Sostenibilitat i valor de mercat dels residus del blat de moro

Carla González no ha parat de rebre trucades aquests darrers dies, especialment d’empreses del sector agrícola, interessades en el seu últim descobriment. Aquesta estudiant de 24 anys, que acaba de finalitzar els seus estudis d’Enginyeria en Tecnologia i Disseny Tèxtil a l’ESEIAAT, ha obtingut un nou teixit biodegradable dels residus del blat de moro. Revaloritza així un subproducte agrícola sense valor de mercat i que pot fabricar teles antiarrels, lones de compostatge i grans mantes per sostenir talussos o evitar erosions del terreny, entre d’altres utilitats.

Això li ha valgut guanyar el 31è Premi de l’Associació Espanyola de Químics i Coloristes Tèxtils (AEQCT) al millor estudi químic tèxtil d’aplicació per a la indústria, una dotació econòmica que la destinarà al màster del proper curs. A més el projecte, dirigit per la professora Mònica Ardanuy, ja s’està posant en marxa per la Cooperativa de Productors de Plantes Ornamentals (CORMA) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

A més de ser un producte novedós, és de quilòmetre zero. I és que un 34,5% del terreny cultivable a Catalunya és de blat de moro, per la qual cosa aquestes fibres amb característiques tèxtils ajuden a fomentar l’economia circular. Amb l’obtenció d’aquest nou teixit, Carla González aplica al sector econòmic la seva filosofia de vida, basada en la sostenibilitat i la minimització de residus.

La professora de l’ESEIAAT Mònica Ardanuy ha dirigit aquest projecte

Diferents fibres extretes de la closca de blat de moro

Aquest nou teixit fomenta l’economia circular