Entradas

Terrassa Arts Escèniques presenta aquest abril ‘Ex-Libris’ i ‘Envà’, dos espectacles de circ

/0 Comentarios/en /por

El Terrassa Arts Escèniques presenta aquest mes d’abril dos espectacles de circ contemporani que reflexionen sobre la manca de comunicació a la societat actual. 

La primera proposta, ‘Ex-Libris‘, arriba al Teatre Principal aquest diumenge 11 d’abril a les 17h. Els llibres són els protagonistes d’aquesta obra sense text de la Cia Voël, que els reivindica com a eina d’inspiració i alliberament en una societat cada cop més tecnològica on els detalls més petits passen desapercebuts. L’obra parla dels moments d’inadvertida felicitat, de la incomunicació d’una societat tecnològica on els detalls més petits passen desapercebuts, dels llibres que esperen a ser llegits i que lluiten per la seva supervivència, per tal de no caure en l’obli Un espectacle ple de poesia en el que els cossos són capaços d’explicar històries i de transmetre emocions. 

Per altra banda, el proper diumenge 18 d’abril a les 17h es podrà veure al Teatre Alegria ‘Envà‘, un espectacle familiar d’Amer i Àfrica Circ Cia en el que la palla, les acrobàcies, els equilibris mans a mans, les figures en el context i l’humor serveixen per reflexionar sobre les relacions humanes i sobre les parets mentals que construïm per protegir-nos dels perills emocionals que, suposadament, representen els altres. L’espectacle fa una al•legoria a les parets mentals que ens empresonen.

El cuplet busca la glòria moderna al Teatre Alegria

/0 Comentarios/en , /por

Aquest diumenge a la tarda el Teatre Alegria ha acollit un espectacle que unia la tradició del cuplet amb modernitat escènica: «Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria», el primer muntatge de Glòria Ribera a la direcció. L’artista de Guissona, a qui el públic egarenc ja va veure sobre l’escenari al darrer Terrassa Noves Tendències amb «Explore el jardín de los Cárpatos», dirigeix i protagonitza el que ha definit com una varieté postmoderna. Es tracta d’un collage de cançons, coreografies, monòlegs i projeccions audiovisuals on les actuacions de fa 100 anys a l’antic Paral·lel de Barcelona es renoven amb un nou format i uns referents actuals.

El gènere del cuplet, doncs, és l’eina per fer crítica social amb dianes com el consumisme i casos concrets com els diners públics amb els quals es paga la llet que li sobra a certa empresa agroalimentària de Guissona perquè es consumeixi a les escoles públiques catalanes.

«Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria», l’irreverent cabaret de Glòria Ribera arriba al Teatre Alegria

/0 Comentarios/en , /por

Què passaria si un dia les drogues més perilloses, les més perjudicials i addictives, fossin  legals i assequibles i subministrades? Aquest espectacle parteix de la teoria que la llet de vaca pot ser un sedant de les masses i de les emocions.

Terrassa Arts Escèniques presenta el proper diumenge 28 de febrer a les 18h al Teatre Alegria Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, un provocador i irònic espectacle de Glòria Ribera que combina la crítica social i l’entreteniment. Un relat subversiu, crític amb l’amansiment de les masses que s’acompanya de cuplets, tangos, pasdobles i fins i tot ritmes electrònics.

Graduada en art dramàtic per l’Institut del Teatre i formada en cant clàssic, violoncel i escriptura creativa, Glòria Ribera és una ferma defensora de la recuperació del tradicional cuplet. I en aquesta obra ho fa secundada a l’escenari per Amalia Calderón Argelich, Joan Escrivà-Escolà i Marta Gibal Blanch.

 

 

Zum-Zum Teatre revisita la faula de ‘La gallina dels ous d’or’ al Teatre Alegria

/0 Comentarios/en , /por

Els més petits van tenir l’oportunitat diumenge de revisitar tot un clàssic: la faula de ‘La gallina dels ous d’or’. El Teatre Alegria va programar un muntatge familiar sorprenent i divertit a càrrec de la companyia lleidatana Zum-Zum Teatre. Una oportunitat per reflexionar d’una manera senzilla sobre la pobresa, la riquesa i el risc de que l’abundància ens faci caure en l’avarícia. Una història explicada amb música, titelles i teatre d’actors. Concebuda i dirigida per Ramon Molins, que hi actua juntament amb Begonya Ferrer, ‘La gallina dels ous d’or’ ha obtingut diversos reconeixements com ara el Premi FETEN 2017 a la Millor Direcció, el Premi DRAC D’OR 2017 del Jurat Infantil i el Premi DRAC D’OR 2017 de les autonomies.

Els terrassencs Carles Grau i Óscar Intente estrenen l’any teatral amb «Sobre la tirania»

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dissabte al vespre Terrassa Arts Escèniques ha estrenat la programació del 2021 amb la representació del monòleg «Sobre la tirania» al Teatre Alegria. Tot i que l’obra es va estrenar a l’Espai Brossa de Barcelona el passat mes d’octubre, és de factura 100% egarenca: sobre l’escenari, l’actor terrassenc Óscar Intente, i a la direcció, el també terrassenc Carles Grau. Tots dos, doncs, jugaven a casa per mostrar la seva feina a un públic que a conseqüència del confinament municipal ara mateix només pot assistir als teatres de la ciutat i que ha respost exhaurint totes les entrades per l’espectacle.

«Sobre la tirania» és una adaptació lliure de l’assaig amb el mateix títol que va publicar ara fa quatre anys l’escriptor i historiador estatunidenc Timothy Snyder, especialitzat en l’Holocaust i l’Europa de l’Est. El text defensa els valors de la democràcia a través d’un repàs pels principals conflictes del segle passat. Des del prosceni, el personatge d’Intente, el qual tant podria ser un conferenciant com un professor universitari, acompanyava els espectadors per un recorregut històric i polític amb l’ajuda d’elements tant propis del segle XX com la projecció de transparències.

El Festival Simbiòtic porta al Teatre Alegria una obra totalment accessible, «Órdago a la grande»

/0 Comentarios/en , /por

El Teatre Alegria ha acollit aquest diumenge una representació 100% accessible. L’obra «Órdago a la grande» ha servit per portar a Terrassa el Festival Simbiòtic, una programació teatral adaptada a tot tipus de diversitat funcional: subtítols, llenguatge de signes, audiodescripció, bucle magnètic per a les persones amb pròtesi auditiva i fins i tot una visita tàctil prèvia a la funció perquè les persones amb dificultats visuals es familiaritzessin amb l’escenari. «Órdago a la grande» també incorpora personatges invidents i sordmuts, però, més enllà d’aquests elements inclusius, és una obra com ho podria ser qualsevol altra: amb un tema central tan universal com la mort, el text pretén ser un elogi al fracàs.

En el retorn del teatre a la ciutat després d’unes setmanes d’obligat tancament, a més d'»Órdago a la grande» el Teatre Alegria també ha recuperat la programació infantil. Ho ha fet dissabte a la tarda amb «Mobilus«, una representació multidisciplinar i molt visual de la companyia Addaura basada en l’univers de l’artista estatunidenc Alexander Calder.

Al mes de desembre, tres espectacles més tancaran la temporada de Terrassa Arts Escèniques: «Potser no hi ha final» dissabte vinent al Teatre Alegria, «El fabuloso museo de Lulú Cologne» diumenge 13 al Teatre Principal i finalment una versió lliure de «La gavina» de Txékhov el diumenge dia 20, també al Principal.

Els espectacles del Festival TNT assoleixen el 90% d’ocupació malgrat la Covid-19

/0 Comentarios/en , /por

La 13a edició del Festival Terrassa Noves Tendències s’ha adaptat a les restriccions sanitàries omplint el cap de setmana de propostes innovadores i creatives. El públic egarenc ha respost fent que el conjunt d’espectacles del festival gairebé exhaurís totes les entrades, assolint el 90% d’ocupació. A més, aquest TNT 2020 ha rebut 80 programadors i ha presentat set estrenes. Tenint en compte l’excepcionalitat de la situació, l’organització fa un balanç més que positiu d’un certamen que ha tingut per primera vegada una directora, Marion Betriu, després de tota una història sota la direcció de Pep Pla.

El context de pandèmia ha afectat obligatòriament el Festival, tant per les limitacions d’aforament com pels continguts d’algunes de les creacions. És el cas de Los figurantes, una instal·lació que s’ha pogut veure a la sala d’assaig del Teatre Principal. Amb el conte infantil com a punt de partida i el públic adult com a objectiu, és el resultat de la feina feta per la companyia Ça marche amb nens i nenes de la ciutat d’entre 6 i 12 anys d’edat. El projecte estava inicialment pensat per ser tocat pels mateixos espectadors, però s’ha hagut de transformar per l’aparició d’un nou coronavirus que també ha forçat a canviar d’ubicació Qui canta el seu mal espanta. Aquesta perfomance de Poderío vital estava programada per diumenge al migdia al Raval de Montserrat, però s’ha traslladat al pati interior de l’Ajuntament per poder controlar-ne l’aforament. Itxaso Corral Arieta i Óscar Bueno hi presentaven el fracàs d’intentar muntar una coral que convertís les queixes veïnals en cançons, amb coreografia i cançó sobre l’absència i la presència d’aquest cor frustrat. Més complicat ho ha tingut Atresbandes, havent de suspendre It don’t worry me per la detecció d’un cas de Covid-19 a l’entorn de la companyia. Ha estat, però, l’única suspensió d’entre els 16 espectacles programats aquest cap de setmana.

La diversitat d’aquesta edició del Festival Terrassa Noves Tendències ha quedat també palesa amb altres propostes com la pluja d’idees multimèdia sobre la Marca Espanya titulada Explore el Jardín de los Cárpatos, el solo de ioga postural Spiritual boyfriends, de Núria Guiu, i l’inclassificable Lo pequeño que han ofert al Teatre Alegria Cris Blanco, Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor.

Finalment, el col·lectiu terrassenc El Corralito ha presentat tres peces en l’anomenat Entre(t)acte-19: «The big city», de Mabel Olea; «Loop íntim», de David Corral, Ari Shinny i Edmundo García, i «Dress up your shit», d’Anna Solà García i Iris Borràs Anglada. El punt en comú de totes tres, la crítica al materialisme i la superficialitat de la nostra societat.

L’adaptació més contemporània del clàssic ‘Fuenteovejuna’ arriba al Teatre Alegria

/0 Comentarios/en , /por

Queda inaugurada la temporada de Terrassa Arts Escèniques amb el clàssic “Fuenteovejuna” al Teatre Alegria.
L’adaptació de l’obra de Lope de Vega ha estat a càrrec de la companyia Obskené, que presenta un muntatge trepidant amb nombrosos premis ja atorgats. I és que la companyia ens explica un clàssic des d’un punt de vista contemporani. Una clara aposta estètica que apropa l’espectador a una obra antiga amb problemàtiques molt presents en l’actualitat.

L’inici de la temporada coincideix amb les darreres reivindicacions per part del sector cultural i les discriminacions que pateixen a causa de les restriccions per la Covid-19.

La programació d’aquesta temporada comptarà amb adaptacions per públic adult així com per públic familiar.

Els teatres terrassencs representen la trilogia ‘Dona, història i identitat’, per primer cop seguida amb motiu del 8M

/0 Comentarios/en , /por

A Terrassa el Dia Internacional de les Dones també ha tingut una celebració teatral: una marató escènica de tres obres aquest dissabte a la tarda. Per primera vegada s’han pogut veure seguits tres muntatges de teatre documental produïts per la companyia ‘La conquesta del Pol Sud’, una trilogia titulada ‘Dona, història i identitat’. Totes tres obres tenen en comú que estan explicades per les protagonistes reals dels fets que s’hi relaten, posant en relació les vivències individuals d’aquestes dones amb la història col·lectiva. Així, la primera representació, a les 17h, ha estat ‘Claudia’. Des de l’escenari del Teatre Principal, l’argentina Claudia Victòria Poblete Hlaczik ha explicat com als 21 anys va descobrir que els seus pares no eren els seus pares, sinó que era filla d’uns desapareguts.

La segona sessió, a les 19h, era ‘Raphäelle’, al Teatre Alegria. En aquest cas, la transsexual francesa Raphaëlle Pérez relatava la història de lluita i autoafirmació rere el seu canvi de gènere.

Finalment, a les 21.30h, de nou al Teatre Principal, tancava la trilogia ‘Nadia’, amb la història d’una jove afganesa que es va fer passar per noi per tal de sobreviure al règim dels talibans.

Els espectadors que han optat per fer sencera aquesta marató escènica han estat recompensats amb un berenar entre obra i obra.

‘Así bailan las putas’, coreografies contra el patriarcat

/0 Comentarios/en , /por

Els terrassencs que dissabte al vespre van acostar-se al Teatre Alegria per veure-hi ‘Así bailan las putas’ van comprovar que és un espectacle especial. Per començar, les butaques on normalment s’asseuen els espectadors només serveixen per deixar-hi bosses i jaquetes. El públic, eminentment femení, s’asseia a l’escenari, al voltant i entremig de l’acció. Júlia Bertran i Ana Chinchilla eren les dues actrius encarregades de portar a la vida un muntatge que es dedica a filar coreografies interpel·lant directament els espectadors. ¿Danses com el twerking estan sexualitzades per qui les balla o més aviat per qui les mira? Aquest és el tipus de preguntes que planteja aquest muntatge a l’entorn del biaix patriarcal de la nostra societat.

‘Así bailan las putas’ es va gestar arran de la coneixença de les dues protagonistes: l’Ana va ser professora de twerking de la Júlia, la qual, mesos després, va proposar el projecte a l’Ana. A partir dels assajos on compartien les seves experiències, el dramaturg Jan Vilanova, juntament amb el director Pau Roca, contribuïa a dotar aquestes idees d’una continuïtat narrativa.

A més de defensar la dansa com a exemple de llibertat personal, l’objectiu d’aquesta obra és que el públic femení pugui sentir-se identificat amb moltes de les vivències que s’hi expliquen i que el masculí pugui reavaluar moltes actituds masclistes que sovint s’adopten inconscientment.