Entradas

Camerata Egara dedica un concert a Bach i Vivaldi a la Seu d’Ègara

Camerata Egara va oferir dissabte al vespre un concert de música clàssica dedicat a les vides paral·leles de Bach i Vivaldi, màxims exponents de la música barroca, i a les connexions musicals que van establir. Va ser a la Seu d’Ègara en un acte organitzat per l’Ateneu Terrassenc.

Els dos compositors van morir el mateix dia, el 28 de juliol, amb només nou anys de diferència: Vivaldi el 1741 a Viena i Bach el 1750 a Leipzig. Pocs intèrprets representen millor les divergències d’un període històric. Vivaldi reuneix els tòpics de l’estil italià. Bach sintetitza els trets de l’estil alemany.

Camerata Egara és un grup que interpreta repertori de música vocal i instrumental del Barroc al Classicisme. Les seves integrants han estat alumnes del Conservatori de Terrassa i actuen sota la direcció del professor i pedagog de música, Jordi Reguant.

Cartell 21 Maig Sant Pere

Camerata Ègara repassarà aquest dissabte les «vides paral·leles» de Vivaldi i Bach

La Seu d’Ègara acollirà aquest dissabte una iniciativa impulsada per l’Ateneu Terrassenc. Es tracta del concert de Camerata Ègara, que es celebrarà a l’Església de Sant Pere, a partir de dos quarts de 9 h del vespre. L’actuació s’anomena «Bach-Vivaldi, dues vides paralel·les» i consistirà en un repertori de peces d’aquests dos compositors, màxims exponents de la música barroca. Les entrades tenen un preu de 5 euros i es poden adquirir a l’Ateneu Terrassenc fins aquest dijous a les 8 h del vespre, o bé una hora abans del concert a La Seu d’Ègara. Camerata Ègara és una banda de música vocal i instrumental clàssica i barroca formada per Alba Valero, a la flauta; Maria Sánchez i Olga Villar, al violí; Raquel Garcia, a la viola; Alba Villar, al violoncel; i Maria Llastarry, al contrabaix. Tot plegat, sota la direcció del clavecinista Jordi Reguant.

 

Set escoles donen un nou impuls a la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la Unesco

Set escoles de la ciutat han aportat aquest dimarts el seu gra de sorra en la candidatura de la Seu d’Ègara per esdevenir Patrimoni de la Humanitat. Ha estat en una jornada oberta a la ciutadania on alumnes de primària dels centres Santa Teresa de Jesús, Serra de l’Obac, Bisbat d’Ègara, El Cim, Isaac Peral, Creixen i Vedruna Vall s’han encarregat d’organitzar diverses i variades activitats culturals.

La jornada l’ha obert l’escola Santa Teresa de Jesús amb un recorregut musical des dels anys 60 fins els nostres dies versionant Els Beatles, Abba, Queen o Els Pets. Els han seguit alumnes de la Serra de l’Obac amb el concert «Clara, l’art per dins».

Prèviament a la jornada els alumnes de les escoles participants han treballat aspectes relacionats amb la Seu d’Ègara. De fet, la Unesco valora molt positivament la implicació d’escoles i universitats en la difusió del patrimoni.

A fora de les esglésies dues parades, una de l’Isaac Peral i l’altra de Creixen, exposaven i venien productes artesanals relacionats amb la Seu com punts de llibre, xapes o il·lustracions.

De la part festiva se n’ha encarregat l’escola Bisbat d’Ègara, amb balls tradicionals, gegants, capgrossos i ball de bastons.

Alumnes de l’escola El Cim han fet visites guiades per les esglésies de Sant Pere mentre que els del Vedruna Vall hi han exposat fotografies.

Les Caramelles de Pasqua s’estrenen a l’Antic Poble de Sant Pere

La Seu d’Ègara ha estat l’ubicació escollida per l’Aula de Música Tradicional de Terrassa, l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere i l’Associació cultural «La Xemeneia» per celebrar la primera edició de les Caramelles en dilluns de Pasqua.

Aquestes rondalles, alguns cops acompanyades de balls, havien desaparegut de les tradicions terrassenques i només es feien de forma puntual per a la Fira Modernista.

En aquesta ocasió veïns i entitats culturals del l’Antic Poble de Sant Pere han recolzat la iniciativa amb l’objectiu d’assentar les bases d’aquesta primera edició i fer d’aquesta una celebració tradicional i distintiva del «poble» de Sant Pere d’ara en endavant.

Bastoners, músics i cantaires han fet sis parades entre la plaça i algunes cases del barri tal i com mana la tradició. Nens i adults han pogut gaudir d’aquest dilluns de Pasqua amb un sol espatarrant i amb un ambient festiu i familiar que posa punt i final a les festes de Setmana Santa.

La consellera de Cultura s’interessa per la candidatura de la Seu d’Ègara

La consellera de cultura s’ha interessat per la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat en la seva visita institucional a Terrassa aquest divendres. Natàlia Garriga s’ha trobat aquest matí amb l’alcalde. Després de ser rebuda pels portaveus dels diferents grups i signar el Llibre d’Honor de la Ciutat, s’ha reunit amb Jordi Ballart i altres responsables del govern per conèixer de primera mà els principals projectes culturals de Terrassa.

Foto Visita Consellera Cultura Natàlia Garriga1

Un dels temes destacats ha estat el projecte d’ampliació i reforç del Parc Audiovisual de Catalunya, una estructura a tenir en compte en el desenvolupament del hub audiovisual ‘Catalunya Media City’. Aquest projecte vol ser un pol del sector, amb una infraestructura que permeti desenvolupar tota mena d’iniciatives relacionades amb la recerca, la innovació i la producció audiovisual.

Foto Visita Consellera Cultura Natàlia Garriga2

Després de la trobada, Garriga ha visitat la Seu d’Ègara, on ha conegut perquè és un dels conjunts monumentals més importants d’Europa i els detalls de la seva candidatura a patrimoni de la Unesco. Des de l’Ajuntament, s’ha demanat suport a la Generalitat en aquesta aspiració per treballar-hi conjuntament.

Foto Visita Consellera Cultura Natàlia Garriga3

Finalment, la consellera de Cultura ha visitat el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on s’ha reunit amb el director, Jaume Perarnau, per tractar temes estructurals de l’equipament. Allà també ha pogut veure la preparació de tres noves exposicions, que s’obriran al públic properament: «Els medicaments a Catalunya. Empresa, ciència i innovació per a la salut», «Cafès, cafeters i cafeteres» i «Museu ocult».

Set escoles de la ciutat impulsaran la candidatura de la Seu d’Ègara amb una festa el 19 d’abril

La Seu d’Ègara estrena pàgina web i organitza una jornada de la mà de set escoles de la ciutat. Són les dues noves iniciatives que serviran aquest any per impulsar la seva candidatura a Patrimoni de la Humanitat. L’objectiu és donar a conèixer a la ciutadania l’excepcionalitat d’aquest conjunt monumental i afavorir la seva participació en el projecte.

Foto Presen Jornada Seu D'ègara

La jornada ‘L’escola amb la Seu d’Ègara’ se celebrarà el dimarts 19 d’abril amb diverses activitats obertes a tothom. Santa Teresa de Jesús i Serra de l’Obac oferiran dos concerts. El Cim farà visites guiades i el Bisbat d’Ègara oferirà actuacions de cultura popular. Paral·lelament, les cooperatives de Creixen i Isaac Peral vendran productes artesanals i també es farà una exposició fotogràfica a càrrec de l’alumnat de Vedruna Vall.

Foto Seu D'ègara2

Per la seva banda, el nou web recull la història de la Seu d’Ègara i la seva evolució, informació pràctica per visitar el conjunt, així com activitats, publicacions o projectes educatius al voltant de la Seu, i tota la informació relacionada amb la Candidatura Unesco.

Foto Web Seu D'ègara

La Culturassa 2022 omple la plaça Rector Homs de cultura tradicional catalana per a tots els públics

La plaça Rector Homs ha substituït el Parc de Sant Jordi com a escenari per la Culturassa 2022. Aquesta trobada de tradició popular catalana s’ha celebrat durant tot el dissabte davant de la Seu d’Ègara amb una important participació.

En l’edició d’enguany s’ha comptat amb un total de trenta-sis entitats culturals que han fet d’aquest dissabte fred i ventós un dia especial per a les famílies i la xarxa cultural de Terrassa que s’hi ha apropat.

L’inici de la jornada ha estat amb la cercavila que ha començat la seva marxa a dos quarts d’onze al Raval de Monserrat i que ha tingut com a parada final la plaça de les esglésies de Sant Pere on ja estava tot preparat per a la desfilada i les actuacions dels diferents grups d’entitats culturals de la ciutat.

Els convidats d’aquest any han estat els gegants bojos de Solsona, que també han participat de la cercavila.

Un dia especial per organitzadors i assistents que han pogut gaudir de balls, geganters, castells, correfocs, batucades. L’alta participació ha fet que aquest dissabte fos una festa en majúscules i en honor a la cultura egarenca catalana i de barri.

Després de les presentacions i actuacions de totes les agrupacions s’ha fet un dinar popular i la Culturassa 2022 ha posat punt i final amb un concert de rap a càrrec dels Hereus del Beat a dos quarts de nou del vespre.

La Seu d’Ègara acull per novè any consecutiu el Misteri de Nadal

Aquest dimarts s’ha donat el tret de sortida a la novena edició del Misteri de Nadal a la Seu d’Ègara. La iniciativa ha tornat així a la presencialitat, i és que les restriccions degudes a la pandèmia van fer que l’any passat se celebrés virtualment. 

Els rapsodes Joan Deulofeu i Núria Miró acompanyats de músics en directe han estat els encarregats de portar a aquest escenari emblemàtic de la ciutat la lectura dramatitzada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L’entrada ha estat  gratuïta fins a completar l’aforament permès.

El Misteri del Nadal es tancarà aquest diumenge a dos quarts de nou del vespre a l’Església de Sant Pere amb la gala lírica Memorial Rosa Deulofeu. Aquesta segona activita anirà a benefici d’una entitat que duu a terme projectes a socials i d’art comunitari en l’àmbit nacional,  també al Marroc, i al Nepal. Aquest recital anirà a càrrec de  la soprano Laia Camps i el tenor Joan Martínez Colás. Interpretaran un  repertori de música sacra així com àries i duos d’òpera. L’entrada serà de 10€, els tiquets es podran adquirir el mateix dia de l’actuació a partir de les vuit del vespre a l’entrada de la Parròquia.  

El Misteri de Nadal és una iniciativa cultural organitzada per l’Associació Enfoc Musical, que engloba música, poesia i patrimoni per celebrar el Nadal. Compta amb la col·laboració del Bisbat de Terrassa, l’Ajuntament, la Perruqueria Innova’t, el Centre Dental Les Escoles i Pla Assessors.

Ix El Misteri Del Nadal A La Seu D'egara

Una acció col·lectiva de lightpainting a la Seu d’Ègara retrata la foto més màgica del Nadal

La plaça del Rector Homs de la Seu d’Ègara ha deixat aquest dissabte al vespre la foto més màgica del Nadal gràcies a una acció col·lectiva i participativa de lightpainting, és a dir, pintura de llum.

Consisteix en pintar amb llum una fotografia mitjançant llarga exposició i, en aquest cas, el resultat és un cor de llum envoltat de dues mans. Una càmera instal·lada en alçada ha capturat la llum en moviment que emetien les llanternes dels i les participants i, alhora, es projectava el resultat en directe a la façana de l’Església de Sant Pere.

L’obra ha estat a càrrec dels lightpainters internacionals Frodo Álvarez i Sfhir, i tots dos coincideixen en què la ubicació a la Seu d’Ègara ha estat una motivació molt gran, atès que és un dels llocs més emblemàtics i històrics de la ciutat.

El director de l’esdeveniment, Cédric Mérand, per la seva part, s’ha mostrat molt satisfet pel projecte i ha anunciat que es tracta d’una continuació de l’elevat nivell de les obres que han anat fent per tot el món.

L’experiència, a més, ha comptat amb la dinamització musical del DJ David Longoria, i s’ha dividit en tres torns de 45 minuts aproximadament cadascun: el primer a les set de la tarda, el segon a les nou i, el tercer, a les onze de la nit. A cada torn hi podien participar 100 persones i l’aforament ha arribat al complet.

Els misteris de les pintures murals de Sant Tomàs Becket desvetllats a la V Jornada Art i Patrimoni

L’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, Tomàs Becket, l’any 1170 a mans dels homes del rei Enric II d’Anglaterra va causar un gran impacte a l’Europa del segle XII. A la Seu d’Ègara es conserven les pintures més antigues sobre aquest episodi que va fer trontollar l’Europa Medieval. Van estar amagades darrera d’un retaule renaixentista des del 1643 al 1917. Unes obres de restauració del rector Homs a l’església de Santa Maria les van deixar al descobert.

S’han fet diversos estudis per explicar per què es va pintar el martiri d’aquest sant a més de 1.000 quilòmetres i només uns anys després de produir-se els fets. El motiu podria ser la presència d’un canonge anglès a la comunitat de monjos d’aquella època.

La V Jornada Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara està dedicada a aquestes pintures. Per primera vegada surten dels murs del conjunt monumental i se celebren aquest dilluns a l’Arxiu Històric de Terrassa perquè aquí es conserven els documents que constaten l’existència d’aquest canonge.

Aquesta sessió clou la celebració de l’Any Becket, en motiu dels 850 anys de la mort d’aquest sant. La jornada i la resta d’activitats volen visibilitzar i enfortir la candidatura de la Seu d’Ègara a ser patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb l’horitzó fixat al 2025.