Entradas

El Gremi d’Hostaleria demana bases més concretes sobre la normativa del tabac

Aquest gest tan qüotidià fins ara, fumar al carrer, pot ser sancionat si no es poden garantir els 2 metres de separació amb altres persones. Les multes oscil·len entre els 100 i els 3000 € i això inclou les terrasses dels bars i restaurants. Des del gremi d’hostaleria ho viuen amb preocupació, sobretot perquè la norma no és clara en la seva aplicació a les terrasses.

La restricció de fumar a la via pública s’ha publicat al diari oficial de la Generalitat d’aquest dimarts divuit d’agost juntament amb tota una sèrie de mesures per contenir la pandèmia. Aquesta limitació és aplicable per a l’ús de qualsevol dispositiu d’inhalació com pipes d’aigua, catximbes o cigarretes electròniques. La problemàtica amb les lleis del tabac malauradament no és nova pel gremi. L’any 2006 es va prohibir fumar als interiors de bars i restaurants de menys de 100m2. Cinc anys després es va prohibir també als de més de 100m2 sense tenir en compte les inversions per adaptar els locals que havien fet els propietaris. Ara, tampoc es podrà fumar lliurement als exteriors. El sector de la restauració creu trobar-se contínuament en el punt de mira.

Al setembre demanaran una reunió amb els responsables de la Generalitat perquè, com a mínim, estableixin unes bases per aplicar la normativa i mirar de trobar solucions al que, de moment, consideren un perjudici per als seus negocis.

A banda de la prohibició de fumar, la normativa també limita l’hora de tancament dels locals, així com la distància entre taules i a la barra, que haurà de ser d’un mínim d’un metre i mig, amb un màxim de 10 persones per grup.

El Mercadal de Martí l’Humà va recuperant el ritme, tot i que amb la meitat de les parades

És dimecres; dia de Mercadal a Terrassa. Als crits de reclam típics per atraure la clientela, aquest any, amb la pandèmia, se n’hi ha afegit algun de nou. I és que la mascareta s’ha convertit, aquest estiu, en la principal novetat entre les parades del Mercadal de Martí l’Humà. Comerciants i compradors coincideixen en que la crisi sanitària ha tingut també les seves afectacions en la manera de fer la compra.

A través d’aquest sistema organitzatiu, el mercat funciona cada setmana i els venedors s’alternen cada quinze dies. Així compleixen amb l’aforament de la meitat de les parades, que han passat de ser 300 a unes 150. A més, en els 4 accessos al recinte s’hi han instal·lat punts informatius que controlen l’aforament i que garanteixen que tothom qui entra al Mercadal ho fa amb mascareta i amb les mans desinfectades. En aquest sentit, els venedors posen en valor el comportament responsable dels seus clients. Mica en mica el tradicional mercat de l’Avinguda Béjar va recuperant l’ambient dels dimecres, tot i que tothom és conscient que caldrà adaptar-se a la noves realitats.

La Seu d’Ègara, la Casa Alegre de Sagrera i el Castell Cartoixa reobren al públic

L’Ajuntament de Terrassa reobre les portes de la Casa Alegre de Sagrera, el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Seu d’Ègara aquest dimecres, 10 de juny. Durant les darreres setmanes, en aquestes seccions del Museu de Terrassa s’han realitzat diferents treballs de neteja, aprovisionament de material i adaptació d’espais per d’adequar-les a les normatives de seguretat i prevenció necessàries per a personal i visitants.

Les dues seccions restants del museu, el Centre d´Interpretació de la Vila Medieval i la Torre del Palau, així com el Claustre del Convent de Sant Francesc començaran la seva activitat de visites al mes de setembre.

Els tres equipments tornen a rebre visitants en el seu horari habitual: el Castell Cartoixa de Vallparadís de dimecres a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h i diumenges, d’11 a 14 h; la Seu d’Ègara de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h i diumenges i festius, d’11 a 14 h; i la Casa Alegre de Sagrera de dimecres a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h i diumenges, d’11 a 14 h.

Per tal d’adaptar-se a l’actual fase de desconfinament i respectar les normes de seguretat i prevenció, les visites hauran de ser individuals o en grups de 5 a 10 persones segons l’espai, ocupant 1/3 de l’aforament i respectant la distància adequada de seguretat. No està permès tocar objectes o manipular materials.

Per accedir a les diferents seccions del Museu serà obligatori l’ús de mascaretes, es disposarà de gel hidroalcohòlic a l’entrada i només estarà permès el pagament amb targeta de crèdit o dèbit.

Al marge de l’obertura d’aquestes seccions del Museu de Terrassa, també s’ha posat en marxa la gestió de consultes sobre els objectes del Museu i el patrimoni històric local, en aquest cas sempre mitjançant el correu electrònic museudeterrassa@terrassa.cat o a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Terrassa.

 

La Cecot considera que el Govern espanyol ha de rescatar les empreses o demanar la intervenció europea

Davant les previsions econòmiques de la Comissió Europea, que estimen una caiguda mitjana del Producte Interior Brut (PIB) a la zona euro  del 7,7% durant el 2020 i a Espanya del -9,4% (amb un atur de prop del 20% i el deute públic situat en el 116% del PIB), la patronal terrassenca Cecot ha elaborat un conjunt de propostes perquè les administracions prenguin decisions que ajudin de manera efectiva a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació.

La primera mesura que planteja  és que el govern espanyol ha de rescatar el teixit productiu tal com va fer amb el sistema financer arran de la passada crisi. Sobretot,  diu, el govern hauria de rescatar les empreses  més vulnerables, les pimes i els autònoms, amb ajudes a fons perdut com estan fent països com a Alemanya el Regne Unit o Estats Units, entre altres. I si el govern no disposa dels recursos necessaris, és la seva obligació recórrer al mecanisme de la intervenció de la Unió Europea per garantir que arribin els recursos, com ja es va fer en el passat amb el sistema financer.

Però mentre arriben els recursos, el govern espanyol hauria d’actuar de forma decidida i contundent contra el frau fiscal i la corrupció, diu. És necessari endurir la legislació per obligar als defraudadors a retornar les quantitats amb uns interessos prou alts com per dissuadir a d’altres. Es calcula que l’any passat el frau fiscal a Espanya va oscil·lar entre el 6 i el 9 per cent del PIB, entre els 74.685 i els 112.028 milions d’euros.

Aprofundint en les mesures, la Cecot troba urgent el pagament a proveïdors de totes les factures que superin els 30 dies des de la data d’emissió, tal com obliga la Llei de morositat i que permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

I des de la perspectiva fiscal, el govern d’Espanya i, també la Generalitat, han d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d’impostos, i en alguns casos amb exoneració de taxes, durant tot el 2020 i part del 2021. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum. I retornar les devolucions d’IVA sol·licitades.

La patronal aposta pel manteniment dels ERTO durant tot el 2020, simplificant el procediment administratiu perquè l’empresa pugui actuar de manera àgil en funció de la recuperació de la seva activitat. Creu que s’ha de fomentar  la formació ocupacional amb programes de recol·locació de les persones que han perdut la feina. També considera que totes les administracions públiques han d’incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses, i s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis, com el programa Reempresa.

En l’apartat dels autònoms, no té sentit que hagin de pagar les quotes més altes de tota la Unió Europea per poder treballar, més quan caldrà actuar en dos sentits i en paral·lel: fomentar l’autoocupació i lluitar contra l’economia submergida.

També cal, diu, revisar la política energètica que penalitza les empreses i els consumidors amb les tarifes elèctriques més altes de l’Europa. És l’hora d’accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l’Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris, impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i acabar amb el model d’oligopoli dominant. Així, diu, s’abaratirien els costos de producció i, per tant, la factura que paga el consumidor final seria menor. La Cecot considera que s’ha d’ apostar per una agenda de descarbonització de l’economia a tot Europa com a motor de desenvolupament econòmic per frenar i revertir el canvi climàtic.

 

Terrassa i un centenar de municipis demanen a Sánchez que reverteixi la retallada en polítiques d’ocupació

La decisió de retallar en un 55% els fons destinats a polítiques actives d’ocupació a Catalunya impacta de manera directa en el finançament dels serveis públics d’ocupació locals. Per això, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i un centenar de batlles més de municipis catalans demanen al Govern espanyol que rectifiqui i reverteixi aquesta disminució.

A través d’una carta conjunta els alcaldes i alcaldesses demanen al president espanyol, Pedro Sánchez, que reconsideri aquesta decisió per tal que els ajuntaments puguin garantir els serveis públics d’ocupació que necessitaran un cop acabi l’emergència sanitària. En el cas de Terrassa, la retallada pot arribar a significar 2 milions i mig d’euros menys per a programes de foment de l’ocupació.És el primer punt tractat en la reunió diària del Comitè d’Emergència Municipal.

També s’ha acordat que a partir d’aquest dimarts s’intensifica la neteja de zones verdes, places i jardins. 9 equips autònoms, formats per dues persones cadascun, faran aquestes tasques, posant especial atenció a les deposicions dels gossos. També es desinfectaran les zones de lliure circulació de gossos i l’Ajuntament fa una crida als propietaris d’aquests animals perquè respectin l’ordenança municipal i el decret de l’estat d’alarma.

El govern agraeix la solidaritat de la ciutadania. Des del passat 21 de març, quan es va posar en marxa la Bossa de Voluntariat Ciutadà, 430 persones s’hi han inscrit i 61 empreses i professionals s’han apuntat a la d’oferiments d’entitats, col·lectius i empreses.

Finalment, el Govern municipal ha acordat que el servei telefònic 010 funcioni, durant els dies festius de la Setmana Santa. Dijous, de 10 a 14 i de 16 a 19h. Divendres, de 10 a 14h i dilluns de 10 a 14 i de 16 a 19 H.

Els comerços minoristes d’alimentació, obligats a tancar a les 9 del vespre

L’Ajuntament ordena, a través d’un Decret de l’alcalde, limitar excepcionalment l’horari d’obertura del comerç minorista d’alimentació a Terrassa i fixa les 9 del vespre com a hora de tancament obligatori.

El Comitè d’Emergència Municipal reunit aquest matí de dimarts telemàticament ha fet seguiment de la situació a la ciutat, ha estudiat informes i ha decretat aquesta mesura, vigent a tot el terme municipal.

La limitació horària és extraordinària i es declara per raons imperioses d’interès general de seguretat i salut pública, s’aplica immediatament i fins a la finalització de l’estat d’alarmat i es publica al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la seu electrònica de l’Ajuntament i al web municipal.

D’altra banda el govern municipal reitera el seu agraïment a totes les persones, col·lectius, entitats i empreses que estan donant material per fer front a l’emergència sanitària. També demana que perruqueries, centres d’estètica i de tatuatges i altres empreses aportin mascaretes i guants, si és possible. L’Ajuntament i la Prefectura de Policia Municipal seran punts de recollida (de 8 a 14 h). Aquest material es distribuirà a Hospital i Mútua.

Allau de consultes a la Cecot davant la inconcreció de les mesures en l’àmbit empresarial

La patronal vallesana Cecot ha atès des del divendres més de 3.000 consultes d’empreses i persones autònomes amb dubtes importants sobre les implicacions de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol i la declaració de confinament del país per part del president de la Generalitat de Catalunya.

L’equip d’assessors i assessores de la patronal, formada per una vintena d’especialistes en l’àmbit laboral, financer i fiscal o jurídic, atén des de finals de la setmana passada «qüestions causades per la poca claredat del decret i les confusions que aquest genera tenint en compte que cada autoritat local en fa una interpretació diferent, fet que genera desconcert i inseguretat jurídica per a les empreses», asseguren des de la confederació empresarial.

En aquest sentit, divendres passat la Cecot va publicar les bases per elaborar un Pla de Contingència amb intenció d’ajudar a les empreses en la seva presa de decisions davant de la situació d’inestabilitat que la crisi del coronavirus ja està generant. La Cecot ha reforçat tot el servei d’Assessorament Empresarial per canals no presencials davant la previsió de sobrepassar la capacitat del nombre de consultes habituals que atén.

Adaptació al sistema de teletreball

La Cecot ha detectat entre les seves empreses associades una implantació massiva del teletreball, sobretot en negocis del sector servei que han pogut adaptar-se a aquesta nova realitat. D’altra banda, sectors com la construcció i la indústria estan treballant avui amb força normalitat.

Segons el seu secretari general, David Garrofé, “l’estat espanyol viurà un canvi cultural molt gran pel què fa al teletreball.” Garrofé creu que “Espanya té tots els números de passar de ser un dels països més endarrerits en la seva implantació a créixer uns 10 punts després de la crisi”.

La Cecot reclama a l’administració mesures extraordinàries

La Cecot reclama que el pla de xoc i les mesures extraordinàries que ha de presentar aquest dimarts el govern central per fer front als efectes del Covid-19 en l’activitat empresarial siguin realistes i generoses per tal que les empreses puguin refer-se al més aviat possible un cop superada la situació d’alerta sanitària.

Entre aquestes mesures, Cecot proposa la suspensió immediata de les cotitzacions socials de pimes i autònoms o l’ampliació dels fons de contingència per donar liquiditat a pimes i autònoms. També demana agilitat a l’hora de gestionar ajuts directes a les empreses així com vehicular crèdit.

Per últim, Cecot també proposa -com també ho han fet una àmplia representació d’entitats empresarials- l’ajornament del pagament de l’IVA i de l’IRPF com a una mesura bàsica per ajudar a apaivagar el cop a les petites i mitjanes empreses catalanes.