Entradas

El MNACTEC restaurarà i conservarà «in situ» l’icònic cartell de Netol a la Font Vella

La Generalitat i la propietat de la finca del carrer Font Vella que sostè l’històric anunci de Netol han arribat a un acord per conservar el cartell dels anys 60 en l’emplaçament on es troba en l’actualitat. En els pròxims dies ambdues parts podrien tancar l’acord, un cop es resolguin alguns serrells jurídics del conveni. La propietat cedeix el cartell en el seu emplaçament en un contracte revisable en el temps per no hipotecar la finca de per vida. Per la seva banda, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya s’encarrega de la restauració i conservació de l’icònic anunci.

El desig de la propietat, que assegura haver trobat una bona entesa amb el Museu, és convertir la cantonada de la també històrica cuina moderna en un lloc emblemàtic i de reclam turístic per a la ciutat. La publicitat dels productes de neteja del popular majordom d’ara fa 60 anys, Netol, va aparèixer el passat abril quan es va retirar una estructura publicitària que el tapava. La voluntat de la ciutat és mantenir i protegir aquest tipus d’elements gràfics històrics que aporten informació sobre el passat de la ciutat.

El cartell passarà a ser un element patrimonial més del municipi. La paret mitgera d’aquest espai del carrer Font Vella ha estat destinada a la publicitat des de fa més d’un segle. Un fet que demostra les diferents imatges de l’Arxiu Històric de la ja famosa cantonada al centre de la ciutat.

El MNACTEC, amb problemes per pagar la factura de la llum malgrat rebaixar-ne el consum

L’escalada de preus de l’energia també està perjudicant els equipaments culturals. Aquests darrers mesos el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha vist com l’import de les factures d’electricitat li augmentava considerablement. L’increment és de gairebé el 50%.

Aquest encariment afecta el funcionament habitual del museu. A més de la urgència per trobar ingressos que els permetin pagar una despesa que supera la reserva pressupostada, el fet d’evitar climatitzar les sales per estalviar també ha fet impossible organitzar segons quines activitats aquest estiu.

I és que tot plegat coincideix amb un descens del consum elèctric del museu gràcies a un paquet de mesures. Sobretot es tracta d’optimitzacions en la il·luminació i la climatització: temporitzadors programant els moments exactes de funcionament, substitució de totes les lluminàries per bombetes LED i de baix consum, filtres als finestrals i també l’actualització i regularització de les plaques fotovoltaiques per generar energia pròpia.

Cartell Passat I Present

El MNACTEC acollirà el projecte d’art contemporani i patrimoni cultural ‘Passat/ Present’

Aquest cap de setmana arrenca el cicle “Passat, Present”, un projecte impulsat pel Departament de Cultura i comissariat per Frederic Montornés, que començarà diumenge 25 de setembre amb la performance de l’artista Laia Estruch al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues. El seguiran la Dora García a l’octubre al Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), la Irene Solà al novembre a la ciutat grecoromana del MAC Empúries (Alt Empordà) i la Mònica Planes al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa (Vallès Occidental) al desembre.

Quatre artistes contemporànies de diferents generacions nascudes o residents a Catalunya, presentaran les seves intervencions artístiques en quatre espais patrimonials i simbòlics de Catalunya. La voluntat és que aquest cicle sigui el primer de futurs projectes conjunts que agermanin l’art contemporani amb el nostre llegat patrimonial.

L’obra que proposen les quatre autores, parteix de llargs processos de recerca i investigació, i s’adscriu a la recuperació de la memòria que permet un diàleg amb el passat des dels paràmetres del present.

La selecció dels quatre espais triats tracen un arc temporal que va des de l’època prehistòrica a l’era industrial. El programa comença amb quatre propostes a equipaments gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la voluntat d’anar-ho estenent a d’altres parts del territori.

 

La XV jornada divulgativa de la relativitat omple l’auditori del mNACTEC

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha tornat a ser, per quinzena vegada, el lloc on s’ha fet la jornada de divulgació de la relativitat. Una trobada organitzada per l’Ajuntament i l’Agrupació Astronòmica de Terrassa que ha omplert l’auditori del mNACTEC des de primera hora del matí d’aquest dissabte.

El Regidor d’Universitats i Innovació, Pep Forn, ha assistit a la presentació de l’edició d’enguany. Una edició que ha comptat amb convidats de luxe: tres ponents que formen part de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut de Ciències de l’Espai que han exposat diversos temes relacionats amb la relativitat. «Nous descobriments de la Via Làctia», «Vida més enllà de la Terra» o «La relativitat d’Einstein» han estat els títols de cadascuna d’aquestes xerrades.

Després de les xerrades els assistents han pogut dinar a la terrassa del museu per després visitar l’Observatori de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa i concloure la quinzena jornada relativista amb una xerrada col·loqui.

La propera edició commemorarà els cent anys de la visita d’Albert Einstein a Terrassa. Un vint-i-quatre de febrer de 1923.

El MNACTEC incorpora documentació de les mines de carbó del Catllaràs

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat al seu Centre de Documentació Jordi Nadal un important recull documental sobre les antigues mines de carbó de la Serra del Catllaràs (Berguedà) entre els segles XVIII i XX.

La incorporació d’aquest material al MNACTEC ha estat possible gràcies a la donació de Josep Mª Coll i Riumbau, autor d’una exhaustiva recerca que ha permès elaborar aquest recull documental.

Es tracta d’un recull de documentació inèdita relacionada amb l’explotació de les mines de carbó del Catllaràs, especialment en l’època en què van ser explotades i gestionades per l’empresa Asland (1900-1932), per tal de proveir de carbó a la seva fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de n’Hug.

El fons documental prové de la recerca per diferents arxius de tot Catalunya i d’arreu de l’Estat i inclou diversos formats de documents: un important conjunt de mapes i documentació cartogràfica; gairebé un centenar d’expedients de concessions mineres; actes notarials; extractes de publicacions, i més de 150 documents inèdits relacionats amb els projectes de construcció de les infraestructures mineres, l’explotació i la gestió dels recursos i la compra i venda de finques, entre d’altres.

El treball també compta amb diferents bases de dades amb la georeferenciació i l’inventari de totes les restes patrimonials que hi ha a la Serra del Catllaràs vinculades a l’activitat de l’explotació minera, així com la ubicació i la cartografia de totes les concessions mineres atorgades en aquesta zona al llarg de la història.

El Centre de Documentació Jordi Nadal del MNACTEC és un referent especialitzat en temes de patrimoni industrial, història de la tecnologia i evolució i innovació científica, entre d’altres.

 

 

 

 

Vaixells fets a mà i taulers de fusta, les dues mostres paral·leles a la 6a Setmana de Jocs al Carrer

La Setmana de Jocs al Carrer serveix perquè grans i petits demostrin la seva habilitat, punteria o equilibri amb tota mena d’entreteniments. Però aquesta activitat, que ja ha arribat a la sisena edició, inclou en la seva programació exposicions vinculades. En aquesta ocasió en són dues.

La gran novetat, és una mostra itinerant realitzada pel Museu Marítim de Barcelona, sobre la construcció tradicional de vaixells de joguina, que estarà atracada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica des d’aquest dijous i fins al 28 de novembre. S’anomena «Mestres d’aixa de butxaca».

La segona és la que tradicionalment complementa la setmana i s’exposa als Amics de les Arts des del passat dissabte. S’anomena «Taulers de mancala i altres objectes relacionats» i es podrà veure fins al 18 de setembre a la Sala Alavedra.

La Setmana de Jocs al Carrer està organitzada per Terrassenca de Jocs VADEJOC (una entitat que engloba Amics de les Arts, Centre Excursionista, Associació de contes i narradors VET AQUÍ QUE i Toca Joc). Altres entitats hi col·laboren aportant materials, voluntaris i experiències.

Expo 6a Setmana De Jocs 5Expo 6a Setmana De Jocs 4Expo 6a Setmana De Jocs 3Expo 6a Setmana De Jocs 2Expo 6a Setmana De Jocs

 

 

El 10 de setembre arriben les XV Jornades de la relativitat amb xerrades, visites i molt més

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa organitza des del 2008  unes jornades anuals per acostar la divulgació científica i els temes relacionats amb la teoria de la relativitat a la ciutadania. De fet, es fan en memòria de la visita d’Albert Einstein, el 26 de febrer de 1923.

En aquesta ocasió, s’arriba a la quinzena edició, s’han previst pel 10 de setembre i se celebraran, bàsicament, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). S’han programat xerrades, una visita a l’agrupació i una observació astronòmica.

La Via Làctia, la missió Gaia i els seus descobriments, la teoria d’Enstein i la possibilitat de trobar vida fora de la Terra, són els temes dels que es parlarà durant tot el matí al museu (des del 9 del matí fins pràcticament les 2 de la tarda).

Després d’un dinar relativista a la Terrassa del Museu, hi ha prevista una visita a l’observatori de l’Agrupació Astronòmica i cap a les 9 del vespre una observació astronòmica.

Per a més informació i per inscriure’s en aquestes jornades presencials i gratuïtes podeu consultar aquí 

Jornades De La Relativitat 6 Jornades De La Relativitat 5 Jornades De La Relativitat 4 Jornades De La Relativitat 3 Jornades De La Relativitat 2

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover

Elles són els testimonis del passat d’una ciutat industrial. Les xemeneies de Terrassa immortalitzen l’activitat que hi havia hagut a les fàbriques tèxtils i l’exemple més clar el trobem a l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jové, seu actual del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Una jornada aborda com els museus de ciència i tecnologia són un motor de canvi museològic del segle XXI

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha organitzat aquest dijous la jornada “Els museus de ciència i tecnologia, motor de canvi museològic del segle XXI”.

La sessió ha comptat amb l’assistència d’una setantena de persones, entre professionals de museus i de la gestió cultural i altres perfils relacionats amb la museografia i el patrimoni cultural. A partir de les singularitats dels museus de ciència i tècnica que posen en qüestió la vigència de diferents conceptes de la museologia clàssica, la sessió ha abordat temes com la noció de museu i les seves implicacions, la revisió dels sistemes d’avaluació de les institucions museístiques i les característiques dels llenguatges museogràfics actuals.

El resultat de la jornada servirà de full de ruta per a les actuacions futures del conjunt de museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Els «urban sketchers» protagonitzen la quarta edició del Terrassa Dibuixa

La quarta edició de Terrassa Dibuixa, organitzada per Amics de les Arts i Joventuts Musicals, ha tingut els anomenats «urban sketchers», dibuixos fets a peu de carrer, com a protagonistes.

La jornada, que ha comptat amb prop de seixanta assistents, ha començat al MNACTEC amb una ponència dels creadors del projecte «De vuelta con el cuaderno». Els aragonesos Clara Marta, Antonio Maestro i el Julio Casado són els creadors d’aquesta iniciativa artística i tres pioners del moviment d’«urban sketchers». Han fet una classe magistral a l’auditori del museu on han explicat les seves tècniques i han compartit experiències personals relacionades amb el món del dibuix.

La jornada ha seguit amb un dinar i una classe pràctica amb els dibuixants convidats que han pogut aconsellar als assistents amateurs que han participat a la quarta edició del Terrassa Dibuixa.