Entradas

Bars i restaurants no hauran de pagar aquest any la taxa de terrasses

L’equip de govern està preparant, de la mà del Gremi d’Hostaleria, un pla de reactivació del sector de la restauració. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, considera que es tracta d’un motor d’activitat econòmica i d’ocupació en aquests moments de dificultats, motiu pel que s’ha volgut impulsar aquesta mesura.

D’una banda, es donaran les màximes facilitats perquè bars i restaurants puguin ampliar les seves terrasses de manera que puguin mantenir el mateix nombre de taules i no hagin de reduir-les al 50%.

També s’autoritzarà a tenir terrassa aquells establiments que no en tenien i se’ls oferirà un sistema de tramitació simplificat per reduir el temps de la gestió.

A més, l’Ajuntament estudiarà l’obertura de barres exteriors a les terrasses, sempre que es compleixin les regles sanitàries vigents.

Una altra de les mesures que contempla el consistori és l’exempció de la taxa de terrasses per aquest any 2020.

Jordi Ballart ha anunciat que properament anirà incorporant aquest pla de reactivació a d’altres sectors clau com el comerç, la indústria i els serveis.

Restaurants i botigues, a punt per reobrir amb limitacions

Aquest dilluns Terrassa entra de ple en la Fase 0 del pla de desescalada que el govern espanyol ha elaborat per anar desactivant el confinament de manera gradual. Això significa que molts establiments podran tornar a funcionar, tot i que amb diverses limitacions respecte com ho feien abans de l’estat d’alarma.

Les botigues de menys de 400 metres quadrats podran obrir, però a l’interior només hi podrà haver un client per dependent i havent demanat cita prèvia. Cal una mampara de separació entre dependent i client i s’ha de respectar l’espai interpersonal de dos metres. L’establiment, a més, s’haurà de desinfectar dues vegades al dia. En el cas de les botigues de roba i calçat, també s’hauran de desinfectar després de cada ús les peces que s’emprovin.

A les perruqueries i centres d’estètica serà obligatori l’ús de la mascareta tant per part dels clients com dels perruquers.

Pel que fa als establiments de restauració, podran començar a servir menjars a domicili. En el cas de Terrassa només cal fer un tràmit: complimentar la declaració de responsabilitat disponible a la Seu Electrònica de l’Ajuntament.

Tots els negocis, siguin del tipus que siguin, hauran de prioritzar l’atenció a les persones majors de 65 anys, dedicant-los franges horàries concretes com per exemple fan els supermercats.

Per saber quins comerços terrassencs tindran obert i en quin horari, l’Ajuntament va habilitar fa uns dies el web botiguesobertes.terrassa.cat, on es pot fer recerca de fins a 75 tipus concrets d’establiment.

L’Ajuntament permetrà l’ampliació de les terrasses de bars i restaurants

L’Ajuntament permetrà l‘ampliació de les terrasses de bars i restaurants per facilitar una més alta ocupació dels establiments. El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Isaac Albert, ho explicat al ple municipal, en resposta a una pregunta del Grup Municipal de Ciutadans.

En el torn de precs i preguntes el regidor socialista Amadeu Aguado ha preguntat per les subvencions que reben les entitats culturals de la ciutat, algunes de les quals han dit que han de tornar els diners i, fins i tot, amb recàrrec. Ha contestat la regidora Rosa Boladeras.

Una altra de les qüestions plantejades entorn a les situacions que ha provocat el coronavirus, són els rebuts de menjador del mes de març, que ja estaven pagats i encara no s’han retornat. L’Ajuntament diu que es tornaran, però que serà una operació lenta.

D’altra banda l’equip de govern també ha explicat que està treballant per saber quan i com es podria tornar a celebrar el Mercadal de Martí l’Humà dels dimecres a l’Avinguda Béjar.

El ple va donar compte també dels acords de junta de portaveus, una sèrie de peticions tant a la Generalitat com al govern de Madrid per a què es derogui la llei de limitació de la despesa dels ajuntaments; per a tenir testos de la Covid-19 per als familiars de gent gran en residències; per a la millora del transport i aparcament a la residència Mossèn Homs i per a trobar una solució per als que paguen lloguers de pisos d’estudiants sense poder-los habitar, entre d’altres.

Parc Vallès té oberts alguns establiments d’alimentació i restauració i es prepara pel desconfinament

La zona d’oci i comerç Parc Vallès s’ha adaptat a la normativa i ha aplicat el sentit comú en aquests dies de confinament. L’activitat s’ha vist reduïda per complir la llei i prevenir contagis entre treballadors i usuaris.

Els establiments d’alimentació, Lidl i Mercadona, estan oberts al públic i també dona servei Don Canino, la botiga per a mascotes. Els restaurants KFC i Burguer King fan repartiment a domicili. La resta de comerços i restaurants estan tancats. Els punts d’oci, com els cinemes i el gimnàs, també han abaixat la persiana aquests dies.

La gerent del parc, Núria Gandara, assegura que imaginar un futur ara mateix és difícil perquè no hi ha data per reprendre les activitats suspeses i no se sap encara exactament com s’haurà de fer. Gandara creu que  sense certeses és molt difícil fer pronòstics. Tot sembla indicar però, que el desconfinament serà planificat i esglaonat i sempre complint les normes de seguretat i les mesures higièniques i preventives que es vagin dictant per part de les administracions.

Gandara també apunta que la ciutadania, en general, i també els treballadors i treballadores del parc tenen ganes de recuperar la normalitat, encara que no sigui com la que hi havia abans del coronavirus. En el moment que es pugui recuperar l’activitat, diu la gerent, el parc estarà preparat adoptant totes les mesures que es prescriguin.

Per exemple, Gandara apunta que serà necessari proporcionar guants i mascaretes per a la clientela de les botigues i establiments (els treballadors també aniran protegits), seguir les noves normes d’higiene dels lavabos públics i complir amb el distanciament social. També creu que serà necessari instal·lar més papereres o retirar bancs en algunes zones perquè no hi hagi la temptació de seure i fer tertúlia, senyalitzar espais i informar de tots els canvis als visitants.

El coneixement de les noves normes que es dictin i seguir-les adequadament proporcionarà la confiança necessària a la població per tornar a viure el carrer, encara que sigui de forma diferent, conclou Gandara.

 

Els establiments de restauració de la ciutat podran repartir menjar a domicili amb un sol tràmit

Des d’aquest diumenge, bars, cafeteries i restaurants de Terrassa poden oferir menjar a domicili presentant un sol tràmit. El govern municipal ha habilitat a la Seu Electrònica de l’Ajuntament una declaració de responsabilitat que hauran de complimentar els establiments de restauració de la ciutat que així ho desitgin. Només amb aquest tràmit telemàtic ja podran començar a operar, sense necessitat d’ampliar la llicència ni fer cap altre pas, almenys mentre duri l’actual estat d’alarma.

La iniciativa, de la regidoria de Promoció Econòmica, compta amb el suport del Gremi d’Hostaleria de Terrassa i, segons l’equip de govern, forma part de l’estratègia per potenciar l’activitat econòmica a Terrassa en la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària. Gràcies a aquest nou formulari, l’Ajuntament també podrà quantificar quants establiments s’acullen a aquesta modalitat per recuperar el funcionament.

23 entitats del sector comercial i turístic demanen suspendre el pagament d’impostos

Reclam unitari del sector del comerç, el turisme i la restauració: cal suspendre de manera imminent el pagament d’impostos de les empreses que han tancat o vist reduïda la seva activitat arran de l’actual estat d’alarma. Aquesta és la petició que han fet aquest diumenge un total de 23 entitats, gremis i associacions del sector, entre les quals la terrassenca Cecot Comerç i la Fundació Comerç Ciutadà on està integrada Terrassa Centre. La demanda va directament dirigida al Consell de Ministres que s’ha de reunir aquest dimarts. Segons les entitats signants del comunicat, aquesta mesura permetria generar només a Catalunya una liquiditat de 700.000.000€ al mes. En concret, la petició seria pels propers tres mesos i se centra especialment en l’IVA, l’IRPF i les quotes a la Seguretat Social. El sector demana que la mesura s’apliqui amb independència de l’import i sense interessos. El pagament es fraccionaria al llarg del següent semestre.

Aquestes és la llista completa de les organitzacions que han acordat fer aquesta reclamació al govern espanyol: 

  1. ABCcat – Agrupament de Botiguers de Catalunya
  2. ACES – Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats.
  3. AIJEC – Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya
  4. ANCECO – Associació Nacional de Centrals de Compra i Servicis
  5. ANGED – Associació Nacional Grans Empreses de Distribució
  6. Apartur – Associació d’Apartaments Turístics
  7. ASSOCOME – Associació de Concessionaris de Mercabarna
  8. Barcelona Comerç
  9. Barcelona Oberta
  10. CEDAC – Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya
  11. Cecot Comerç
  12. COACB – Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona
  13. Consell de Gremis de comerç, Serveis i Turisme
  14. Comertia
  15. FEGP – Federació Empresarial del Gran Penedès
  16. FECOM – Federació de Comerç de Lleida
  17. FOEG – Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona
  18. Foment Comerç
  19. Fundació Comerç Ciutadà
  20. Gremi del Motor
  21. PIMEC Comerç
  22. PIMEC Turisme
  23. RETAILCAT

L’Arxiu restaura el primer tarifari del Gremi de Fusters

L’Arxiu Històric de Terrassa presenta la restauració del primer tarifari del Gremi de la Fusta que data del 1871. És el document més antic conegut d’una acció col•lectiva dels fusters a Terrassa, per constituïr-se com el primer Gremi de l’època moderna. L’actual Gremi de Fusters de Terrassa tenia el 1914 com a data de la seva constitució. Amb aquest document, trobat a l’Institut Industrial, és el primer embrió de l’associacionisme dels professionals de la fusta.

El tarifari data sis anys abans de que Terrassa es declarés Ciutat, a partir de la qual es van crear els gremis. El document que es conservava a l’Arxiu ha estat restaurat per Berta Blasi, a través d’un llarg i laboriós procés de recuperació d’una peça que es trobava molt deteriorada. Només hi ha un precedent a aquest document que és la Confraria de Sant Joan, nom que adoptaven els gremis a l’època medieval, una associació de fusters, mestres d’obres i flequers, constituïda el 1729 i fins el 1815 / 1853.

Els visitants puntuen amb un 8,42 sobre 10, la XVII edició de la Fira Modernista

Els visitants a l’edició número 17 de la Fira Modernista puntuen amb un 8,42, en una escala sobre 10, la seva experiència pels carrers de Terrassa. Una valoració similar de notable alt que ja es va registrar l’any passat, amb un 8,40. De fet aquest any la Fira ha comptat amb un 4 per cent més de persones que l’han visitat per primera vegada. Així ho revela una enquesta feta per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, en base a 561 enquestes que es van fer aleatòriament a les persones que participaven de la festa.

De l’enquesta també se’n desprèn que, seguint la tendència de l’alt nivell de satisfacció d’anteriors edicions, el nombre de visitants de fora de Terrassa s’incrementa fins al 26,5 per cent, un 2,4 per cent més respecte de l’any passat. Per a l’Ajuntament, aquestes xifres indiquen l’interès que desperta la Fira any rere any no només entre els terrassencs sinó també entre les persones que ens visiten. Un esdeveniment que es consolida com un dels elements més rellevants de projecció de la ciutat arreu del país.

Pel que fa a la valoració de diferents activitats es mantenen sense quasi canvis. Les paradetes de la Fira treuen una nota mitjana d’un 8,4, mentre que els diferents espais de la Fira es valoren amb un 8,3 i el programa d’activitats amb un 8,2. Les persones consultades destaquen especialment aspectes com l’ambientació, amb un 49,7 per cent; la programació, amb un 13,8 per cent; el patrimoni, amb un 11,9; i el Mercat Modernista, amb un 11,3 per cent.

El que menys agrada als visitants a la Fira és la incipient massificació, mentre que un 39,6 per cent no troba aspectes negatius a la trobada amb el passat. De l’enquesta també es destaca el 20 per cent de nous visitants d’aquest any en front el 80 per cent que repetien d’altres edicions i que gairebé tots, un 95,5 per cent, pensen tornar a Terrassa en el futur. Un sondeig del qual també es desprèn que la despesa mitjana per participant ha estat de 36,4 euros, majoritàriament en restauració i parades, una xifra lleugerament inferior als 40 euros que cada persona es va gastar l’any passat a la Fira Modernista.

El Consell Comarcal i la UPC renovaran el màster en Rehabilitació Arquitectònica

Durant el 2019 la Universitat Politècnica de Catalunya renovarà el seu màster que ofereix en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica. Gràcies al Consell Comarcal i a aquests estudis d’especialització professional, els arquitectes tècnics participants poden aplicar els seus coneixements en projectes reals. Aquest dilluns, a Montcada i Reixac s’ha fet entrega dels treballs de la passada edició.

Durant el 2018 els alumnes han fet estudis d’avaluació i propostes d’actuació en cinc edificis històrics del Vallès Occidental. En concret a la Casa de la Vila, de Montcada i Reixac, a l’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí, de Rellinars, a la fàbrica tèxtil Besòs de Sentmenat i a la Masia Can Rull i el Castell de Can Feu, a Sabadell.

Aquests cinc edificis s’han afegit als 8 que s’han treballat en anteriors edicions. En l’acte la consellera comarcal delegada de Turisme, Meritxell Lluís, ha anunciat una nova edició del màster per aquest any, després de destacar la col•laboració entre el Consell Comarcal i la UPC que millora el patrimoni i dinamitza el territori.

Lluís també ha dit que gràcies a aquesta col•laboració es van localitzar edificis històrics de la comarca amb importants desperfectes i on els alumnes hi podien actuar. La Consellera ha agraït als ajuntaments la facilitació de les tasques perquè els alumnes hi poguessin actuar sota la supervisió d’un professor-tutor. Una col•laboració enriquidora per totes les parts.

L’Ajuntament demanarà una subvenció europea per restaurar la masia de Can Casanovas

L’Ajuntament sol·licita una subvenció europea per a la restauració, rehabilitació i adequació de la Masia de Can Casanovas, situada en el triangle format per la carretera de Rubí, el final del carrer Colom i l’autopista C-58.

L’objectiu és aconseguir que Europa pagui el 50 per cent d’una actuació valorada en 1,2 milions d’euros, una despesa per l’Ajuntament de 400.000 euros l’any, fins el 2021. Els Departaments de Turisme i Territori proposen la recuperació de la masia per a l’ús turístic. Un espai amb una exposició permanent, recorreguts pel món rural, degustació de productes locals i activitats lúdicoeducatives relacionades amb la natura, la sostenibilitat, el cultiu i la tradició agrícola al Vallès.

La finca, d’unes 24 hectàrees, és propietat municipal des del 2003 i fins ara s’hi ha invertit uns 270.000 euros en reforçar l’estructura i la coberta de la masia. També s’han recuperat paviments i rajoles originals de la planta baixa i elements fets malbé. S’han enderrocat construccions afegides i consolidat els tancaments que en reforcen la seguretat.

La Masia de Can Casanovas és del segle XVI i un bon exemple de tota l’activitat agrícola i dels costums de pagès dels últims segles a la comarca. A la zona també hi ha un conjunt d’horts municipals i una deixalleria. La proposta s’ha presentat a la Comissió de Territori on l’oposició ha criticat la urgència en la tramitació al ple, d’un projecte que no ha estat ni consultat ni participat amb els grups ni amb la ciutadania.