Entradas

1.365 persones assisteixen al viatge audiovisual per la història de la Seu d’Ègara

El retaule petri de Sant Pere i les pintures dels absis de Santa Maria i Sant Miquel han sortit per uns minuts del seus escenaris habituals, s’han recreat virtualment i digitalment i s’han projectat sobre les façanes dels tres temples.

Així, els espectadors han pogut veure les singulars obres d’art tal com era al segle VI. Ha estat un dels moments culminants del video mapping, (un espectacle artístic, format per projeccions d’alta qualitat i música), que s’ha fet aquest dijous a la tarda, vespre i nit.

Un nombrós públic congregat a la plaça que dona entrada al conjunt monumental ha pogut seguir l’evolució d’aquest emblemàtic espai al llarg de 24 segles d’història, des de l’època ibèrica i romana fins a l’actualitat. En total, a les 3 sessions, han assistit 1.365 persones.

Un espectacle de 10 minuts amb el que l’Ajuntament de Terrassa vol donar un nou impuls a la candidatura de la Seu d’Ègara per convertir-se en Patrimoni Mundial de la Unesco.

Un vídeo mapping impulsarà la candidatura de la Seu d’Ègara com a Patrimoni Mundial

La Seu d’Ègara acollirà el proper dijous 13 de desembre un espectacle artístic de vídeo mapping. Una projecció que es realitzarà sobre a les façanes de les tres Esglésies de Sant Pere, les quals conformen el conjunt monumental. Amb aquesta innovadora presentació, l’Ajuntament de Terrassa vol donar un nou impuls a la candidatura La Seo episcopal de Ègara y su decoración pictórica (siglos V-VIII), per convertir-se en Patrimoni Mundial de la Unesco. Una candidatura que ha estat recentment incorporada a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial, pas imprescindible per poder presentar la posterior candidatura formal davant d’aquest organisme internacional.

L’objectiu principal d’aquest espectacle no és només posar en valor el monument, sinó també acostar i facilitar al públic en general la seva interpretació i evolució i difondre la seva vàlua cultural i documental al conjunt de la societat respectant el seu valor històric. Segons ha explicat el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado: “Es tracta d’una iniciativa que, enlloc d’ancorar les ciutats i el seu patrimoni en el seu passat, converteix aquests elements en un escenari preciós per fomentar l’intercanvi cultural i la projecció exterior. Volem convidar tothom a veure, viure i conèixer la història i l’evolució de la Seu d’Ègara d’una forma totalment innovadora i mai experimentada fins ara”.

El vídeo mapping de la Seu d’Ègara aplica les darreres tecnologies audiovisuals al patrimoni medieval. En aquest sentit, el projecte pretén capturar l’essència històrica del conjunt mitjançant la projecció audiovisual i l’animació. Un espectacle audiovisual de llum i so que ajudarà al visitant a entendre les diverses fases històriques de la Seu d’Ègara i, sobretot, a conèixer l’excepcionalitat de les pintures que decoren els absis dels temples a través de la seva recreació digital.

Mitjançant tres projectors d’alta definició situats a l’exterior de les esglésies, el visitant podrà seguir el relat de l’evolució del monument a través de les imatges més significatives de la seva història. Una de les aportacions més singulars serà la restitució virtual i digital de l’arquitectura del conjunt episcopal d’Ègara i la decoració pictòrica dels absis.

Les projeccions es podran veure dijous 13 de desembre a les 18.30, 20.30 i 22.30 h. L’activitat és gratuïta, no cal inscripció prèvia i és apta per a tots els públics.  El visitant podrà seguir la història del monument a través de set etapes: època ibèrica i romana (segles IV a.C-III d.C); la cristianització (segles IV-V); el Bisbat d’Ègara (segles V-VIII); el romànic (segle XII); el gòtic (segles XIV-XV); etapa moderna (segles XVI-XIX); i el conjunt en l’actualitat. El projecte audiovisual, l’animació i el desenvolupament tècnic ha estat encarregat a l’empresa ALCA Films.

Àngel Morillas: «Hem d’aconseguir que la ciutadania es cregui la candidatura de la Seu d’Ègara»

Fa dues setmanes la Unesco incloïa la Seu d’Ègara i les seves pintures del segle VI en la llista indicativa de l’Estat espanyol per ser patrimoni de la humanitat.

Aquesta llista està formada ara per 31 elements. Cada any la delegació espanyola en tria un per la ronda final que es fa a París.

Àngel Morillas és un dels coordinadors de patrimoni de la Unesco a Espanya i coneix molt bé el mecanisme pel reconeixement per part d’aquest organisme de les Nacions Unides.

La candidatura de la decoració pictòrica i del conjunt de la Seu d’Ègara es va iniciar al març del 2015. Passar el filtre del govern espanyol no ha estat fàcil perquè Espanya ja és el tercer país del món amb mes elements que són Patrimoni de la Humanitat després d’Itàlia i la Xina.

La Seu d’Ègara, a la llista per ser reconeguda com a Patrimoni Mundial de la Unesco

La candidatura de la Seu d’Ègara i la seva decoració pictòrica per formar part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco ha fet un nou pas endavant. Aquest divendres, la candidatura ha estat inclosa en la llista indicativa que l’Estat espanyol presentarà a la Unesco, un pas previ imprescindible per ser candidata a Patrimoni Mundial per part d’aquest organisme internacional amb seu a París.

La Candidatura La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII) ha estat escollida per entrar a la llista indicativa durant la celebració del Consejo de Patrimonio Histórico, organisme de col·laboració entre l’administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes, reunit a la ciutat d’Elx. La incorporació de la Seu d’Ègara a la llista és un pas previ i imprescindible per poder presentar la posterior candidatura formal davant la Unesco. Juntament amb la Seu d’Ègara, dues candidatures més optaven a formar part de la llista indicativa: El conjunt d’edificis mossàrabs a la península Ibèrica, promoguda des de Castella Lleó, Castella-la Manxa i Galícia i Itàlica, ciutat adrianea, impulsada des d’Andalusia.

Totes les candidatures presentades es van analitzar tècnicament el passat 10 d’octubre dins del Grup de Treball del Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per passar posteriorment a la valoració i resolució final d’aquest divendres per part del Ple del Consejo de Patrimonio Histórico. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, considera que: “Aquest és un pas molt important per a la Seu d’Ègara, per Terrassa i per al conjunt del país. Encara queda una part important del camí per fer, però arribar fins aquí demostra que la candidatura de la Seu d’Ègara és ferma, forta i que compta amb un ampli suport a tots els nivells. Una Seu d’Ègara que forma part del ric i extens patrimoni que posseeix la ciutat. Uns actius i uns atractius que cal posar en valor i exportar molt més enllà de casa nostra. Sens dubte, que la Seu d’Ègara hagi estat una de les candidatures escollides és un motiu d’orgull per als terrassencs i les terrassenques. Des de l’Ajuntament de Terrassa seguirem treballant per tal que el Conjunt Monumental entri finalment a formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco. Ara comencem una nova etapa amb encara més il·lusió i que volem compartir amb la ciutadania i amb tothom perquè el nostre patrimoni és únic”.

Sobre la candidatura de la Seu d’Ègara
La candidatura de les pintures de la Seu d’Ègara va iniciar el seu procés per ser inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015 amb la presentació oficial de la candidatura en un acte multitudinari obert a tota la ciutadania. Un cop aprovada per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va trametre al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la proposta de candidatura per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco.

El dossier de la candidatura va ser presentat l’octubre del 2016 al Grup de Treball I de Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que va valorar molt positivament el projecte de candidatura i va demanar introduir alguns canvis de manera que el bé presentat no fossin únicament les pintures de la Seu episcopal, sinó també el seu marc arquitectònic. Seguint aquestes recomanacions, es va adaptar la proposta de forma que el bé presentat a Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d’Ègara, on estan integrades les pintures murals del segle VI. Aquesta proposta de candidatura, sota la denominació de La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII) es va enviar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport el passat 10 de setembre per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco. Una candidatura que va ser defensada pels representants de l’equip redactor del dossier a la reunió del Grup de Treball I de Patrimoni Mundial, que va tenir lloc el passat 10 d’octubre.

Les pintures de la Seu d’Ègara
La Seu d’Ègara / Esglésies de Sant Pere és una peça clau del patrimoni cultural català i universal. El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies, que van del segle V al VIII, és un magnífic exemple de pintura tardoromana cristiana conservada a Europa.  Del segle VI són les pintures murals de l’absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII) i constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental.

Monogràfic sobre la Parròquia de Sant Pere en la 4a Jornada Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara

Un monogràfic sobre la Parròquia de Sant Pere ha centrat aquest dilluns la Jornada Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara, que aquest any ha arribat a la seva quarta edició.

Un programa transversal ha permès a diversos experts de l’àmbit acadèmic i la investigació aprofundir en temes com la transformació arquitectònica, el domini patrimonial, l’excepcionalitat del retaule mural i les incorporacions artístiques en època moderna.

Els primers participants d’aquesta jornada tècnica han centrat la seva exposició en la relació entre l’espai i la litúrgia i en com la funcionalitat ha marcat la distribució. Antonio Moro i Gemma Garcia han coincidit en destacar la singularitat i la complexitat de la Parròquia de Sant Pere, que no han pogut excavar, a diferència de Santa Maria i Sant Miquel. D’aquí la necessitat de buscar referents per explicar la seva història.

La Jornada Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara forma part d’una estratègia de l’Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Pere, l’Arxiu Històric, la Universitat Autònoma i la Facultat Antoni Gaudí, per reivindicar la importància d’aquest patrimoni, alhora que es fa una major difusió del conjunt monumental.

Part de la darrera novel·la del periodista Enric Calpena s’ambienta a l’antiga Ègara

El 6 juliol de 985, 40.000 soldats de les tropes del cabdill del califat de Còrdova van arrasar tota Barcelona, o almenys una part. De l’episodi ja en fa més de mil anys i les sentències i actes notarials de l’època es refereixen a aquell com ‘El dia que Barcelona va morir’.

Captivat per aquest episodi, el periodista Enric Calpena ha volgut ambientar-hi la seva darrera novel·la que es titula precisament ‘El dia que Barcelona va morir’. S’ha basat en els fets que van passar el 985 però ha aprofitat algunes llacunes per introduir aspectes novelescos.

Una part de la novel·la es desenvolupa a l’antiga Ègara, que cent anys abans havia deixat de ser seu episcopal i lluitava per recuperar-la amb l’ajuda del Bisbat de Barcelona pels seus interessos.

El dia que Barcelona va morir és la tercera novel·la d’Enric Calpena i està editada per Rosa dels Vents.

Terrassa mostra el seu patrimoni amb activitats gratuïtes

Terrassa ha estat un dels municipis que durant aquest cap de setmana ha mostrat el millor del seu patrimoni amb activitats gratuïtes, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni celebrades arreu de Catalunya.

Durant tot el cap de setmana, els edificis més emblemàtics de la ciutat han estat oberts al públic en una jornada de portes obertes. Com la Seu d’Ègara, la Casa Alegre de Sagrera i el Castell Cartoixa de Vallparadís.

Les Jornades Europees del Patrimoni s’organitzen des del 1991 i és una bona oportunitat perquè els municipis mostrin la riquesa del seu patrimoni, que encara molta gent desconeix.

Diumenge s’ha organitzat una visita guiada al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil. D’altra banda, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya també ha obert les seves portes, amb visites teatralitzades i un concert de Ferran Palau al pati del Museu.

Nens i nenes fan un conte col·lectiu sobre la Seu d’Ègara

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, el Museu de Terrassa juntament amb Edicions la Finestra, han organitzat l’activitat ‘Fem un conte!’ en què nens i nenes han inventat una història sobre les esglésies de Sant Pere, que després han estat il·lustrades per professionals.

Els infants han experimentat amb la seva creativitat en un entorn privilegiat, i amb ajuda de personal educatiu han escrit un petit relat sobre les esglésies. En Jan i l’Aleix ens han explicat de què tracten les seves històries.

Del resultat obtingut, en sortirà un llibre gegant que es podrà consultar a la Biblioteca Central de Terrassa.

Terrassa se suma a les Jornades Europees del Patrimoni

Terrassa se suma, un any més, a les Jornades Europees del Patrimoni amb la celebració de portes obertes i d’altres activitats gratuïtes als principals museus de la ciutat. A més els dies 12, 13 i 14 d’octubre coincidiran aquest 2018, amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. A la Seu d’Ègara el dissabte de 10 a dos quarts de dues s’hi farà l’activitat “Fem un conte, el llibre gegant de la Seu d’Ègara” una activitat familiar on els infants podran escriure històries relacionades amb l’equipament.

Diumenge 14, la Seu obrirà d’11 a dues del migdia. La Casa Museu Alegre mantindrà les seves portes obertes i gratuïtes dissabte de 10 a 1 i de 4 a 8, i diumenge ho farà d’11 a 2 del migdia.Per la seva banda el saló el Tinellet, del Castell Cartoixa, acull l’exposició “Més enllà de Mauthausen” del fotògraf Francesc Boix, en horaris de matí i tarda el dissabte, i diumenge també d’11 a dues com la resta de museus.

L’objectiu de les Jornades és sensibilitzar sobre la història i els valors europeus, reforçar un sentiment d’identitat comú i mostrar les possibilitats que ofereix el patrimoni pel desenvolupament social, la promoció de la diversitat cultural, el diàleg intercultural i la cohesió social. Amb l’organització d’activitats gratuïtes es vol salvaguardar la riquesa patrimonial i descobrir llocs històrics, l’arquitectura, l’arqueologia i els mateixos museus. Les Jornades Europees del Patrimoni són una manifestació cultural participativa a nivell europeu que des de l’any 1991, cada vegada s’hi sumen més països a organitzar activitats commemoratives.

La Seu d’Ègara respira la Història dels últims segles a través de les pedres

Com cada tercer dissabte de mes, aquest pròxim 18 d’agost la Seu d’Ègara acollirà una nova visita guiada per a turistes locals i forans. Es tracta d’un interessant recorregut per un valuós patrimoni aquitectònic, històric i artístic d’uns 90 minuts de durada. La ruta permet descobrir tot el què s’amaga darrera aquest conjunt monumental amb un incalculable tresor arqueològic que abasta ininterrompudament vestigis des de l’època ibèrica fins a l’actualitat.

Per això el recinte és un dels monuments més singulars del sud d’Europa que acumula art i arquitectura d’un període seguit de més de 15 segles, des de l’any 450 fins a l’actualitat. Nombroses restes íbers i romanes, un gran complex episcopal dels segles V al VIII format per la basílica, la catedral d’Ègara i les tres populars esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. En el recorregut es poden apreciar elements artístics singulars com són les pintures murals de l’alta edat mitjana, les pintures romàniques i els retaules gòtics.

Tot plegat en un espai perfectament accessible i condicionat on es respira història i serenitat a través de les seves pedres. Ara fa tres anys Terrassa va impulsar la candidatura perquè la Seu d’Ègara obtingui el reconeixement de la UNESCO i declari el conjunt monumental com a Patrimoni de la Humanitat. Una acreditació difícil d’aconseguir pel seu llarg i complicat procediment però que situaria Terrassa en la visita obligada en les rutes del turisme cultural europeu i mundial.