Entradas

Enllestit el projecte artístic ‘El Tercer Paisatge’ a la plaça de Cipriano García

EL TERCER PAISATGE ja omple la plaça de Cipriano García a Sant Pere Nord. És el projecte que ha permès transformar aquest espai amb dos murals de grans dimensions a dues parets mitgeres i una tercera intervenció sobre la pista de bàsquet.

L’artista Anna Taratiel ha coordinat aquesta acció impulsada pel veïnat i l’Ajuntament de Terrassa per millorar el paisatge urbà, promocionar l’art visual i la cultura en general.

Els seus responsables ja han anunciat que EL TERCER PAISATGE s’estendrà a la resta de districtes de Terrassa.

L’ESEIAAT lidera un projecte europeu per crear 4 centres d’investigació tèxtil al Marroc i Jordània

Mònica Ardanuy, professora d’enginyeria tèxtil a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i investigadora del grup de recerca TECTEX de la UPC, lidera el projecte europeu FOSTEX (Fostering innovation in the Jordan and Moroccan textile industry).

L’objectiu és crear quatre centres de suport avançats per a la industria tèxtil a universitats de Marroc i Jordània, dos a cadascún d’aquests països. Està finançat per la Comissió Europea amb un milió d’euros i aquests centres han d’estar operatius el 2022. Es tracta de repetir el model que es va fer als anys ’60 amb l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) per crear un triangle de coneixement entre universitat, empresa i recerca.

Des de fa uns mesos, un consorci internacional format per 12 organitzacions -universitats i institucions catalanes, gregues, italianes, romaneses, marroquines i jordanes- ja treballen en l’anàlisi de la indústria tèxtil d’aquells dos països per determinar quina formació i quins serveis necessiten. Més de 225.000 persones treballen al Marroc i a Jordània en petites i mitjanes empreses del sector que no tenen accés a la investigació ni a la innovació.

El projecte també vol establir una xarxa de cooperació per millorar la indústria tèxtil a tots els països representants de manera que tothom hi surti beneficiat.

Òmnium Cultural homenatja els mestres pioners de la represa lingüística a Terrassa

Durant el franquisme el català va ser inexistent a les escoles, i en alguns casos testimonial. A finals de la dictadura, a principis dels setanta, Òmnium Cultural va engegar una iniciativa perquè joves estudiants impartissin classes de català a les escoles públiques, sense cap cost per als centres. A Terrassa una cinquantena de monitors, coordinats per l’Anna Santamaria, van oferir classes de català a 32 escoles. Era la primera vegada que el català tenia una presència tan important a les escoles des de la República.

Enmarcat en els actes de celebració del 50è aniversari de la delegació d’Òmnium a Terrassa, la sala d’actes del Centre Cultural ha acollit un homenatge a aquells pioners. Hi han estat gairebé tots.

Aquelles classes impulsades per Òmnium van ser el preludi de la Llei d’Immersió Lingüística, aprovada el 1983, en que el català va passar de ser una signatura a ser la llengua vehicular a l’escola.

Els estudis de Comerç i de Cinema compartiran continguts i professorat abans de quatre anys

El canvi en la propietat de l’Escola de Comerç i Distribució, ara en mans de l’ESCAC, ja és ben visible. Amb el nou curs totes les classes de l’ESCODI s’han traslladat del Vapor Universitari a la Plaça de la Farinera, on compartiran entorn amb els miler d’estudiants de cinema. Això ha fet que algunes classes del primer cicle de l’ESCAC hagi passat al Vapor. Aquest equipament municipal és ara gestionat directament per la fundació de l’escola de cinema, que hi ampliarà les seves instal·lacions.

Però aquesta nova etapa a l’ESCODI no es limita a un simple trasllat de les aules. La fundació de l’ESCAC vol reimpulsar els estudis de comerç i interrelacionar-los amb els de cinema. De fet preveu que abans de quatre anys una tercera part dels continguts i del professorat sigui compartit, això sí, mantenint cada disciplina la seva titulació.

Al mes de març els fundadors de l’ESCODI, Generalitat, Ajuntament i Cambra de Comerç, abandonaven el patronat. Hi van entrar l’ESCAC, l’Escola Pia de Catalunya i l’exdirectora de l’Euncet, Dolors Puig, a títol individual. Arran d’aquesta nova etapa properament hi hauran canvis en la direcció de l’Escola de Comerç.

Dídac Cobacho: «Gaudirem de l’experiència de la Champions i segur que hi competirem»

Cansats, però amb la satisfacció d’haver fet història per al waterpolo egarenc, jugadors i staff tècnic del CN Terrassa han arribat a primera hora del matí a les instal•lacions de l’Àrea Olímpica després d’un llarg viatge des de Romania. La classificació per a la fase de grups de la Champions League posa el club i la ciutat en el mapa del waterpolo europeu. El tècnic, Dídac Cobacho, fa partícip a molta gent d’aquesta gesta.

Enquadrat al grup “B”, el conjunt de Cobacho debutarà a la Champions a casa, rebent el Dinamo Tbilisi de Geòrgia el dimecres 9 d’octubre. A continuació haurà d’afrontar dos desplaçaments consecutius molt exigents contra dos candidats al títol, primer a Gènova contra el Pro Recco i posteriorment davant l’actual campió, el Ferencvaros hongarès. El mes de novembre portarà dos partits seguits a l’Àrea Olímpica, contra el Mladost Zagreb croat i l’OSC Budapest, rival que els egarencs coneixen bé de la temporada passada. En les dues últimes jornades de la primera volta els egarencs es desplaçaran a França, per enfrontar-se al Marsella, i a Alemanya, per jugar contra el Hannover.

El CN Terrassa, però, aparca la Champions i ja se centra en la lliga. L’equip ja s’entrenarà aquesta tarda, perquè dissabte arrenca la competició amb la visita del sempre exigent CN Barcelona.

La sala Tigomigo exposa «Converses entre onades» de Teresa Puig

Fins el 16 de novembre es pot visitar a la sala Tigomigo del carrer Viveret l’exposició de Teresa Puig titulada «Converses entre onades».

És una mostra on l’autora dibuixa espais, tant físics com mentals. Teresa Puig és una artista multidisciplinar catalana que viu i treballa a Noruega. Les seves obres s’han pogut veure arreu del món.

Dijous comença el Festival TNT amb més espectacles gratuïts i de carrer que mai

Dijous arrenca la dotzena edició del Festival TNT, un certamen que s’ha convertit en una referència de les noves tendències en les arts escèniques. Diversos espais de la ciutat acolliran fins dissabte un total de trenta propostes, de les quals set són espectacles d’estrena absoluta i 2 estrenes internacionals a Espanya –dues produccions franceses d’èxit de públic i crítica, Germinal i Par le temps qui courent…

Companyies com Mos Maiorum, Fundación Agrupación colectiva o El canto de la Cabra; creadors com Ada Vilaró, Rubén Ramos Nogueira, Pere Faura o Diana Gadish són alguns dels artistes convidats aquest any. La programació té dues línies temàtiques diferenciades, relacionades amb els viatges i amb la perspectiva de gènere. Diversos espectacles presentaran problemàtiques comunes des d’una mirada feminista: la cosificació de la dona, la idea de bellesa, de plaer, i l’explotació laboral entre altres.

Un dels objectius del Festival TNT és recolzar la creació contemporània. En aquest sentit s’estrenaran 5 grans coproduccions.

El Festival TNT d’aquest any també inclourà més espectacles de carrer i gratuïts que en cap edició anterior. I per segon any, la música també serà protagonista, amb actuacions no convencionals i avantguardistes.

Per la seva banda, el TNT Kids oferirà quatre actuacions per a tota la família dissabte a la tarda.

El CDR de Terrassa omple el Raval per exigir la llibertat dels seus companys

Membres del Comitè de Defensa de la República terrassenc omplen el Raval de Montserrat per exigir l’alliberament dels 7 companys independentistes detinguts, quatre dels quals a Sabadell. Nombrosos ciutadans s’han sumat a la convocatòria del CDR que ha coincidit amb els cants diaris pels polítics independentistes presos. Unes cançons, a punt de superar els 700 dies seguits de reivindicació al Raval.

Després de cançons com “Bella Ciao”, “Els Segadors” o la popular d’”Els Indignats”, i als habituals crits diaris de “Llibertat”, s’hi ha sumat un contundent “us volem a casa”, en aquest cas en referència també, als CDR’s detinguts per l’Audiència Nacional. Uns membres del Comitè terassenc han llegit un manifest en solidaritat amb els 7 detinguts i han denunciat la repressió de l’Estat espanyol, que diuen elabora proves per a la incriminació d’independentistes innocents. Tot barrejat amb sentiments d’indignació i reivindicació per a la recuperació dels drets democràtics que asseguren l’Estat ha perdut.

Els concentrats també han demanat la dimissió del Conseller d’Interior, Miquel Buch a qui acusen de complicitat en l’operació de la Guardia Civil. Aquest dilluns la Guardia Civil ha entrat a domicilis de diverses poblacions catalanes i n’ha sortit amb 7 detinguts, 4 d’ells a Sabadell. Els detinguts, acusats de tinença d’explosius, rebel•lió i terrorisme, es troben a l’espera de declarar davant del jutge. A l’acte també s’han convocat diverses mobilitzacions per als pròxims dies.

La Comissió de les Rieres recorda les víctimes de les riuades i reconeix la feina dels voluntaris 57 anys després de la tragèdia

La nit del 25 de setembre de 1962 es va viure la major catàstrofe de l’època moderna a Terrassa i a la nostra comarca: les riuades. Es van registrar pluges de 223 litres per metre quadrat, de mitjana, que van desbordar rieres i torrents. Més de 300 persones van morir a la nostra ciutat. Un miler, a la comarca. Són les xifres oficials.

57 anys després es recorda aquella data posant l’accent en les assignatures pendents i sense descuidar les víctimes i els voluntaris. La Comissió de les Rieres (formada per 19 associacions i entitats) continua reivindicant unes lleres dignes i segures perquè aquell succés no s’oblidi i sobretot perquè no es torni a repetir.

La Plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara (un dels més damnificats perquè aquí es calcula que van perdre la vida unes 150 persones en el que es va anomenar “el triangle de la mort”) és l’epicentre del programa actes.

Una exposició fotogràfica i projeccions audiovisuals recorden com era la ciutat llavors, creixent sense planificació i d’esquenes al perill de l’aigua. També es recorden els noms de les víctimes i la ciutadania ha pogut escriure en una targeta un record d’aquell dia o un desig pel futur. Tots els escrits s’han dipositat en la maqueta del que podria ser el futur monument d’homenatge a les víctimes i al treball dels voluntaris. Diuen que és una manera de passar d’un mal record a la construcció d’una identitat social col•lectiva d’una ciutat que va saber superar la tragèdia.

Els actes centrals de l’aniversari, aquesta tarda, serviran per reconèixer la tasca dels voluntaris, un grup de persones que durant 12 dies van identificar i enterrar els morts. Se’ls coneix com la Brigada de la Mort. També hi haurà una ofrena floral i una caminada silenciosa i amb llanternes que s’ha anomenat “la Marxa de llum”.

La Comissió recorda que la regidoria de Rieres ha nascut de la pressió veïnal però que, de moment, no té partida pressupostària.