Entradas

Septima Sinfonia Foto Leysis Quesada

El Ballet Nacional de Cuba exhaureix les entrades per al proper dissabte 29 d’abril a LaFACT Cultural

El Ballet Nacional de Cuba ha exhaurit les entrades per aquest dissabte a LaFACT Cultural. Coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, la companyia cubana torna de nou a l’estat espanyol amb un programa neoclàssic. Una funció que dediquen especialment a tots els ballarins, coreògrafs, mestres, músics, directors…i aquelles persones que es dediquen al món de la dansa. Aquesta és la cinquena visita de la companyia.

El Ballet Nacional de Cuba és una de les companyies de dansa més prestigioses del món i ocupa un lloc prominent a la cultura hispanoamericana contemporània. Va ser fundat el 1948 per la Prima Ballerina Assoluta Alicia Alonso i el 1959 va passar de dirse Ballet d’Alicia Alonso a Ballet Nacional de Cuba, moment en què es va iniciar una nova etapa per al ballet cubà i es va reorganitzar la companyia.

Septima Sinfonia Foto Pablo Lagomasino

La línia artística del Ballet Nacional de Cuba parteix del respecte a la tradició romàntica i clàssica, estimulant al mateix temps el treball creatiu de coreògrafs que segueixen una línia de recerca nacional i contemporània. Actualment, la cubana Viengsay Valdés és la primera ballarina i directora de la companyia. El Ballet Nacional de Cuba desenvolupa anualment un programa de gires internacionals. Aquest any estrena a LaFACT Cultural la seva gira per Espanya, que els portarà a tretze escenaris més.

El soroll de la ciutat es redueix més de 5 decibels ponderats de mitjana durant el confinament

Aquest dimecres, 29 d’abril, se celebra el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll, que té per objectiu preservar l’ambient acústic i evidenciar les molèsties que genera a la nostra salut. En aquesta ocasió, coincideix amb un escenari inèdit, necessari per afrontar la pandèmia de la Covid-19.

Així, des del passat 14 de març, s’han limitat els desplaçaments diaris, s’ha prohibit la concentració de persones, s’ha reduït el trànsit rodat i s’han tancat establiments i locals comercials de serveis no essencials. S’ha reduït el soroll ambiental i això ha permès escoltar el silenci de la ciutat i  alguns sons de la natura que havíem oblidat.

A Terrassa, el trànsit és el principal factor de contaminació acústica i ha estat un dels elements clau en una dràstica reducció del soroll ambiental durant aquestes setmanes.

El valor global representatiu de la caiguda, a tota la ciutat i durant les cinc primeres setmanes de confinament, ha estat, de mitjana, de 5,2 dB(A) -decibels ponderats, la unitat que mesura el soroll-). Això vol dir, segons els experts, que han circulat menys de la meitat dels vehicles que ho fan habitualment (3 dB(A) seria el 50% del trànsit menys i 6, una quarta part).

L’informe s’ha elaborat comparant els valors mitjans de les setmanes de reclusió, amb un patró calculat de l’any passat.  S’han situat 9 punts de control a la ciutat i les dades s’han transmès telemàticament a la plataforma Sentilo.

L’estudi també conclou que la reducció més  important del nivell sonor es va produir la primera setmana del confinament. Durant la segona, es va mantenir la tendència a la baixa. La tercera i la quarta, es va produir un estancament i en la cinquena setmana, els nivells repunten.

La plaça Vella, el cor de la ciutat, és on ha disminuït més el soroll i, per contra, on menys s’ha notat el canvi és a la plaça del Rector Homs. També destaca que la rambleta del Pare Alegre i la carretera de Martorell tenen menys soroll qu la de Montcada o el passeig Vint-i-dos de Juliol. Això s’explica perquè la mobilitat interurbana ha baixat més que la mobilitat urbana.

Terrassa disposa d’una Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions, que és el marc regulador per prevenir, corregir i sancionar les actuacions en matèria de contaminació acústica.

L’OMS classifica el soroll del trànsit com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, darrere de la contaminació atmosfèrica, i considera que més el 70% de la població que viu a grans centres urbans pateix un impacte acústic molt superior al recomanable, incidint directament en la qualitat de vida de les persones.