Entradas

10 tions amagats a la comarca

El Consell Comarcal del Vallès Occidental convida la ciutadania a trobar 10 tions «amagats» a diferents espais de la comarca. Els pròxims dies de festa pot ser un bon moment per descobrir la comarca i alguns dels seus punts més emblemàtics. Per això el Consell Comarcal proposa una activitat nadalenca per incentivar el turisme de proximitat i la descoberta del ric patrimoni natural i cultural.

El repte que proposa la institució comarcal és trobar 10 tions i alhora gaudir de la comarca. Una activitat per fer amb família i que permet descobrir indrets desconeguts i l’entorn dels amagatalls dels tions. Per participar-hi cal estar atent a les xarxes socials #10TionsAmagatsalVallès de Viu el Vallès(@viuelvalles).

A Instagram, Facebook i Twitter s’aniran donant les pistes per trobar els tions durant les properes setmanes, fins que es trobin els 10 exemplars. També es pot seguir la campanya a través del hashtag #10TionsAmagatsalVallès. Les pistes es començaran a llançar a partir del dimecres 6 de desembre.

Cada tió porta una etiqueta amb un codi QR que redirigeix a la pàgina web de Viu el Vallès, on es proposen altres espais a visitar propers a l’indret on es trobi amagat el tió. El codi també desvetlla una sorpresa per a qui trobi el tió. Les persones que trobin els tions se’ls podran endur a casa com a record i també podran publicar la fotografia de la troballa per tal que es comparteixi des de les xarxes comarcals.

Resilenciats 2

Cinc testimonis expliquen la seva capacitat de superació després d’un accident traumàtic

Totes les persones pateixen adversitats, situacions difícils de gestionar emocionalment. Però com es poden afrontar? La resiliència és la capacitat de gestionar les adversitats i intentar buscar oportunitats.

«Resilienciats! Resiliència vivencial escènica» no és una obra de teatre ni un espectacle. Els cinc protagonistes no són ni actors ni actrius; molts d’ells ni tan sols mai han parlat davant el públic.

L’activitat ha servit per escoltar les seves vivències, les seves pors, les seves impotències després d’un fet traumàtic que van patir. La seva fortalesa i la seva resiliència ajuda a entendre el valor de la vida i les necessitats bàsiques per viure.

Hi ha programades dues úniques representacions. La primera, s’ha fet aquest dijous, 1 de juny. La segona serà dissabte, 3, a les 7 de la tarda i als Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

És un acte obert a totes les entitats de la ciutat per visualitzar i conscienciar sobre la capacitat de superació davant una adversitat. Aquest fet, implica també (diuen els protagonistes) una crítica social molt directa.

Per poder assistir a la darrera sessió, la d’aquest dissabte, cal fer reserva a https://bit.ly/ReservaResilenciats

 

Resilenciats 3 Resilenciats 4

El primer Bouncy Ball Challenge se celebra a l’ESEIAAT

Aquests són els participants del primer Bouncy Ball Challenge. Un concurs de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica, l’ESEIAAT, per sintetitzar un polímer, donar-li forma esfèrica i que boti el màxim possible. L’equip Taronja, amb 35 punts, s’ha alçat guanyador amb només un punt per damunt del segon classificat.

En total hi han participat una desena d’estudiants que, per grups, han treballat al laboratori fins aconseguir les seves propostes de pilotes botadores. La primera edició del Bouncy Ball Challenge de crear una bola de polímer, forma part de les més de cinquanta activitats esportives, de tallers, conferències, gastronomia i molta música, organitzades aquests dies a l’ESEIAAT amb motiu de la Setmana Cultural del Campus Universitari. La primera amb la llista més completa de propostes després de la pandèmia.

Terrassa encara té 400 empreses menys que abans de la pandèmia

El sector econòmic segueix en fase de recuperació després del fort cop rebut ara fa tres anys, amb la inesperada irrupció de la pandèmia. En aquest sentit a Terrassa hi ha actualment 221 empreses més que a l’abril del 2020. Són, en total, 5.419 les companyies instal·lades al terme municipal, les quals ofereixen fins a 62.470 llocs de treball. Tot i així, l’activitat empresarial es manté lluny dels nivells prepandèmics, quan Terrassa tenia 400 empreses més que en l’actualitat.

Les companyies del sector Serveis continuen sent la gran majoria, amb prop de 4.000. D’altra banda, a la ciutat hi ha 790 empreses dedicades a la Construcció i 674 a la Producció Industrial. Curiosament, del sector Primari es mantenen les mateixes 7 empreses agrícoles que ja hi havia al 2019.

Pel que fa a l’atur, el balanç d’aquest primer trimestre acaba amb 24 aturats més i un lleuger augment d’un 0,2%. Tanmateix, la variació interanual de l’atur a Terrassa continua sent positiva amb 319 aturats menys respecte el primer trimestre del 2022. Les dones sense feina representen el 58,66% dels aturats totals. En aquesta línia, la taxa d’atur femení se situa en un 14,15%, mentre que aquest mateix índex entre els homes és del 9,4%.

Torna ‘Viure la Natura’ per a la gent gran amb set sortides fins a finals d’any

El programa «Viure la Natura» d’excursions per a la gent gran que organitza l’Ajuntament de Terrassa, torna amb set noves sortides fins a finals d’any. El primer recorregut es farà el pròxim dimecres dia 15 per la Ruta del Císter. «Viure la Natura» s’inscriu en la línia de promoció de l’envelliment actiu i saludable que impulsa l’Ajuntament de Terrassa.

La regidora de Gent Gran, Mónica Polo, ha recordat que «Aquestes sortides aporten molt a les persones grans perquè permeten fer activitat física i estar en contacte amb la natura, que són dues coses fonamentals per a la salut i el benestar, però a més també serveixen per relacionar-se amb altres persones i per descobrir i aprendre coses del nostre entorn, i això sempre és molt enriquidor».

El preu de les sortides, regulat per les ordenances municipals, tornarà a ser enguany de 14,75 euros i inclou transport i assegurança. En cada sortida s’ofereixen 48 places. La primera de les excursions d’enguany tindrà lloc el dimecres, 15 de març. Es tracta d’un itinerari de poc més d’11 km per la comarca de la Conca de Barberà, amb sortida a Belltall i arribada a Rocafort de Queralt, passant per Forès. Tots tres pobles formen part de la Ruta del Císter.

Forès, el punt més alt de l’excursió, té una privilegiada elevació que el fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Tanmateix, la ruta és senzilla i majoritàriament en baixada. Les persones interessades a participar en aquesta o qualsevol altra de les excursions programades poden inscriure-s’hi trucant al Servei de Promoció de la Gent Gran, al 626 192 166, de dilluns a divendres de 10 a 13 h.

Durant la resta de l’any les sortides s’aniran succeint, a un ritme d’una per mes, excepte al juliol i l’agost. Al novembre hi haurà el tradicional dinar de germanor, que en aquesta ocasió tindrà lloc a Solsona. Les fitxes tècniques de cada excursió s’aniran publicant a https://www.terrassa.cat/viure-la-natura uns dies abans de cada sortida. També es farà difusió de cada excursió a través del canal de WhatsApp d’Activa el +60 que cal donar-se d’alta a la web municipal. En aquest programa, l’Ajuntament compta amb la col·laboració de dues entitats que s’encarreguen de l’organització tècnica de les sortides: Centre Excursionista de Terrassa i Excursionistes.cat.

Un projecte innovador del CST tracta la salut mental a través de l’activitat física

El Consorci Sanitari de Terrassa ha començat a desenvolupar un projecte dirigit als pacients del Servei de Psiquiatria. Es basa, sobretot, en la comunicació assertiva i la pràctica d’activitat física, amb la finalitat de potenciar l’autonomia dels usuaris. D’aquesta manera es promou una sèrie d’hàbits saludables, establint rutines d’exercici físic, higiene personal o alimentació equilibrada. Una iniciativa que es troba en fase d’implantació i que durant les primeres setmanes ha estat molt ben rebuda entre els pacients de la planta de psiquiatria de l’Hospital de Terrassa.

El projecte busca així humanitzar el servei de psiquiatria i reforçar el vincle terapèutic entre els pacients i els professionals sanitaris. Un programa que s’aplica en diferents centres del CST i que ha estat possible gràcies a la contribució realitzada per Caixabank. El Consorci ha rebut el suport de la Fundació La Caixa, amb una aportació de 6.000 euros que han servit per contractar les dues figures professionals d’aquest projecte: una terapeuta ocupacional i un tècnic esportiu en l’àmbit de la salut mental.

A través del programa s’incentiven les relacions interpersonals per facilitar la inclusió social i disminuir l’estigma. Les sessions són voluntàries i molt participatives, fet que demostra els bons resultats de la iniciativa.

La CECOT reclama gestionar les baixes per Covid més enllà de la Seguretat Social

La Cecot es mostra crítica amb el Departament de Salut i se suma a la resta del sector empresarial per la decisió, sobtada i sense preavís del Departament de Salut, en relació a la reactivació de la concessió de baixes automàtiques per Covid19 per evitar el col·lapse del sistema d’atenció sanitària. Segons el secretari General de la CECOT, Oriol Alba, “Salut ha pres la decisió sense informar o preavisar els agents econòmics, ja no dic d’una recomanable negociació o consens que, en realitat, és el que estem reclamant contínuament a l’administració abans que prengui decisions amb afectació directe a l’activitat econòmica o productiva”, i recorda que la gestió de les Incapacitats Laborals Transitòries (ILT) té un impacte directe sobre l’organització de les empreses.

Alba afegeix que “comencem a estar tips que l’administració prengui decisions de manera sobtada, sense preveure l’impacte que tindran sobre l’activitat empresarial, sobre tot de les pimes. Des de la irrupció de la Covid que els agents econòmics oferim la nostra total implicació a col·laborar amb l’administració per resoldre incidències, però hi ha àmbits on aquesta predisposició és menysprea i acabem perdent tots”. Les baixes per ILT requereixen, legalment, que la persona estigui impossibilitada per al treball que ha de realitzar i que rebi assistència sanitària de la Seguretat Social.

La mesura comporta inseguretat jurídica, tant per les persones treballadores que no rebran l’atenció mèdica pertinent, com per a les empreses que hauran d’assumir determinats supòsits fraudulents. I és que la ILT és un tema que la Cecot ha demanat replantejar de manera global en més d’una ocasió per tal que l’empresa pugui tenir el dret a comprovar que les baixes mèdiques s’ajusten als criteris de justificació de l’absència al treball. “Recordem que les IT suposen a l’empresa tant un cost econòmic com organitzatiu i necessita disposar d’informació per poder programar i planificar l’activitat productiva i el desenvolupament de les tasques dels llocs de treball. És per això que considerem important que l’empresa pugui realitzar aquesta comprovació des d’un primer moment i pugui preveure la reorganització de tasques de la persona que està de baixa”, recorda Josep Bosch, assessor laboral de la Cecot.

L’empresa hauria de poder comptar amb diferents vies o mecanismes de gestió més enllà de la Seguretat Social com ho poden ser les Mútues d’accidents o la sanitat privada. “Les empreses contracten les assegurances a les mútues d’accidents, assumeixen les primes de risc i les actualitzacions econòmiques d’aquest risc i, tanmateix, ni tenen possibilitat de control o seguiment de la baixa, i a més han d’assumir elles, no les mútues o la Seguretat Social, el finançament dels primers dies de baixa”. És per això que la Cecot planteja que la prestació per IT es realitzi íntegrament a càrrec de l’asseguradora, eliminant el cost a càrrec de l’empresa dels primers dies de la baixa, així com permetre que l’empresa deixi de cotitzar a la Seguretat Social en aquests períodes de suspensió del contracte de treball on no hi ha una prestació de serveis per part de la persona treballadora de baixa. D’aquesta manera la Cecot es suma a la petició de Foment de revertir la decisió i convocar el Diàleg Social per plantejar la problemàtica de manera conjunta i amb visió 360º.

Tanca l’escola de dansa d’Àngels Segarra després de 32 anys d’activitat

Tanca les seves portes l’escola de dansa més antiga de Terrassa. La seva impulsora i propietària, Àngels Segarra, es jubila després de 48 anys de dedicació a la docència. Milers de nenes i joves han passat pel centre del carrer Sant Cristòfol, centre neuràlgic on Segarra ha impartit les seves classes en els darrers 32 anys.

Una vida de dansa compartida amb Kanen San José i d’altres col·laboradores que paral·lelament han impulsat les seves carreres artístiques. Àngels Segarra tanca definitivament l’activitat a la seva escola, i s’acomiada de la professió el pròxim 17 de juny amb un darrer espectacle a la Factoria Cultural.

Àngels Segarra 1Àngels Segarra 2

Àngels Segarra 3Segarra

Bona valoració dels Mossos «en termes generals» pel compliment de les mesures sanitàries

Són moltes -per no dir pràcticament totes- les activitats que s’han vist alterades amb la irrupció del coronavirus. En aquest sentit, els agents policials tampoc se n’han quedat al marge, adaptant el seu dia a dia a les exigències del nou context. Per primer cop, les forces de seguretat han hagut de vetllar pel compliment d’unes mesures que, per la ciutadania, suposen una clara limitació dels drets fonamentals.

Per tal de mirar de que tothom compleixi amb les mesures establertes els Mossos treballen de manera coordinada amb la policia local. Des del cos de la policia autonòmica també comprenen que, en certs casos, la ciutadania estigui desorientada per les constants revisions de les mesures restrictives. Des del principi de la pandèmia, a Terrassa entre la Policia Municipal i els Mossos han interposat més de 7.000 sancions a ciutadans que amb les seves conductes s’han saltat alguna de les restriccions sanitàries.

La CECOT celebra les darreres dues Lleis aprovades pel Parlament

La CECOT celebra l’aprovació de la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica i la Llei de les àrees de promoció econòmica urbanes, APEU, en el darrer Ple del Parlament d’aquest 2020. L’entitat empresarial considera que les dues lleis, de les quals la CECOT ha participat activament per assolir un redactat de consens, beneficien el sector. El President de la patronal, Antoni Abad ha felicitat als grups parlamentaris per “deixar de banda les estratègies partidistes i entendre que l’aprovació d’aquestes dues lleis són importants per afavorir la competitivitat del país i per crear ocupació” i que tindran un impacte positiu sobre el teixit empresarial i econòmic català.

La Llei de Facilitació de l’activitat econòmica aprobada amb el suport del 78% de la Cambra i un 12,5% d’abstenció, ha estat fruit de la col•laboració i diàleg entre entitats de representació empresarial i el Departament d’Empresa i Coneixement i dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE). Té per finalitat impulsar aquesta activitat en l’actual entorn digital, establint els principis, criteris i instruments que han d’aplicar les administracions públiques a Catalunya per fer possible una relació àgil i eficient amb les empreses i els professionals, amb menys càrregues burocràtiques, més relació digital i uns serveis proactius, particularment a través de la Finestreta Única Empresarial. Una demanda histórica en el món empresarial que té de referent una normativa pionera a Europa en l’àmbit de la facilitació, que aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions.

Pel què fa a la Llei de les àrees de promoció econòmica urbana, APEU, aprobada amb el suport del 88 per cent de la Cambra, crea i regula la figura d’aquestes àrees basades en un model de col•laboració publicoprivada entre l’administració local i els agents econòmics d’una determinada zona amb activitats de tipus industrial, comercial, turístic o de serveis, per promocionar-la, millorar-ne l’entorn urbà i incrementar-ne la competitivitat en benefici dels interessos generals de la ciutat. Les APEU s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BIDs), implementats des de fa 50 anys amb un gran arrelament a Alemanya, Regne Unit, EUA i Canadà i “des de Cecot Comerç s’ha impulsat i demanat la implantació d’aquests BID a Catalunya des de l’any 2000 i la darrera petició que vam realitzar va ser el setembre de 2019 quan vam proposar la definició d’un marc normatiu que pogués donar cobertura al model dels BIDs”, afirma Abad qui afegeix que “la junta de Cecot Comerç també va considerar convenient que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local introduïssin, a nivell estatal, la possibilitat de crear aquestes àrees de promoció econòmica”.

Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col•laboració entre agents públics i privats. L’activitat que duran a terme beneficiarà els espais públics i els interessos generals de la ciutat i és per això que, tot i ser entitats de base privada, es constitueixen sota la tutela pública del municipi pel compliment d’aquestes finalitats públiques.