Entradas

Els CAP de Terrassa implanten un nou programa informàtic amb més funcionalitats

Els Centres d’Atenció Primària (CAP) han canviat, a partir del 2 de maig, el programa informàtic amb l’objectiu de millorar i facilitar la comunicació entre usuaris i professionals.

El nou programa, anomenat E-CAP, s’està implantant a la majoria dels CAP de Catalunya i permetrà donar un impuls a l’aplicació web de La Meva Salut i l’E-Consulta del CatSalut.

La Meva Salut és un espai digital, personal de consulta, que permet a la ciutadania disposar de la seva informació de salut que es pugui haver general als diferents centres assistencials públics del territori. Per accedir-hi s’ha de ser major d’edat, tenir tarja sanitària i contrasenya facilitada des dels centres d’atenció primària.

D’altra banda, l’e-consulta és un instrument per a millorar i agilitzar la comunicació entre el pacient i el seu equip perquè es puguin resoldre aquelles necessitats que no requereixen que professional i pacient es trobin presencialment al mateix lloc.

Aquestes aplicacions permeten que el pacient pugui demanar hora de visita per Internet. També permeten consultar i imprimir des de casa el seu Pla de Tractament. A més, permeten que l’equip assistencial i administratiu dels centres enviïn informació de forma telemàtica, previ consentiment informat signat pel pacient (SMS, mail…).

El divendres 27 d’abril deixarà de funcionar el programa informàtic actual dels centres i es farà el traspàs de totes les dades fins el 2 de maig, en què el nou programa quedarà disponible. L’assistència a la població, però, està garantida en tots els centres i no es veurà alterada.

Catalunya En Comú – Podem reclama un CST totalment públic, sense la Fundació Sant Llàtzer

Catalunya En Comú – Podem ha triat l’Hospital de Terrassa per explicar les seves propostes en matèria de sanitat. Denuncien que el model actual està pervertit, és corrupte i opac. Per això, els comuns volen revertir-lo amb un control estricte dels diners i les institucions i amb total transparència en la gestió. La formació defensa una sanitat pública de qualitat, d’accés universal, reduint les llistes d’espera i ampliant prestacions.

Catalunya En Comú – Podem assegura que cal actuar directament en l’atenció primària, porta d’entrada al servei, perquè sigui més eficient i efectiva. Per això, cal destinar-hi el 25% del pressupost del sistema sanitari català. Actualment només s’hi destina un 16%.

Pel que fa al Consorci Sanitari de Terrassa, reclamen acabar amb el dèficit conseqüència de la política de retallades, una millora de les condicions laborals, la reposició del material necessari i que sigui un centre totalment públic.

Segons Catalunya En Comú – Podem això permetria adjudicacions sense concurs i sense haver de competir amb el sector privat.

Plataforma en Defensa de la Sanitat es manifesta davant del Conseller Comín en el seu pregó al Torrent d’en Pere Parres

Així han rebut els membres de Plataforma en Defensa de la Sanitat al Conseller Comín aquest dissabte a Terrassa. Toni Comín ha estat l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major del barri del Torrent d’en Pere Parres i la plataforma ha volgut protestar contra les retallades i la privatització en aquesta visita. Fins i tot el Conseller ha hagut d’aturar el pregó quan l’han increpat directament.

La vintena de manifestants són usuaris de la sanitat pública de Terrassa i han volgut dir-li directament al Conseller la situació dolenta que viu la sanitat a Terrassa.

El Conseller ha contestat així als manifestants.

Tot i la interrupció el pregó s’ha acabat fent i alguns veïns han criticat als manifestants per aturar-lo, però no ha passat d’aquí.

ERC-Mes reclama projecte polític de ciutat en l’àmbit sanitari per desencallar la situació del CST

Després de l’encès debat sobre l’estat del Consorci Sanitari de Terrassa que es va viure el passat dijous al ple de l’Ajuntament de Terrassa, aquest dilluns Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres hi ha volgut afegir alguns matisos, considerant que s’han barrejat molts conceptes que porten a error.

Des del grup municipal parteixen de la premissa que el consorci necessita més recursos i que l’Ajuntament i la Fundació Sant Llàtzer el poden ajudar, més enllà que les competències en salut estiguin en mans de l’administració catalana.

En aquest sentit, defensen un projecte de salut per a la ciutat de Terrassa que posi ordre entre tots els agents per redefinir el paper de cada actor. Tot això, tenint en compte que el consorci és una empresa pública de la Generalitat, l’Ajuntament i la Fundació Sant Llàtzer, amb diferent representació i una tasca que transcendeix més enllà de la ciutat.

Per tot plegat, Esquerra fa una triple demanda: al patronat que estudiï la realitat financera de la fundació en relació al lloguer de l’hospital i com afectaria als seus comptes una rebaixa del preu que cobren; a l’Ajuntament i a la Generalitat, que aclareixin quines són les necessitats de cadascun i què poden oferir per donar resposta; i al CST, que gestioni amb la màxima eficiència i transparència els recursos de què disposa.

Encès debat al ple sobre el paper de l’Ajuntament en la Fundació Sant Llàtzer i el CST

Els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa han portat les seves reivindicacions al ple de juliol. Les seves peticions, recollides en una proposta de resolució presentada per Terrassa en Comú i la CUP, han estat aprovades parcialment. Dels cinc punts de la proposta només s’han aprovat tres. Els altres dos s’han posposat per al ple de setembre.

El ple ha donat llum verda a que l’Ajuntament demani al Cat Salut que compleixi amb tots els seus compromisos per contractar nou personal que s’ha jubilat i no ha estat substituït. Segons ha informat la plantilla del CST, ja s’han començat a incorporar nous professionals però volen que la Generalitat ho continuï fent en un futur. També s’ha aprovat sol·licitar a tots els CAP de la ciutat quina és la seva situació actual i quines són les demandes no ateses per poder traslladar-les al Servei Català de la Salut.

On el debat s’ha encallat ha estat en la petició de demanar a l’Ajuntament que la Fundació Sant Llàtzer cobri al consorci pel lloguer de l’espai la mateixa xifra que paga d’hipoteca.

La regidora de Salut, Maruja Rambla, ha afirmat que l’equip de govern sí es preocupa pel tema de la sanitat a la ciutat i ha aclarit que el ple no pot prendre decisions que ha de prendre el patronat de la Fundació Sant Llàtzer.

L’equip de govern ha demanat debatre aquest punt sobre el lloguer al proper ple, al setembre. A l’igual que un nou cinquè incorporat en el darrer moment, demanant a l’Ajuntament que compleixi els seus compromisos respecte a 800.000 euros que contempla el Pla d’Empresa en l’àrea de dependències del CST, aprovat el novembre de l’any passat. Xifra i compromís que Alfredo Vega, tinent d’alcalde d’Hisenda, ha afirmat desconèixer.

El govern desmenteix Lleonart

Hores després del ple el govern municipal ha enviat un comunicat en el que desementeix que l’Ajuntament hagi adquirit un compromís de 800.000 euros en el Pla d’Empresa, tal i com va dir en representació de Metges de Catalunya del CST, Xavi Lleonart. El comunicat qualifica les paraules de Lleonarts de «mala interpretació»: «A la pàgina 15 d’aquest Pla, on hi ha plasmades les mesures a mig termini, es recull que l’àrea de dependències, una activitat deficitària però social i de ciutat, requereix a mig termini d’un estalvi de 800.000 euros. Aquesta xifra, per tant, és una quantificació econòmica de l’estalvi necessari, i en cap cas va acompanyada de cap compromís de l’Ajuntament.»

El govern municipal, al mateix temps, es queixa que «l’afirmació del facultatiu, tot i que no estava inicialment recollida en la proposta de resolució presentada per TEC i CUP en relació a la problemàtica dels treballadors i de les treballadores del CST, va ser utilitzada pels dos grups municipals per desqualificar el Govern municipal.»

Per últim el govern deixa clar que no rep «ni un sol euro del que paga el CST en concepte de lloguer per l’Hospital Sant Llàtzer.»

MútuaTerrassa s’adhereix a la campanya de sensibilització de l’OMS sobre l’higiene de mans

Sota el lema La lluita contra la resistència als antibiòtics és a les teves mans, el 5 de maig  es va celebrar la IX edició de la tradicional Jornada d’Higiene de Mans que anualment organitza la Comissió d’Infeccions de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. L’acte va aplegar al voltant de 150 persones. El Dr. Xavier Garau, director mèdic de la Clínica Rotger Quirón Salud (Mallorca) ha ofert una conferència que ha tingut el lema de la jornada com a fil conductor.

L’acte s’ha fet coincidir amb el Dia Mundial de la Higiene de Mans -impulsat per l’Organització Mundial de la Salut des del 2009- amb el propòsit de sensibilitzar sobre la importància de la higiene de mans per tal d’evitar les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària. L’Hospital Universitari MútuaTerrassa s’ha adherit a la campanya internacional de sensibilització envers aquest tema promoguda per la OMS a través de les xarxes socials sota els hastags #HandHygiene i #AntibioticRestistance. Al llarg del matí, múltiples professionals sanitaris han fet arribar les seves fotografies a la OMS donant suport a aquesta causa.

Amb l’objectiu de fomentar la sensibilització i la conscienciació envers la conveniència de la higiene de mans, són nombroses les campanyes que l’entitat ha promogut -en el decurs dels darrers anys i mitjançant un abordatge multidisciplinar- per tal d’implicar a tots els professionals sanitaris de l’entitat. En aquest sentit, el conte de Sant Jordi d’aquest que aquest any és un exemple més d’aquesta voluntat donat que la temàtica que aborda és precisament el rentant de mans. Sota el títol La MArtiNETA, l’objectiu que persegueix és fer prendre consciència als més petits sobre la necessitat d’una bona higiene de mans per tal d’evitar malalties.

Un investigador de la UPC lidera un projecte per elaborar productes antimicrobians amb nanotecnologia

Cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut, quatre milions de pacients adquireixen alguna infecció associada a la seva estada hospitalària. Més enllà del que suposa per la salut d’aquestes persones, també és un cost públic important de set bilions d’euros i una mortalitat que arriba als 137.000 pacients anuals.

Aquestes xifres podran ser molt menors gràcies a la nanotecnologia. Tzanko Tzanov, un investigador de la UPC a Terrassa, lidera un projecte europeu per fabricar, i a escala industrial, teixits i dispositius antimicrobians a partir de nanopartícules.

El repte és la producció a nivell industrial d’aquest productes. Empreses de Portugal, Itàlia i Israel se’n beneficiaran i els comercialitzaran per a espais públics, per fer catèters, dispositius resistents als bacteris i filtres d’aigua, entre d’altres.

Aquests productes fabricats amb nanotecnologia poden tenir un efecte molt important en la sanitat pública a l’evitar més infeccions als hospitals: es reduirà la mortalitat, la despesa sanitària dels països europeus i, també, l’ús d’antibiòtics.

Aquest projecte compta amb la participació de 22 socis, entre empreses, universitats i centres de recerca. És l’única iniciativa espanyola de les cinc seleccionades per desenvolupar projectes pilot a escala industrial basats en nanoctenologies.

Els metges del Consorci Sanitari denuncien que no donen l’abast

El sindicat Metges de Catalunya ha entregat un document a la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa per denunciar una sobrecàrrega de feina dels professionals d’aquests centres sanitaris (l’Hospital de Terrassa i els CAP que en depenen).

El document, signat pel 75% dels metges d’atenció primària, pediatres i odontòlegs, assenyala una reducció de plantilla del 20% des de l’any 2011.

La pèrdua de treballadors i la no cobertura de les baixes i les jubilacions són alguns dels motius que provoquen aquest increment de feina, però no són els únics. També cal afegir que la població s’envelleix i té malalties més complexes que requereixen més visites.

Els facultatius remarquen que les llistes d’espera són inabastables i alguns pacients no poden aconseguir una cita amb el seu metge fins d’aquí dos mesos. Això provoca que la demanda d’atenció urgent augmenti.

Així, per exemple, al CAP Sant Llàtzer, un dels centres gestionats pel Consorci, uns 10.000 pacients (8.500 adults i 2.600 nens i nenes) no tenen metge o pediatra assignat perquè no s’han determinat els substituts dels que s’han jubilat o estan de baixa.

De l’atenció d’aquests pacients se n’ocupa la resta de professionals, que han d’incrementar les hores de visita diàries i la ràtio per donar-los servei.