Entradas

Foment del Treball considera el 4t Cinturó una de les infraestructures urgents a Catalunya

Foment del treball considera el Quart Cinturo una instrastructura estratègica que l’Estat ha de prioritzar. La patronal catalana ha publicat un document on enumera les 100 infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya. El tram de l’autovia orbital entre Terrassa i Abrera quedarà completat l’any que ve segons les previsions, un cop acabat el tram més complex, el túnel de la Serra d’en Ribes, a Olesa. Quedarà pendent el tram entra Terrassa i Granollers, encara en fase d’estudi informatiu.

Segons el document de Foment, en els darrers deu anys l’Estat ha acumulat un dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya de 28.000 milions d’euros. La patronal proposa un pacte de les forces politiques i institucions econòmiques catalanes per impulsar aquesta inversió urgent. El conseller de Territori, Damià Calvet, ja ha respost Foment i s’hi reunirà properament.

A banda del Quart Cinturó, la patronal també considera que han d’estar executades abans del 2023 el Corredor Mediterrani, la xarxa de transport públic a la Regió Metropolitana, la connexió de l’A7 amb l’AP2 a Castellbisbal i el desdoblament de la N-2 i la N-340. Segons Foment l’Estat hauria d’invertir 10.000 milions d’euros en els propers quatre anys per corregir els retards i evitar la pèrdua de dinamisme i competitivitat de l’economia catalana.

El document de Foment també considera prioritari el tercer carril de la C-58 entre Terrassa i Barberà, una ampliació a càrrec de la Generalitat que s’està executant i que previsiblement estarà enllestida aquest any. La línia orbital ferroviària, la nova línia dels ferrocarrils entre el Vallès i Barcelona pel túnel d’Horta i el desdoblament dels túnels de Vallvidrera són altres infraestructures incloses dins de les 100 que Foment creu prioritàries.

Un problema geotècnic fa malbé un tram del Quart Cinturó

Un moviment de terres ha fet malbé un tram d’uns mil metres de longitud de l’autovia orbital B-40, coneguda com a Quart Cinturó, al seu pas per Viladecavalls i en el tram que arriba fins Abrera. El Ministeri de Foment ha confirmat que s’ha trencat un tram del traçat que passa pel vessant de la muntanya i que en l’actualitat s’està estudiant la millor opció per solucionar aquest problema geotècnic.

Aquestes obres formen part de l’Autovia Orbital B-40 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls i que també inclouen la construcció d’una rotonda que s’està executant a un parell de quilòmetres de l’incident. El macro giratori ha d’enllaçar la C-16 a Manresa i la C-58 fins a Barcelona. Aquest projecte va comportar al mes d’octubre la desviació del trànsit de la C-16 en el punt en què es troba amb la C-58 a l’alçada de Viladecavalls. Una desviació que encara s’allargarà uns quatre mesos més.

L’enllaç farà més de cent metres i comptarà amb pilars de longituds variables fins als 23 metres d’alçada. El viaducte tindrà dos carrils d’uns 3 metres i mig d’amplada, amb voral exterior i interior. El pressupost és d’uns 174 milions d’euros. El passat mes de maig quatre municipis de la comarca entre ells Terrassa reclamaven al Govern de Madrid la màxima celeritat per acabar l’autovia.

Mentrestant al mes de juliol, el Departament de Territori i Sostenibilitat i els Consell Comarcal demanaven que s’aturés la tramitació dels estudis ecològics de la B-40 entre Terrassa i Granollers fins a l’aprovació del Pla Específic de Mobilitat del Vallès. Aquest any el Ministeri de Fomento té previst invertir en la B-40, uns 19 milions d’euros.

Els pressupostos de l’Estat preveuen 19 milions per a la B-40

El projecte de pressupostos del Govern encapçalat per Pedro Sánchez i que ha d’aprovar el Congrés de Diputats, preveu una inversió d’una mica més de 19 milions d’euros per a la B-40, coneguda també com el Quart Cinturó. Aquests diners es destinen en un tram de poc més de 6 quilòmetres entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls. Segons les previsions dels pressupostos, el projecte que va començar el 2006 s’acabarà cap el 2020, amb una previsió d’inversió per a l’altre exercici de 13 milions més.

Els comptes preveuen que l’autovia arribi fins a Granollers perquè s’hi destinen 472.000 euros més, en el tram entre Terrassa i Caldes de Montbui. En l’actualitat s’està construïnt l’enllaç entre la C-16 i la B-40, a l’alçada de Viladecavalls amb un pressupost de 147 milions d’euros. També s’està redactant l’estudi informatiu del tram entre Terrassa i Granollers. El projecte de l’autovia orbital acumula diversos contratemps des de la seva concepció, el més greu l’aturada de les obres a causa de la crisi econòmica del 2008.

Una important infraestructura que des del Vallès Occidental sempre han defensat els sectors econòmics i empresarials per al desenvolupament i millor connexió de la comarca amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Pel què fa a la resta d’inversions, segons el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, a la demarcació de Barcelona s’invertiran 1.549 milions, 453 per a la xarxa de Rodalies de Renfe i 102 milions més per a actuacions a les estacions de tren. També hi ha 259 milions pel corredor mediterrani i gairebé 130 més pel desenvolupament logístic del Port de Barcelona.

Les obres del Quart Cinturó desvien temporalment el trànsit de la C-16

Les obres de construcció del Quart Cinturó han comportat una desviació del trànsit a la C-16, en el punt en què les dues vies es troben, a l’alçada de Viladecavalls. Allà s’ha de construir l’enllaç que uneixi la C-16 amb la B-40. Per això, mentre durin els treballs, uns vuit mesos, es desviarà el trànsit per les vies adjacents ja construïdes que passen per sobre de les obres del Quart Cinturó.

L’enllaç que s’haurà d’aixecar tindrà una longitud de 111 metres i es posarà sobre pilars de longituds variables de fins 23 metres d’alçada. Serà de dos carrils de 3,5 metres d’amplada amb voral exterior i interior.

Els treballs del tram entre Abrera i Terrassa, que facilitarà la connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, segueixen el calendari previst. Les obres en execució, pressupostades en 174 milions d’euros, ja estan força avançades i el tram hauria d’entrar en servei d’aquí a un any.

D’altra banda encara s’està redactant l’estudi informatiu del tram entre Terrassa i Granollers.

La Campanya Contra el Quart Cinturó fa 25 anys amb l’atenció posada al tram fins a Granollers

Si hi ha una infraestructura al Vallès que ha generat més debat i controvèrsia, aquest és la B40, coneguda popularment com el Quart Cinturó. Aquesta via ha d’unir Vilafranca del Penedès amb el Maresme, passant pels dos vallesos i evitant, per tant, l’àrea metropolitana de Barcelona.

La idea de construir-la ve de lluny, dels anys seixanta, però no va ser fins els noranta que va aparèixer amb grans titulars als mitjans de comunicació. En part va ser així per la Campanya Contra el Quart Cinturó, en la que hi participaven entitats ecologistes i veïnals, amb l’ADENC, l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura, com a cap més visible. La lluita d’aquesta plataforma demanava la paralització d’aquest projecte pel fort impacte ecològic que deixava al territori.

La Campanya Contra el Quart Cinturó compleix 25 anys. Va ser el 1993 quan es va aprovar el Pla Urbanístic de Sabadell i el marc pel Protocol del Rodal de Sabadell, dos fets que van encendre les protestes. Aleshores van començar les mobilitzacions ciutadanes, manifestacions, exposicions informatives sobre el traçat, un debat que encara dura sobre la mobilitat entre els dos vallesos i, sobretot, una lluita administrativa contra el Ministeri de Foment.

La campanya va tenir una focalització molt important a Terrassa a finals dels noranta i a principis dels 2000 amb la voluntat d’aturar les obres del tram entre Terrassa i Abrera.

Finalment les màquines van començar a treballar el 2007 i encara no han acabat. S’espera que ho facin l’any que ve.
Ara la Campanya Contra el Quart Cinturó concentra les accions en el tram entre Terrassa i Granollers i que passa per Sabadell. De moment, ha aconseguit que Foment arxivi l’estudi informatiu del 2010, després de rebre una querella criminal per irregularitats administratives.

Quatre municipis reclamen acabar el quart cinturó

Els alcaldes de Terrassa, Olesa de Montserrat, Viladecavalls i Abrera reclamen a Madrid la màxima celeritat i el compromís del Govern de l’Estat per acabar el quart cinturó, una infraestructura que consideren cabdal per l’economia de la comarca. En la reunió impulsada conjuntament pels municipis afectats i els principals agents socieconòmics del Vallès, els representants de l’Estat han presentat l’evolució dels treballs, un projecte que es va iniciar ara fa deu anys i que ha patit endarreriments, retallades i continues modificacions.

El Director General de Carreteres del Ministeri de Foment, Jorge Urrecho, NO ha pogut confirmar l’anunciada visita d’obres del ministre del seu departament, Íñigo de la Serna. Pels ajuntaments vallesans cal la màxima coordinació i planificació entre administracions per poder concretar el disseny i el termini d’execució dels enllaços, tant a la zona sud com al nord del túnel, així com en la resta de connexions.

L’alcalde de Terrassa no veu en aquest nou endarreriment dels treballs cap raó econòmica, sinó més aviat tècnica i de procediment. Alfredo Vega reclama a l’Estat, un compromís ferm per acabar aquesta obra cabdal per la mobilitat i la competitivitat econòmica i empresarial. En la reunió d’aquest matí s’ha evidenciat que encara queden molts temes per emprendre i abordar, la qual cosa impedeix confirmar una data de finalització del projecte.

La reunió de Madrid es va impulsar el passat mes de març davant la necessitat de fer un front comú entre municipis i els agents socieconòmics afectats per les obres de l’autovia orbital B-40. Els quatre municipis afectats també van decidir la creació d’una comissió de seguiment que avaluï, planifiqui i impulsi els treballs fins a la finalització de la via que en el futur, de moment llunyà, ha d’unir les comarques del Maresme amb el Baix Llobregat passant pel Vallès Oriental i Occidental.

Els pressupostos generals de l’Estat pel 2018 inclouen 25 milions d’euros pel Quart Cinturó

El projecte de pressupostos generals de l’Estat pel 2018 inclou 25 milions d’euros per acabar el tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavallls. D’aquesta manera quedarà gairebé enllestit el subtram més complex, que inclou un túnel d’1,3 quilòmetres entre les dues localitats.

El projecte també inclou 572.000 euros que serviran per redactar el projecte informatiu del tram entre Terrassa i Granollers, el que més controvèrsia genera.

Un cop completat, el tram Olesa-Viladecavalls del Quart Cinturó haurà costat 212 milions d’euros, 40 més dels que es preveien inicialment.

Després d’uns anys d’aturada, a l’octubre de 2015 el ministeri de Foment va reprendre les obres dels 6,2 quilòmetres pendents, inclòs el túnel.

El ministre de Foment, Inigo de la Serna, va anunciar, en una visita l’any passat, que el tram Olesa-Viladecavalls es posaria en servei a l’octubre de l’any que ve i es completaria així el trajecte Abrera-Terrassa.

Front comú per demanar al Ministeri que compleixi amb els terminis del Quart Cinturó

Els municipis per on ha de passar el Quart Cinturó, Abrera, Olesa de Montserrat, Viladecavalls i Terrassa, juntament amb entitats econòmiques com la CECOT i la Cambra de Comerç, han fet un front comú per exigir al Ministeri de Foment que compleixi amb els últims terminis establerts per a la finalització de l’obra: la tardor del 2019.

Per això enviaran una carta a Madrid, interpel·lant al ministre Íñigo de la Serna i proposen la creació d’una taula en la que hi siguin municipis, entitats i Generalitat per fer un seguiment de l’obra i, a més, demanar que la nova via que ha d’unir el Baix Llobregat i el Vallès Occidental estigui més connectada amb el territori.

Tot i que des d’un punt de vista tècnic es considera viable executar les actuacions en els 19 mesos que resten per a la data anunciada, existeixen riscos econòmics i administratius que cal tenir en compte: com per exemple, processos administratius i les habituals retallades pressupostàries. En aquest sentit, els pressupostos generals de l’Estat per aquest 2018, encara estan pendents d’aprovar.

Els dos vallesos demanen a Madrid que tingui en compte el Pla de Mobilitat alhora de plantejar la B40

El Ministeri de Foment ja ha adjudicat el contracte de serveis de redacció de l’estudi informatiu de l’Autovia Orbital B-40 corresponent al tram entre Terrassa i Granollers. Les comarques afectades, els vallesos Occidental i Oriental, han rebut amb “estupor” aquesta decisió, segons han comunicat els seus respectius consells comarcals. Per a les dues administracions el Pla de Mobilitat que s’està elaborant “ha de ser l’instrument que defineixi les actuacions que han de portar-se a terme al territori i que faci la proposta d’actuacions per desenvolupar un sistema de transport públic eficient i competitiu i que també defineixi les intervencions de futur”. És per això que han enviat una carta al Ministeri de Foment demanant que tingui en compte el territori i les conclusions del Pla de Mobilitat a l’hora de plantejar noves infraestructures com el Quart cinturó. Els dos presidents comarcals, a més, estan convençuts que “aquest Pla és el que pot acabar el debat sobre la tipologia de la via, traçat i oportunitat de la B-40 entre Terrassa i la Roca del Vallès”.

El Pla de Mobilitat del Vallès l’estan elaborant els dos consells comarcals juntament amb la Generalitat i amb la voluntat que hi hagi la “màxima participació de les entitats socials, econòmiques, empresarials i ambientals del territori, a més del consens de les institucions locals i comarcals”.

La perforació total del túnel d’Olesa confirma que a l’octubre de 2019 ja es podrà anar d’Abrera a Terrassa

Les dues boques del túnel d’Olesa del Quart Cinturó en sentit Terrassa ja s’han unit. Aquest túnel, d’1,2 quilometres de llargada i que travessa la serra de Can Ribas, ha estat el principal escull de les obres entre Olesa i Viladecavalls tant pel seu cost com per la seva dificultat tècnica.

La connexió l’ha presidit el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, acompanyat dels alcaldes de Terrassa, Viladecavalls, Olesa i Abrera. L’altre túnel cap a Olesa completarà la perforació en breu. El traçat inclou quatre viaductes dobles per travessar els barrancs.

L’octubre de 2015 el ministeri de Foment va reprendre les obres dels 6,2 quilòmetres pendents, inclòs el túnel. El ministre de Foment ha anunciat que el tram Olesa-Viladecavalls es posarà en servei a l’octubre del 2019 i completarà el trajecte Abrera-Terrassa.

Els dos túnels en construcció són independents, un per cada sentit i tenen 16 metres d’amplada. Pels tres carrils per sentit hi passaran fins a 60.000 vehicles diaris però es podrien ampliar a quatre carrils, amb un volum màxim de 100.000 vehicles.

Els quatre alcaldes han exhibit unitat, cansats, diuen, de tants ajornaments i retallades. Exigeixen que, per evitar el col·lapse, no es deixin de banda altres obres derivades com els accessos i enllaços amb l’AP2, la C16 i la C55.

De l’extensió cap a Granollers Jordi Ballart demana al Ministeri que prioritzi el tram Terrassa-Sabadell perquè no pot esperar el consens del tram Sabadell-Granollers, en eterna discussió.

Un cop completat, el tram Olesa-Viladecavalls haurà costat 212 milions d’euros, 40 més que els que es preveien fa uns mesos.