’hi assembla molt.

El primer premi està dotat amb 200.000 euros el dècim. El segon premi repartirà 75.000 euros per butlleta de 20 euros i el tercer premi pot arribar a donar 25.000 euros per dècim. També hi ha un diversos premis a les quatre i tres darreres xifres, aproximacions o reintegraments. Un sorteig històric que se celebra des del 1908 i que com a dada curiosa en sis ocasions ha acabat amb el número 20.

Sorteig Nen 1Sorteig Nen 2

Últims números de loteria a les administracions per aconseguir «El Gordo»

A un dia del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, l’administració número 23 ha venut més del 90 per cent dels números que tenia pel sorteig d’aquest dijous. Aquest és un dels efectes de ser un dels establiments de loteria que més ven a Terrassa i dels que més premis ha repartit durant la seva història al Centre Comercial de l’Avinguda del Vallès.

Les motivacions per comprar o escollir un número són tantes com el nombre de persones que participen en el sorteig. L’administració La Bona sort ha repartit nombrosos premis entre els què destaca el primer Premi del Sorteig del Nen del 2009. Ara només cal esperar unes hores per veure si la sort torna a caure a Terrassa.

El sorteig de Nadal se celebra a Madrid de forma tradicional amb l’habitual cantarella dels nens que reparteixen les 100.000 boles dels números participants entre les 1.807 boles amb els premis corresponents. Entre aquestes boles en surt l’anomenat premi gros o «Gordo», dotat aquest any amb 4 milions d’euros per sèrie.

FEMvallès proposa negociar nous organismes per a la regió metropolitana

FEMvallès, l’assocaicó d’entitats econòmiques, sindicals, professionals i socials de la comarca, qualifica de positiva però insuficient la Declaració de Martorell firmada per nou alcaldes de l’arc metropolità dimarts passat. Segons l’entitat, cal posar sobre la taula una nova institucionalitat per a la Regió Metropolitana per tal de mancomunar competències com la mobilitat, l’habitatge o la gestió del medi ambient. Sense aquest canvi FEMvallès estima que no es podran resoldre les demandes de la Declaració de Martorell i que la nova Associació de l’Arc Metropolità corre el perill d’esdevenir una Associació B30 “2.0”.

Tot i això, les entitats que conformen la plataforma veuen molt positivament que els alcaldes de l’arc coincideixin en la manca d’eines per resoldre les qüestions supramunicipals i s’uneixin per a solucionar-ho. Recordem que l’entitat vallesana ja s’havia pronunciat anteriorment quan els alcaldes del Barcelonès nord proposaren la creació d’una nova institució supramunicipal.

Aleshores FEMvallès va proposar a les tres alcaldies un model de districtes metropolitans que disposarien de competències pròpies i de compartides. Aquest model superaria la situació actual de corones perifèriques, on es troben les ciutats de l’Arc Metropolità, entre les quals s’hi troba Terrassa, dotant d’una governança repartida i de proximitat amb el territori a tota la Regió Metropolitana. Alhora, els districtes metropolitans evitarien l’aparició d’un únic govern regional que englobés tota la regió i competís amb la Generalitat.

La CECOT vol fer front a l’actual crisi de forma concertada amb els agents

La Cecot reclama una nova governança amb un obligat concert entre agents polítics, socials i econòmics i prendre decisions efectives i de ràpida execució davant la situació económica. La Cecot ha fet arribar als partits polítics i als representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, un document de mesures que considera necessàries impulsar des de les diferents administracions per tal de reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic. La patronal que considera tímides i insuficients, les propostes preses fins ara en materia económica, fiscal i laboral davant la Covid-19, proposa en un document crear dues taules de treball.

Una destinada a la gestió de la crisi sanitària on participin l’àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa. I posa d’exemple la participació d’un agent complementari per accelerar el pla de vacunació. L’altra taula es destinaria a la gestió de la crisi econòmica on participin l’administració, experts i docents en economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de diferents sectors d’activitat i de diferents grandàries d’empresa. Una altra proposta passaria per l’elaboració i execució de programes de comunicació a la ciutadania per fomentar el consum de productes de proximitat, i fer incidència en els avantatges tant a nivell microeconòmic i macroeconòmic, com en la sostenibilitat.

Segons el President de la CECOT, Antoni Abad, “veient la Campanya Electoral del 14F i la gestió de l’Estat amb els Fons NextGeneration, tenim la sensació de continuar en el Dia de la Marmota. Hem de dir prou soroll i exigir un front comú per actuar amb més rapidesa davant la situació econòmica que estem patint. Cap de les propostes que plantegem en els 17 eixos de treball es durà a terme si les administracions continuen pensant que tot ho han de fer elles soles”. Des de la Cecot s’insisteix a les administracions que la situació econòmica i els riscos sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor, per més poder de gestió de competències que aquest tingui.

Han de ser, i seran, el resultat del diàleg i de consensos amplis. “Cal una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics que tingui prou força com per dur a terme els canvis necessaris i trencar les inèrcies que s’han demostrat caduques o ineficients”. Per això la Cecot es vol corresponsabilitzar en aquesta reactivació i per això la primera de les seves propostes és crear un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per assumir col•lectivament els reptes que es plantegen, tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic. En el document s’exposen els eixos segons proposa la Cecot que són: Crear escenaris reals i operatius de concertació i de col•laboració publicoprivada.

Millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms per ordenar i fer més eficient el mercat laboral. La millora de les prestacions socials a la seguretat social i de les cotitzacions que fan les empreses, i desenvolupar el talent de la societat fomentant també l’empreneduria. Accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric, reactivar el comerç internacional i reimpulsar la reindustrialització i la transformació digital. Millorar la competitivitat, la reforma de la Justícia, implementar l’economia circular, fomentar el creixement demogràfic i la reforma de l’Administració Pública completen les reivindicacions de la CECOT davant l’actual panorma econòmicosocial del país.

El projecte Ariadna portarà una revolució digital en l’organització local

Aquest inici del 2021, l’Ajuntament donarà un fort impuls al programa Ariadna, un projecte de transformació digital de l’administració local. No és tracta només de noves aplicacions tecnològiques sinó d’un canvi més profund en la forma d’executar l’organització administrativa. El projecte s’ha presentat aquest dijous en la Comissió Informativa de Serveis Generals i Govern Obert.

En el projecte, a llarg termini, hi treballa una comissió en la qual hi participen 6 departaments de l’Ajuntament i quatre empreses externes que col·laboren en l’aplicació de tot el sistema que sobretot ha de ser fiable i segur. L’objectiu és substituir i modernitzar els actuals processos administratius la qual cosa també comporta un canvi de relació amb els ciutadans. D’altra banda l’Ajuntament també treballa en la revisió, millora i adaptació de 15 projectes per accedir a fons de la Unió Europea dins el programa Next Generation, en el context de recuperació de la Covid.

Són 140 mil milions d’euros dividits entre préstecs i subvencions i dels quals uns 7.000 podrien arribar a Catalunya. Com més impacte social tinguin els projectes, en aspectes com el territori, la digitalització, la sostenibilitat o la col·laboració público-privada, més oportunitats tenen de dur-se a terme. Com a exemple, l’impuls que l’Ajuntament té pensat en la millora d’un hub de l’audiovisual a la ciutat.

La Pepeta denuncia «un inici de curs caòtic per la manca de previsió i inversió»

Les famílies de l’escola pública de Terrassa, organitzades dins la Pepeta, expressen la seva indignació per la gestió de l’obertura del curs 2020/2021. L’associació critica tant el Departament com l’Ajuntament per no haver estat a l’altura de les expectatives familiars per una educació segura, inclusiva i de qualitat. Des de l’administració hi ha un reconeixement de la mala situació que pateix l’escola pública a Terrassa, en termes de massificació, segregació o exclusió educativa, també per manca de recursos per a desenvolupar l’escola inclusiva.

A aquests greuges s’hi afegeix, segons la Pepeta, la mala gestió dels darrers anys de l’empresa Serhs, que porta el servei de menjador i que, addicionalment, comença a donar servei també a les escoles bressol malgrat el reclam de cessió de la licitació. Un temps de migdia que actualment no està integrat en el projecte educatiu del centre, i al qual li falta una clara i plena supervisió des del punt de vista sanitari i pedagògic, generant encara més risc i incertesa. Per això reclamen la municipalització del servei. L’entitat denuncia la falta d’infraestructures, el manteniment i ampliació dels edificis com el Sala i Badrinas, per baixar les ràtios. I reclamen més inversió a l’espera dels pressupostos de la Generalitat i del compromís de l’Ajuntament d’aportar més recursos sense especificar.

Les famílies entenen que l’administració ha reaccionat tard i més pendents dels mitjans de comunicació que aportant veritables solucions a l’escola. Segons l’associació, els Govern espanyol i català han estat negligents en deixar en mans dels centres educatius tota la responasabilitat davant la limitació d’espais i en general la capacitat organitzativa que a més, ha dificultat la feina dels professors a qui agraeixen la seva tasca. Segons l’entitat, a Terrassa han quedat un nombre important de grups per sobre de 20. Fins a 26 o 27 a Primària i per sobre de 30 a Secundària, anant en contra de les recomanacions previstes i incrementant el risc tant de contagi, com de confinament de grups grans d’alumnat.

Denuncien també la situació a les escoles bressol, que segons la Pepeta, no han incrementat el personal ni faciliten una entrada als centres pausada per millorar l’adaptació dels nens. Afegeixen que alguns centres han hagut d’eliminar especialitats necessàries per assolir l’escola de qualitat i inclusiva que demanen. La Pepeta conclou que falta una planificació clara i immediata de mesures de conciliació familiar que permetin a les famílies acompanyar les directrius de confinament.