Entradas

Minyons Canalla

Els Minyons viatgen als Balcans per commemorar els 30 anys de solidaritat catalana amb la guerra de Bòsnia

Els Minyons de Terrassa inicien aquest dijous un viatge que portarà a més de 240 membres de la Colla als Balcans i que durarà fins dimarts vinent, 11 de juliol. Els malves fan el viatge en dues tongades: aquest dijous al matí ha marxat un primer grup d’una setantena de persones i la resta de l’expedició marxarà  divendres a la tarda. Els dos grups tindran destí a Dubrovnik.

El calendari d’actuacions dels malves als Balcans s’iniciarà a la mateixa ciutat de Dubrovnik, dissabte, a les 8 del vespre al Port Vell de la ciutat. Després la colla  es traslladarà a Sarajevo per carretera. Diumenge serà el dia més intens on els Minyons faran doblet a la capital de Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo: a les 3 de la tarda a la plaça de Barcelona, i a les 8 del vespre davant l’ajuntament de Sarajevo en record a les víctimes del genocidi de Srebrenica.

Els malves acabaran el periple pels Balcans amb un pilar a Mostar el dimarts a la 1 del migdia.

L’objectiu dels Minyons és dur castells de 7 i 8 en totes aquestes actuacions. El president de la Colla, Jaume Maeso, ha comentat que “és un orgull per la Colla poder dur els nostres castells tant lluny de casa en un indret on no s’havien fet mai i per commemorar la cooperació catalana amb la guerra dels Balcans ara fa 30 anys”

Aquest viatge es realitza gràcies a l’Ajuntament de Terrassa, la Diputació de Barcelona, la Delegació de la Generalitat al Sud-est d’Europa, la Ciutat de Dubrovnik, el Patronat de Turisme de Dubrovnik, el Comtat de Dubrovnik-Neretva, el Patronat de Turisme del Cantó de Sarajevo, la Ciutat de Sarajevo – Centre d’Informació sobre el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia i l’Associació “L’Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina – Jovan Divjak”.

 

 

Minyons Pilar Caminat 2

 

 

Minyons Pilar Caminat (3)

Barcelona commemora els 30 anys de la cita olímpica del 92

Aquest dijous a la nit Barcelona ha commemorat els 30 anys de la celebració dels Jocs Olímpics del 92. Ha estat en un acte institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament i amb actuacions a la plaça Sant Jaume, els quals hi ha assistit el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Terrassa, Miguel Ángel Moreno.

La cita olímpica del 92 va significar un abans i un després en l’organització dels Jocs en edicions posteriors. És per això que durant el discurs institucional s’ha assenyalat el paper important que van tenir la col·laboració entre l’administració pública i el sector privat, per a la transformació de Barcelona i de les ciutats que van ser subseu com Terrassa.

L’èxit dels Jocs de Barcelona també va ser gràcies als voluntaris. Ells han estat els protagonistes i uns 200 voluntaris d’aquella cita han pogut veure material cedit pel Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.

Commemoració 30 Jocs Barcelona 92 4

La commemoració d’aquest aniversari ha tingut continuïtat a l’exterior, amb un espectacle audiovisual que ha inclòs un mapatge a la façana de l’Ajuntament des que es va triar Barcelona com a seu dels Jocs, la transformació de la ciutat i la inauguració d’aquell 25 de juliol de 1992.

Les projeccions es repetiran aquest divendres i durant el cap de setmana a partir d’un quart d’onze de la nit. L’acte, com no podia ser d’una altra manera, ha comptat amb l’actuació musical de Los Manolos, així com de Beth i Jofre Bardagí, Manu Guix i Maria Hinojosa i el Cor de Teatre.

Commemoració 30 Jocs Barcelona 92 8

La Campanya contra el Quart Cinturó es reivindica 30 anys després

La Campanya contra el Quart Cinturó reclama la NO renovació dels caducats informes mediambientals del projecte d’autovia i invertir el seu pressupost en la reivindicada xarxa ferroviària a les comarques del Vallès. Així, 30 anys després es manté viva la reivindicació popular en contra la B-40, o Ronda del Vallès, que aquest cap de setmana ha commemorat l’aniversari de les mobilitzacions al bosc de Can Deu de Sabadell.

La Campanya en contra de la infraestructura viària que preveu unir Abrera amb Granollers sense passar per Barcelona, es va començar a gestar l’any 1992. Dos anys després la Campanya va convocar una gran manifestació comarcal, reclamant la protecció dels espais agroforestals de la plana del Vallès i una mobilitat més sostenible pel territori. Ara sota el lema «Quart Cinturó o vida» les demandes es mantenen en contra d’un projecte nascut del «desarrollismo» dels anys 60 i que l’actual govern de l’Estat vol renovar.

En l’actualitat la B-40 consta de dos trams d’uns 7 quilòmetres entre Abrera i Terrassa sense connexió per la falta de túnels. El projecte inicial preveia connectar les comarques de l’Alt Penedès amb el Vallès Oriental, com una circunvalació de l’àrea metropolitana de Barcelona per descongestionar-la del trànsit que el seu destí no sigui la capital. Un projecte que segons els crítics ha demostrat no ser necessari en els darrers 30 anys i que ara no respon als criteris mediambientals i de sostenibilitat exigits des d’Europa.

El Centre de Normalització Lingüística fa 30 anys d’aprenentatge del català

El Consorci per a la Normalització Lingüística de Terrassa celebra 30 anys d’existència amb una gran festa, també d’inici de curs, al Vapor Universitari. Alumnes i exalumnes, voluntaris per la llengua, i professors han participat d’una cantada conjunta amb la Coral del Conservatori de Música. Tothom ha cantat “El català és futur”, una cançó que ha popularitzat el cantant islandès, Halldor Mar, conegut pel seu programa de televisió Katalonski.

En aquests anys pel Centre de Normalització Lingüística, un organisme que va néixer per recuperar, difondre i normalitzar la llengua pròpia del país, hi passen unes 1.500 persones l’any en la varietat de cursos i fórmules per aprendre el català. L’acte ha servit per fer un reconeixement públic a totes aquelles persones que volen aprendre el català i que habitualment el fan servir per comunicar-se amb les persones del territori.