Entradas

El risc de rebrot es dispara després de sortir a la llum mig miler de casos que no estaven declarats

La nova actualització de dades de CatSalut reflecteix una considerable quantitat de casos positius que no havien estat declarats. Segons informa el Departament, un problema de comunicació entre programaris informàtics ha causat que un nombre de proves PCR no computessin fins ara en el sistema de seguiment de dades. Com a conseqüència, amb els nous resultats, s’ha disparat el risc de rebrot; a Catalunya, en general, i a Terrassa, en particular. A la ciutat, l’evolució d’aquesta xifra durant les últimes tres setmanes s’ha vist alterada i actualment el risc de rebrot és de 342 punts. Un índex que contrasta amb els 163 del passat divendres, quan encara no s’havia fet la integració de les noves dades.

Aquest augment sobtat es deu al notable increment de casos positius declarats en el nou còmput del Departament. A Terrassa, la xifra de persones que han estat contagiades per coronavirus des de l’inici de la pandèmia ha passat de 4.296 a 5.127 en només una setmana. La mitjana d’increment de casos cada set dies era de 246, mentre que en la darrera setmana han sortit a la llum 831 nous positius. Aquest fet porta a la conclusió que, fins ara, existia un decalatge de més de mig miler de casos que no estaven declarats.

Al Vallès Occidental el risc de rebrot s’eleva fins als 241 punts, mentre que la mitjana catalana se situa ara en 198. Per la seva part, Terrassa, amb 342 punts, és actualment el dotzè municipi de Catalunya amb l’índex més alt.

També segueix augmentant de forma preocupant la xifra d’hospitalitzats a la ciutat. Durant els últims 7 dies, el nombre d’ingressats per coronavirus ha augmentat en 32, passant dels 64 de la setmana passada als 96 d’aquest dilluns. A Mútua hi ha actualment 53 pacients ingressats a planta i uns altres 8 a la UCI, mentre que l’Hospital del Consorci Sanitari atén 32 malalts a planta i 3 més en cures intensives. Pel que fa a l’apartat de defuncions, a Terrassa un total de 278 persones han perdut la vida a causa de la pandèmia.

Polítiques de Gènere dissenya l’actualització del Protocol d’abordatge de les violències masclistes

Durant els mesos de juny i  juliol la Comissió de Violència Masclista de Terrassa -formada per totes les organitzacions, entitats i serveis de diferents administracions que treballen coordinadament a la ciutat en aquest àmbit- ha realitzat una anàlisi de l’impacte que ha tingut la COVID-19 en les dones, adolescents i infants que viuen violències masclistes.

Aquest procés, impulsat des del Servei de Polítiques de Gènere   ha consistit en dues  sessions de treball  virtual amb la Comissió  i  amb entitats i grups feministes de la ciutat per recollir   aportacions i identificar les problemàtiques durant aquest període i   les necessitats d’un futur immediat.

Totes aquestes contribucions es compilaran en un document de treball que serà la base per dissenyar un nou Protocol d’Abordatge de les Violències Masclistes a la ciutat, que actualitzi i millori el que existeix actualment i enforteixi els equips de treball i els  circuits d’actuació en matèria de prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació.

Aquest protocol haurà de contemplar les últimes dades sobre violència contra les dones publicades pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Fan referència al 2019. En aquest exercici s’han presentat al partit judicial de Terrassa 639 denúncies, el que suposa una davallada del -1,5% respecte un any abans. El volum de denúncies es consolida i des de 2015 es mou entre les 600 i 650. A Catalunya, per la seva banda, amb 22.394 denúncies presentades el descens ha estat més accentuat (del -3%).

Pràcticament 9 de cada 10 denúncies provenen de l’obertura d’un atestat policial (el 85,9%), mentre que l’11,3% ho fan d’un part de lesions rebut directament als jutjats. Un 84,8% de les denúncies han estat presentades per la pròpia víctima, ja sigui vehiculades a través d’un atestat policial (528) o bé directament (14). A Catalunya el pes de la víctima baixa ostensiblement (és del 73,5%).

La incidència demogràfica se situaria en les 51 denúncies per cada 10.000 dones, un -11% per sota de l’índex d’incidència que trobem pel conjunt del país.

Un 57,9% de les dones denunciants són de nacionalitat estrangera, i, per primera vegada des de 2011, superen a les de nacionalitat espanyola. Aquest col·lecitu representava l’11,3% de la població femenina resident en l’àmbit judicial terrassenc. Per tant,  aquesta preponderància en la presentació de denúncies dispara l’índex d’incidència demogràfica entre aquestes fins les 258,8 denúncies per cada 10.000 dones, 10,8 vegades per damunt de la incidència entre les de nacionalitat espanyola (23,9).

Pel que fa l’establiment de mesures de protecció, en aquest 2019, s’han incoat un total de 149 ordres de protecció i mesures cautelars, un 10,4% més en relació a 2018. D’aquestes, 82 han estat finalment adoptades i 67 han estat denegades, el que situa l’índex d’adopció en un 55%.

D’aquestes 82 ordres de protecció adoptades se n’han derivat un total de 161 mesures penals i 94 mesures civils. D’entre les primeres destaquen les mesures d’allunyament (49,7%) i les de prohibició de comunicació (47,8%). Pel que fa a les mesures civils, més enllà de la categoria d’altres mesures (el 62,8%), sobresurten les mesures relatives a l’establiment de prestació alimentària (19,1%) i les d’atribució d’habitatge (el 13,8%).

Les persones enjudiciades  han estat 51, tots homes. 43 han estat condemnats (84,3%) i 8 han estat absolts. Pel que fa a la nacionalitat, el 60,8% tenien la nacionalitat espanyola (31) mentre que el 39,2% (20) eren de nacionalitat estrangera.

16 casos confirmats de coronavirus a Terrassa

Terrassa té aquest dissabte 16 casos confirmats de coronavirus, deu a Mútua, i sis al Consorci Sanitari de Terrassa.

Ahir divendres, la ciutat acabava la setmana amb 12 casos confirmats de coronavirus, quatre més que ahir dijous. Així ho ha confirmat l’Ajuntament davant de la falta d’informació dels centres hospitalaris.

D’aquestes 12 persones afectades, la meitat són professionals sanitaris. 25 persones estan aïllades a l’Hospital de Terrassa i 38 treballadors municipals més estan confinats a casa a l’espera de l’evolució de la seva salut.

A Catalunya, el Departament de Salut informa de 190 casos nous de coronavirus. Del nombre total, 35 persones estan en estat greu i 6 han mort, tres dels quals en el brot d’Igualada. Del nombre total d’afectats arreu del país, 58 són professionals sanitaris.

Notícies relacionades:

Entra en vigor la gratuïtat de l’aparcament de l’Hospital durant la nit

La gratuïtat de l’aparcament de l’Hospital de Terrassa en horari nocturn, i la resta de tarifes per a l’any 2020, es van aprovar en el darrer Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). La mesura s’aplica entre les 12 de la nit i les 6 del matí. La nit de dimecres a dijous ha estat la primera vegada que s’ha pogut establir. Els conductors només han hagut d’abonar la diferència.

Aquest matí de dijous hi havia poc moviment al pàrquing del centre sanitari. Alguns usuaris ni coneixien la mesura però la valoren positivament. D’altres persones consideren que la gratuïtat s’hauria de fer extensiva a la resta d’hores de la jornada.

L’actualització de preus pel 2020 prioritza la rebaixa de tarifes per a aquells usuaris que han d’anar manera repetida a l’hospital o durant moltes hores en un mateix dia, com són els malalts ingressats, de cirurgia sense ingrés, de rehabilitació, hospital de dia, radioteràpia, diàlisi, etc.

Pel que fa a les tarifes per als treballadors i treballadores del centre, hi ha en marxa un procés de negociació amb el comitè d’empresa. De moment, la proposta de pujar de 25 a 60 euros l’any no es va sotmetre a votació i s’ha obert un espai de diàleg.

Aquesta és la segona mesura que beneficia als pacients que van aquest centre sanitari. La primera es va aplicar abans d’acabar el 2019: la T–Hospital, la targeta que permet arribar gratuïtament amb autobús fins aquest equipament.

Acord per actualitzar les xarxes educatives dins el programa Escola Nova 21

El Departament d’Educació i l’Associació i la Federació Catalana de municipis, promouran xarxes d’actualització educativa a partir del programa Escola Nova 21.
El món de l’Ensenyament s’ha posat d’acord per coordinar el procés d’actualització dels centres educatius en una acció conjunta entre Departament i municipis per l’actualització educativa del programa Escola Nova 21. L’acord té una vigència fins l’any 2020 quan l’Escola Nova 21 s’extingirà un cop s’hagi transferit tots els coneixements i procediments a les administracions públiques. L’objectiu del Departament és impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats de l’alumnat. L’estratègia és estructurar tot el sistema en xarxes de treball col•laboratiu entre centres, amb el lideratge dels Serveis Territorials, la Inspecció Educativa i els Serveis Educatius.

El Departament d’Educació amb la col•laboració de l’Escola Nova 21, liderarà el desplegament de l’acord per un procediment de canvi intensiu que s’està fent en una mostra representativa de 30 centres. La transferència dels coneixements i els procediments desenvolupats es farà a través d’un procés de treball conjunt amb el programa perquè les accions de transformació educativa puguin arribar al conjunt de xarxes i centres educatius de tot el territori. Una comissió de treball treballarà a quatre bandes en el marc d’una comissió mixta.
L’Escola Nova 21 disposa d’una mostra de 30 centres on es prova un protocol de canvi intensiu. Això vol dir que personal d’Educació, junt amb l’equip del programa, supervisi i avaluï els processos de canvi i les accions formatives que permeti generalitzar el procediment de transformació dels centres educatius.

El mNACTEC es reivindica amb un simposi que analitza el seu model territorial

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es reivindica. Ho fa amb una jornada que analitza el seu model territorial, creat fa gairebé 30 anys, i el posa en comú amb la xarxa de museus industrials i tècnics d’Europa.

En la inauguració del simposi, l’actual director ha lamentat el greuge que pateix el mNACTEC, malgrat ser un referent nacional i internacional, i que li ha comportat una pèrdua d’autonomia i de recursos.

Amb una seixantena d’inscrits, la sessió ha de servir per analitzar quins són els canvis que necessita el museu i el seu sistema territorial per adaptar-se a les necessitats actuals i plantejar-los en la revisió del decret de l’any 98. També té l’objectiu d’enfortir els vincles amb les institucions europees, conèixer què fan i aprendre de les seves aportacions.

En aquest anàlisi hi ha intervingut l’impulsor del model vigent i director del mNACTEC durant més de 30 anys. Eusebi Casanelles ha posat en valor la tasca que va suposar posar en marxa un sistema basat en la idea d’un museu estès per tot el país.

El sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya el formen actualment 28 museus i centres d’interès patrimonial. A més, n’hi ha quatre en espera d’entrar. Segons els responsables de la institució, això posa de manifest la vigència de treballar en xarxa temàtica.

La CUP vol augmentar les bonificacions en l’IBI a les persones amb menys capacitat econòmica

El grup municipal de la CUP es posiciona a favor de la revisió cadastral a Terrassa perquè actualitza uns valors que havien quedat totalment desfasats. Amb tot, considera que s’hauria d’haver fet fa temps per la repercussió que això ha tingut a nivell impositiu en les butxaques de la ciutadania.

Respecte a la revisió dels gravàmens de l’IBI, estan d’acord que el govern mantingui el de tipus general al 0,69 però veuen insuficient la pujada del tipus Vip (els més ben valorats) i reclamen que el consistori el situï en el seu màxim, que és d’1,23.

Pel que fa a les bonificacions proposades per l’equip de govern per moderar l’impacte de la pujada, la CUP creu que no responen a un criteri redistributiu de la riquesa ja que no tenen en compte la capacitat econòmica del contribuent. Per aquest motiu, demanen que el topall del 5% s’apliqui únicament al 10% dels valors cadastrals més baixos. I que en l’altre tipus, no s’apliqui cap descompte.

Sirvent negociarà amb l’equip de govern aquestes mesures i buscarà també el recolzament de la resta de grups per tirar-les endavant. Amb tot, si el govern no modifica la seva proposta, la CUP s’abstindrà en l’aprovació de la ponència de valors i votarà en contra del punt sobre els tipus impositius i bonificacions.