Entradas

Ballart: «Són els organitzadors qui haurien d’informar sobre els punts de votació»

Via Twitter, l’alcalde Jordi Ballart s’ha referit a la cessió d’espais municipals per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre. Ballart ha fet dues piulades. En la primera s’ha referit novament al compliment de la legalitat. En l’altre, ha traslladat l’elecció dels espais necessaris al govern català: «Segons les normes del referèndum suspès, són els organitzadors qui haurien d’informar sobre els punts de votació.»

Ahir, després del ple extraordinari, el primer tinent d’alcalde, Alfredo Vega, es remetia a l’informe jurídic que en pugui fer el secretari.

El soci de govern, el Pdecat, demana tranquil·litat i assegura que els terrassencs podran votar.

La resta de partits al ple municipal s’han posicionat de la mateixa manera que ho han fet els seus respectius grups parlamentaris.

A falta de 24 hores per cumplir el termini per cedir els espais, dues capitals governades pel PSC, com Lleida i Tarragona, ja han dit que no ho faran. La cocapital del Vallès Occidental, Sabadell, en canvi, ja ha confirmat que sí cediran els espais electorals habituals per a celebrar el referèndum.

L’alcalde, Jordi Ballart, afirma que no farà res fora de la legalitat l’1 d’octubre

Carles Puigdemont posa un termini màxim de 48 hores perquè els alcaldes catalans confirmin la disponibilitat de col·legis electorals pel referèndum de l’1 d’octubre. El president de la Generalitat els ha fet la petició a través d’una carta, que també signa el vicepresident Oriol Junqueras, que ha estat enviada immediatament després de firmar el decret de convocatòria de l’1-O. En aquesta, Puigdemont informa els responsables municipals de l’aprovació al Parlament de la llei del referèndum i els demana una resposta per mitjà d’un correu electrònic amb la relació de col·legis electorals a disposició. Des de l‘Ajuntament de Terrassa confirmen que ja han rebut la carta, però que no l’han contestat. Afegeixen que estan valorant la petició amb els serveis jurídics, i pendents dels esdeveniments de les pròximes hores. En qualsevol cas, afirmen, l’alcalde, Jordi Ballart, no farà res fora de la legalitat, no comprometrà ni desprotegirà cap treballador públic.

Prèviament, el Parlament ha viscut dimecres una sessió plenària maratoniana que ha suposat la convocatòria oficial del referèndum de l’1 d’octubre sobre l’autodeterminació de Catalunya. El govern en ple ha signat el decret de convocatòria de forma col·legiada quan passava gairebé mitja hora de les 11 de la nit.

Abans, la sessió plenària havia aprovat la Llei del Referèndum amb els vots de JxS i la CUP -la majoria independentista-, les abstensions de CSQEP i sense els disputats de Cs, PP i PSC, que han abandonat l’hemicicle just abans de la votació. La llei que ha d’emparar l’1 d’octubre ha quedat publicada al Butlletí Oficial del Parlament  mitja hora després de ser aprovada.

En compareixença posterior a la signatura oficial, el president Puigdemont ha promès defensar “fins al final” el dret dels catalans a decidir i ha denunciat la politització del Tribunal Constitucional. Puigdemont defensa que la democràcia comporta “acceptar el veredicte de la gent” després de la votació de l’1 d’octubre.

Josep Rull: «La llei del referèndum donarà totes les garanties legals als ajuntaments»

Poc després que el Parlament aprovés la modificació del reglament per poder tirar endavant, de forma exprés, la Llei del Referèndum, el conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, visitava el Centre Cultural per explicar el procés cap a l’1 d’octubre.

Ho feia amb, també, el recent anunci de PP i C’S de portar aquesta modificació al Tribunal Constitucional.

La sala d’actes es va omplir de gom a gom, per presenciar la xerrada del conseller, que va estar acompanyat pel diputat d’ERC al Parlament Marc Sanglas. Sanglas va explicar que la logística i el sorteig de meses no anirà aquest cop a càrrec dels Ajuntaments, sinó del govern català. Els consistoris només hauran de posar a disposició els col·legis electorals habituals. A Terrassa l’alcalde Jordi Ballart ha explicat en més d’una ocasió que no s’oposaria a la votació i en el darrer ple es va deixar en mans del secretari decidir si és legal o no col·laborar-hi.

El conseller terrassenc ha insistit que el referèndum de l’1 d’octubre l’ampara el dret internacional i que tindrà el màxima de garanties. Es crearà una sindicatura electoral pròpia de Catalunya i es portaran observadors internacionals.

ERC inicia la precampanya a favor del referèndum amb un acte a Les Arenes

Esquerra Republicana ha triat Terrassa com a escenari d’un dels seus primers actes de precampanya en favor del referèndum i de la República Catalana. Joan Tardà, portaveu del partit al Congrés, i Marta Vilalta, directora general de Joventut, encapçalaven un acte que aquest dimecres a la tarda ha congregat unes 200 persones a la plaça García Lorca, al barri de Les Arenes.

Joan Tardà ha remarcat que Esquerra no és un partit nacionalista, sinó republicà i independentista, que creu que la forma més ràpida i eficient d’assolir la justícia social i la qualitat democràtica és la República Catalana. El diputat ha afirmat que, per primera vegada, els nostres fills viuran pitjor que nosaltres, perquè Catalunya s’està fonent. Per això, diu, cal actuar amb rapidesa. En aquest sentit, es mostra convençut que el referèndum es farà.

Joan Tardà ha remarcat que hi ha una cosa més important que guanyar el referèndum: fer-lo, perquè això implica conquerir el dret a decidir. Però l’Estat, assegura, continuarà posant tots els obstacles possibles.

Per la seva banda, Marta Vilalta, directora general de Joventut de la Generalitat, ha definit d’1 d’octubre com l’oportunitat de les oportunitats. Creu que estem davant d’una oportunitat única per construir un país més just, lliure, digne i net. I, tot recordant el cas d’Escòcia, ha advertit del perill que la por dels més grans no hipotequi el futur dels més joves.

El portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Isaac Albert, ha insistit que, com a tercera ciutat de Catalunya, Terrassa no pot romandre passiva davant d’un dels moments més transcendentals que ha viscut Catalunya en els últims 300 anys. Considera que el Govern municipal s’hauria de bolcar en el referèndum i s’ha ofert per assumir tots els compromisos i responsabilitats en el govern de la ciutat, per tal que els terrassencs puguin votar.

La regidora Carme Labòria, que ha recordat les seves arrels andaluses, a defensat una Catalunya republicana i plural, un país nou que permeti construir un futur millor i on ningú tuteli l’opinió dels ciutadans.

Catalunya en Comú dóna suport a l’1-O com a mobilització pel dret a decidir, no com a referèndum

Catalunya en Comú ha decidit aquest dissabte a Terrassa donar suport a la votació de l’1 d’octubre com a mobilització pel dret a decidir però no com a referèndum. Xavier Domènech ha explicat que no el consideren un referèndum perquè no és una proposta de resolució de conflictes.

Catalunya en Comú no ha volgut dir si faran una crida a la participació a la votació perquè consideren que encara no hi ha prou informació per part del Govern català. Els comuns defensen aquesta postura des de la pluralitat d’opinions dels votants que volen participar malgrat la negativa del Govern Espanyol i els que no.

Aquest dissabte Catalunya en Comú es reunia a Terrassa per decidir la seva postura sobre el referèndum amb tres opcions: una que li donava suport i cridava a la participació, una contrària que no cridava a la participació i la que ha tingut més pes que és la de donar-hi suport com a mobilització però no com a referèndum vinculant.

Meritxell Borràs diu que «és evident que hi haurà urnes el dia 1-O»

En un acte organitzat per l’ANC al Centre Cultural de Terrassa, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat de forma contundent que “és evident que hi haurà urnes el dia 1 d’octubre». Segons Borràs, és un compromís de tot el govern.

L’acte ha estat presentat pel periodista Salvador Cot. En ell també hi han participat Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i David Clarà, regidor de Podem a Barberà del Vallès.

En un altre moment del debat, Borràs també ha defensat la cohesió de l’equip del govern malgrat el cessament aquesta setmana del conseller Baiget.

En relació a la importància dels suports internacionals, la consellera Serret ha afirmat que el més important serà l’observança. Textualment ha dit que volem que s’observi que es respecta la voluntat de votar i que es respecta el resultat.

L’oposició pressiona l’equip de govern perquè es posicioni sobre el referèndum

El PSC tira d’ambigüïtat davant el referèndum de l’1 d’Octubre sobre la independència de Catalunya.

Al menys així ho han dit la resta de partits de l’Ajuntament davant la moció presentada pel Partit Popular per garantir l’Estat de Dret, la democràcia i la legalitat.

Tot i que el PP i Ciutadans s’han quedat sols defensant aquesta proposta, l’oposició ha pressionat l’equip de Govern perquè es posicionés i aclarís la situació amb el seu soci de Govern el PDeCAT.

Abans el PSC ha aprovat en Junta de Portaveus una proposta similar a la del PP en què rebutja el calendari del procés d’independència i insta a buscar un acord de reforma constitucional.

En el debat, intercanvi de retrets i acusacions entre els partits independentistes i els unionistes qüestionant quin tipus de legalitat s’ha de seguir i si Terrassa facilitarà o no el dia 1 d’octubre, el desplegament d’urnes i col·legis electorals.

Pere Navarro, contrari a la celebració del referèndum

L’exalcalde de Terrassa Pere Navarro s’ha mostrat clarament en contra sobre la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre.

De fet, Navarro figura dins el centenar de personalitats catalanes que volen aturar la consulta.

Exlíders del PSC i d’Unió encapçalen un manifest que reclama al Govern català que suspengui la consulta vinculant prevista per al proper 1 d’octubre.

Vinculats a l’entitat Portes Obertes al Catalanisme, Josep Antoni Duran i Lleida, Jordi Hereu i Pere Navarro són alguns del centenar de signants d’un text que assegura que el referèndum “atempta contra l’essència mateixa de la pervivència de l’estat de dret”.

El bipartit defensa la celebració del referèndum a Terrassa però el PSC demana garanties legals

L’Ajuntament de Terrassa celebrarà aquest dijous un dels plens amb més contingut que es recorden. El debat polític està servit per la gran quantitat de propostes de resolució que hi presenten els diferents grups, un total de 12. En aquest sentit, és molt probable que un dels temes centrals sigui la celebració del referèndum i la resposta que donarà l’equip de govern a la moció del Partit Popular sobre la seva organització a la ciutat.

De moment, en la roda de premsa de presentació dels temes que es tractaran en el ple, el posicionament de l’equip de govern ha estat subscriure les paraules de l’alcalde Jordi Ballart, que fa uns dies ja va dir que ell no era ningú per impedir votar. Els portaveus municipals del PDeCat i el PSC s’han manifestat en la línia ja expressada pels seus partits i han recordat que les diferències entre totes dues formacions, a nivell local, són conegudes però acceptades i pactades.

D’altra banda, el ple de juny tindrà també un ampli debat sobre la gestió. Un dels punts més destacats serà un expedient de crèdit i un crèdit extraordinari del pressupost que sumen 3,7 milions d’euros, provinents de la liquidació de 2016 i que el govern té previst destinar a inversions per a la millora de l’espai públic i l’asfaltat de carrers, l’Anella Verda i a patrimoni i manteniment d’edificis municipals.

El PSC exigeix a la Generalitat una comunicació oficial perquè l’ajuntament col·laborari en el referèndum

El Grup Municipal Socialista exigeix a la Generalitat que si vol la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa en el referèndum, ho faci de forma oficial i per escrit.

Mitjançant un acord de junta de portaveus al ple de dijous, el PSC demana protegir el funcionariat municipal perquè no hagi de col·laborar amb cap iniciativa il·legal.

Segons els socialistes terrassencs, sense respectar la legalitat no hi ha democràcia ni Estat de Dret, i en aquest sentit es reafirmen en les declaracions de Jordi Ballart, qui va anunciar que demanaria un informe al Secretari de l’Ajuntament i aplicaria el que dictaminés.

A més, consideren intolerable que ara, tant el PP com la Generalitat pretenguin traslladar la pressió als ajuntaments.