Entradas

281 mesures i 17 milions d’euros: l’equip de govern aprova el Pla de Xoc per a què Terrassa es recuperi de la Covid-19

L’Ajuntament invertirà al llarg d’aquest any més de 17 milions d’euros en mesures perquè la ciutat es recuperi dels efectes de la pandèmia. Un ple municipal extraordinari i telemàtic ha aprovat aquest dijous a la tarda un pla de xoc amb 281 mesures en aquest sentit. Era l’únic punt a l’ordre del dia i s’ha aprovat gràcies als vots favorables de l’equip de govern: l’oposició en bloc s’hi ha abstingut i, de fet, s’havia arribat a plantejar no assistir al ple. Tot i això, a més de ser-hi, tots els grups polítics han acabat presentant esmenes al pla i totes s’han aprovat per unanimitat.

El govern municipal ha defensat el pla com «ambiciós però realitzable» i l’ha presentat com un compromís per posar el focus «en les persones més vulnerables de la ciutat». L’oposició ha denunciat la manca de temps per estudiar-ne el text, tot just una setmana, així com la falta de dades en una diagnosi que el portaveu socialista, Alfredo Vega, ha comparat amb «propaganda» i el de Ciutadans, Javier González, amb un «article d’opinió».

Dels 17 milions d’euros d’aquest pla de xoc, 9 milions ja estaven inclosos al pressupost municipal. Dels 8 restants, el consistori compta amb poder utilitzar els 6’5 milions d’euros de superàvit del pressupost de 2019, una possibilitat que requeriria la modificació  de la Llei Orgànica 2/2012 per part del govern espanyol. A més d’aquesta despesa, el pla de xoc també suposarà que l’Ajuntament deixi d’ingressar més de 3 milions d’euros arran de bonificacions i exempcions fiscals als tributs municipals.

Pel que fa a les 281 mesures, s’allarguen fins al mes de desembre i inclouen accions que ja es van començar a aplicar al mes de març. La major part, gairebé el 40%, es dedicaran a reactivar el teixit empresarial i comercial de la ciutat, però també hi ha mesures que se centren en col·lectius vulnerables i en la gestió de l’espai públic. L’apartat que comporta una major inversió, amb 5 milions d’euros, és el de «transformació organitzativa i tecnològica», on s’hi inclou l’adaptació dels serveis municipals al teletreball amb partides com la de 542.000€ per a nous servidors informàtics.

1,2 milions per contractar «Agents Covid» per a la comarca

El Departament de Salut destina 1,2 milions d’euros per a la contractació d’agents Covid a la regió sanitària Metropolitana Nord que inclou el Vallès Occidental. Les entitats proveïdores de Terrassa, Mútua i el Consorci Sanitari, són les encarregades de gestionar aquest fons que ja ha començat a distribuir amb la formació de treballadors. Un nombre encara desconegut d’agents que es repartiran per les principals ciutats de la comarca.

Així s’ha comunicat en una reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal on també s’ha fet un repàs de la situació actual de la pandèmia i per coordinar les accions que es facin des dels municpis per reforçar l’atenció primària. L’índex acumulat de casos positius de Covid-19 per cent mil habitants és del 22,6 per cent de mitjana en tota la Regió Metropolitana Nord, mentre que al Vallès Occidental oest és d’un 14,7 per cent i d’un 15,1 per cent al Vallès Occidental est.

Salut reforça així un pla de contingència per a l’Atenció Primària de la comarca davant un possible augment dels casos de la pandèmia i aturar el procés de transmissió comunitària perquè no assoleixi els límits del passat mes de març. Pel què fa als joves que en els últims dies s’han erigit com a principal grup de risc, es recomana aplicar les tres principals mesures de prevenció i seguretat: mantenir la distància social, l’higiene sovint de mans i l’ús de mascaretes.

L’Hotel Don Cándido, al 50% d’ocupació, i el Terrassa Park, tancat

Al juny van poder reobrir l’hotel però només les habitacions. Al juliol ja han pogut incorporar el servei de bar, el restaurant i l’spa. I mica en mica també s’estan recuperant les celebracions. L’arrencada de l’Hotel Don Cándido ha estat un procés lent però n’estan satisfets perquè han pogut garantir totes les mesures necessàries per a la seguretat tant de clients com del personal. La majoria ja ha tornat a la seva feina i només queden en ERTO els treballadors de risc.

Un dels serveis més sol·licitats ara són les sales de reunions perquè permeten les trobades de les empreses amb la distància necessària.

L’ocupació actual del Don Cándido és del 50%. Per això, el grup encara manté tancat l’altre hotel que té a la ciutat, el Terrassa Park. Les reserves aquests dies es fan a última hora i això ha implicat canvis en l’organització.

El principal client del Don Cándido és empresarial i confien que el sector aquest any no s’aturarà tant a l’agost, com passava en altres èpoques de vacances. A més, també compten amb els clients habituals de la Fórmula 1, a mitjans d’agost a Montmeló.

Francesc Puigpelat guanya amb «El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler» el Premi Ferran Canyameres

Francesc Puigpelat i Valls ha guanyat el XXIX Premi Ferran Canyameres de novel·la amb El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler. Es tracta del premi degà del gènere policíac, d’intriga i misteri a Catalunya. Enguany, la Nit del Misteri, organitzada per Òmnium Terrassa, tindrà lloc el 22 de setembre de 2020 a la Nova Jazz Cava de Terrassa, si la situació sanitària ho permet.

El premi de novel·la Ferran Canyameres és el premi de novel·la negra més antic del país i amb la dotació més alta, de 5.500 €. Enguany arriba a la 29a edició. Dins els premis literaris de la Nit del Misteri també s’han lliurat altres premis vinculats amb el gènere policíac, d’intriga i misteri, com el premi de narracions curtes Ferran Canyameres -32a edició-, que ha recaigut en Jordi Ortiz i Casas per l’obra Què va fallar?

Amb la voluntat d’acostar aquest gènere als més joves, en la Nit del Misteri també es lliuren dos guardons adreçats als escolars: el Premi Maria Rovira -26a edició- i el Premi M. Montserrat Oller -19a edició-, dirigit als alumnes d’ensenyament secundari i postobligatori, i als de cicle superior de Primària, respectivament. El 26è premi Maria Rovira de narracions curtes per a alumnes d’ensenyament secundari ha recaigut en Gerard Fondevila Carreras, de la categoria 1r i 2n d’ESO de l’escola Petit Estel de Terrassa per El misteri del bolígraf de Veneçuela; en la categoria 3r i 4t d’ESO, el premi ha estat per Maria Mitjavila Cortina, de l’escola El Cim, per La regenta; en la categoria de batxillerat i cicles formatius, la guanyadora ha estat Marta Díaz de Quijano Ezpeleta, de l’Institut Montserrat Roig per Darrere teu. I el 19è premi M. Montserrat Oller de narracions curtes per a alumnes de 5è i 6è de Primària ha recaigut en Ivet Graugés Cortès, alumna de 5è de l’escola El Cim amb El vagó 34, i en Clara Callén Rusiñol, de 6è de l’escola Vedruna Vall amb El Mosso. Finalment, i apartat del gènere policíac, durant la Nit del Misteri també es lliura el premi de poesia Enric Gall, que promou els valors ciutadans. Aquesta 16a edició del guardó l’ha guanyat Àngel Fabregat Morera per Esquerdes.

Des de l’any 1986, Òmnium Cultural Terrassa, convoca el premi Ferran Canyameres de narracions curtes en homenatge a l’escriptor terrassenc. Després, a partir del 1990, s’hi suma el Premi de novel·la Ferran Canyameres i, actualment, inclou també els premis Maria Rovira i Montserrat Oller, destinats a alumnes de primària, secundària i postobligatòria, i el premi de poesia Enric Gall. Tots els premis estan relacionats amb el gènere policíac, d’intriga o misteri, menys el de poesia Enric Gall, que promou els valors ciutadans. L’atorgament i el lliurament dels premis, la Nit del Misteri, que va començar celebrant-se el juny 1994 i es fa coincidir amb el solstici d’estiu, es produeix durant un acte literari que té lloc a la Nova Jazz Cava de Terrassa a final de juny. Enguany, però, la pandèmia de la Covid-19 ha obligat a ajornar l’acte d’entrega dels guardons.

Sostenibilitat i valor de mercat dels residus del blat de moro

Carla González no ha parat de rebre trucades aquests darrers dies, especialment d’empreses del sector agrícola, interessades en el seu últim descobriment. Aquesta estudiant de 24 anys, que acaba de finalitzar els seus estudis d’Enginyeria en Tecnologia i Disseny Tèxtil a l’ESEIAAT, ha obtingut un nou teixit biodegradable dels residus del blat de moro. Revaloritza així un subproducte agrícola sense valor de mercat i que pot fabricar teles antiarrels, lones de compostatge i grans mantes per sostenir talussos o evitar erosions del terreny, entre d’altres utilitats.

Això li ha valgut guanyar el 31è Premi de l’Associació Espanyola de Químics i Coloristes Tèxtils (AEQCT) al millor estudi químic tèxtil d’aplicació per a la indústria, una dotació econòmica que la destinarà al màster del proper curs. A més el projecte, dirigit per la professora Mònica Ardanuy, ja s’està posant en marxa per la Cooperativa de Productors de Plantes Ornamentals (CORMA) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

A més de ser un producte novedós, és de quilòmetre zero. I és que un 34,5% del terreny cultivable a Catalunya és de blat de moro, per la qual cosa aquestes fibres amb característiques tèxtils ajuden a fomentar l’economia circular. Amb l’obtenció d’aquest nou teixit, Carla González aplica al sector econòmic la seva filosofia de vida, basada en la sostenibilitat i la minimització de residus.

La professora de l’ESEIAAT Mònica Ardanuy ha dirigit aquest projecte

Diferents fibres extretes de la closca de blat de moro

Aquest nou teixit fomenta l’economia circular

El PSC considera el Pla de Xoc ‘millorable, dispers i genèric’, i apunta a l’abstenció

El PSC considera que el Pla de Xoc que proposa el govern municipal és millorable, dispers, massa genèric i poc concret. Els socialistes han explicat que aquest document hauria de ser una eina de detecció clara de la situació que viu la ciutat i que oferís mesures d’execució ràpida. En el seu lloc, ha dit el líder del PSC Alfredo Vega, hi ha una falta de context econòmic i d’explicació de com s’han reprioritzat les partides pressupostàries.

El PSC ha presentat un seguit d’esmenes al Pla, que s’ha de votar al ple extraordinari d’aquest dijous. Proposen la contractació de 20 rastrejadors i 20 agents cívics; una campanya a l’espai públic; un conveni amb els laboratoris per abaratir la prova de la Covid-19 i una reducció de l’impost per aquells vehicles industrials que han hagut d’estar aturats. Encara que s’incloguessin les esmenes, sembla que el PSC, pel que diu Vega, s’abstindrà a la votació.

D’altra banda els socialistes portaran quatre propostes de resolució al ple ordinari de divendres. Una d’elles insta a la Generalitat a prioritzar la línia R4 de Renfe per connectar-la amb l’aeroport.

L’Ajuntament impulsa la campanya «Encara som a temps de frenar al coronavirus»

«Encara som a temps de frenar el coronavirus», és el lema de la campanya que començarà l’Ajuntament amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania que amb l’autorresponsabilitat es pot aconseguir frenar l’expansió de la Covid a la ciutat.

Així, es presenta una campanya a mode de repte ciutadà per fer un esforç extraordinari per frenar la tendència positiva dels darrers dies. En un termini de 10 dies, des d’aquest dijous i fins el proper dia 1 d’agost, s’utilitzaran tots els canals de difusió i comunicació possibles per demanar a la ciutadania que compleixi amb el màxim rigor les mesures de prevenció bàsiques: mascareta, distància física de 2 metres i rentat freqüent de mans.

La iniciativa respon a la voluntat de fer partíceps els terrassencs i terrassenques d’un repte urgent, amb l’objectiu de mantenir la ciutat lluny de les xifres que s’han registrat en altres poblacions, evitant el contagi comunitari, i així no haver de prendre mesures de restricció més dures. Després d’aquesta campanya, ja a l’agost, es preveuen altres accions d’acord amb l’evolució de la situació sanitària.

La campanya «Encara som a temps de frenar el coronavirus» es planteja de tal manera que tots els públics s’hi puguin sentir interpel·lats, des de tots els punts possibles, ja sigui a l’espai públic, a establiments de restauració, comerços, etc.

L’objectiu és que, a partir de missatges punyents i contundents, el conjunt de la ciutadania prengui consciencia de la situació i prengui les mesures corresponents per aportar el seu esforç a la comunitat.

Pel que fa als canals, es preveu la utilització dels diferents canals de xarxes socials corporatives, xarxes socials de missatgeria (whatsapp i telegram), webs municipals, cartelleria, OPIs, publicitat a mitjans de comunicació, o videos. Precisament, entre les accions previstes hi ha l’objectiu de disposar de vídeos de personalitats destacades amb lligams a la ciutat, conscienciant de la necessitat d’adherir-se a la campanya.

El Festival de Jazz 2020 tindrà lloc del 8 al 30 d’octubre

Ja hi ha data per a la celebració del Festival de Jazz 2020, ajornat el mes de març, just quan va esclatar l’epidèmia de coronavirus. El Club de Jazz ha anunciat que el festival tindrà lloc del 8 al 30 d’octubre.
També ha confirmat la reprogramació d’alguns dels projectes musicals ja previstos al març. La inauguració, el dijous 8 d’octubre, correrà a càrrec de la formació Gran Reserva liderada pel baixista Xavi Castillo i que compta amb els també terrassencs Josep M. Farràs (trompeta) i Adrià Font (bateria).
La producció especial Jordi Rossy Reunion també es manté i protagonitzarà el lliurament de la 18ena edició del Jazzterrasman, que recollirà el multinstrumentista Jordi Rossy.

Es confirma també la col.laboració entre el Festival Jazz Terrassa i el Rabobank Amersfoort Jazz holandès amb el projecte “Alto For Two”, que portarà un quintet liderat per Kika Sprangers i Irene Reig. L’escena internacional es completa amb la participació del trio del músic alemany Joachim Kühn i el pianista i compositor congolès Ray Lema.

El Festival també apostarà per músics més propers, com Jorge Pardo, Antonio Serrano, Josemi Carmona, Javier Colina, Borja Barrueta o Perico Sambeat. L’habitual Nit de Blues serà el 21 de novembre.

Aquesta serà, doncs, una edició especial sotmesa a les mesures sanitàries estipulades i en la que no hi haurà Pícnic Jazz. Això sí, l’organització, el Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts musicals, està valorant la localització d’espais amb aforament controlat per a la celebració amb seguretat de concerts populars a l’aire lliure.

Aprovada la transformació de l’àmbit del Vapor Cortès, a Ca N’Aurell

Amb l’aprovació d’aquesta figura de planejament urbanístic, l’Ajuntament impulsa la transformació d’un gran espai degradat de 70.209 m², que està situat al nord del barri de Ca n’Aurell. L’àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March. La modificació puntual del Pla de Millora Urbana, aprovada a la Junta de Govern celebrada el 17 de juliol, contempla petits ajustos en l’ordenació d’aquest sector que l’adapten a les noves necessitats normatives, de gestió urbanístiques i de planejament que, a més, el fan més sostenible econòmicament.

Aquesta transformació comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i residencials, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler.

Un dels objectius és dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. Amb aquest tràmit s’inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d’urbanització d’aquest gran espai, on s’havia ubicat l’antic complex fabril del Vapor Cortès. Actualment, es conserven 19 naus, algunes d’elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, en el seu cas, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa.

El nou planejament preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat. La transformació d’aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d’activitat (comercial, local i d’oficines) hi faci façana. També es contempla la construcció de 160 habitatges de protecció pública del més de mig miler d’habitatges nous i de dos equipaments, dels quals un s’ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella, mentre que l’altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, JosepTrueta i Doctor Turró (marcats en groc en el plànol). En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats.

En definitiva, amb aquest nou planejament es millora l’ordenació i s’optimitza la situació dels equipaments i dels espais lliures en un àmbit format per edificacions industrials de l’antic Vapor Cortès.

Terminis i execució del projecte
El Pla de Millora no estableix cap pla d’etapes i sí dos polígons d’actuació. Les previsions inicials apunten al fet que primer es desenvoluparà el Polígon 1 (carrers Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador, Josep Trueta, prolongació de Vázquez de Mella i passeig del Vint-i-dos de Juliol) i, a continuació, el Polígon 2 (carrers Frederic Soler, prolongació de Vázquez de Mella i plaça de Miquel Utgés).

Es calcula que les obres d’urbanització, d’iniciativa privada, es puguin iniciar en un termini de dos anys, com a màxim, des de la seva aprovació definitiva i puguin finalitzar abans de 2024. Pel que fa a l’edificació, es preveu que es pugui finalitzar en
un termini inferior a vuit anys, des de la recepció de les obres d’urbanització. En relació amb l’habitatge protegit, s’hauran d’iniciar en dos anys, com a màxim, des de la recepció de la urbanització i caldrà finalitzar-lo en tres anys.

Història del Vapor Cortès
El 5 de desembre de 1901 es posa nom a diferents carrers que s’estan configurant al barri de Ca n’Aurell i un d’ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirà per donar accés a tot un seguit d’edificis que s’estan construint. En
una primera etapa d’urbanització del sector, s’aixequen diferents naus industrials (anomenades quadres, en aquell moment): la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d’Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24).

Als anys 20 del segle XX, es comença a configurar un gran espai industrial amb un nombre important d’empreses aprofiten la disponibilitat de terreny per a construir. Segurament, també ho fa la família Roqué, constituint el què s’anomenarà Vapor
Roqué. L’any 1928, la vídua de l’industrial Jaume Castells (titular de la raó social «Joaquim Roqué, vídua Castells») instal·larà l’empresa al número 15 del carrer d’en Frederic Soler. Aquesta empresa era un dels antecedents que de la històrica empresa «Filatures Castells SA», que hi quedarà instal·lada fins al seu tancament el 1995. També l’any 1928, l’empresari Ramon Cortés i Grau construeix una quadra industrial en aquell sector.

Ramon Cortés va ser membre de diferents entitats i associacions de caràcter polític i industrial, com per exemple del Círcol Egarenc -d’on era secretari el 1918-, de l’Institut Industrial -d’on era tresorer el 1918- o de l’Associació Nacionalista -d’on era tresorer el 1922-. Fou també el quinzè president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1933-1935) i president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana (1946-1955). La seva rellevància en l’àmbit de la indústria terrassenca, va fer que la seva quadra industrial, el Vapor Cortès, acabés donant nom al polígon industrial d’empreses tèxtils configurades al voltant dels carrer d’en Frederic Soler, Bruch, Pare Llaurador, Severo Ochoa, Doctor Turró, i Josep Trueta.

L’activitat industrial en aquest sector es perllongà fins als anys 90 del segle XX, en què va començar a declinar de manera inexorable.

El porter Iván Sánchez puja al primer equip i Sergi Mora i Óscar Aguilar causen baixa al CN Terrassa

El CN Terrassa ja té tancada la plantilla del sènior masculí de waterpolo per a la propera temporada, segons ha fet oficial en un comunicat. Als fitxatges ja coneguts del porter Pepe Motos i d’Óscar Carrillo, procedents del CN Sabadell, i de Rubén de Lera, que ve de l’Aix en Provence francès, s’ha d’afegir l’ascens al primer equip del porter de 19 anys Iván Sánchez.

Motos i Sánchez cobriran les baixes d’Iñaki Aguilar i de Biel Segura, defensors de la porteria egarenca fins aquesta temporada. Carrillo i De Lera, que viuran una segona etapa al CN Terrassa, substitueixen Sergi Mora i Óscar Aguilar. Mora, de 38 anys, passarà a ser l’ajudant de Dídac Cobacho en el lloc d’Eduard Vera, que seguirà com a segon entrenador del femení. Per la seva banda Aguilar posa punt final a 16 anys en el primer equip, una decisió que ha criticat a través del seu compte d’instagram .En un principi Bernat Sanahuja tancarà el capítol de baixes, tot i que hores d’ara encara no ha fet efectiu el pagament de la seva clàusula de rescissió per fitxar pel CN Sabadell.

Així doncs, a l’espera de confirmar-se l’absència del fins ara capità de l’equip, la plantilla del CN Terrassa compta amb 14 jugadors. Continuen Ricard Alarcón, Fran Sánchez, Oriol Rodríguez, Alberto Barroso, Víctor Gutiérrez, Agustí Pericas, Jordi Chico, Sergio Prieto i Víctor Alegre.

La confecció de l’equip es basa en dos criteris: el rejoveniment, per no perdre potencial esportiu, i l’adaptació a la nova realitat econòmica per la Covid-19. L’objectiu continuarà sent estar entre els millors a les competicions domèstiques i arribar a la lligueta de la Champions League. La ronda de qualificació se celebrarà entre el 23 i el 25 d’octubre.

Óscar Aguilar, un dels veterans de la plantilla, causa baixa

Pepe Motos, procedent del CN Sabadell, ja entrena amb el CN Terrassa

Sergi Mora serà l’ajudant de Dídac Cobacho a la banqueta

Eduard Vera es manté com a segon tècnic del sènior femení

Falta per resoldre la incògnita de Bernat Sanahuja