Entradas

TeC vol potenciar l’activitat cinematogràfica a la ciutat

Terrassa en comú presentarà al ple de juny una proposta de resolució per incrementar el retorn social, cultural i econòmic del Parc Audiovisual. Consideren que cal potenciar tota la ciutat com a lloc de rodatge més enllà dels llocs de rodatge habituals i demana que el Terrassa Film Office ampliï les localitzacions que s’ofereixen.

La proposta demana que s’obri una línia d’assessorament a productores cinematogràfiques i que el Parc Audiovisual pugui oferir una bossa de professionals terrassencs.

Terrassa en comú presenta dues propostes més. Una que demana un augment dels pressupost, tant de l’Estat com de la Regidoria de Polítiques de Gènere, destinat a la lluita contra la violència domèstica. I una, fusionada amb la que presentava ERC-Mes en el mateix sentit, per la creació d’instruments de concertació amb ens locals per la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer.

Els comuns presenten al ple quatre acords de junta de portaveus. Un de suport al poble palestí en els 50 anys d’ocupació israeliana, un de suport a la caravana d’Obrim Fronteres, un per demanar que les empreses catalanes que operen a l’exterior respectin els drets humans i un en motiu del dia de l’orgull LGTBI.

Terrassa en Comú votarà en contra de la proposta del PP per garantir l’Estat de dret, la democràcia i la legalitat perquè la troben partidista i planteja un debat binari. En canvi no diuen si donaran suport a la proposta d’acord de junta de portaveus del PSC de rebuig al procés d’indepèndencia i per buscar un acord de reforma constitucional. El vot dels comuns, l’únic incert, serà decisiu i amb la seva l’abstenció n’hi ha prou per a què s’aprovi.

El conseller Josep Rull i el senador Josep Lluís Cleries fan campanya a Terrassa

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el senador Joseph Lluís Cleries han estat aquesta dissabte a Terrassa fent campanya a favor del sí a la independència a Catalunya. Els dos han acompanyat el Partit Demócrata de Terrassa a la seva carpa de suport al referéndum de l’1 d’octubre i del vot favorable a la República catalana.

Això passa dies després que l’Alcalde Jordi Ballart digués que no impediria aquest referèndum. Un acte que Rull ha agraït en nom del Govern de Catalunya i que ha vinculat al pacte actual a l’Ajuntament de Terrassa. També ha destacat que Terrassa pot jugar un paper clau en el referèndum, com a ciutat que engloba moltes particularitats de la societat catalana en el seu conjunt.

El PDeCAT ha fet campanya aquest cap de setmana a les comarques de Barcelona.

Cuixart parla del Referèndum i de la República Catalana a Terrassa

Per tradició, Catalunya sempre ha lluitat per la cohesió social dels seus habitants. Cada demanda catalana al llarg de la Història, en el fons ha tingut sempre la lluita per la unitat del seu poble. Així ho ha dit el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquest dimecres ha fet una conferència al Centre Cultural per parlar del Referèndum i de la República Catalana.

Cuixart ha fet un repàs a la història d’Òmnium, una entitat que va néixer fa més de cinquanta anys en defensa de la cultura i la llengua catalana. I que el franquisme va intentar esborrar amb la seva prohibició durant quatre anys. L’acte que s’ha fet a Terrassa i es repetirà en d’altres municipis catalans, busca escoltar i alhora informar als ciutadans sobre el futur del país, un cop superat el referèndum d’autodeterminació convocat per a l’ú d’octubre. A la sala d’actes del Centre Cultural hi han participat polítics i regidors, i un nombrós públic que omplia la sala.

Carles Puigdemont convoca el referèndum l’1 d’octubre

L’1 d’octubre serà, finalment, el dia del referèndum d’independència convocat perl govern de la Generalitat de Catalunya. L’ha anunciat aquest divendres al matí el president, Carles Puigdemont, en un acte solemne al Pati dels Tarongers, acompanyat pel vicepresident, Oriol Junqueras. La pregunta és: ‘Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?’, amb, ara només, dues opcions de resposta: sí o no. La pregunta es fromularà en català, castellà i aranès.

Respecte a la convocatòria d’aquest referèndum, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ja ha piulat per Twitter, aquesta setmana, sobre la preferència de fer una consulta a tot l’Estat, a la vegada que s’ha queixat de la pressió ‘intolerable’ a la qual se sotmet els alcaldes sobre aquest tema. Dit això, Ballart també ha subratllat que no serà ell qui impediexi el vot dels terrassencs, entre d’altres coses perquè al ple municipal hi ha una majoria a favor del Pacte Nacional pel Referèndum.

ERC-Mes creu que el paper de Terrassa en el referèndum farà trontollar el pacte de govern local

Una legislatura perduda. Aquesta és la valoració d’ERC-Mes, arribat l’equador del mandat. El grup municipal creu que el govern ha perdut dos anys sense assentar cap fonament, sense capacitat de generar majories ni de construir projectes de futur i sense solucionar els problemes de la ciutat. A més, consideren que l’aigua ha monopolitzat excessivament la vida política municipal i que ho continuarà fent el que resta de mandat, juntament amb la gestió dels autobusos. Davant d’això, els republicans no veuen possibilitats de millora en el que resta de legislatura.

A més, a tot això cal afegir, segons ERC-Mes, unes discrepàncies internes en el govern que podrien arribar al seu punt àlgid amb la convocatòria del referèndum i la decisió que es prengui sobre l’obertura dels col·legis a Terrassa, un fet que podria provocar la ruptura del pacte entre els socialistes i el PDeCAT.

Albert ha fet aquestes valoracions en la presentació del balanç de la feina feta pel seu grup municipal amb la voluntat de passar comptes amb la ciutadania. La formació defensa que la seva tasca a l’oposició ha estat contundent i responsable. D’una banda, fiscalitzant l’acció de govern però també aportant projectes nous i permetent a la ciutat avançar en els temes importants. En aquest sentit destaquen les 38 iniciatives presentades al ple, 34 de les quals han estat aprovades. Les fonamentals: les que tenen a veure amb la mobilitat, el desplegament del llibre blanc de la cultura i les polítiques d’inclusió i d’igualtat, fugint de l’assistencialisme.