Entradas

Més de 1.300 persones corren contra el càncer de pàncrees

Terrassa torna a demostrar la seva solidaritat com a ciutat. Més de 1.300 persones han participat en la primera Cursa de les Ciutats celebrada a Terrassa, en contra del càncer de pàncrees.

La jornada ha començat amb la cursa infantil, i tot seguit amb la d’adults. Una cursa 100% solidària que es podia fer corrent o caminant, perquè el realment important ha estat col·laborar amb la causa.

La iniciativa ha estat de Chelo Fernández, que ha volgut organitzar la cursa per recaptar beneficis per a la investigació.

L’allau de participants no ha sorprès, perquè Terrassa ha demostrat en diverses ocasions la solidaritat de la ciutat.

El guanyador de la cursa ha estat Jaume Leiva, amb un temps de 15 minuts i 37 segons i Maria Ruiz la primera dona. A més, Leiva era el padrí de la cursa.

Per finalitzar la jornada, la plaça Nova també ha acollit actuacions musicals i l’entrega de trofeus als guanyadors.

Crit d’alerta dels grups de recerca de la UPC per la manca de finançament de la Generalitat

La Universitat Politècnica s’afegeix a l’Autònoma i a la de Barcelona en la denúncia per la reducció de la Generalitat en les ajudes de suport als grups de recerca i reclamar un canvi en el model de finançament. La mesura afecta nombrosos grups científics de les principals universitats catalanes i perjudicarà els seus equips investigadors. I és que, per primera vegada, no han aconseguit ni el 50% de les ajudes ofertes.

A la UPC, els diners destinats als seus grups s’han reduït un 19%, un descens que s’afegeix als que ja van patir en les anteriors convocatòries. Des del Campus de Terrassa, defensen l’excel·lència de la seva investigació i alerten que hi ha una descompensació entre el volum de la producció científica i el de finançament rebut.

En el cas del centre d’innovació tecnològica CD6, que desenvolupa la seva activitat en el camp de l’enginyeria òptica i fotònica, la pèrdua d’aquests diners els obligarà a renunciar a alguns serveis, si no troben mecanismes alternatius.

Per a Santiago Royo, director del grup de recerca CD6, la complicació arribarà a mig termini perquè s’està imposant una tendència que fa molt difícil ser competitiu des de les universitats catalanes. Segons l’investigador, aquesta manca de recursos les abocarà a un rol residual en el sistema d’innovació, molt per sota d’altres països europeus.

El grup d’investigació en celiaquia i digestió de Mútua de Terrassa és acceptat al consorci CIBERehd

El grup d’investigació en immunologia intestinal i la celiaquia del Servei Digestiu de Mútua de Terrassa s’ha incorporat al Centre d’Investigació Biomèdica en Red en l’àrea de malalties hepàtiques i digestives. Feia anys que hi presentaven candidatura i finalment ha estat acceptada. El de Terrassa és l’únic dels 44 grups del consorci estatal, vinculat a l’Instituto de Salud Carlos III, que estudia la celiaquia.

El grup d’investigació, format per una dotzena de persones, esta liderat per la doctora Maria Esteve, que veu aquesta incorporació com un reconeixement a la tasca del seu equip.

Gràcies a la incorporació al CIBERehd el grup d’investigació en immunologia intestinal i celiaquia de Mútua Terrassa podrà ampliar la investigació d’excel·lència en el seu àmbit.

Durant tres anys, rebrà 45.000 euros anuals que donen certa tranquil·litat al grup i al seu personal davant la manca d’un finançament estable. La presència al consorci és temporal, per tres anys, i quan passi aquest període s’estudiarà la seva permanència.

Homenatge a Lourdes Plans en el nou número de la resvista Terme

La presentació del número 32 de la revista d’història Terme, es converteix en un sentit homenatge a la presidenta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, Lourdes Plans, desapareguda el passat mes d’abril amb poc més de 50 anys. Companys, amics i familiars han tingut un record per Plans, sobretot des del punt de vista professional però també des de l’apreci més personal.

L’edició de Terme d’aquest any redescobreix, com el seu títol indica, l’església de Santa Maria de Terrassa i el priorat de Sant Ruf, un estudi de Carles Sánchez a partir de les novetats més recents a l’entorn d’aquesta església del conjunt d’Ègara. La revista també inclou quatre estudis històrics, sis recencions d’actes i exposicions, articles d’opinió i d’investigació de diversos autors, així com l’editorial, dedicada a Lourdes Plans.

De la presidenta s’han destacat treballs com “La vida cultural i recreativa de la Terrassa d’ahir” o “En veus de dones” dos treballs qualificats com valuoses aportacions sobre el passat de la ciutat. Terme és una revista anual editada pel Centre d’Estudis i l’Arxiu Comarcal, l’única publicació que fa importants aportacions a la Història de la ciutat.

L’associació Raíces publica un estudi sobre la violència filioparental

L’entitat terrassenca Asociación Raíces segueix treballant en l’atenció i l’orientació dels conflictes filioparentals. Lamentablement, cada cop són més freqüents els casos d’agressions físiques o altres tipus de violència dels fills cap als seus progenitors. En la majoria d’ocasions són les mares, les víctimes d’aquesta lacra i, sota aquesta premissa, l’associació local ha presentat aquest dimarts les conclusions d’un treball d’investigació que va començar el 2015. L’estudi, que va rebre una beca del Departament de Justícia, ha estat liderat per la presidenta de l’associació, Arantxa Herrador, amb la colaboració del psicòleg de Medi Obert, Toni Cano. Tots dos coincideixen en assenyalar la dificultat d’identificar el problema i procedir a denunciar-lo.

La recerca compara dos grups de 35 mares que viuen en entorns sociodemogràfics semblants. Unes han estat víctimes i han denunciat als seus fills per violència i les altres, no. L’estudi pretén esbrinar quins són els factors que les fan més vulnerables, el nivell de responsabilitat que reconeixen i la intenció de canvi que tenen respecte al conflicte.

Per la seva part, Toni Cano posa en valor la tasca de les associacions com Raíces que treballen per donar a conèixer el problema i mirar de tractar-lo de forma preventiva. L’associació Raíces va registrar gairebé una vintena de casos de conflictes filioparentals durant el mes de març. Creada l’any 2013, aquesta entitat té la seva seu al número 22 del Raval de Montserrat.

Un investigador de la UPC lidera un projecte per elaborar productes antimicrobians amb nanotecnologia

Cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut, quatre milions de pacients adquireixen alguna infecció associada a la seva estada hospitalària. Més enllà del que suposa per la salut d’aquestes persones, també és un cost públic important de set bilions d’euros i una mortalitat que arriba als 137.000 pacients anuals.

Aquestes xifres podran ser molt menors gràcies a la nanotecnologia. Tzanko Tzanov, un investigador de la UPC a Terrassa, lidera un projecte europeu per fabricar, i a escala industrial, teixits i dispositius antimicrobians a partir de nanopartícules.

El repte és la producció a nivell industrial d’aquest productes. Empreses de Portugal, Itàlia i Israel se’n beneficiaran i els comercialitzaran per a espais públics, per fer catèters, dispositius resistents als bacteris i filtres d’aigua, entre d’altres.

Aquests productes fabricats amb nanotecnologia poden tenir un efecte molt important en la sanitat pública a l’evitar més infeccions als hospitals: es reduirà la mortalitat, la despesa sanitària dels països europeus i, també, l’ús d’antibiòtics.

Aquest projecte compta amb la participació de 22 socis, entre empreses, universitats i centres de recerca. És l’única iniciativa espanyola de les cinc seleccionades per desenvolupar projectes pilot a escala industrial basats en nanoctenologies.