Entradas

Abad destaca el pes de la conselleria d’Empresa en l’actual moment de transformació econòmica i de nous models de negoci

El president i el secretari general de la Cecot, Antoni Abad i David Garrofé, s’han reunit aquest divendres amb la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacon, donant continuïtat a la ronda de trobades que l’organització empresarial està mantenint amb els representants del nou Govern que tenen incidència sobre àmbits relatius a l’activitat productiva i econòmica.

La reunió amb Chacon ha tingut com objectiu l’intercanvi d’impressions sobre diferents aspectes relatius al món de l’empresa, la gestió del talent i, en gran mesura, sobre  l’impacte que la implementació i l’aplicació de les tecnologies està tenint sobre el desenvolupament de l’activitat empresarial i econòmica de Catalunya.  El president de la Cecot i la consellera d’Empresa han coincidit en la conveniència de definir i consolidar models de cooperació publicoprivat que ajudin a desenvolupar polítiques i serveis globals i complementaris, seguint la tendència actual a nivell mundial.

Com ja va fer amb el president Torra, Abad ha traslladat a la consellera d’Empresa que l’empresariat vol més participació en la presa de decisions que afectin l’economia i el desenvolupament empresarial. “Volem implicar-nos, cooperar, coresponsabilitzar-nos i prendre decisions de manera conjunta”.  Segons Abad, “si volem continuar creixent, Catalunya s’ha de preparar per competir per atreure talent, així que hem d’elaborar una estratègia basada en criteris de qualitat i només serà factible si anem junts en la definició d’aquests models”. “Necessitem generar talent, que cada vegada és més difícil trobar-lo, i sobre tot necessitem retenir aquest talent”, ha dit Abad a Chacon. En aquest punt, el president de la Cecot ha admès que les empreses tenen una part important de responsabilitat però també la té l’administració, i és en aquest punt que es torna a posar de manifest la coparticipació a l’hora de plantejar com poder captar talent de fora i que pugui venir per innovar, digitalitzar i internacionalitzar les petites i mitjanes empreses.

Durant les converses, els àmbits de l’energia i de la internacionalització han pres especial rellevància a l’hora de definir elements de competitivitat empresarial.

Com en la resta ocasions amb homòlegs del conseller, Abad ha reiterat la col·laboració i la implicació de la Cecot en qualsevol proposta o mesura que els departaments del nou Govern de la Generalitat vulguin desenvolupar i tinguin incidència en l’activitat empresarial.

La Cecot i la Diputació porten Reempresa als mercats municipals

Un 15 per cent de les parades del Mercat de la Independència estan buides i al de Sant Pere aquest percentatge puja al 27 per cent. Sovint la causa de tanta disponibilitat és que els paradistes es jubilen sense que els fills, si en tenen, vulguin continuar el negoci.

Per potenciar una millor ocupabilitat dels mercats municipals l’Ajuntament ha trucat a la porta de la Cecot, que ja té en marxa el servei Reempresa que posa en contacte venedors i compradors de negoci. La patronal, de la mà de la Diputació, ha creat ara el servei Reempresa Mercats Municipals, a la que també participen altres municipis a banda de Terrassa.

Un exemple de Reempresa el trobem al mateix Mercat de Sant Pere. Gràcies a aquest servei de la Cecot, en Miquel Marin va trobar l’any passat aquesta xurreria que buscava algú que li aixequés la persiana cada dia. Reempresa el va assessorar en els tràmits per fer el traspàs del negoci.

Segons la Cecot un negoci té set vegades més de possibilitats de tirar endavant si ja té una estructura, clientela i logística consolidada que no pas si s’ha de començar de zero.

Cecot alerta d’endarreriments en l’atorgament de llicències d’activitat i en culpa a Bombers

La patronal catalana Cecot, juntament amb altres organitzacions empresarials del Vallès, han detectat en l’últim any un notable increment de queixes i denúncies per part de les empreses ubicades al que es correspondria amb l’àrea Metropolitana Nord (Vallès i Maresme) en relació al temps de tramitació de les llicències de legalització d’activitats.

Un tràmit que es desenvolupava habitualment en dos mesos, en l’actualitat està requerint d’entre sis i vuit mesos abans de la resolució administrativa. Segons la patronal, aquests endarreriments tenen un impacte negatiu directe sobre l’activitat empresarial i econòmica del territori, en aquest cas en una de les regions amb més pes industrial en el PIB català com ho és el Vallès. “Si per poder obrir un negoci o canviar l’activitat, l’inversor o empresari necessita una mitjana de set mesos per obtenir el permís, probablement es desincentivi en la fase de definició del projecte o bé decideixi cercar altres ubicacions”, reflexionen des de Cecot, CIESC, UEI i FEM.

Les organitzacions empresarials, després de revisar tot el procés del tràmit de legislació d’activitats amb els ajuntaments de la zona, Cecot amb l’Ajuntament de Terrassa, CIESC amb l’Ajuntament de Sabadell i UEI amb l’Ajuntament de Granollers, han identificat que l’increment del temps d’aquesta gestió ve provocat per una manca de personal a la unitat de tràmit del cos de Bombers, més concretament a la unitat de tramitació que cobreix l’àrea Metropolitana Nord amb base a Bellaterra i que, en poc temps, ha vist reduït en un 70% els efectius tècnics per desenvolupar aquesta tasca.

L’any 2017 les unitats de tramitació del cos de Bombers van gestionar 2.500 expedients d’activitat a tota Catalunya. D’aquests, 600 expedients (24%) van ser per empreses al Vallès. Tenint en compte les magnituds i els mitjans actuals amb que compta la unitat de Bombers és impossible atendre en un període raonable de temps  la demanda de tràmits relatius a l’activitat en el territori, perjudicant l’activitat econòmica i empresarial.

El secretari general de la Cecot, David Garrofé, i el tinent d’alcalde de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Industria i Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, Manuel Giménez, van tenir ocasió de traslladar personalment la problemàtica al director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, Manuel Pardo, qui va reconèixer estar al cas de la situació i va admetre la manca de recursos en el servei.

Els representats de la Cecot i de l’Ajuntament de Terrassa han reclamat al cos de Bombers i al Departament d’Interior que recuperin el nombre d’efectius que disposaven anteriorment per tal de corregir aquesta tendència que està paralitzant l’activitat econòmica i desincentivant la inversió. Antoni Abad, president de la Cecot, ha recordat que “el teixit empresarial a Catalunya ha reivindicat històricament la necessitat de comptar amb una administració business friendly per poder desenvolupar projectes empresarials i generar riquesa que acabi repercutint a l’entorn i a la societat. Ineficiències com aquesta minven l’atractiu d’un territori”.

 

Abad planteja a El Homrani propostes dirigides a millorar la cohesió social i el mercat de treball

El president i el secretari general de la Cecot, Antoni Abad i David Garrofé, es van reunir dimarts a la tarda amb el conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, donant continuïtat a la ronda de trobades amb el nou Govern iniciada amb el vicepresident, Pere Aragonés, i que ja ha dut l’entitat de representació empresarial a trobar-se amb el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló i amb el president de la Generalitat, Quim Torra.

La reunió amb El Homrani ha tingut com objectiu l’intercanvi d’impressions sobre diferents aspectes relatius al món de l’empresa, la formació, el mercat de treball i l’impacte que el desenvolupament de l’activitat econòmica té sobre la cohesió social de Catalunya.

Abad i El Homrani van tenir ocasió de saludar-se per primera vegada durant l’acte de lliurament de premis als Nous Professionals que va tenir lloc el passat 20 de juny a la seu de l’organització empresarial i intercanviar unes primeres impressions sobre la necessitat de treballar en la dignificació de la formació professional i en establir una governança coordinada per definir un nou model de formació professionalitzadora al llarg de la vida laboral de les persones. Una governança coparticipada pels departaments d’Ensenyament i de Treball de la Generalitat de Catalunya, representants dels treballadors i de les empreses.

A més d’aprofundir sobre aquest aspecte, la conversa entre el president de la Cecot i el conseller de Treball s’ha centrat en la situació i possibles mesures sobre el mercat de treball i la cohesió social, en aquest cas des del punt de vista del sector empresarial associat a la Cecot.

L’organització empresarial, mitjançat la seva Fundació Cecot Persona i Treball, està ultimant un estudi sobre mercat de treball i un dels punts destacats que Abad ha avançat en la reunió amb El Homrani és la baixada exponencial de la demografia poblacional durant els últims anys. En aquest aspecte, la Cecot ha traslladat al conseller la necessitat de plantejar polítiques per afavorir l’increment de la natalitat, mesures d’atenció a la població activa i una estratègia de selecció en origen.

Entre els temes exposats per la Cecot també s’ha fet referència a la necessitat de replantejar el model del SOC i els serveis que ofereix al ciutadà que, segons Abad, “fa molts anys i moltes legislatures, i moltes voluntats de canvi, però que els resultats no són efectius, ni òptims”.  A criteri dels representants de la Cecot, caldria posar al ciutadà que requereix dels serveis d’ocupació com a subjecte del procés i no com a “objecte” del procés. “La sensació que té la persona que queda desocupada és la d’un instrument molt burocràtic i poc pragmàtic”, ha afirmat David Garrofé, secretari general de la Cecot. “Caldria un servei que posés a la persona desocupada al centre, que atengués en primera instància les necessitats anímiques per superar la situació d’atur i no deixar passar més d’una setmana en ser atès i en començar a fer l’itinerari adient per tal de tornar-se a ocupar en el menor temps possible”, ha afegit Garrofé. Per al sector empresarial caldria aplicar el principi de subsidiarietat de manera que es deixés per al sector públic l’oferta de serveis bàsics i els adients per cobrir les primeres necessitats dels ciutadans, reduint les tasques administratives actuals en justificacions, tràmits, etc. en favor d’una major i millor atenció a les persones per part de les persones del sector públic.

Com ja va expressar al president Torra, la Cecot considera que per poder assolir un alt nivell de qualitat democràtica és imprescindible definir polítiques empresarials, econòmiques, educatives, etc. tenint sempre en compte la cohesió social.

Abans de finalitzar la trobada, els assistents van poder fer un breu apunt relacionat amb la necessitat de gestionar la situació de les persones refugiades que arriben a Europa. “Espanya hauria d’assumir les seves responsabilitats en aquest tema, com a membre de la UE, i preparar el país per acollir persones que han hagut d’abandonar casa seva per conflictes bèl·lics en la seva majoria”, ha comentat Garrofé, “aquesta situació s’ha de gestionar, per raons humanitàries i de desenvolupament social”.

 

El president Quim Torra rep, en visita institucional, el president de la patronal Cecot

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha rebut aquest dimarts al president i al vicepresident de la patronal catalana Cecot, Antoni Abad i Josep Armengol, al Palau de la Generalitat. La trobada, de caràcter institucional, dona continuïtat a la ronda de reunions i contactes que la Cecot va endegar la setmana passada amb els departaments del nou Govern de la Generalitat relacionats amb l’economia, l’empresa i el territori. A la reunió també hi ha participat el secretari general de l’entitat, David Garrofé.

A petició del sector empresarial que representa, el president de la Cecot li ha traslladat al president Torra, la necessitat de cercar acords i consensos per comptar amb la màxima estabilitat possible i que les decisions que es prenguin des del Govern dotin de seguretat jurídica l’activitat empresarial. Tot i la bona marxa de l’economia catalana, la Cecot creu que s’ha de recuperar el ritme de dinamisme anterior i fer un sobre esforç en relació a la projecció de la imatge de Catalunya a nivell internacional que l’ajudi a atreure inversions. “Tot el Govern s’hauria d’alinear i coordinar per generar un efecte unitari sobre l’estabilitat de l’activitat empresarial i econòmica a Catalunya”, ha demanat Abad.

Independentment del context polític i més enllà del nou Govern, des de la Cecot es segueix reclamant a tots els parlamentaris que cerquin i arribin al màxim d’acords possibles que beneficiïn el desenvolupament econòmic i empresarial, tenint present la cohesió social com una peça fonamental i necessària per enfortir la nostra societat del benestar.

La Cecot ha proposat al president Torra fer de Catalunya un Smart Country. “Per la seva dimensió i dinamisme social seria més que factible treballar conjuntament per definir noves governances i implementar-les; planificació d’infraestructures, gestió pública, tecnologia, medi ambient, projecció internacional, cohesió social, mobilitat i transport, capital humà i economia”, ha exposat Abad, “podem aplicar aquests eixos de treball de les smart cities a Catalunya. Amb un lideratge des de Barcelona però amb un model integrador i de consens per tot el territori”.

El president de la Cecot ha traslladat també al president Torra la conveniència de definir i consolidar un model de cooperació públic-privat que ajudi a desenvolupar polítiques i serveis globals i complementaris a la ciutadania, seguint la tendència actual a nivell mundial. Per al sector empresarial caldria aplicar el principi de subsidiarietat de manera que es deixés per al sector públic l’oferta de serveis bàsics i els adients per cobrir les primeres necessitats dels ciutadans, reduint les tasques administratives actuals en justificacions, tràmits, etc. en favor d’una major i millor atenció a les persones per part de les persones del sector públic.

La Cecot considera que per poder assolir un alt nivell de qualitat democràtica és imprescindible definir polítiques empresarials, econòmiques, educatives, etc. tenint sempre en compte la cohesió social. “La cohesió social és indispensable per una alta condició qualitat democràtica d’un país. Hem de continuar innovant per arribar a un estadi de justícia i equilibri social, tal i com hem defensat en el recent estudi que hem presentat sobre la Renda Bàsica Universal”, ha explicat el president de la patronal. En aquest estudi, la Cecot aposta i reforça la necessitat de continuar  desenvolupant proves pilot per innovar en les rendes bàsiques i les garantides com instruments per pal·liar efectes que generen els canvis dels models econòmics.

Durant la reunió els assistents han compartit la importància de continuar reivindicant la inversió en infraestructures, moltes d’elles crítiques per al desenvolupament del teixit empresarial i l’arrelament de noves empreses als territoris. En aquest aspecte Abad ha explicat a Torra les gestions de seguiment amb la Direcció General de Carretes del Ministeri de Foment per al seguiment de les obres de la B40 que la Cecot, juntament amb altres agents econòmics i els ajuntaments afectats, estan realitzant des del 2015.

En un altre ordre de temes, la Cecot ha demanat al president del Govern que faci passes endavant perquè la seva administració assoleixi el màxim nivell de digitalització i guanyar en eficiència, en especial en aquells processos amb incidència en la gestió de les empreses.  Des de l’organització empresarial es considera que Catalunya hauria de liderar amb certa celeritat un procés cap a la digitalització que la posicioni com a motor de canvi i que, en conseqüència, generi la dinàmica d’una transformació digital també en els administrats, assolint uns millors nivells d’eficiència en processos que actualment no aporten valor i sí sobre càrrega administrativa o terminis innecessàriament llargs per determinats tràmits.

L’aprofitament de la revolució energètica i com integrar l’àmbit de la generació d’energia en la marxa de l’economia i en les pròpies llars ha estat un altre aspecte de conversa durant la trobada amb el president Torra. “Sabem que les polítiques energètiques depenen de Ministeri però tenim un petit marge on poder incidir en l’autogeneració  i en la generació d’energia en xarxa que podríem analitzar i impulsar”, comenta el president de la Cecot.

Finalment, Abad ha manifestat la voluntat i predisposició de la Cecot a col·laborar en totes aquelles iniciatives dels diferents Departaments de la Generalitat que permetin una millora de la competitivitat empresarial, el desenvolupament econòmic i que tinguin un retorn social que redundi en benefici col·lectiu.

La patronal Cecot debat sobre la Renda Bàsica Universal

Nova trobada del Cicle de Conferència Fòrum Cecot, un espai on es tracten temes estratègics i de visió de futur de l’economia i la societat.

Aquest dimecres la sessió ha estat dedicada a la Renda Bàsica Universal com una possible fórmula per combatre la pobresa, però sospesant també les conseqüències de l’aplicació d’un sistema d’aquestes característiques.

Han intervingut Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; Ramon Talamàs, membre del Comitè Executiu de la Cecot i president del Club Cecot Financer i Fiscal; i Paula Durán, investigadors en Recerca sobre l’alimentació en contextos vulnerables de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona.

El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Manuel Giménez, ha assistit a aquest debat sobre la Renda Bàsica Universal.

La Cecot és expulsada definitivament de la patronal Foment del Treball

L’assemblea general de Foment del Treball ha ratificat l’expulsió de la Cecot. De fet, la reunió d’aquest dilluns, celebrada a Barcelona, el que ha fet és donar llum verda a l’acord de la junta de Foment del passat 5 de febrer.

En aquella data, l’expulsió de la patronal vallesana va ser votada a favor per 26 representants, amb 12 vots en contra i 8 abstencions. D’aquesta manerea Foment del Treball decidia expulsar Cecot com a soci.

Els motius de la suspensió es refereixen a qüestions d’àmbit territorial, de competències geogràfiques i d’invasió de les funcions de Foment.

Per la seva banda, la patronal vallesana ha recorregut judicialment la decisió i consigna les quotes en un jutjat des del passat febrer a l’espera que es resolgui el conflicte.

Quatre centres terrassencs s’emporten el reconeixement dels Premis Nous Professionals

La CECOT acull l’entrega de la 13a edició dels Premis Nous Professionals que busquen promoure l’esperit emprenedor, innovador i creatiu dels alumnes de Cicles Formatius i de Programes de Formació i Inserció. En total s’han presentat 91 proejctes de 14 municipis de la demarcació de Barcelona i de 26 centres educatius. Terrassa s’ha emportat quatre reconeixements. En els parlaments s’ha destacat la necessària col•laboració entre la formació i l’empresa per un teixit empresarial sostenible.

En la categoria de Projecte d’empresa de Cicle Formatiu de Grau Superior, el premi ha estat pel projecte 3 pams, una cooperativa de treball d’integaració social sorgida de l’Institut Cavall Bernat de Terrassa. El segon premi ha estat per Escape Room, una experiència innovadora de Granollers i el tercer lloc per a Gymkama Travel, un viatge amb intriga i diversió familar, també de l’Institut Cavall Bernat de Terrassa. En aquest apartat hi hagut una menció especial per A todo Karts, de Ripollet. Un complex d’oci amb circuït de Karts i motocicletes elèctriques respectuós amb el medi ambient. Pel què fa al Projecte d’empresa de Cicle Formatiu de Grau Mitjà, el guardó ha estat Innova Lignum de Manresa, la construcció d’una aula de fusta autosostenible de 52 metres quadrats i un sol pis, adaptada a l’entorn i amb un impacte ambiental i consum energètic mínim.

El segon premi ha estat per Centre de Dia Bon Viure adaptat per a persones sordes, de l’Institut Montserrat Roig de Terrassa. I una menció especial ha estat per Riding in Japan una marca de moda inspirada en diferents països, sorgida del Centre de Formació Creatiu i Tècnic de Sabadell. Pel què fa al Projecte de Creativitat Artística el guanyador ha estat Dystopia de Sabadell, una col•lecció de moda que agafa com a referent la cultura de la ciència-ficció. La menció en aquesta categoria ha estat per Cuina Pompidor de l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa, aprofitant la Fira Modernista d’aquest any els alumnes de Disseny d’elements d’espectacles han fet una versió mecànica per a teatre de les conegudes cuines econòmiques.

En l’apartat del Programa de Formació i Inseció, el guanyador ha estat el projecte Solar Skate de l’Institut de Montcada i Reixac, un redisseny del tradicionat Skate, amb bateries ecològiques i una versió millorada dels què s’han fet fins ara. En aquest apartat hi hagut una menció especial per a Chicken Tractor de l’Escola Agrària de Santa Maria del Vallès, de Lliça de Vall. Un projecte de galliners mòbils que acaba amb les plagues no desitjades reduïnt l’ús de productes químics.Els Premis Nous Professionals compten amb el suport de totes les administracions, el Consell de la Formació Professional, dels sindicats, la Cambra i la mateixa CECOT.

Xavier Marcet i Joan Bertran aborden el debat de la transformació digital en les persones

Com abordar els processos de digitalització des d’un punt del vista dels recursos humans i la gestió del coneixement en les plantilles de les empreses ha estat un dels aspectes que Xavier Marcet i Joan Bertran han posat en debat aquest matí de dimecres a la seu de la patronal Cecot.

Xavier Marcet és el president de Lead to Change i autor de diferents publicacions. Per la seva banda, Joan Bertran, és un emprenedor que va deixar la seva vida d’executiu del sector tèxtil per inventar un teixit de nanofibra biodegradable per al tractament local del càncer infantil.

Quan es parla de digitalització generalment es posa el focus en la tecnologia i en les eines, com si aquestes fossin les claus per abordar un procés exitosament.

Des dels Clubs de Tecnologia i de Recursos Humans es creu que el paper més rellevant en aquest procés el tenen precisament les persones, els empleats, directius i, per descomptat, accionistes que tinguin una vinculació directa amb l’empresa que està immersa en aquest pas cap al canvi.

La Cecot posa en marxa la 24a edició dels Reconeixements al Progrés Empresarial

Aquesta setmana el president de la Cecot, Antoni Abad, s’ha reunit amb els representants de les empreses i entitats que faran possible una nova edició dels Reconeixements al Progrés Empresarial i de la Nit de l’empresari, mitjançant la seva col·laboració o patrocini.

Abad ha agraït el suport, implicació i confiança d’aquestes companyies que, en tots els casos, superen els tres anys de participació en un esdeveniment que té com a objectiu premiar l’esforç diari dels equips de treball de les empreses, ja sigui per millorar la seva competitivitat, la relació amb l’entorn, pel risc mesurat a l’hora d’emprendre nous reptes en internacionalització, innovació o creació de nous projectes empresarials.

La 24 edició de la Nit de l’empresari de la Cecot continua comptant amb el suport de CaixaBank, Prevint, Helvetia, Solred, Endesa, Movistar, Serafí Indústria Gràfica, Sanmy, Stern Motor, MútuaTerrassa, Mina Aigües de Terrassa, Grupo Cerezo, Diari de Terrassa, Diari Ara, i Viaempresa.

Durant la reunió, Abad ha anticipat als assistents que la 24a edició de La Nit de l’Empresari torna a la capital catalana el dimarts 23 d’octubre i manté la ubicació de l’any passat: el TNC. “No obstant, no podem i no volem deixar de dir que és un acte de Vallès, amb presència important d’industrials, empresaris/àries, directius/ves i executius/ves del Vallès, en el seu conjunt, però portat a la capital catalana”, ha informat Abad.

A partir d’ara i fins al 31 d’agost ja estan a l’abast de tothom les bases de participació a la 24a edició dels Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial, la 4a edició del Reconeixement CaixaBank a la pime responsable, la 3a edició del Premi Prevint a la Promoció de la Salut en el Lloc de Treball i el Reconeixement al Comerç o Servei més dinàmic que patrocina Helvetia.