Entradas

Una quarta part de l’alumnat de la comarca viu en famílies amb una renda per sota del llindar de la pobresa

Coincidint amb l’inici del curs, l’Observatori comarcal publica una nova edició de l’Informe anual d’ajuts de menjador 2022-2023. El document ofereix una radiografia detallada de les característiques dels infants i adolescents beneficiaris i de les seves llars a partir de la informació proporcionada per l’Àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.

D’acord amb els resultats de l’informe, la taxa d’incidència comarcal – és a dir, la proporció d’alumnat que rep un ajut respecte del total d’alumnes de la comarca- és d’un 24,6% el curs 22-23, gairebé dos punts superior al curs anterior.  Hi ha importants diferències entre municipis: cinc superen el  30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que altres cinc no arriben al 10% d’alumnat amb un ajut concedit (Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Rellinars i Sant Cugat del Vallès).

Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 23,2%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,8% dels infants pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i el 15,3% conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social.

El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.

Només 1 de cada 10 alumnes amb ajuts concedits tenen concedida la gratuïtat de l’àpat

L’informe també constata que 9 de cada 10 ajuts es van concedir pel tram que garanteix el 70% del preu de l’àpat. Les beques concedides del tram del 100%, és a dir, amb gratuïtat del menjador, encara es mantenen en xifres molt baixes, bàsicament a causa dels criteris de valoració social establerts pel Departament d’Educació. Aquests criteris han canviat pel curs que ara comença i això ha significat un increment important del nombre de beques del 100% de l’import.

Fins ara, per tal d’obtenir una beca del 100% calia que l’alumnat acredités necessitats econòmiques i socials, i per aquest nou curs escolar 2023-2024 l’atorgament d’una beca del 100% pot ser només per presentar necessitats econòmiques. Així mateix, el grau de discapacitat de l’alumnat per a obtenir una beca del 100% ha baixat del 60% a 33%. Aquests dos factors són els que han fet augmentar les beques del 100% de l’import.

A més, 1 de cada 4 sol·licituds no van ser atorgades el curs passat per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. La situació es veia agreujada pel fet que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2021) i el llindar de pobresa d’un altre any diferent (2020). Cap dels dos valors estan actualitzats al context d’augment del cost de vida, amb el consegüent agreujament de la vulnerabilitat de les famílies

Els ajuts concedits a l’etapa de secundària no superen el 10% del total

Durant el curs 2022-23, el 62,6% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 28% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat el 9,5% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.

Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres privats-concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.

L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, en centres de titularitat concertada la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 17 punts.

La pau és el fil conductor de la campanya de Nadal de Terrassa

La màgia, la tradició i la innovació és la fórmula terrassenca del Nadal. Són dates on la pau és un missatge implícit però aquest any, a la ciutat, serà el fil conductor de la campanya batejada amb el lema «La pau, el nostre desig de Nadal».

Així, en l’acte de presentació de la campanya, que combina cultura, comerç, música, activitats infantils, fires i il·luminació, les diferents entitats implicades amb omplert un arbre de Nadal amb coloms per expressar els seus desitjos.

La ciutat es vestirà de Nadal completament aquest dissabte amb l’encesa dels llums i la inauguració del pessebre que torna al Raval. S’han previst més de 900 punts lumínics (200 més que l’any passat) repartits pels districtes; monuments i xemeneies il·luminats, rètols i ornaments de grans dimensions. Hi ha dos arbres: un al Raval (12 metres) i l’altra a la Rambla Francesc Macià (de 9 metres).

Una de les novetats és que la Fira de Santa Llúcia ( del 2 al 19 de desembre) traspassarà el relleu a la Fira d’Hivern, que canvia d’escenari (del 20 de desembre al 8 de gener). Així, les dues s’instal·laran a la plaça Vella.

I la segona és que el Juguem+ se centralitza al Parc de Sant Jordi del 29 de desembre al 4 de gener.

La pista de gel torna a la plaça Nova del 2 de desembre al 8 de gener. I els diferents trenets (el del centre i els dels barris) tornaran a circular pels carrers.

El Circ Raluy a la plaça de les Nacions Unides, l’arribada del Patge Xiu-Xiu (el 26 de desembre) i de Ses Majestats (5 de gener) (també en aquell escenari), els Pastorets, l’Home dels Nassos o el Quinto, són altres activitats d’aquestes festes.

També s’han apuntat algunes novetats per Cap d’Any i per l’arribada dels Reis però, de moment, no es coneixen més detalls.

L’energia que es farà servir per la il·luminació i la pista de gel prové de fonts renovables i a partir de la setmana que ve estaran operatius vals de descompte per aparcaments (valorats en 50.000 euros) i per comprar als comerços locals (250.000 euros més).

La presentació de la campanya s’ha fet aquest migdia a la Nova Jazz Cava i ha comptat amb la participació de les entitats i dues actuacions: una de màgia i l’altra de cant coral. L’acte ha estat conduït per la periodista Noemí Prous.

campanya Nadal 2022

221124 Presentació Nadal 12

El Programa d’Educació per a la Sosteniblitat ofereix 82 propostes pel curs 2022-2023

Obert el període d’inscripcions pel Programa d’Educació per a la Sostenibilitat (PEST). S’ofereixen 82 propostes dirigides a l’alumnat dels cicles d’infantil, primària, secundària i batxillerat. Hi ha temps per apuntar-s’hi fins al 30 de setembre.

12 de les propostes didàctiques són per a l’etapa d’educació infantil, 43 per a primària i 27 per a secundària i batxillerat.

Totes elles s’articulen en tres àmbits: tallers a l’aula, les visites a les instal·lacions ambientals i les activitats que s’ofereixen a l’Anella Verda. La programació també integra les propostes que ofereixen TAIGUA, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental i l’Associació de Defensa Forestal (ADF). Totes aquestes activitats s’impartiran de gener a maig de 2023.

S’incorporen cinc noves propostes didàctiques: les activitats per descobrir la fauna urbana i el seu impacte en el medi, que es presenten amb el títol «La nostra petjada a l’entorn»; les que tracten la seguretat alimentària i el malbaratament i que porten per nom «No t’ho creguis tot! Falsos mites alimentaris»; les que informen sobre com estalviar energia i de quina manera cal interpretar una factura elèctrica, anomenades «Connecta’t al consum responsable d’energia» i, per últim, una activitat que incorpora la tecnologia per identificar, a parcs i jardins municipals, la flora i fauna urbana, i que es titula «Fem ciència ciutadana: descobrim la biodiversitat urbana».

Entre les activitats estrella que repeteixen figuren les plantades d’arbres per a l’alumnat de cicle superior de primària, secundària i batxillerat i que es faran durant el primer trimestre de 2023 a l’Anella Verda. El curs passat més de 350 alumnes de 5 centres van plantar 423 arbres entre pins, roures i alzines i 220 arbustos.

El programa es va posar en marxa el curs 2014-2015 per fomentar la consciència mediambiental entre l’alumnat i proporcionar eines i recursos al professorat.

A banda de l’oferta educativa, també s’inclouen 9 propostes dirigides a entitats, associacions i altres col·lectius que s’impartiran entre gener i juny de 2023.

Pest 4 Pest 3 Pest 2

 

Els docents ja preparen el curs 2022-2023 que comença abans i està farcit de novetats

Mestres i professors han tornat als centres aquest dijous per preparar un nou curs que arriba farcit de novetats. És el primer dia de feina, com sempre, però aquesta vegada tindran menys jornades per enllestir-ho tot perquè les classes comencen dilluns, per a infantil i primària i dimecres, per a secundària i batxillerat.

A l’Escola Tecnos, uns 65 docents han començat el dia amb claustre: un per secundària i un altre per a primària. Les mestres de P3 són les més afectades per l’avançament de l’inici del curs: aquest any només tindran dos dies per fer totes les entrevistes amb les famílies.

La data d’inici no és l’única novetat. Durant tot el mes de setembre hi haurà jornada intensiva, és a dir, que les classes acabaran a les 4 de la tarda. A la concertada, l’hora complementària, de 4 a 5, es farà amb monitoratge i de caràcter lúdic.

Hi ha més canvis: Un nou currículum acadèmic. Els centres tenen 3 anys per adaptar-s’hi però a la Tecnos, per exemple, ja han començat a treballar-ho.

També hi haurà formació. Els docents hauran d’assolir les competències digitals i preparar el pla d’estratègia digital de centre i abans del 2024 tots els mestres hauran de tenir el nivell C2 de català.

El Departament d’Educació ha donat l’orde que no s’apliqui la sentència del 25% de castellà a cap centre aquest curs i també ha anunciat 170 milions d’euros per a la contractació d’uns 3.500 mestres i professors a canvi de desconvocar les vagues.

A més, s’han rebaixat les ràtios. Els docents reconeixen que es treballa millor amb menys alumnes per aula, atenent les necessitats educatives de cada nen o nena però per a moltes escoles concertades això complica la delicada situació econòmica que arrosseguen.

Mestres 1 De Setembre 10

Mestres 1 De Setembre 9 Mestres 1 De Setembre 7 Mestres 1 De Setembre 6 Mestres 1 De Setembre 5 Mestres 1 De Setembre 4 Mestres 1 De Setembre 3 Mestres 1 De Setembre 2 Mestres 1 De Setembre 1