Entradas

Jordi Ballart adverteix que deixarà l’alcaldia si el PSOE dóna suport a l’aplicació de l’article 155

L’alcalde Jordi Ballart assegura que deixarà el PSC i l’alcaldia de Terrassa si el PSOE dóna suport a l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Ho diu en una entrevista que publicarà en breu el Diari de Terrassa.

Ballart ja va publicar ahir a la nit una piulada on demanava “estendre ponts de diàleg i entesa. Per uns i altres, per totes i tots”. El tuit anava acompanyat de les imatges del pont de Sant Pere i de les passarel·les de l’Amistat, de la Seu d’Ègara i de Sant Valentí.

El tuit de Ballart és similar al que hores abans havia publicat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, fent una crida al diàleg i a la concòrdia i amb les imatges de quatre ponts de la capital del Segrià.

D’altra banda la Cecot demana, amb dotze entitats empresarials i sindicals, una Comissió independent de mediació, diàleg i conciliació que garanteixi el funcionament normal de les institucions catalanes i dels cossos de seguretat estatals.

L’empresariat i l’advocacia es posen, sense matisos, del costat de les institucions catalanes

Des d’ahir han estat desenes les entitats culturals, socials i esportives que han denunciat els escorcolls de la Guàrdia Civil i les detencions a alts càrrecs de la Generalitat. També les entitats econòmiques de la ciutat han manifestat el seu suport a les institucions catalanes.

La Cecot rebutja la intervenció de les institucions i finances de la Generalitat que suposen la limitació de l’autogovern de Catalunya” i adverteix que les  actuacions del Ministeri d’Hisenda poden tenir un impacte negatiu sobre l’economia i les empreses catalanes.

També la Cambra lamenta que “aquests fets mostren la manca de voluntat de diàleg per trobar solucions acceptables al majoritari desig de la població de Catalunya de poder pronunciar-se sobre el seu futur”.

I el Col·legi d’Advocats de Terrassa, referma el seu compromís amb la democràcia, el dret a decidir i la defensa dels drets universals i les llibertats de les persones, condemna qualsevol acció que pugui impedir el lliure exercici d’aquests drets.

Nova edició del Terrassa Aposta per l’Ocupació de la Cecot avalada pels bons resultats

L’Aula Magna de la Cecot va acollir la setmana passada prop d’una cinquantena de persones que van assistir a la sessió informativa sobre la 4a edició del Terrassa Aposta per l’Ocupació, un programa aprovat per la Comissió de Polítiques Actives del Pacte Local per a l’Ocupació de Terrassa, que arriba a una nova edició després dels bons resultats aconseguits fins el moment: al voltant del 45% de les persones que hi han participat ha trobat feina.

Iniciat el 2014, el projecte fomenta la concertació entre els agents econòmics principals de la ciutat i ofereix atenció integral per mitjà d’accions d’intermediació laboral, acompanyament a la inserció, suport psicològic i formació.

L’Ajuntament de Terrassa, via Foment de Terrassa; la Cecot, mitjançant l’àrea de Cecot Persona i Treball i la de Cecot Formació; CCOO i la UGT treballen en xarxa per tal que el focus de la seva actuació recaigui en l’usuari. Així, el Terrassa Aposta per l’Ocupació s’encamina cap a la “finestra única” en els àmbits de l’ocupació i de la formació a nivell local: l’usuari se situa al centre del sistema. Alhora, des del programa es fomenta la complementarietat de serveis entre les diferents entitats que conformen el consorci.

El programa es dirigeix a persones majors de 40 anys, expulsades ​​del mercat de treball; persones afectades per expedients de regulació; persones treballadores provinents de sectors especialment afectats per la crisis; ex autònoms i ex empresaris amb projectes empresarials fallits, i col·lectius en risc d’exclusió social (dones que sofreixen o han sofert violència de gènere i persones amb una discapacitat del 33% …). Tanmateix, les entitats donen prioritat a les persones aturades de llarga durada majors de 40 anys.

La Cecot defensa el dret de la ciutadania a ser consultada com a base democràtica

En relació als esdeveniments socials i polítics relacionats amb la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre, la Cecot opina que, per respecte a la diversitat d’opinió i sensibilitats polítiques entre els empresaris i autònoms que representen i que conformen aquesta entitat, continuaran desestimant fer valoracions de lleis o sentències que no tinguin caràcter o contingut empresarial.

Asseguren, però, que sigui quina sigui la situació a partir de l’u d’octubre, continuaran amatents a totes aquelles decisions o polítiques que tinguin incidència sobre l’activitat empresarial perquè aquesta és la seva raó de ser com a confederació empresarial. Afegeixen que vetllaran perquè les conseqüències d’aquestes decisions no afectin negativament al desenvolupament del teixit empresarial català, sinó perquè l’ajudin a créixer i facilitin que les empreses continuïn generant riquesa als territoris on realitzen la seva activitat. Amb un teixit empresarial fort, diuen, es pot garantir els nivells de benestar que requereix la societat on aquest teixit genera activitat.

En relació a les consultes, ja siguin vinculants o no vinculants, des de la Cecot mantenen la defensa del dret de la ciutadania a ser consultada com un element estructural de la qualitat de la democràcia. I ser consultats no només per a una sola vegada i per a una sola pregunta, sinó per tots aquells aspectes clau per al desenvolupament social, empresarial i econòmic del país. Consultar, afegeixen des de la patronal, «mai hauria de fer por perquè aporta certeses i posa la base a partir de la qual establir diàlegs i poder prendre millors decisions».

A través del seu comunicat, la Cecot conclou que si durant dècades han reclamat diàleg entre les diferents forces polítiques parlamentàries per assolir amplis acords en matèries tan transcendentals com l’educació, la sanitat, l’R+D+i o el finançament, en un moment com l’actual la perícia de la política hauria de demostrar, més que mai, estar al servei de la ciutadania mitjançant el diàleg. Per tant, la patronal demana «més política, més escoltar i més diàleg per resoldre una qüestió com la que s’està vivint aquests dies». Afegeixen que l’empara de les legalitats i la judicialització dels conflictes haurien de ser el darrer recurs a emprar si hi ha voluntat de resoldre’ls. Recórrer constantment a les lleis per solucionar conflictes polítics, afirmen, s’ha demostrat històricament que no és una via efectiva. La Cecot considera que «en una societat democràtica, les lleis són l’expressió d’una voluntat popular i no un element de coacció o immutabilitat, per tant poden ser modificades i actualitzades a les noves realitats per la via del diàleg i el consens».

La majoria de les empreses considera que el Subministrament Immediat d’Informació de l’IVA no els aporta cap avantatge

El Club Cecot Financer & Fiscal ha fet un sondeig entre les empreses associades a la patronal Cecot afectades per l’entrada en vigor del Sistema de Subministrament Immediat de l’IVA el passat 1 de juliol. Des de la patronal consideren que el fet de subministrar on-line la informació comptable de l’empresa a l’AEAT, implica un canvi de cultura radical per a les empreses i afirmen que ha generat desconcert entre les pimes. Ho atribueixen a que, tot i que s’ha anat anunciant amb anterioritat, sempre s’havia retardat per la impossibilitat de legislar sobre tota la casuística empresarial. Alerten que les empreses han tingut escassament dos mesos i mig per preparar-se.

No obstant això, la Cecot és conscient que la digitalització dels sistemes de control per part de l’Administració tributària va en la línia dels avanços tecnològics i que són mecanismes de lluita contra el frau fiscal i contra l’intrusisme que aportaran, quan es consolidin, aspectes positius per al desenvolupament econòmic. Segons l’AEAT, el sistema permetrà agilitzar les devolucions d’IVA i combatre el frau fiscal. Alhora, el SII permetrà eliminar burocràcia, concretament els models 347, 340 i 390.

Sigui com sigui, segons la patronal, la implementació de nous sistemes per part de l’administració té un impacte directe sobre la productivitat i l’organització de les empreses. L’objectiu del sondeig ha estat el de copsar els canvis i conseqüències d’aquesta mesura. Del total d’empreses que han respost, un 26% són indústries del sector metal·lúrgic, un 21% indústries del sector químic, un 11% indústria gràfica i en menor percentatges  indústria tèxtil, de la fusta, transport i logística o comerç.

El document posa de manifest que el 87% de les empreses confirma haver hagut de realitzar adaptacions als seus sistemes de gestió que, en un 30% ha requerit entre 5.000 i 10.000€ d’inversió i en un 48% una inversió inferior a 5.000€. A més, en el 75% dels casos, l’empresa també ha hagut d’invertir en formació, per sota dels 5.000€ en el 97% dels casos. D’altra banda, el 72% confirma haver modificat algun procés intern per poder aplicar el SII. I, finalment, en el 48% dels casos només amb afectació interna i en el 42% de les respostes amb afectació tant a clients com a proveïdors.

El Parlament aprova la nova llei del comerç que certifica el final dels períodes regulars de rebaixes

Els comerços hauran de tancar com a molt tard a les 9 del vespre, des d’octubre fins a maig, i tindran una hora més de marge a l’estiu, fins a les 10. És una de les novetats incorporades en la llei de comerç, que  finalment, s’ha aprovat aquest dijous al Parlament, i que certifica el final dels períodes regulars de rebaixes, i preveu també un màxim de 75 hores d’obertura a la setmana.

A partir d’ara, els comerços podran obrir vuit diumenges i festius a l’any, encara que cada ajuntament ha de fixar dos festius més per al seu àmbit territorial. La normativa prohibeix la venda a domicili o via telèfon, sense una autorització prèvia del potencial client.

La Unió d’Entitats de Retail de Catalunya ha destacat que la nova llei recull les cinc esmenes que van presentar. Així s’inclou la demanada d’introduir el model de BIDs com a eina per garantir la competitivitat dels eixos comercials urbans.  També recull la proposta que es feia d’horaris comercials, rebaixes i municipis turístics.

El 70% dels comerços catalans manté o millora resultats, mentre que un terç té dificultats estructurals

El 34% dels comerços catalans han venut més i també han augmentat els seus beneficis durant el primer semestre del 2017 i durant la campanya de rebaixes d’aquest estiu, respecte de l’any anterior. El 35% del comerç a Catalunya manté les vendes, respecte el mateix període del 2016, mentre que el 30% dels establiments comercials veuen caure les vendes, i també els seus beneficis. Malgrat això en alguns d’aquests casos han experimentat cert increment durant aquestes darreres rebaixes. Són dades que s’extreuen de l’Enquesta sobre la Salut del Comerç que elabora cada semestre l’ESCODI.

L’informe conclou que durant els darrers tres anys el comerç català mostra una recuperació mantinguda i és que prop d’un 70% dels comerciants mantenen o milloren els seus resultats econòmics. Malgrat aquestes dades, un terç de comerciants continuen perdent vendes, unes dificultats que des de l’ESCODI es qualifiquen d’estructurals. Pel què fa al període de Rebaixes d’estiu d’aquest any els enquestats creuen que les rebaixes perden força, tot i no tenir males vendes.

A més el 59% de comerciants consideren que la liberalització del calendari de rebaixes és una mesura perjudicial.

Per altre banda, Cecot Comerç s’han mostrat favorable a les novetats que incorpora el projecte de Llei de comerç pel que fa a la liberalització dels períodes de rebaixes. La patronal també veu amb bons ulls a l’ampliació d’horaris de les 72 hores actuals a 75 hores, que preveu aquesta normativa. Aquest dimarts ha començat la fase final del seu procés de tramitació d’aquesta norma al Parlament.

Des de Cecot Comerç consideren que permetrà que els comerços puguin adaptar els seus horaris. als períodes estacionals de major interès comercial, tenint en compte els hàbits de compra dels seus clients, així com la ubicació de l’establiment.

Cecot Comerç dóna suport a la reforma horària però manté la demanda d’ampliació d’obertura a 75 hores

Avui dimarts comença l’últim Ple del Parlament abans de vacances on es preveu que el projecte de Llei de comerç, serveis i fires arribi a la fase final del seu procés de tramitació. Als esborranys inicials de la Llei es contemplava l’ampliació dels horaris comercials de les 72 hores actuals a 75 hores.

Des de Cecot Comerç sempre s’han mostrat favorables a aquesta ampliació d’horaris ja que consideren que permetrà que les empreses de comerç puguin adaptar els seus horaris als períodes estacionals de major interès comercial, tenint en compte els hàbits de compra dels seus clients, així com la ubicació de l’establiment.

En els darrers mesos, alguns dels grups parlamentaris han manifestat públicament que cal buscar la coherència amb la Reforma Horària promoguda pel Govern català i per tant, mantenir les hores d’apertura a 72 i no ampliar els horaris comercials. Davant d’aquesta possibilitat, la presidenta de Cecot Comerç, Cristina Ecudé afirma que “des del sector comercial que representa la Cecot ens mostrem totalment favorables a la Reforma Horària i a la necessitat de propiciar canvis en els hàbits de la ciutadania per millorar-ne la seva qualitat de vida, així com la productivitat del país”, ara bé, Escudé afegeix: “però també som partidaris d’aplicar el sentit comú i no iniciar la reforma reduint dràsticament les hores d’apertura comercial, ja que abans cal garantir i fomentar el canvi real d’hàbits de vida de la ciutadania”.  La presidenta de Cecot Comerç creu que no es pot començar la casa per la teulada, “de manera que un cop aquests canvis d’hàbits es normalitzin, l’empresariat del comerç serà el primer en adaptar i concentrar els horaris comercials a les primeres hores del dia”.

Per tot això, Cecot Comerç demana que es mantingui la proposta inicial d’ampliació d’horaris comercials, passant de 72 a 75 hores, per evitar que les empreses del comerç facin un salt a la Llei Estatal, que permet l’apertura de 90 hores.

Sobre el projecte de Llei de comerç, serveis i fires

Cecot Comerç  considera que les novetats que incorpora el projecte de llei de comerç pel que fa a la liberalització dels períodes de rebaixes i l’ampliació horària permetrà que les empreses de comerç puguin adaptar les seves promocions als períodes estacionals de major interès comercial, tenint en compte els hàbits de compra dels seus clients, així com la ubicació de l’establiment.

Tot i així, considera que cal seguir fent l’ús de la paraula “rebaixes” ja que els consumidors tenen el concepte molt arrelat, principalment en el sector d’equipament de la persona, on la mesura podria diluir l’efecte de les mateixes, tot i la recomanació de la conselleria d’aplicar dos períodes de rebaixes, un a l’hivern i l’altre a l’estiu, sense determinar dates concretes.

La Cecot proposarà que empreses i treballadors deixin de pagar el 0’7% als fons de formació

La Cecot ha tornat a reclamar al govern que dissenyi, juntament amb els agents socials, un model modern i eficaç de la formació professional continuada que millori la governança. Vol que els agents participin plenament, amb veu i amb vot, en el disseny, planificació, control, seguiment i avaluació del sistema de formació, en la línia dels països més desenvolupats d’Europa. Així s’explicita al Llibre Blanc sobre la formació en el treball impulsat per la CEOE. “I tot això, respectant d’una vegada per totes les sentències del Tribunal Constitucional i les recents recomanacions de la Defensora del Poble, dotant al sistema de finançament estable i suficient, i respectant el caràcter finalista de la quota de formació”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “fer el contrari és perpetuar un sistema que ja és públic i fefaent que està abocat al fracàs”.

Recorden que l’aportació d’empreses i treballadors als fons de formació va ser un acord resolt entre patronals, sindicats i on també hi va participar el govern per entendre que la formació dels treballadors durant la vida laboral és un element de competitivitat i de millora del mercat de treball. “Però no és un impost”, recorda Abad, “el fet que aquesta aportació d’empreses i treballadors es faci per la via de la Tresoreria de la Seguretat Social és perquè és un bon instrument de gestió per la recaptació dels fons. Però cal recordar que no és un ingrés de lliure disposició per a l’administració ja que es tracta de fons finalistes”. És per aquest motiu que la Cecot proposarà deixar de pagar el 0’7% als fons de formació i suggerirà crear un organisme bilateral amb els sindicats si el Govern no canvia el model de gestió de la formació contínua al lloc de treball.

Antoni Abad continuarà presidint la Cecot els propers quatre anys

Antoni Abad ha estat reelegit per aclamació com a president de la CECOT fins el mes de juny de 2021. La seva reelecció s’ha produït aquest dimecres en una assemblea extraordinària electoral, prèvia a la convocatòria de l’assemblea general ordinària de l’entitat.

La d’Abad ha estat l’única candidatura presentada davant de la Junta Electoral des que el passat 5 de maig s’iniciés el procés electoral amb la comunicació directa als associats.

En una nota de la patronal vallesana es diu que l’assemblea de la CECOT continua confiant en la persona d’Antoni Abad per presidir l’entitat durant els propers anys. Afegeix que, donat el context econòmic, social i polític, els pròxims anys continuaran sent complexes per al desenvolupament de l’activitat empresarial.

Durant la seva intervenció, Abad va afirmar que el Comitè Executiu intensificarà la línia de treball basada en la generació de propostes que millorin la competitivitat de les empreses associades i en la preservació activa dels interessos de les empreses catalanes amb accions concretes i de retorn.

El president electe considera que “per fer una bona transició del model econòmic, cal retornar el pes del lideratge al capital productiu per evitar una altra crisi financera”.