Entradas

Josefina Comas, la terrassenca de 104 anys que ja ha viscut dues pandèmies

La terrassenca Josefina Comas bufava aquest dissabte les espelmes per celebrar que ha arribat a l’edat de 104 anys. Malgrat ser un aniversari del tot atípic, amb més d’un segle de vida l’àvia Fina ja pot dir que ha viscut dues pandèmies: la de la grip espanyola del 1918 i l’actual. A més a més, quan tenia 20 anys també va haver de mantenir-se tancada a casa durant molt temps, en aquest cas amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil.

A través de la seva llarga experiència, la Fina afronta aquesta crisi sanitària amb positivisme, tot i que adverteix que cal estar preparats per si la situació s’allarga en el temps. Aquest any, el millor regal d’aniversari ha estat poder sortir de casa i estirar les cames per primer cop en les últimes set setmanes, donant una volta pels carrers del seu estimat barri del segle XX, on hi resideix des del 1943. També aquest dissabte ha tingut visites familiars, que l’han obsequiat amb diversos regals, algun pastís sorpresa i una gran abundància d’amor, afecte i admiració.

Òmnium celebra al Centre Cultural 50 anys de la primera delegació territorial a Terrassa

L’entitat en defensa de la llengua i la cultura, Òmnium Cultural, celebra 50 anys d’existència de la seu territorial de Terrassa, amb un acte institucional al Centre Cultural. La més alta representació cultural de la ciutat no s’ha volgut perdre una reflexió sobre el passat i l’actualitat del país, que s’ha fet en el marc de la presentació del llibre “Òmnium Cultural i Terrassa: 50 anys d’història compartida”.

El llibre recull els diferents àmbits en els quals Òmniums es va convertir en una entitat cultural de referència. Als anys 70 Òmnium va portar un estol de mestres a ensenyar català a les escoles. La comissió d’urbanisme, per la seva banda, va salvar patrimoni històric com la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. En la memòria col•lectiva de molts adults encara es recorden els espectacles de Rialles, tant populars com els Premis literaris de la Nit del Misteri també amb més de 30 anys d’història a l’esquena.

L’Alcalde i la Consellera han destacat la tasca associativa que amb 182.000 socis, és la primera agrupació sociocultural europea. Tot l’acte ha estat marcat en diferents moments, per la reivindicació per alliberar els presos independentistes, entre els quals s’hi troba el president de l’entitat, Jordi Cuixart. I per acabar amb un bany cultural de terrassenquisme, un grup musical ha interpretat la tradicional i popular Estapera, a ritme de jazz.

El Centre de Normalització Lingüística fa 30 anys d’aprenentatge del català

El Consorci per a la Normalització Lingüística de Terrassa celebra 30 anys d’existència amb una gran festa, també d’inici de curs, al Vapor Universitari. Alumnes i exalumnes, voluntaris per la llengua, i professors han participat d’una cantada conjunta amb la Coral del Conservatori de Música. Tothom ha cantat “El català és futur”, una cançó que ha popularitzat el cantant islandès, Halldor Mar, conegut pel seu programa de televisió Katalonski.

En aquests anys pel Centre de Normalització Lingüística, un organisme que va néixer per recuperar, difondre i normalitzar la llengua pròpia del país, hi passen unes 1.500 persones l’any en la varietat de cursos i fórmules per aprendre el català. L’acte ha servit per fer un reconeixement públic a totes aquelles persones que volen aprendre el català i que habitualment el fan servir per comunicar-se amb les persones del territori.

L’escola La Roda commemora el seu 50è aniversari amb protagonisme pels exalumnes i exdocents del centre

«50 anys rodant» és l’espectacle que han protagonitzat, aquest diumenge, exalumnes i exprofessors de l’Escola La Roda al Teatre Alegria per commemorar els 50 anys del centre educatiu. Un espectacle que ha ocupat totes les butaques del teatre amb un públic ple d’exalumnes però també d’alumnes que estan actualment a l’escola acompanyats de les seves famílies.

Aquest centre d’educació infantil i primària ha celebrat el seu 50è aniversari en un ambient festiu i familiar. Apart del la funció teatral del diumenge també estan previstes altres activitats com una exposició fotogràfica o una cançó i vídeo homenatge a La Roda. La direcció del centre, davant dels assistens del Teatre Alegria, ha explicat que la intenció és seguir rodant 50 anys més.

Salma MakeUp celebra el tercer aniversari com a centre formatiu de maquillatge

El centre de formació en maquillatge Salma MakeUp està d’aniversari. L’escola terrassenca, ubicada al passeig Comte d’Ègara, 14, ha celebrat el seu tercer any com a especialista en maquillatge i en la formació de nous professionals en el sector. Ho ha fet amb una festa oberta a tothom que va tenir lloc el divendres 20 de setembre al vespre.

El centre que dirigeix Susana Echavezm, col·laboradora habitual de Canal Terrassa, ha proposat una cita amb alumnat i clientela durant la qual s’ha pogut contemplar una demostració de tres maquillatges realitzats per l’alumnat de l’escola. També s’han fet sortejos de descomptes. Tot plegat, amenitzat amb la música en directe de la cantant i vocal coach Atenea Carter.

Podeu trobar més informació del centre a www.salmamakeup.org.

Susana Echavez dirigeix des de fa 3 anys el centre Salma MakeUp

 

La festa de Salma MakeUp ha comptat amb la música en directe de la cantant Atenea Carter

La Comissió de les Rieres recorda les víctimes de les riuades i reconeix la feina dels voluntaris 57 anys després de la tragèdia

La nit del 25 de setembre de 1962 es va viure la major catàstrofe de l’època moderna a Terrassa i a la nostra comarca: les riuades. Es van registrar pluges de 223 litres per metre quadrat, de mitjana, que van desbordar rieres i torrents. Més de 300 persones van morir a la nostra ciutat. Un miler, a la comarca. Són les xifres oficials.

57 anys després es recorda aquella data posant l’accent en les assignatures pendents i sense descuidar les víctimes i els voluntaris. La Comissió de les Rieres (formada per 19 associacions i entitats) continua reivindicant unes lleres dignes i segures perquè aquell succés no s’oblidi i sobretot perquè no es torni a repetir.

La Plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara (un dels més damnificats perquè aquí es calcula que van perdre la vida unes 150 persones en el que es va anomenar “el triangle de la mort”) és l’epicentre del programa actes.

Una exposició fotogràfica i projeccions audiovisuals recorden com era la ciutat llavors, creixent sense planificació i d’esquenes al perill de l’aigua. També es recorden els noms de les víctimes i la ciutadania ha pogut escriure en una targeta un record d’aquell dia o un desig pel futur. Tots els escrits s’han dipositat en la maqueta del que podria ser el futur monument d’homenatge a les víctimes i al treball dels voluntaris. Diuen que és una manera de passar d’un mal record a la construcció d’una identitat social col•lectiva d’una ciutat que va saber superar la tragèdia.

Els actes centrals de l’aniversari, aquesta tarda, serviran per reconèixer la tasca dels voluntaris, un grup de persones que durant 12 dies van identificar i enterrar els morts. Se’ls coneix com la Brigada de la Mort. També hi haurà una ofrena floral i una caminada silenciosa i amb llanternes que s’ha anomenat “la Marxa de llum”.

La Comissió recorda que la regidoria de Rieres ha nascut de la pressió veïnal però que, de moment, no té partida pressupostària.

Immersió en el món de Minyons en l’acte institucional pel seu 40è aniversari

Sessió d’immersió en el món malva en l’acte institucional a Minyons de Terrassa amb motiu del seu 40è aniversari. La Casa Museu Alegre de Sagrera es va omplir de convidats a una cerimònia per fer balanç a quatre dècades de la Colla i homenatjar als seus nombrosos impulsors i responsables. L’acte va arrencar amb un sopar per tot seguit passar als parlaments de membres fundadors, històrics, populars i emblemàtics, presidents i caps de colla, que van fer un repàs al fenòmen Minyons des de la seva fundació el 1979.

També va haver-hi temps per a les reflexions més tècniques i de si el futur passa per fer castells més grans o perfeccionar als què es fan en l’actualitat. També es va parlar dels valors, de les emocions i dels sentiments que comporta sentir-se part de la Colla i de la innovació que Minyons ha aportat al món casteller ja des dels seus inicis. Des de la Generalitat es va comparar la trajectòria de Minyons amb l’evolució i objectius de país. Mentre que des de Terrassa es va destacar els valors que la ciutat comparteix amb la colla malva.

Durant l’acte es va projectar un video amb els principals castells històrics aconseguits pels Minyons, molts dels quals formen part de la història castellera com són el 2 de 9, el 4 de 9 net i el 3 i 4 de 10. Durant la celebració també s’han entregat les insígnies als membres que porten més de 25 anys a la Colla així com a antics presidents i caps de colla. L’acte ha acabat amb un regal per a tota l’entitat, una cançó del grup Doctor Prats composta expressament pel 40è aniversari de Minyons de Terrassa.

El Consorci Sanitari de Terrassa celebra 30 anys de la seva creació

El Consorci Sanitari de Terrassa celebra 30 anys de la seva existència amb una gran festa al Parc de Vallparadís. Ha estat tot un matí de diumenge amb activitats com els tallers de dibuix i emergències, l’actuació de grups de country i zumba i també de la popular música de Bollywood. Un espectacle infantil i l’actuació de Minyons han completat la festa.

La tardor de 1989, els treballadors de Sant Llàtzer de Terrassa juntament amb els malalts i tot el material necessari es traslladaven al nou edifici de la carretera de Torrebonica.

L’entrada en funcionament de l’Hospital de Terrassa va representar la constitució del Consorci Sanitari, una organització integrada al Sistema Sanitari Públic de Catalunya i que presta els seus serveis a més de 200.000 persones de tota la comarca.

El Consorci atén des de l’atenció primària infantil, d’adult i geriàtrica i fins l’atenció hospitalària. També ofereix serveis d’atenció a la gent gran, a domicili o al centre sociosanitari que gestiona.

L’historiador Bernat Pizà s’endinsa en el període de La Transició a Terrassa

Es presenta al Centre Cultural el llibre “La Transició a Terrassa (1975-1979) Crisi municipal i mobilització ciutadana” de l’historiador i investigador del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, Bernat Pizà.

El volum, número 25 de la col•lecció Àmfora, editat per la Fundació Torre del Palau, coincideix amb el 40è aniversari de les eleccions locals en democràcia, un episodi que el llibre estudia amb deteniment i rigor. Segons el pròleg del també historiador Josep Puy, es tracta d’una obra rigurosa i de qualitat inqüestionable.

El llibre fa un repàs a un dels períodes històrics recents, sovint tant alabat com criticat a parts iguals, pels diferents sectors de l’actual societat.

En aquest treball, Pizà aporta la història de trinxera, constant, rigurosa i assenyada que acaba oferint una escletxa de llum en un paisatge tèrbol i grisós, defugint i evitant qualsevol tipus de comentari suprflu o gratuït.