Entradas

Tallers formatius i lúdics incentiven els joves a continuar estudiant en el Campus Ítaca a la UAB

/0 Comentarios/en , , /por

Prop de 400 joves dels dos Vallesos participen aquests dies en una nova edició del Campus Ítaca. Es tracta d’un projecte socioeducatiu organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració d’ajuntaments i consells comarcals i el suport econòmic del Banc Santander. S’adreça a estudiants d’Educació Secundària Obligatòria. Una cinquantena són de Terrassa.

El perfil dels usuaris és semblant: una situació econòmica familiar complicada que pot conduir a deixar els estudis per entrar en el mercat laboral. Per això, l’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure la continuïtat de la formació amb diversos tallers formatius, però també amb una part lúdica, que despertin la seva curiositat i els motivin a seguir un itinerari després de l’etapa obligatòria.

Les possibilitats plantejades són moltes. En el laboratori fan experiments per calcular la distància de frenada d’un cotxe o la simulació d’un airbag. En un altre dels tallers, els estudiants simulen un judici en dos casos d’accident. Adopten els rols de tots els agents implicats i preparen els seus arguments. Al Campus Ítaca també hi ha espai per a l’arqueologia i l’estudi dels materials recollits en una excavació per esbrinar-ne l’època i la seva utilitat. Més enllà de les pròpies matèries, també es pretén oferir un espai de convivència entre alumnes procedents d’entorns socials diferents i potenciar l’ús del català com a llengua vehicular.

Des del 2004, més de 5.000 nois i noies han participat en el programa.

32.000 alumnes catalans afronten aquest dimarts el primer dia de les PAU

/0 Comentarios/en , /por

Per molt que els hagin explicat, hi ha molt pocs estudiants que no estiguin nerviosos quan han de fer la selectivitat. Tots els canvis fan respecte i el pas de la secundària a la universitat és un repte, sobretot, quan s’han de superar tres dies d’exàmens.

Aquesta és la sensació general abans de començar però quan ja han fet la primera prova, la perspectiva canvia. Els alumnes comencen a sentir-se més segurs i afronten la resta d’exàmens més convençuts de les seves capacitats.

L’Autònoma acull bona part dels 32.000 estudiants catalans que s’han presentant aquest any a les proves d’accés a la universitat. Han començat aquest dimarts amb llengua castellana i literatura.

Després d’aquest, els queden encara quatre exàmens més. I tot i haver estudiat, cadascú té clar el seu punt feble.

Per saber les notes hauran d’esperar al proper 28 de juny. Serà llavors quan podran consultar el resultat per internet i començar a posar cara al seu futur.

Gairebé 600 estudiants terrassencs afronten les proves de la selectivitat a partir de demà

/0 Comentarios/en , /por

32.000 estudiants catalans afronten a partir de demà dimarts les proves d’accés a la universitat, que tindran lloc també dimecres i dijous d’aquesta setmana.

A Terrassa són gairebé 600 els que es preparen per a la selectivitat. Són pràcticament un centenar menys que l’any passat. Pertanyen a 16 centres educatius de la ciutat i faran els exàmens a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Terrassa no hi ha cap dels 155 tribunals assignats aquest any. El nombre d’alumnes que faran les proves a la comarca són més 3.300.

Les PAU es divideixen, com sempre, en dues fases: una d’obligatòria amb 5 exàmens i una d’específica, que és voluntària i que serveix per apujar nota.

Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 28 de juny per internet al portal https://accesnet.gencat.cat.

Un grup de recerca de la UAB qualifica Terrassa com a «ciutat forestal»

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa està classificada com a ciutat forestal per un grup de recerca del departament de geografia de la Universitat Autònoma.

L’estudi del grup Interfase, fet a les ciutats europees de més de 100.000 habitants, descriu les ciutats forestals com les que tenen una infraestructura verda que recorda la de la majoria de ciutats escandinaves. En el cas de Terrassa cita el Parc Natural de Sant Llorenç que influència el dia a dia de la ciutat Palma, Vitòria i Santiago de Compostela son altres ciutats considerades forestals.

Sabadell, en canvi, està una escala per sota. És ciutat de rodalia verda, amb àrees verdes que fan de connector entre el centre urbà i els ecosistemes naturals mes propers. Barcelona i la seva area metropolitana són considerades ciutat verdes impermeables, amb densitats elevades i menor proporció d’elements naturals.

L’anàlisi te en compte la proporció d’àrees verdes, la distribució d’aquestes àrees dins dels municipis i les probabilitat de trobar una area verda en sortir de la ciutat.

L’Agència Europea de Medi Ambient ha avaluat 37 ciutats espanyoles, entre elles 7 de catalanes. Un mapa interactiu permet conèixer com és una ciutat en diferents paràmetres. Un dels objectiu de l’agència és restaurar almenys el 15 per cent dels ecosistemes degradats per l’any 2020.

Arrenca l’estudi de camp per controlar la fertilitat dels senglars a Terrassa, Sant Cugat, Vacarisses i Matadepera

/0 Comentarios/en , /por

Arrenca l’estudi de camp del projecte pilot per controlar la fertilitat dels senglars en zones urbanes i periurbanes. L’objectiu és posar fre al ritme de reproducció que està assolint l’espècie i, com a conseqüència, reduir el nombre d’incidències que provoca la seva proximitat a les poblacions.

S’ha fet aquest dijous a Matadepera amb un exemplar mascle al que s’ha aplicat el tractament. No es tracta d’una esterilització química i és reversible. Al llarg d’aquest any la vacuna se subministrarà a un centenar d’animals dels municipis promotors del projecte i propers al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt: Terrassa, Sant Cugat, Vacarisses i Matadepera. La fase experimental es repetirà també en els propers tres anys, període en el que es vacunaran 300 porcs més.

El projecte és el primer d’aquestes característiques que es fa a l’Estat espanyol i ja ha donat bons resultats amb cérvol de cua blanca als Estats Units i en senglar en captivitat al Regne Unit.

Al llarg d’aquests quatre anys els investigadors faran el seguiment periòdic dels paràmetres biològics dels exemplars vacunats, per poder avaluar l’efectivitat del tractament i la incidència en l’animal i en el seu comportament. En qualsevol cas, es tractaria d’una eina complementària a les que ja s’apliquen.