Entradas

Arrenca fins dissabte el Festival d’Estiu a la Seu d’Ègara

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48, el Cor Montserrat i el cantautor Litus són els grans protagonistes d’una nova edició, la novena, del Festival d’Estiu a la Seu d’Ègara que ha arrencat aquest dijous.

Entre ahir dijous i demà dissabte, es pot gaudir des de la música instrumental del segle XVIII, a la música nòrdica més contemporània. Aquest dijous el Festival ha arrencat amb la suite orquestral «Les indes galantes» de Jean Phillippe Rameau.

El Castell Cartoixa, la Seu d’Ègara i la Casa Alegre obren les portes pel Dia dels Museus

Terrassa s’ha sumat aquest cap de setmana al Dia Internacional dels Museus, que es commemora el 18 de maig. Tot i que la pandèmia ha fet transformar la «Nit dels Museus», els principals espais del Museu de Terrassa s’han sumat a la celebració tant dissabte com diumenge amb unes jornades de portes obertes a la Casa Alegre de Sagrera, la Seu d’Ègara i el Castell Cartoixa.

La jornada ha servit per presentar la donació de 112 obres de l’egarenca Gertrudis Galí i el seu marit, Manel Viusà, al Museu de Terrassa per part de la família. Una de les obres de l’escultora, nascuda a la ciutat el 1912 i morta el 1998 a París, on va viure 50 anys, ha estat l’escollida com a «joia del museu» en aquesta edició. Es tracta de «Les tres gràcies», una escultura de ferro fos edificada sobre una de les llambordes del Maig del 68.

A la Seu d’Ègara, la «Nit dels Museus» ha passat a l’horari de tarda amb una xerrada sobre la vida i assassinat de Tomàs Beckett, protagonista d’una de les pintures de l’església de Santa Maria.

Les activitats del Dia dels Museus, que també inclouen visites guiades i un club de lectura, continuen dimarts 18 amb la presentació del Quadern i Dossier Didàctic de la Seu d’Ègara.

La Seu d’Ègara protagonitza la VI Jornada ‘Les basíliques històriques de Barcelona’

El conjunt monumental de la Seu d’Ègara serà el protagonista els propers dies 13 i 14 de maig de la celebració de la VI Jornada sobre «Les basíliques històriques de Barcelona». La trobada estarà dedicada a aquesta joia del patrimoni terrassenc, català i universal. Les relacions que el conjunt egarenc va mantenir, primer amb la municipi romà de Barcino i posteriorment amb l’església barcelonina durant l’antiguitat tardana, han motivat que per primer cop aquestes jornades estiguin dedicades a un monument situat fora de la ciutat de Barcelona.

En aquesta activitat, que es fa a l’aula magna de la Facultat Antoni Gaudí i es podrà seguir online, es presentaran algunes de les novetats de la recerca que actualment s’està duent a terme sobre el monument (territori i ciutat, episcopologi i creació del bisbat, arquitectura, litúrgia, art i món funerari), així com la relació del conjunt amb l’església de Barcelona. Al llarg de dos dies, es duran a terme diferents ponències impartides per especialistes en terrenys com l’arqueologia, la història i l’art.

L’any 2018 la Seu d’Ègara va ser inscrita en la llista indicativa de Patrimoni Mundial per la UNESCO, i això ha impulsat l’estudi i el coneixement del monument per part de diferents institucions. L’estudi del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, i en concret el període de l’Antiguitat Tardana, és precisament una de les principals línies de recerca de la Facultat Antoni Gaudí.

«Una tragèdia pintada» aclareix els principals misteris del mural terrassenc sobre Tomàs Becket

La Seu d’Ègara ha acollit aquest dijous a la tarda un dels actes principals de l’Any Becket a Terrassa: la presentació del llibre «Una tragèdia pintada, el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península ibèrica». L’autor, el doctor en Història de l’Art Carles Sánchez Màrquez, hi relata les descobertes al llarg de la investigació iniciada el 2014 sobre el mural dedicat al màrtir Tomàs Becket que hi ha a l’Església de Santa Maria. Tot i trobar-se a més de 1.000Km d’on el rei Enric II va fer assassinar aquest arquebisbe anglès, la pintura del martiri de Tomàs Becket d’aquí Terrassa és la més antiga sobre el tema de la qual se’n té constància: només quinze anys després dels fets que retrata. Un dels principals motius que expliquen aquest misteri i que recull per primer cop el llibre és que a Terrassa hi havia un canonge d’origen anglo-normand.

Una altre interrogant que responen les investigacions recollides en aquest llibre és l’autoria del mateix mural, corresponent a un pintor conegut com el Mestre d’Espinelves. «Una tragèdia pintada» ha estat publicat per Anem Editors en tres versions: català, castellà i anglès. La presentació ha anat a càrrec del mateix autor, Carles Sánchez Màrquez, el responsable del pròleg i catedràtic d’Història de l’Art, Manuel Castiñeiras, i la regidora de Cultura, Rosa Boladeras.

2025, l’horitzó de la Seu d’Ègara en el seu camí cap a la UNESCO

La Seu d’Ègara comença aquest any un llarg camí, amb l’horitzó al 2025, per a consolidar-se com a candidatura a ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Cada any l’Ajuntament portarà a terme una serie d’accions i activitats relacionades amb el conjunt romànic monumental, que el 2019 va ser inclòs a la llista indicativa del Ministeri i que ja apareix a la web de la UNESCO.

Per enfortir la candidatura terrassenca, l’equip que hi treballa construirà un relat al voltant de la Seu d’Ègara: les esglésies com a testimoni dels contactes entre pobles del Mediterrani; i també en destacarà les seves singularitats, com són les pintures, destacades aquest 2021 amb l’Any Beckett.

Fins el 2025 s’intensificarà la recerca científica, es faran congressos, s’editaran llibres es promourà la participació de la ciutadania. Aquest estiu es posarà en marxa una web i una entitat ciutadana relacionada anomenada Terrassa amb la Seu.

El 2025 és un horitzó raonable per a la Seu d’Ègara, tenint en compte que altres conjunts monumentals, com per exemple el de Tarragona, va tardar set anys en ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La Seu d’Ègara i la Casa Alegre de Sagrera renoven el distintiu Biosphere de compromís amb la sostenibilitat

La Seu d’Ègara i la Casa Alegre de Sagrera han renovat el distintiu «Compromís per la Sostenibilitat Biosphere» que les dues seccions del Museu de Terrassa van obtenir l’any passat. Impulsat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, amb el suport de l’Intitut de Turisme Responsable, i gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, reconeix el compromís que establiments i serveis turístics fan per la sostenibilitat.

En aquesta línia, l’ajuntament treballa per potenciar i fomentar la sostenibilitat turística a la ciutat, sobretot en la prevenció, eliminació o reducció de l’impacte de les seves instal·lacions i iniciatives en l’entorn i apostant per la gestió sostenible com a un dels valors centrals de la seva activitat.

A més, aquest any, el Museu de Terrassa ha posat especial interès en l’adopció de protocols normalitzats de mesures de seguretat i prevenció davant de la Covid-19.

La Seu d’Ègara obre la Setmana Santa amb un concert de música sacra

La Seu d’Ègara va encetar aquest dissabte al vespre els actes de la Setmana Santa amb un concert solidari de música sacra. El tenor Joan Martínez Calàs i la soprano Laia Camps, tots dos egarencs, van oferir una actuació titulada «Via lucis», terme llatí que significa «Camí de la llum» i que es refereix a la creença cristiana tan pròpia de la Setmana Santa com és la resurrecció de Jesucrist. El repertori estava format per peces destacades de la història de la música clàssica de tipus litúrgic, com poden ser el Messies de Händel, la Missa de Glòria de Puccini i el Magnificat de Bach. Els assistents també van poder escoltar alguna composició pròpia del mateix Martínez Calàs. Per la seva banda, a més de cantar, Laia Camps també va entonar amb la flauta travessera.

La recaptació del concert es destinarà a l’entitat ENFOC, dedicada al foment de la cultura musical.

Un cicle evoca els 850 anys del crim de Canterbury, reproduït a l’absis lateral de Santa Maria

L’any 1170 la guàrdia del rei anglès Enric II assassinava l’arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, fruit de les contínues disputes entre el prelat i el monarca. El crim va ser representat arreu del món en documents, pintures, escultures i vitralls.

Curiosament la pintura més antiga de la que es té constància es conserva aquí, a Terrassa, a l’absis lateral de l’església de Santa Maria. És un mural datat deu anys després del martiri de Becket. És obra d’un pintor del segle XII del qual només es coneix el seu sobrenom, el de Mestre d’Espinelves. Les pintures són reconegudes internacionalment.

El Servei de Cultura tenia previst, l’any passat, un seguit d’actes per commemorar els 850 anys del crim. La pandèmia ho va fer posposar i ara, i fins l’octubre, l’Ajuntament recupera aquella programació. Són tretze propostes divulgatives, familiars i culturals amb la implicació d’arxius, biblioteques i museus.

Destaquen la presentació del llibre ‘La tragèdia pintada’, la participació de Terrassa en un congrés internacional sobre el llegat de Becket i la 5a jornada tècnica Art i Patrimoni, enguany dedicada al mural del crim de Canterbury.

Els actes de l’any Becket suposaran un nou impuls a la candidatura de la Seu d’Egara com Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. L’Ajuntament posarà en marxa abans d’acabar l’any una pàgina web pròpia sobre la candidatura amb totes les activitats divulgatives i participatives relacionades.

El tradicional Misteri de Nadal de la Seu d’Ègara, el dia 5 a Facebook i Youtube

Són el tenor Joan Martínez Colàs, la soprano Laia Camps i la mezzosoprano Merche Handrich, acompanyats al piano per Monika Lao. Els artistes estant ultimant a l’Església de Sant Pere el darrer assaig abans de la gravació de la gala lírica d’El Misteri de Nadal, que cada any es feia en directe des de la Seu d’Ègara.

La pandèmia no ha estat motiu suficient per suspendre un espectacle que ja fa vuit anys que es representa i que aquesta edició, es podrà veure el 5 de gener per el facebook d’Enfoc Musical i el Youtube de Viu la Seu. Dins del Misteri de Nadal, el dia 25 ja es va poder gaudir d’una lectura dramatitzada del Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb Núria Miró, Joan Deulofeu i els Petits Cantants de Terrassa. Una actuació que ha quedat penjada a la xarxa.

A la Gala lírica Memorial Rosa Deulofeu que s’ha gravat aquest dimarts al matí, es podran seguir diverses àries i duets d’òpera i sarsuela. El Misteri de Nadal és un espectacle de música, poesia i patrimoni que convida a celebrar amb cultura les festes de Nadal. Aquest any en format virtual per la pandèmia.

La Seu d’Ègara acull per vuitè any consecutiu el Misteri de Nadal però aquesta vegada virtualment

Les mesures restrictives per evitar nous contagis han modificat l’agenda de totes les activitats. És el cas del Misteri de Nadal que fa 8 anys que acull la Seu d’Egara i que en aquesta ocasió s’haurà de fer virtualment.

El programa d’aquesta edició contempla dues activitats. El dia 25 de desembre hi ha prevista una lectura dramatitzada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a càrrec de Núria Miró i Joan Deulofeu. Els Petits Cantants acompanyaran els textos amb cançons de Nadal. I el dia 5 de gener es transmetrà una gala lírica: Memorial Rosa Deulofeu amb àries i duos d’òpera i sarsuela, protagonitzada per la soprano Laia Camps, la mezzosoprano Merche Handrich i el tenor Joan Martínez Colás, acompanyats al piano per Monika Lao.

Les dues activitats es podran veure a través de les xarxes socials d’Enfoc Musical i Viu la Seu (Facebook i canal de YouTube).

El Misteri del Nadal a la Seu d’Ègara engloba música, poesia i patrimoni per celebrar aquestes dates. Està organitzat per Enfoc Musical amb la col·laboració del Centre Dental Les Escoles, Pla Assessors, Innova’t Perruqueria i Estètica així com les Esglésies de Sant Pere o l’Ajuntament de Terrassa.